FIN. David Monteagudo, l´escriptor novell.

Feia temps que un llibre no m´enganxava tant, 350 pàgines devorades per l´afany d´entendre el misteri però disfrutant la prosa d´un valent, DAVID MONTEAGUDO, qui als 40 anys publica esta seua primera novel.la.
No contaré gran cosa, no diré com acava, és clar, tan sols el que diu la propaganda: grup d´amics es reuneixen després de 25 anys i passa algun fet que fa aflorar els millors i pitjors sentiments de cadascú. N´hi ha que llegir-la i després jutjar, per què per poc que opine fastidie el desenllaç i l´intríngulis de FIN.
En tot cas, resaltar l´anàlisi psicològic dels personatges i les descripcions dels paisatges, espais, ambients, així com la reivindicació de la natura front la feblesa de l´home.
Tot i que opinions crítiques la posen de volta i mitja i la comparen amb altres llibres, jo pense és una obra original i ben escrita, segurament amb algun error de "principiant". El final... genial o forçat? El que és quasi segur és que ací n´hi ha una pel.lícula per fer.
Una dada que mola: el col.lega treballa a una fàbrica de cartró i no té el ego gens pujat... que no es pinta les ungles dels peus...
FÍ.

Permitiu-me una dita imprevista i escatològica que no té res a veure en el llibre: "FIN. Tu cagant, jo fugint".