"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 22 de setembre de 2013

G4 local d´amistat i aprenentatge.



Si tot hom en veritat, el seu poble vol defendre,
el primer que ha de fer és estudiar i dependre.
Carles Salvador

El G4 era una reunió de països que es reunien per arreglar el món. Per a mi i un grupet d´amics és el sopar amb tertúlia posterior que fem divendres nit de forma aleatòria. Us els presentaré sense permís, a traïció i a risc de rajaments.

Encapçale l´entrada amb esta inquietant foto per il.lustrar un poc les nostres inquietuts. Parlem de tot un poc amb tota lògica, amb interés per la Història, literatura, esports, viatges, política... com tot lo món, això si, sense ser pretensiós amb bon nivell, jo almenys aprenc molt. En realitat som quatre o uns pocs més, segons nits:

Començe amb Juanlu, co-autor del llibre de la foto Castelló sota les bombes i autor de Un país en gris i negre que porta a les mans el dia de la presentació i que us recomane, fruit de molts anys d´investigació. És membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.


Sap sobretot d´Història i de la Guerra Civil a Castelló en concret. També és un consumat atleta de fons.



Joan Antoni, un home del Renaixement, gran lector, amant d´informació domine tots els àmbits de les lletres. Compromés, a les estones lliures es dedica a protestar. És el de la rereguarda. Li agrada caminar, gran viatger... no li agrada Castelló (ciutat). M´acuse obertament de localista. Segurament té raó.


 Fins i tot a la tele, min. 26 30´´:  Notícies Cuatro


Isidoro, també atleta, també mediàtic a Cuatro en concursos i albinegre de tota la vida ! Va estar a la final copera encara que no se recorda massa. S´ha aficionat als números romans.



Ximo Sari li pega a tot, nadador, fumador modern de l´invent eixe del vapor, sempre aporta el seu punt de vista crític, domina totes les qüestions. Especialista en informàtica i... apostes. Aquí el tenim darrere el sr Francesc Colomer en plena manifa sota la pancarta (de negre):



L´altre Ximo té dues dimensions, la personal i la d´Atunero, el bou company al blog. Escriu, llig, corre, protesta... anava a Castàlia quan el Castelló era el Castelló assevera. Ha escrit El amor no es lo pactado, La meravellosa troballa... i rep premis, com el de Narrativa breu de Vila.real amb Primavera:


Fem el carajillo: 
Comentem breument la foto inquietant paradigma que he batejat de l´inici. Ho faig així per l´home recolzat contra la paret de l´esquerra. És un bombardeig a la Porta del Sol de Castelló, aleshores plaça Emilio Castelar. La gent corre a refugiar-se al actual Casino Antic, seu del Front Popular quan la trista Guerra. 23 de març de 1937. Què fa tan quiet mentre sonen les sirenes d´alarma i la resta de persones corren amb paüra ? és un guàrdia d´assalt ? un suïcida ? què penseu ? ... en qualsevol cas és un bon principi de novel.la.
Es pot apreciar als fons una pancarta de la C.N.T.

Mamprenem el digestiu gintònic per acabar presentacions de membres (no hi ha miembras) amb qui us escriu. Ja coneixeu les meues dèries així que com a més no guanye premis, els done a insignes:


 I també mediàtic. No sé com vaig vestit...


Joan Miquel, també historiador, company de club de lectura Joan Palanques, pertany (com Juanlu) al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i José Maria han assistit alguna vegada, així com el poeta urbà en guaret i col.laborador del blog l´ínclit Gillan. Dels dos primers no tinc foto, disculpen o no, perquè la del tercer home és sens dubte impactant:


Com a localista que sóc acabe amb fragment de poesia d´Estellés dedicada a Castelló dins el Mural del País Valencià, plena de metàfores i on parla de la pols artoliana...

(...)
la llengua creix a les ratlles dels solcs,
puig i barranc, remots rius fundadors,
parets de cèrvols, mel recuperada,
dòcil argila, navegada amplària,
raons de sang, incorporada brisa,
pals de combats, comarques combatives,
(...)
De Castelló arribava a València
com un gran vent, una fidelitat.
El manament i la pols del dictamen:
serà País per a sempre i per sempre.

* Sugerència: podeu fervos un gintònic localista de cítrics mentre llegiu els enllaços. Gràcies per aguantar-me.

divendres, 13 de setembre de 2013

Andrés Felices, el masajista motivador.


Genio y figura. Andrés Felices Martínez, el masajista del Club Deportivo Castellón, además de futbolista, válido para todo, utillero incluso entrenador. Se ha ido al cielo albinegro donde seguro le habrá recibido otro Martínez, otro hombre de club: el Salao. Ya le estará contando historias y anécdotas mil con su gracejo andaluz, adobado con la pasión incondicional por su C.D. Castellón. Habrá empezado recordándole cuando le defendió de forma visceral ante un rival que le faltó al respeto, seguirá con el habitual abrazo que Cioffi le brindaba yendo al banquillo tras marcar un gol... algún lío con el árbitro, como cuando lanzó un balón para que no nos marcaran... Estos capítulos los conozco por En el escudo de tu historia. Yo hablaré de mis anécdotas, las que presencié cuando iba a los entrenos de jovenet, para recordar y hacer homenaje a este hombre querido por todos.

Recuerdo que solía aparecer con dos balones, uno en cada brazo apoyados en su pecho, con sus andares más de torero que de futbolista, la capa y la espada las usaba para defender a sus jugadores, que no me los toquen... Les espetaba alguna perla para motivarles, siempre con ironía: 
A Fontana, que se encontraba lesionado, le suelta: ¡ El gran Fontana ! ... ¡ que se lesiona leyendo el Marca !
Gran cariño les profesaba a Farconetti (así se refería a Ibeas) y a Viña: Cuando te vayas del Castellón te irás a robar borsos al Puerto de Santa María...

En una entrevista que le hizo Troncho comentó que cuando pasaba el autobús del equipo por Madrid cerca de un conocido monumento les hacía una prueba a los jugadores, siempre la aprobaban, hasta que se topó con el vasco Ayúcar, quien se le rebeló...

En las entrevistas de Chencho mostraba su simpatía y optimismo desbordantes, como este diría.

Sólo hablé con él una vez brevemente y fue volviendo de Castalia, me preguntó cómo había quedado su C.D. Castellón.

Los albinegros siempre te recordaremos, en tu faceta personal y además formas parte de la historia más exitosa del club:

                                  No hace falta decirlo, final copera.

Un PAM PAM ORELLUT por Andrés Felices.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/deportes/mas-lagrimas-albinegras-por-andres-felices_835526.html

Homenaje Peña Andrés Felices... y contentos.

 El capitán Marc Trilles homenajea a Felices con un ramo de flores. El C.D.Castellón ganó 4 a 0.

dimecres, 11 de setembre de 2013

Diada catalana. Reportatge.


11 DE SETEMBRE, Diada Nacional de Catalunya. Hem fet un breu reportatge urgent dins les seccions de Balls estrafolaris i Diàlegs amb Schopi i Barli. Jo he anat a canviar impressions amb ells com sempre al camí Lledó i al bou Atunero l´hem enviat amb helicòpter a vore l´embolic de la frontera. I ens ha portat estes fotos de vaquetes catalanistes a Amposta, cosines germanes de Barli per part de mare-vaca.

A mi m´han tussat per anar a la plaça Major de Castelló on per lo vist esperàven a las juventudes de NNGG fent caravana arreu del País Valencià amb blavera i rojigualda incloses. He acudit però al bell mig de la plaça nul hom, només els regidors del P.P. fent el paperot. Com no hi havia res a rascar, he continuat tro els Quatre Cantons on un jove festívol, molt content, ballava a lo Felip V:



Ho podem catalogar com a un ball estrafolari ? Els bous Schopi i Barli opinen rotundament que sí i també reivindicatiu. Estan molt pagats de vore les fotos de les cosines enviades per Atunero i esperant la seua opinió sobre elles i per descomptat del ball.

 
Assevere no sabem d´on ha eixit eixa xicona del Vila-real C.F. i per acabar us demostrarem com Sa Majestat el rei Jaume I el Castigaor ha carregat la cavalleria i derrotat als vaysalls castellans de la caravana. Igual per ço no han arribat a la Plana...


Aclaració: El rei ha fet manifest que per casualitats de la batayla ha tapat lo blau del pendó dels vençuts.

Sia a tots sabut que açò és una distracció, som de la broma, el que no ha sigut cap tipus de broma és l´atac d´uns radicals d´Alianza Nacional a Madrid d´un centre cultural català, seu de la Generalitat. Coltell !

diumenge, 8 de setembre de 2013

Bàsquet local i internacional. Drazen Petrovic, signatures i més tresors.





Hui toca incunables del bàsquet. Açò que pot semblar uns gargots és, ni més ni menys, la signatura d´un mite, Drazen Petrovic. El canell que els va lliscar ha sigut el d´un gran jugador de bàsquet, estimat, odiat, un geni del baló; ídol de molts, com l´amic Luis. Petrovic va morir en accident massa jove, com Fernando Martín o Kevin Magee.

El tresor va ser recollit pel meu germà Ferran un estiu farà quasi 30 anys a Benicàssim, junt a les de Zoran Cutura i Danko Cvjeticanin, també ací. Seria segurament la Cibona de Zagreb o la selecció iugoslava que deguen vindre al solet per fer pretemporada o algun partit. Estem parlant de campions d´Europa. Aportem dades:



Cutura, segon per l´esquerra, Petrovic sense xandall (explicació ofenedora per innecessària) i el següent és Cvjeticanin.

Signatura de Zoran Cutura.



Signatura de Danko Cvjeticanin.

Qué fue de Danko Cvjeticanin. Eduardo Casado.




Final Copa d´Europa 1986 Zalgiris-Cibona. (II)

Ja hem descobert per què va guanyar la Cibona al Zalgiris de Sabonis. Fixeu-vos a l´inici i voreu que jugàven amb sis !

Quique Villalobos: Drazen era un tipo permanentemente feliz. Lo que más le gustaba en esta vida era ganar, y él casi siempre ganaba… siempre feliz.
Villalobos va ser jugador del Real Madrid i ens servirà per enllaçar del bàsquet d´èlit amb el casolà, perquè venen més perles:



Pavelló de Castelló. Vaig vore un partit de l´Amics al costat mateix del tal Villalobos. En esta foto estic al costat dels pares del jugador que apareix, nº 7 Roger. Ja sabeu, tot actors...

I com a colofó atrevit després de parlar dels millors del món...
Mas dels Frares, fa molts estius:


No són els germans Petrovic però sí los hermanos Ruipérez, Ramos i Agost, així com amics i companys. Els coneixeu ? je,je. Ara tenim més panxa i/o menys pèl.

Meeeeeeec (onomatopeia) Temps mort.

No puc obviar el fet, com a blaugrana que sóc, de que el Barça va guanyar al Madrid de Petrovic. El van fitxar perquè no podien amb ell i el que havia de ser la lliga de Petrovic es va convertir en la lliga d´Audie Norris, Epi, Solozábal... l´equip del Barça. 




Açò ho escrivia fa tres anys ja, als inicis del blog: Bàsquet i delinqüents.
http://hoanghoat.blogspot.com.es/2010/09/basquet-com-uns-delinquents.html