"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 9 d’agost de 2015

El C.D. Castellón de "maillot" blanc-i-roig i altres colors circumstancials.



























*Entrada publicada a En albinegro, per inaugurar secció de Historia Sabías Que...

http://www.enalbinegro.es/el-c-d-castellon-de-maillot-blanc-i-roig-o-grana/

Entre el C.D. Castellón fundacional amb samarreta blanca, pantaló negre i el tradicional amb samarreta albinegra, pantaló blanc va haver un periode més o menys ampli en el que es va vestir com a la imatge, pantaló negre, sí, però samarreta a franges blanques i roges. Pot semblar una anècdota d´un parell de partits, no obstant això hi ha moltes fotografies amb esta samarra sense escut, encordat al pit i els colors referits que fan pensar van ser molts més.
El nostre equip anava de blanc i per diferenciarse del València C.F. tras la polèmica del Ce De Puntos va canviar no els colors albinegres sí el model, a franges verticals més avant. Mes va existir un ínterin...
Finals de 1923: cedeixen els punts del partit (fet prou habitual a l´època) a l´equip rival, l´afició s´enfada i es decideix això. Durant un any es va fer broma sarcàsticament jugant amb les inicials del nom del Club Deportivo. 


El 4 de juny de 1924, primer enfrontament contra el potent Sevilla C.F. guanyem 1 a 0 amb maillot grana i pantaló negre, com deia la premsa de l´època. Emilio Vidal, capità del Castelló, lluïa estos colors per deferència habitual amb el rival forà.

 
Ens informa Conrado Marín, autor amb Miguel Á. Serer de En el escudo de tu historia, on per cert apareix la foto de Vidal amb samarreta roig-i-blanca. L´àrbitre, el castellonenc José Cosín. Foto: ...Y fuimos albinegros de Josety




El 7 d´octubre de 1925 arriben al club des de Barcelona sengles paquets amb els jerseis llistats blanc- i -negre (pàg 98 ...Y fuimos albinegros) i el 11 del mateix s´estrenen amb derrota 1 a 2 contra el Gimnástico de Valencia, on jugava Martínez el Salao (gran partit i autor del primer gol) Este, com sabem, mític equipier masatgista utillero, tota una vida dedicada al club, ens farà de model fonamental, amb altre tipus de samarreta fosca ja més esporàdica, potser grana o negra.


Les dos primeres fotos ens van ser cedides per Rosa Cheza Martínez, neboda de Vicente Martínez (agraïment etern), altres reculls de premsa guardats per mi i les següents del llibre de Josety ...Y fuimos albinegros (ahí les voreu amb més qualitat, si escanege més el desfulle del tot), com estes dues intervencions d´altre mite, Alanga, en un Sequiol encara sense herba. Els ratllats són els nostres (que deia l´entrenador argentí...) però amb franja més grossa. (pàgina 88, 1925?)


Més imatges, Planchadell (1924?) pàgina 82 i Pinto II, Pintet (1925?) pàg.90.

A les oficines del club també hi és la foto d´encapçalament i a Pintures Falomir, on posa temporada 1924-25. A la nostra, potser el propi Salao, va escriure 1925. 


Una de les primeres imatges amb la samarreta nova blanc-i-negra fet i fet definitiva:


Per tant al capdavall es pot deduir que l´anecdòtic roig-i-blanc va ser utilitzat un bon nombre de partits, com el fosc o grana per deferència inclús abans, fins l´11 d´octubre de 1925 com és sabut i des d´un bon dia en el transcurs de 1924 ó inicis del 1925 a Castelló de la Plana prompte farà cent anys.

* Disculpeu si hi ha algun error en la recerca de dates. Està fet amb el cor albinegre, com sempre. A vegades grana o roig-i-blanc, ara ja ho sabem... en qualsevol cas...
a la memoria llega la gloria del viejo campo del Sequiol. Pam Pam Orellut !!!

MINUTS D´AFEGIT:

A més d´esta policromia albinegra ací referida el C.D. Castellón també va anar d´altre color als inicis, per l´esmentada deferència amb l´equip visitant, concretament de verd, ves a saber si per aprofitar els jerseis del precursor Cervantes F.C., tot i que este club va continuar existint com a tal. O com homenatge al color de la ciutat, el Llibre Verd... pense que la practicitat prevaldria.

El 10 de desembre de 1922 contra el Valencia F.C. vam perdre per 2 goals contra cero:

Valencia F.C. Vistiendo todos jersey blanco y pantalón negro.
C.D. Castellón. Viste el equipo de verde. 

Martínez juega como nunca lo hemos visto...
Alanga se luce así como Doménech, Rubio, Planchadell y Archilés pero... la falta de shoots de los delanteros hacen que no vaya la pelota a incrustarse en la portería de Mariano...

Y en las tribunas y como esparcidas por doquier las flores fragantes y polícromas de nuestras bellas mujeres dando al campo el más esplendoroso de los aspectos:
(...) Castellón es ya un pueblo deportista y esto nos enaltece pues deporte quiere decir vigor, fuerza, salud y civilización.

(Crònica del partit, pàgs. 50-51 ...Y fuimos albinegros)