"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 22 de novembre de 2010

PEDRO PÁRAMO, el realisme fúnebre màgic de JUAN RULFO.


"Cada suspiro es como un sorbo de vida del que uno se deshace".

Escric a bote pronto, he finalitzat la lectura de PEDRO PÁRAMO, de JUAN RULFO i si estaré corprés que he perdut el meu llapisset apuntador... Recomanada per un erudit del "G-4 castellonenc" em va caure del cel a la fira del llibre antic. Comence la lectura i no m´enterava de massa, com el comú dels mortals perque ja ho diu la propaganda: "t´arrastre del desconcert a la sugestió", de forma que no pots parar. A mitan novel.la comences a entendre, no vull explicar per no fotre al virtual interessat en ella, dir que és original en la estructura, requerís de més relectures per captar- ho tot, jo me he quedat satisfet però estic segur he agafat un tant per cent molt baixet de tot el que conté. L´autor s´ha quedat en lo imprecindible, però "és tjemendo" (Losantos dixit, açò està lleig, ho reconec, però el personatge en qüestió tampoc mereix massa respècte i és el que se m´ha ocurrit; és per humanitzar la resenya o que se me´n va el perol definitivament...) eixe imprescindible: p´alante, p´atrás en el temps, on estic, qui parle, prosa poética, l´argument és senzill, és lo de menys com passe en moltes obres bones, plé de metàfores... tot ensamblat provoque una lectura molt agradable i ràpida. Que algú la devore i comentem ! Xae tu, quin llibret, sembla d´altre món !

dijous, 18 de novembre de 2010

MARIANO m´ha enviat açò ! + denúncia particular

DOS EN U... o tres...

1) L´amic Mariano m´ha enviat este vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=uFw5UYd37FU&feature=player_embedded

2)

Aprofite per denunciar els cotxes en doble fila dels col.legis Consolación i Carmelitas, casos que conec. Al primer és un espectacle veure el barri inundat de cotxes mal aparcats molestant als honorables veïns i en el segon han posat fins i tot uns guàrdies de mobilitat, però és igual, davant els seus nassos una mare anclada al asfalt obligant als cotxes a fer slalom. foraaaa! la barbàrie continua. "Jo" anave al Isabel Ferrer i COM TOTS VIVIM AL BARRI este poblema no és tan palpable. Viva la pedagogia de Piaget, Montessori... on aconsellava anar a escola pública i del teu barri, a més d´altres métodes, etc. on prima anar de lo proper a lo general ... Ja abundarem en algun tema d´estos, he fet un "batiburrillo BATURRO" de temes. Dispensen.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Atunero no repel·leix res



Aprofite aquesta il·lustre tribuna per desmentir la notícia que va aparéixer divendres al teletext de Televisió Espanyola, en la pàgina 109.

Exhorte els responsables de TVE –que de segur segueixen aquest bloc– a què siguen més rigorosos en les seus informacions. No és la primera vegada que publiquen un titular així. He de dir, per a la tranquil·litat dels meus milers de fans, que no tinc el gust de conéixer cap pirata somali i, per tant, mai no he hagut de repel·lir-ne ni de repelar-ne. Jo sóc un bou pacífic i ací estic, tranquil, sa i estalvi, en les meues coses.

dimarts, 9 de novembre de 2010

Joan Francesc MIRA, l´escriptor compromés. ELS TREBALLS PERDUTS.



"Hauria de flamar una senyera, hauria d´onejar una oriflama, hauria de flamejar un gonfanó".
Esta i més frases sonores podeu trobar a ELS TREBALLS PERDUTS, novel.la de J.F.MIRA, escriptor compromés en eixa llengua que no ens van "ensenyar a cultivar"* Obra rica en el llenguatge, en referències mitològiques, en onomatopeies, en humor, en coneixements clàssics, de la ciutat de València; en llatinismes, en denúncia, en descripcions Joyceanes... una obra com és ell, ric en coneixements, polifacètic en la sapiència, quasi obsessiu en la informació. Ho vam comprobar a la reunió del club de lectura amb ell i posterior sopar parlant de tot un poc i sobretot de literatura. Ens va explicar entrebastidors de la novel.la/es que laboriosament construeix am "amor, lleialtat i delicadesa refinada"* per a delectícia dels mortals lletraferits que com l´antiheroi Jesús Oliver tinguen predilecció per les paraules, llibres, biblioteques.

Algunes frases de la novel.la:
"Pels noms dels seus carrers coneixereu la vocació de les ciutats".
"Sobre el bordell de València hauria d´haver-me dedicat jo quinze anys a investigar i no sobre Lo Chrestià d´Eiximenis, això hauria canviat la meua vida".
"Al cel podriem trobar una BIBLIOTECA estrictament parlant infinita". (idea Borgesiana)
"Els LLIBRES produeixen coneixement, ordre i bellesa com les abelles trauen la mel..."
"La HISTÒRIA no són les coses que han passat, la història són els LLIBRES".


Com anècdota, li vaig explicar la desgraciada situació del nostre Club Esportiu Castelló, fet motivat pel cridaner comportament dels energúmens de la taula costanera, amics meus, historiadors malalts i autèntiques forçes vives de l´albinegrisme.
Parlant d´Història però un altra, em va dedicar un llibre que jo ja tenia, "Almansa 1707 després de la batalla", sobre la famosa batalla d´Almansa i conseqüències. (per a Vallarna i s´amiga)

SURSUM CORDA !

* Estes paraules entrecometes aparèixen a l´article de Joan F. Mira "La llengua i l´amor". Quadern. El Pais, 4-11-2010.

Entrevista a... Hoangho

Avui encetem aquest nou espai d'entrevistes en el bloc de misser Hoangho, entrevistant –no podia ser d'una altra manera– misser Hoangho.

Atunero: Bon dia per la vesprada, misser Hoangho.

Hoangho: Bon dia, Atunero ! m´agrada això de dir bon dia tot lo dia.

Atunero: Comencem, si li sembla bé, parlant del seu bloc. Quina cosa el va motivar a prendre aquesta iniciativa?

Hoangho: En primer lloc estic un poc abrumat davant una entrevista i damunt feta per vosté o tu, vaig a tutejar-te ja n´hi ha confiança. Va ser una barreja de sensacions o inquietuts, m´agrade escriure, per practicar el valencià, per dependre a usar l´ordinador, per enveja de Gillan…

Atunero: I per què creu que ha assolit aquest èxit descomunal?

Hoangho: en el pati de ma casa… es que tinc el ego pujat i això es plasme en l´acceptació del populatxo.

Atunero: Com es motiva, com s'inspira vostè a l'hora d'elaborar els seus articles?

Hoangho: me pose a Josety al menys mitja hora… i després ja estic calent i tot brolla a soles. N´hi ha molts temes sobretot a esta ciutat que m´inspiren. En un principi tot eren llibres, però açò ha anat degenerant en qualsevol cosa, mai hagüere pensat ni en bous (sense voler ofendre) ni en entrevistes, però el devenir de los acontecimientos… m´estic emocionant…

Atunero: En el seu bloc s'hi parla de futbol, de llibres, de llengua, de política, de música... és molt cansat dominar tants temes?

Hoangho: He estudiat molt, molt d´escoltar a Chencho, anar a mitims I la mili em va ajudar moltíssim, allí es deprenia de tot, eixies fet un home integral, no només el Ardor Guerrero i matar enemics virtuals. El valencià és autodidacta, allí això no…

Atunero: Parlem de futbol. Vostè és blaugrana i albinegre. S'imagina un equip quadricolor: blau, grana, blanc i negre?

Hoangho: me´l imagine en este moment gràcies a Vuecencia. Arlequinat com el Sabadell. De tota manera, no hi ha que "mezclar churras con merinas", no me fage parlar d´este tema, estic molt sensible.

Atunero: I què és més difícil de suportar avui en dia, Telecinco o un partit del Castelló?

Hoangho: buffff! Telecinco. Anar a Castàlia sempre serà un rito quasi místic: vore als agüelets amb gaiato caminant amb dificultat i encara anant amb fervor, escoltar l´himne, olorar l´herba ! això li encantaria a vosté! I després ja que passe el que tinga que passar, "no me importa lo que digan..."és orgull de genealogia.

Atunero: Quant a un altre esport, el bàsquet... vostè no és només afeccionat, sinó que també el practicava...

Hoangho: vivia del tirito a media distancia, com em va dir un seguidor fa poc, però no cregue, em deien EPI i tot ¡ l´exhorte a llegir la entrada on parle d´este esport. Si vol quedem un dia, però em punjarà la pilota.

Atunero: És cert que a mitjan dècada dels vuitanta va estar a punt d'anar-se'n a l'NBA?

Hoangho: és cert! Com ho ha sabut? I ho vaig aconseguir, però ére el NOU BASQUET AMARGORISTA, no eixe negoci ianqui on fan passes d´eixida, quina vulgaritat !

Atunero: I ara, per què el tennis? Té vostè els mateixos problemes que Rafa Nadal amb el... ja m'entén?

Hoangho: el tennis per si me forre, faig de spàrring. Els poblemes (influència Josetyana) depenen del tipus de calçotet, jo faig servir un ample i a jugar! Esta pregunta és molt íntima, eh? eh? (influència nunyista)

Atunero: Parlem ara de literatura. ¿Per què llig vostè, en compte de fer coses de profit com, per exemple, construir urbanitzacions?

Hoangho: serà de profit però molt banal i avorrit, això no conrrea l´esperit, home!, perdó , bou. A mi m´agrada fer el tito, llegir alimenta les meues paranoies.

Atunero: I per què s'ha apuntat a un club de lectura? És una teràpia?

Hoangho: teràpia? M´ha empitjorat ! allí he conegut gent que està igual o pitjor inclús! Hi ha fins i tot qui escriu novel.les. No sé com acabarem, prenent pastilletes segurament.

Atunero: Quin és el pitjor llibre que ha llegit mai?

Hoangho: com deie Antal Dunai "és muy difísil" però Antonio Gala i el seu EL PEDESTAL DE LAS ESTATUAS em va resultar insoportable i això que la meua filla me´l va regalar amb tot el carinyo i els seus estalvis.

Atunero: Quant a la política, he llegit comentaris en què hom diu que és vostè un pancatalanista. És cert això?

Hoangho: qué no ho deixarem en una "acusada interrogante"? això serie despullar-se del tot i ja comence a fer fred. Primer n hi hauria que veure qué és un pancatalanista, per exemple el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ no ho és, me he llegit pacientment l´ideari o com es diga i no diu res dels tant vituperats PAISSOS CATALANS. Jo parle valencià o català, hi ha gent que per dir esta frase ja et dirà catalanista, pancatalanista o fill de puta. M´agrade la polémica també, m´estic fent un Dragó-Reverte, ha,ha.

Atunero: Per què no es presenta a alcalde de Castelló?

Hoangho: perque no sóc del P.P. La política no m´interessa tant, ja li ho he dit abans, m´agrade la polèmica, no la política. Encara que moltes vegades són el mateix.

Atunero: I per què no es presenta a president dels EUA?

Hoangho: per lo de les passes de la NBA que li deia, quan cambien les normes ja en parlarem.

Atunero: Bielorússia?

Hoangho: Això ja seria distint, m´atrau molt tot lo bielorús. Jo crec és la il.lussió de la meua vida, ara me he donat conter.

Atunero: Té el món solució? Aquest bloc ajudarà a assolir les felicitats humana i bovina universals?

Hoangho: ai ! la primera pregunta... quant la segona no tinc cap dubte, tal vegada tindriem que fitxar algú per al marketing.

Atunero: I ara, diguem, per favor, què sent un entrevistador en ser entrevistat...

Hoangho: sincerament? Ganes de pixar. Estic molt concentrat i la pròstata es resén.

Atunero: Molt bé, misser Hoangho, ja no tinc ganes de fer-li més preguntes i, a més, és l'hora del cubata. ¿S'atreveix a acomiadar-se del públic en idioma bou, que jo sé que ja el domina un poquet?

Hoangho: es que jo només conec el dialecte bielorús, allí també hi ha bous, no cregue, gelats com un colajet però parlen i molt. Ho intentaré: mmmuuugjgjgj muuuuuuuuuuuu ¡

Atunero: Moltes gràcies, misser Hoangho, i no s'oblide de dur-me prompte eixa herba fresqueta que tant m'agrada... Me la menjaré davant de vostè, així en podrà donar fe i ningú no malpensarà... muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...

Hoangho: molt bé Atunero, he estat molt a gust xarrant amb vosté I li done les gràcies sobretot per fer-me veure el meu destí com a polític a un altre pais. Li portaré també un herbero, acompanye millor que el cubata home, dic BOU ¡ muuuuuu i PPO ¡ i fins un altra ocassió!

dissabte, 6 de novembre de 2010

Més surrealisme: FAEMINO Y CANSADO !


Bueeeeeeenooooooooo !
Anave a escriure sobre el sopar d´anit però com és divendres i ére de nivell (ja en parlarem, ja) parlaré de dos tíos fenomenale, dos humoristes sensacionals, jo no sóc molt d´acudits preferisc este tipus d´humor, els psiquiatres, los corderooooooo, les pantomimes del dos sobretot les carasses de Faemino. Els vaig veure al teatre de Castelló una nit en la que el Madrid guanyava la Lliga, ja fa anys, i em van passar tots els mals. Jo crec en general estarem tots d´acord en este tema (Faemino i Cansado, no en el Madrid) perque sou uns seguidors cultes, destarifats i que leen a Kierkegaard.
Podem "votar" cadascú per algun sketch en particular, jo tinc mitificat el de los corderos ( El tímido en el psiquiatra) però qualsevol és bò, com verbi gratia (açò no ho deu fer un bon escritor) éste:

http://www.youtube.com/watch?v=P8qB3WR_vPQ
Dame veneno que quiero morir...

PD: cal explicar per a qui no ho sàpiga que en la nova enquesta la expressió QUE TORNE FRANCO no vol dir necessariament que torne el caudillo... és en senyal de júbilo o ignominiosa desaprobació, però també em dona que tots els habituals ja ho sabieu, juà!

dilluns, 1 de novembre de 2010

LLUIS LLACH, el cantautor sensible.


No sé si és pancatalanista o qué però m´agrada, especialment esta cançó del VIATGE A ÍTACA, així com el mític QUE TINGUEM SORT, UN NÚVOL BLANC... al vídeo es pot veure a Pep Guardiola flipant i a Puigcercós emocionat, aixi que els més sensibles estan avisats. L´altre dia va sonar a l´acomiadament de Marcelino Camacho, açò no vol dir res, simplement em va cridar l´atenció. Alguns veuen una mena d´himne independentista, altres només un poema de Kavafis basat en L´odissea... Jo no ho sé, veig una obra aparentment senzilla de molta enjundia, a lo SULTANS OF SWING . Consta de tres parts diferenciades, la segona és la de "Més lluny, hem d´anar més lluny... molt bonica. Llàstima estigue retirat.