Si us agraden els llibres, esteu malalts del C.E.CASTELLÓ, trobareu un lloc on distraure-vos, amb amics poetes i escriptors, un bou reivindicatiu i algunes dèries més d´un homo heidelbergensis lletraferit.
"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.
"La terra de ma terra és pols del meu camí que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
Programa de Ràdio Voramar i tertúlia amb Juan Planelles, gràcies a José Luis Gual, a Conrado Marín, amb presència de Pepe Beltrán, quina alegria tornar a vore´l tan pito i comentar articles de premsa... i a l´inefable Alejandro Moll que ho recollís tot.
Ací queda per al record i per a la història, perquè ja estem cel.lebrant la temporada centenària del C.E. Castelló. Com sempre, anècdotes i riques vivències futbolístiques del "Mestre", garantia de sapiència i de passar un bon rato escoltant-lo. Al fons, imatges i vídeos dirigits per Conrado que i.lustraven els comentaris. Repàs a la seua trajectòria: al R. Madrid (ojo al cotxe 600), València (entrenador...), R. Zaragoza, sel.lecció (avió), Borriana... pura intrahistòria albinegra sobretot, amb capítols com el del sempre recordat partit del Sadar. Anècdotes que no conte Juan les conte Pepe... us ho aconselle! PPO!
Ahir, com aleshores, vam tornar a l´estadi, en diferents circumstàncies. Aquell any amenaçava la neumonia atípica, el després denominat síndrome del aceite de colza, a Madrid se moría la gent i no se sabia el perquè, venia el Rayo... ara estem en una pandèmia i tota precaució es poca.
Com deia, vam tornar el meu germà Ferran i jo al mateix lloc, diferent estadi, antic/Nou Castàlia, sentiment perenne, similar emoció, com aleshores, una hora i mitja abans del partit, sense dinar pràcticament, samarreta d´estreno obsequi de Fedpecas/Radio Voramar, gràcies; mateix himne, escut, club, el que ha costat... Tots els mitjans de comunicació pendents del C.D. Castelló, els primers en tornar al futbol, 2.000 i pico afortunats... nervis, menys mal que el temps ennuvolat impedeix ens axixarrem a Preferència Alta, ai el meu raconet! sempre al costat de Tribuna (a Torre, a Gol)
Crònica: els equipiers van fer el que van poder, com Cagueme.
Distint final: ascens a 1ª/comprar molts números per retornar a 2ª B just la temporada de cel.lebrar l´esperat centenari.
Fa 40 anys van guanyar 2 a 0 al Rayo la penúltima jornada de Lliga els Ribes, Robert, Planelles i cia en una defectuosa gespa; ahir un equip més justet, un futbol diferent, amb impecable catifa verda va perdre 0 a 2. Gran decepció. Esperem una nova victòria també contra el Rayo i en la penúltima jornada quasi certifique la permanència a 2ª, lloc natural del nostre club. Objectiu diferent, anhelem mateix final feliç.
Óscar porta (a voltes) el model de samarreta homenatge a Racic, Gálvez el braçal senyero que Planelles va instaurar i recuperat fa uns anys, els jugadors d´albinegre... els aficionats, de totes les edats, amb banderes, samarretes i el que faca falta... com fa 40 anys.
Pam pam orellut!
(igual les samarretes no s´estilaven, ara tothom amb algun motiu orellut)
17/05/1981 De gom a gom.
S'haguere despistat Racic? :-)
De totes les edats.
Ahí estem, "viajes para no parar".
Javi, company de Centenari albinegre, 40 anys... fidel. I el mestre...
Servidor... porteria Torre. 40 anys aprox. també.
Javi ahir, samarreta de Penya Torreblanca albinegra, diuen per ahí quela província és albinegra... ací un breu vídeo on apareix en acció, les càmares no van captar sus peripecias i vicisitudes amb els guàrdies.
Samarreta mentada. Mascaretes albinegres.
Vídeo d AHISCAS 17-05-1981 ascens contra Rayo Vallecano:
Al meu parèixer, el relat conté (a més de bona redacció, vocabulari adequat, etc.) una idea genial: havia vist escriure del present al futur, ara bé, no recorde del futur al passat. I un missatge molt bo, ecològic, cuidar la natura, que l´aigua de la mar continue sent del color d' "un cel de mar forta", com escriu de forma poètica la prometedora germaneta Maria en una redacció.
Llegiu-lo. Només apunte que almenys sabem que el valencià encara existeix a principis del segle XXII i m agradaria preguntar-li a la xiqueta protagonista en quina categoria està el Club Deportiu Castelló i si encara canten el pam pam orellut a la vora del segon centenari.
Tenía la esperanza de que en la 2ª parte del vintage de Marañón aparecieran imágenes del C.D. Castellón, así ha sido, aunque sea en forma de "dolorosa" derrota. El protagonista marcó tres goles, en realidad parece que uno fue de Verdú en p.p., el segundo de penalty y el tercero una extraña cantada del ídolo Racić, quizá motivada por la iluminación del viejo Castalia o quizá demostración de la humanidad del héroe... luce la camiseta amarilla con la que se le homenajea en la actualidad. En cualquier caso, un placer disfrutar de imágenes que nos llevan al recuerdo de aquella temporada agridulce en 1º división.
Aquí el enlace del programa. En el minuto 37 aparece este partido jornada 12, del 22 de noviembre de 1981:
Racić atrapa tras contraataque españolista donde se ve bajando a Lotina, Javier Beltrán y Julio Durán.
1-3 Momento "trágico".
Lluvia de almohadillas y frustración, el sr. Alvarez Margüenda no conoce la dureza de aquellos modelos... se marcha aguantando el chaparrón, como dice Matías Prats.
A la jornada siguiente en Gijón Racić perdió la titularidad, jugó Castell, y Benito Joanet su puesto en el banquillo tras la nueva derrota 3 a 1...
A més de l'article d'Enrique Galindo Se sube (El Mundo) publicat a ¡¡Adiós a 2ª B!! LO RETORN cal guardar per al vademècum cibernètic que és el blog, els articles més destacats. Per a la història:
De Greenweell a Cano, el viento de la emoción. Ximo Górriz, especial ascens El Mundo 1 agost 2020.
Preciós texte molt emotiu i històric, parlant d'eixe fil invisible que uneix als seguidors del Sequiol amb els del Castàlia. Al.lusions als porters mites, a la història de l'himne, al paper de Sentimiento Albinegro, recordant que una victoria siempre campea temblando al viento de la emoción... açò no ho coneixen o comprenen tots... una delícia:
Los jugadores de hoy llevan las mismas rayas verticales blancas y negras.
El espíritu del escudo que esbozó Tomás Colón ha resistido incluso cuando los ataques han venido desde dentro, de gestores irresponsables y cosas peores. Incluso cuando algunos lo dieron por muerto o trataron de dividir a la afición, único patrimonio real del club.
Club Deportivo Castellón, el casi centenario, el de siempre, y el auténtico.
Por eso hay que reivindicar que hace casi una década, cuando desde el
poder se tejía un estado de opinión propicio a la refundación, los que
se resistieron hicieron bien y tenían razón. Porque no había que elegir
entre camino fácil o difícil, esa era la gran mentira. Había que elegir el camino de verdad. Y eso hicimos.
Cuestión de fe. Pepe Beltrán. Mediterráneo especial ascens 2 agost 2020
Torne el Pepe més filosòfic, amb holismo i tot i paral.lelismes i reflexions religioses vs futbol:
Más allá del llamado orgullo tribal, los aficionados albinegros nos hemos sentido robados y perseguidos durante los últimos diez años, agobiados e invitados al abandono (...) Por eso resurgió un espíritu nostálgico con el que algunos hemos soportado todo sufrimiento y bajo cuya humildad brilla la independencia.
Uns treballs que ara, en
aquest estiu, i des del passat mes de juny, és reprenen amb la recerca de la
muralla del tercer recinte, amb estudi al llarg de sis setmanes de quatre zones
delimitades: el poblat, la torre albarrana, la rampa d'accés i la neteja del
tram de l'antic camí andalusí, que està ubicat a la "sang dels
moros", que proporcionava accés des del pla a la part nord del castell.
Treballs que constitueixen el punt de partida de la feina arqueològica per a
futures intervencions i traçats de noves rutes de visita.
Tradicional visita estiuenca al castell i la Magdalena, malgrat la calor, a descobrir novetats, a escoltar el sò de les xixarres, als nostres orígens. Ahí estan l´arqueòleg Joan Palmer i el seu equip "escarbant" la terra de ma terra... molt amablement i breument m´explica l´actualitat. Estan en el procés de fer aflorar una casa del poblat, com es pot apreciar a la part inferior de la muntanyeta, sota la ermita i el castell.
Li pregunte per la següent novetat a la vista i m´aclareix que açò pot ser un llenç o troç de muralla o un afiançament d´una casa... després m´indica com arribar a la "sang dels moros", crec va dir per una sendeta, la veritat és que vaig suar per pujar i també per baixar... encara queda feina per poder denominar així l´accés (si no em vaig enganyar que no crec)
Detall de la zona d´excavació 1 de la campanya 2020: muralla del tercer recinte. Plànol de Joan Baptista Porcar de 1931.
Arribem a la sang dels moros, roques ferruginoses que han donat peu a la llegenda. Mai les havia vist in situ, la veritat, i és molt bonico...
Després de baixar vaig re-veure l´audiovisual del Centre d´Interpretació, deu minutets d´història que ací podeu gaudir, la chica del MUCC molt amable en les seues explicacions.
I res, vaig conquerir el castell altra volta i tot suat cap al plà... seguirem atents a les evolucions i farem honor al títol de localista que l´amic Joan Antoni m'atorga.
Ausades que tindreu temps per a esglaiar-vos, puix ara ve la grossa, ara serà quan Tombatossals i la seua colla tindran que lluitar de ferm, i llussiar-se bé les ungles, estirar-se la corpenta i anar a tamborinades, tussolons i bacs; serà aquesta feta la més gran de les més grans del nostre galifant i de los nobles, valents i són estrenus cavallers de Sant Cristòfol. pàg 169
(...)
Allí plors, abraços, vítols i promeses de venturoses hores, d´aliances i records mai oblidats.
(...)
- ¡Visca Tombatossals i la seua colla! -digué el rei
(...)
- ¡Beneïdes siguen les illes conquerides! -clamaren tots. pàg 187
LO RETORN
Tombatossals (Josep Pascual Tirado)
Ed. L´Estel
Plors d alegria per fi, abraçades no... beneït retorn, els nobles i valents i estrenus equipiers han conquerit l'anhelat ascens, adéu a 2ª B! Visca el Castelló! I la seua colla, la gran família albinegra! Pam pam orellut! Albíxeres, albricias!! Tot a vítol!! Els patitos de Chencho estaran eufòrics!
Quines ganes de escriure alguna cosa així, després de 10 anys de blog marcats per la desgràcia albinegra. Fa dos vam pujar a 2ª B però el nostre Castelló pertany històricament a la 2ª divisió; allí el vam conéixer i el vam seguir de forma habitual, ahí tornarà després de massa penúries.
Quines ganes de publicar el cartell encapçalador, un treball manual que van fer fa 15 anys mon pare i ma filla per a l'ascens a 2ª contra el Zamora, amb gallardets albinegres i tot. Una obra d´art.
Quines ganes de celebrar però ens haurem de conformar amb escriure, llegir, fer ús de les xarxes socials...
Ha valgut la pena aguantar! tornem a la categoria on jugava Racic!
El gol de David Cubillas va ser fonamental a la pròrroga contra la Penya Deportiva. (Foto de Mariano Pozo)
El seu nom, el de Carles i Marc... Mugu, César, Rubén... Oscar Cano i Elías... Àngel Dealbert i Xavi Galván! passen a la història quasi centenària del club.
Menció especial al femení, que també ha pujat a 2ª divisió!!
Hemos seguido reivindicando este escudo y no otro.
