"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 31 d’agost de 2010

ZER MODUZ? (QUÉ TAL?)







En este baserri o caserío vaig negociar algun fitxatge i en el mateix Reyno de Navarra, antic Sadar, altres. Esforç inútil: Sutil a la Real Societat, Aguirretxe no va voler tornar, Llorente se´n anirà al Madrid l´any que ve en la enésima crisi de Florentino, N´Sue és un rencorós i a més ja tenim a TAHIROVIC, PAU I MAMADY. Així que vaig fer turisme:

Podeu apreciar, si ho amplieu, "la mujer lujuriosa" en la tercera figura de l´arquivolta superior del pòrtic de l´esglèsia del monestir de Leyre (perdó per tants "DE") Està arremangant-se les faldes i estirant-se el cabell, ROMÀNIC PUR I DUR, per il.lustrar-vos.

El rei Carlos III el Noble, molt guapo, fora la catedral de Tudela. Es sembla al "campetxano" actual, tat?

La cova de Zugarramurdi on "les bruixes" feien els akelarres.



I per finalitzar un "buitre albinegrus" natural d´Ochagavia. Agur!

dimecres, 18 d’agost de 2010

HURREN ARTE!


esta setmana que ve me´n vaig de viatge per les Espanyes, m´ha trucat Barroso i vol un davanter centre "a cualquier precio" i m ´ha reservat el dubtable honor de ser el fitxador. Estic aprenent euskera a marxes forçades, diu que vol a Llorente, però estarà xungo. La zona elegida és el Pirineu navarrés, el vol ben oxigenat i a ser posible amb propietats de vaques o borregos. Si té un "baserri"(caserío) millor. Ja us contaré, lo normal es que el blog estigue aparat, ja veurem.
el títol vol dir fins prompte ! , hasta la vista!

dijous, 12 d’agost de 2010

FIN. David Monteagudo, l´escriptor novell.

Feia temps que un llibre no m´enganxava tant, 350 pàgines devorades per l´afany d´entendre el misteri però disfrutant la prosa d´un valent, DAVID MONTEAGUDO, qui als 40 anys publica esta seua primera novel.la.
No contaré gran cosa, no diré com acava, és clar, tan sols el que diu la propaganda: grup d´amics es reuneixen després de 25 anys i passa algun fet que fa aflorar els millors i pitjors sentiments de cadascú. N´hi ha que llegir-la i després jutjar, per què per poc que opine fastidie el desenllaç i l´intríngulis de FIN.
En tot cas, resaltar l´anàlisi psicològic dels personatges i les descripcions dels paisatges, espais, ambients, així com la reivindicació de la natura front la feblesa de l´home.
Tot i que opinions crítiques la posen de volta i mitja i la comparen amb altres llibres, jo pense és una obra original i ben escrita, segurament amb algun error de "principiant". El final... genial o forçat? El que és quasi segur és que ací n´hi ha una pel.lícula per fer.
Una dada que mola: el col.lega treballa a una fàbrica de cartró i no té el ego gens pujat... que no es pinta les ungles dels peus...
FÍ.

Permitiu-me una dita imprevista i escatològica que no té res a veure en el llibre: "FIN. Tu cagant, jo fugint".




L´ art als bous


Traslade al blog la meua opinió sobre els bous expresada al PPO:

Els bous son una "animalada" en totes les seues variants, el que pasa es que com ho hem vist sempre ens pareix normal, com el fumar. Pot haver raons polítiques a Catalunya, però vaja art, fer un espectacle del patiment d´un animal, a la plaça o al carrer. El problema és que està molt arrelat, és una tradició, nada más y nada menos que la fiesta nacional. Mare meua!
Una cosa és evident, els animals pateixen, si alguns volen fer un art sanguinolenc, doncs viva l´ art! No val a dir que soc maniqueo.
He vist una correguda, em va parèixer cruel, lamentable, em vaig fixar que la gent no es dona conter del patiment del bou. També el bou embolat... morbo per si pille a algú i la excusa per beure, res més, avorriment i no art.

dimecres, 11 d’agost de 2010

BONES VIBRACIONS ALBINEGRES



Bones vibracions a Castàlia. Es prompte però açò és un altra cosa. La màxima de Jordi Vinyals (fotos, nou entrenador i ex jugador albinegre i del Barça B per als no iniciats en la matèria) és traure la pilota jugada, per damunt de tot, a la maniera del Barça, i això és futbol i no el que vam patir la temporada pasada, amb balonaes platjeres amb tres entrenadors diferents.
El problema és que no som el Barça, clar, no tenim jugadors a la defensa que traguen la pilota molt ben jugada, però sí al MIG DEL CAMP. ALBRICIAS! em van agradar el nº 6 DAVID LAZARO sobretot i també HECTOR SIMON, el xic de vida de pel.licula, amb tots els respectes, tant de bò acabe bé!! (us recomane el video de la seua història, el podeu trobar al PPO, FICHAJES, HECTOR SIMON. Ho narra Robinson, el de canal plus)

Els joves de la pedrera amb uns detalls de categoria, com
JAUME ALMELA, OLÉ (ui, perdó, que no sóc taurí!!) este xiquet es nota enseguida té qualitat, igual que el argentí d l´altra banda, el 26, JULIAN pot ser?
A més en esta categoria horrenda n´hi ha molts camps de gespa artificial i poca calitat en els rivals i PODEN SER OBSTACLES en el tipus de joc que es vol instaurar. Aci fariem bé de seguir la frase favorita del president-ninot que tenim: TINGAM PACIENCIA... si les coses no ixen rodaes des del primer dia. Confiem en "CARA LLAPISERA" (així nomenave un agüelet a J.Vinyals quan jugave) i en el seu estil, a lo Guardiola, salvant més graons que té el Fadrí.
Menys mal es van enrrecordar de JUAN SORIA, minut de silenci com sempre tallat pel bandarra, dit suaument, de torn. No es van atrevir a parlar, ni Laparra ni ningú, som humils... ja,ja.
Han arreglat els waters, segons he escoltat i la cervesa pot tindre alcohol, mareeeeeee.
Feie molta calor, molts seguidors del Llevant i empat a 2, però el principal és la bona imatge de l´equip. Al final tertulieta de nivell i a dutxar-se després "l´esforç".
El jugador "popular" (no populista) d´enguany pot ser el negret Mamady, mare meua, té unes cametes filiprim i li costa adaptar-se per tots els costats. De moment l´únic content és Paco Causanilles segurament.
No pensave fer "cròniques" albinegres però com me va agradar el que vaig vore, "lo exteriorizo".
No me importa lo que digan... Si se me oblide aaalgo demane col.laboració entre els albinegres de pro, que los hay y muchos, NO ESTAMOS TAN MAL, HOMBRE !!! al meu costat tenie un home que havie vingut expresament des de Fortanete a vore al Castelló... com si fore el Barça!
I els que no aneu, encara podeu tornar al redil albinegro, beeeeeee !! PPO ! beeeeeeeeeee!!

dijous, 5 d’agost de 2010

Nova troballa a Atapuerca


Ha aparegut una amigueta "nova", també heidelbergensis, a la serra de Atapuerca.