"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 24 de febrer de 2013

ROTLLO I CANYA, himne de Castelló.

















Al Rotllo i Canya le puso letra Sánchez Gozalbo y el 22 de febrero (1946) siguiente se cantaba por primera vez en el Teatro Principal. Y de la misma manera que su música (de Pepito García) es un poutpurri de melodías populares conjugadas magistralmente, la letra recoge diferentes textos populares entre los que destaca un relato sucinto aunque redundante de la romería. Así, en corcheas o en sílabas, aparecen como originales el tema inicial (Anem tots a la processó...) y el que hace referencia a la caña y los caminos (Amb la canya pels camins anirem...). Como melodías populares valencianas, las típicas No me l´encendràs, el tio per detràs, y otras, como I després que dirà, Les penes són, Roda i cavila, Mon pare no té nas y Mon tio Pep se´n va a l´horta, que cierra con el ale pum! y substituye a una primera solución que fue el final del Himno Regional del Maestro Serrano, cosa que no gustó. También hay fragmentos sacados de la tradición del Corpus, como el xocorrocoxoc, bresquillera i albercoc, de la dansa dels Nanos, otros temas castelloneros, como la invocación a Tombatossals en el Menjarem confits i dolç torró i a l´ermita pujarem, o el Pam, Pam, orellut !, grito del C.D. Castelló (transmutado posteriormente en Som de Castelló!), y por último alguno que deriva de la música popular española, como La Carbonerita, o la folklórica La Tarara.
 
La Magdalena. Del mito a la actualidad. Àlvar Monferrer i Monfort. (pàgines 188-189) Carena editors, 2004.

He incidit en este fragment del magnífic llibre d´Àlvar Monferrer perquè explica l´origen del Rotllo i Canya, veritable himne castellonenc, un matxambrat de melodies i textos populars, entre els quals es cola en un principi el Pam Pam Orellut, crit futboler de nuestras entretelas, substituït pel no menys emocionant  Som de Castelló. Així mateix altre canvi va ser el final primigeni, era el del Himne Regional... No va agradar i millor i més patriòtic ha quedat el El tio Pep se´n va a l´horta, ale pum !

Gaudiu-ho i coneixent el per què de les coses l´apreciarem i estimarem més encara si cap. Aperitiu magdalener !

La Magdalena. Del mito a la actualidad, llibre dedicat per l´erudit autor a la gent de Castelló, està dividit en tres parts:

- La mitologia i història a les festes de la Magdalena: la font Castàlia, Tombatossals, baixada a la Plana i fundació de la ciutat, Lledó... arrels romàntiques de la identitat de Castelló, festes des del segle XVIII fins la Guerra Civil, 1936-39...

- Les festes actuals: des d´aleshores fins ara: nova etapa, Fiestas de la Luz, colles, evolució, programa...

- Aspectes de les celebracions: Pregó, Romeria, xiquets, gaiates...

Som de Castelló !! Pam Pam Orellut !! ale pum !!


8 comentaris:

  1. Gracias por esta entrada en tu blog. Todo recuerdos maravillosos, aparte de desbastarme un poco más con la historia del himno. Desconocía que eran trozos de otros temas unidos para hacer otro mejor si cabe.
    Gracias, gracias, gracias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada, hombre. Me alegro tener noticias tuyas por este medio y ver q no te has quedado helado-pajarito burgalés, je,je. Tú eres un castellonero más y compruebo te ha emocionado escuchar y recordar el Rotllo i Canya y otros aspectos de las fiestas magdaleneras. ¡ Saludos, Jota ! ¡ i xim pum tracatrac !!

      Elimina
  2. Gràcies pels apunts envers aquest que es podria dir és l'himne de Castelló. En poquets dies s.D.v. tornarem a sentir-la impregnant els carrers de Castelló i omplint d'orgull els castellonencs que estimen els seus arrels, que no sempre coincideix en la gent que apareix ales grans i oficials celebracions festeres.. De la Festa la Vespra !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona observació la teua. Noms, volem noms, ha,ha.

      A eixa darrera frase o dita q has mencionat també dedica Àlvar Monferrer un capítol al llibre. Té molta raó.

      I per cert, per a molts anys !!!

      Elimina
  3. Ai, misser Hoangho, se'm posen les banyes de punta en escoltar el Rotllo i Canya, i això és perillós. No s'embolingue vostè massa aquestes festes!!

    El que no tinc clar és si el tio Pep se'n va a l'horta o al Bayer. Ens ho hauria d'aclarir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vés amb compte perquè t´agafaran eixos torturadors del cuso del passeig Ribalta si tens unes bones banyes, q "la fiesta" s´està morint i necessiten revulsius.

      A lo millor la "bolinguera" em sane l´oïda...

      El q jo no sé si és "El tio Pep se´n va"...(de tota la vida) o "Mon tio Pep se´n va"... com escriu misser Monferrer. Investigarem les dues coses.

      Elimina
  4. Ya te veo calentando motores jejejeje mi hijo lleva dos semanas cantando "Pacualet si vas a l´hort..." jajajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... porta figues i albercocs !!

      Ahora se hace hincapié en lo inmediato, lo local y aunque muchos lo rajen me parece muy acertado porque el niño debe conocer primero su mundo para luego ir ampliando. En mi época infantil "heidelbergensis" no era así, je,je.

      Bones festes ! a ver si nos vemos ! (valga la...)

      Elimina