Xarrada col.loqui C.D.CASTELLÓN, PATRIMONI DE LA CIUTAT.

                        

Els bous de Lledó m han demanat que publique al blog el vídeo d´Alejandro Moll, doncs no van poder anar com molts altres albinegres. Xarrada amb anècdotes, vivències i arguments reivindicant al C.D. Castellón com a patrimoni de la ciutat, lo nostre, el que hem viscut i viurem, el que defensem i defensarem... ahir, hui i sempre.

 

Emilio Álvaro va estar fantàstic conduint l´acte, amb l´inestimable ajuda de José Luis Gual i Enrique Ballester, torejant... perdó, millor driblant la repentina timidesa d´alguns protagonistes estel.lars com D. Juanito Planelles, Cela, Manchado, el presi Cruz... Junt a altre Emilio, Isierte el gran porter, van recordar certs fets... el desastre de Castellnou.

Luiche va incidir en la importància d´imbuir l´albinegrisme als xiquets, Clares va expresar l´orgull de pertànyer a l´equip finalista de Copa... Calderé és el Tombatossals que ens retornarà... ha captat la força de l´albinegrisme des del minut 1 i ja té promeses a complir... amb màniga curta el tio valent...

 

Mito... repetia Toni emocionat al meu costat mentre David teclejava il.lustrant al proïsme tecnològic amb frases del col.loqui. De sobte, un esglai, Ballester/Séneca fent referència a uno que está por ahí... 1:04:10 encara no sé si es un honor o competisc seriosament a friki albinegre/literari amb ell, en qualsevol cas, un plaer.

Menció especial a Pepe Beltrán, qui, com té el cul pelat, va intervindre al final per vèncer l´onanisme en que ens vam instal.lar inevitablement davant tanta figura i a Miguel Ángel Serer, ideòleg malalt d´este tinglao.

Salvem al C.D.Castellón !!

  
Des de xicotets, PAM PAM ORELLUT !!

Curiositat: He oblidat reivindicar l´equip de l´ascens de la temporada 1980-81. Molta gent es va enganxar amb el de Copa, altres en el de Luiche, però per edat jo (i altres coneguts) sóc d´aquell dels Racic, Navarro, Pulido..., malgrat després es desfera l´equip i tinguera un pas dolent per la 1ª divisió. Alguna volta ja he comentat este fet, així doncs un record per els homes de Benito Joanet: Roberto, Ribes, Draganic, Viña, el mateix Planelles... tampoc cal dir-ho massa perquè pegant una ullada al blog ja es veu, he,he.

Plantilla del CDCS temp 80-81 bdfutbol

Una derrota històrica.

Vull compartir amb amics del blog este escrit meu publicat a Salvemos al CDCS:

http://www.salvemosalcdcs.com/seria-una-derrota-historica/

Us anime a participar a la pàgina per mantenir la brasa albinegra mitjançant el Racó de l´aficionat/Rincón del aficionado. Així mateix, es porta un diari on es destaca un fet de l´actualitat, com la mort de D. Antonio Sales esta setmana, president del club precisament a l´època de la que parle este article.

Ací ampliarem el butlletí del dia del partit per l´interés històric. Alguns m´han fet una pregunta retòrica, clar que guardave estes relíquies... i altres. Per cert, gràcies a l´oxímoron hem eixit a Las Cuarenta de Pepe Beltrán (delegat a Castelló del periòdic Levante) en positiu i per quarta ocasió ! 

Alberto Fabra, Javier Moliner y Alfonso Bataller han optado por un sonoro silencio –oxímoron, amigo Hoanghos–

SERIA UNA DERROTA HISTÒRICA.-

 Tinc un blog on de tant en tant vaig escrivint sobre alguns capítols gloriosos del C.E. CASTELLÓ: gestes dels equipiers dels anys 20 ó 40, records, vivències i anècdotes personals que constitueixen una justificació (més) per a mantindre viva la passió albinegra (i no altra). De xicotet era més del Barça que del Castelló, entono el mea culpa (si cal), mes a mesura d´acudir a l´stadium a partits, entrenos, escoltar ràdios em vaig convertir fervorosament.

 I vam pujar a 1ª divisió… i va vindre el Barça al segon partit de Castàlia… 7 d´octubre de 1981, entre setmana, tarde de (no)estudi (al dia següent tenia examen d Història, 1er de BUP, 14 anyets), nervis, el rellotge no avança, desfici… tradicional bocata blanc-i-negre, rua feta per la mare amb llonganissa, butifarra amb tomateta més coca-cola reglamentària i a DELANTERA TORRE a veure d’a prop als ídols i viure la màgia de la divisió d´honor. Tot va començar perfecte, atacàvem cap allí i al descans victòria amb gol de Blanco de penal a pocs metres. Il.lusió infantil, guanyar al totpoderós Barça dels Quini, Simonsen, Víctor Muñoz… increïble.

Però la realitat ens va colpejar la 2ª part fins a 6 vegades, 6 ciris, 6 gols… els davanters blaugranes venien com avions i van fer palesa la feblesa dels nostres jugadors, (3 gols va fer Quini) vam fer una temporada horrorosa, com ara salvant graons, però a 1ª… Aleshores vaig eixir decebut de Castàlia però us assegure que amb el pas del temps recorde amb afecte aquell episodi i molts altres. Per això i una caterva més de motius, SALVEM AL CDCS. Ningú concep que Barça, València o els Madrids puguen desaparèixer, doncs nosaltres tampoc. Els polítics, que van posar als espoliadors (per fer el conte de la lletera) tenen responsabilitat, que actuen (de facto) i no deixen morir (ves a saber per què) tanta Història i sentiment. Seria una derrota històrica. Aquesta sense bon record amb el pas del temps. Per descomptat, que no conten amb mi si s´inventen un altre equip.

L´examen d´Història em va eixir molt bé, malgrat tot.

Un esperançat PAM PAM ORELLUT !

Per Juanjo Agost.

Qui va fer l´àlbum temp. 81-82 tenia poca cultura o era un refundacionista precoç...

SALVEMOS AL C.D.CASTELLÓN

Vuelve el SALVEMOS AL C.D.CASTELLÓN. Imperativo presente. La situación es fatal y todos lo abandonan... pues los aficionados no lo podemos permitir y por ello y recordando verbigracia las más de 20.000 firmas conseguidas hace dos veranos ha resurgido esta página:

http://www.salvemosalcdcs.com/category/midiario/

Arranca con una parábola sobre una rana, nuestro C.D. Castellón. Yo acabo de leer La metamorfosis de Kafka y aporta un grado más de surrealismo si cabe. Sólo deseo que el final no sea el mismo ya que el protagonista, convertido en horrible insecto, abandonado por la sociedad a la que tanto ha servido y por su propia familia, avergonzada de su irreconocible aspecto, muere solo, marginado, herido física y emocionalmente. 

Así estamos, como Gregorio Samsa, convertidos en algo que no reconocemos pero que es nuestro, un símbolo de la ciudad. Creo debemos apoyar hasta final de temporada a los jugadores para salvar la situación deportiva, estos deben darse cuenta al 100% de lo que representan y al final de temporada ya hablaremos, discutiremos y lo que faga falta. Poco más se puede hacer (de momento), presidente y entrenador deben actuar con responsabilidad y los políticos que demuestren que no nos mienten, que no son tan inútiles. Pensaremos que tienen intereses ocultos... 

No queremos otro equipo, al menos la inmensa mayoría, hem conegut, som i serem del C.D. Castellón.

Inevitable, innegociable: PAM PAM ORELLUT !

22-05-2012: http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/05/salvemosalcdcs.html

30-06-2012: http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/06/la-caravana-del-acendrado-albinegrismo.html

Las imágenes son de mi vademècum albinegro, manufacturado junto con mi querida hija.