"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 9 de juliol de 2017

L´escut de Castelló i del C.D. Castelló


Els escuts, com tot, evolucionen. L´escut de Castelló així ho ha fet al llarg dels temps i ho vam comprovar a magnífica exposició octubre passat al Museu Etnològic del carrer Cavallers. Anem amb alguns dels més antics, els dos inicials els podeu apreciar a les façanes de Santa Maria, el primer es podria datar entorn de l´any 1420:




Escut del Llibre Verd de 1588 i resum dels principals elements:






















Mes com diu l´amic J.J. tot ho portem al Castelló futboler, fem un salt en el temps i farem incidència en les nostres dèries, investigant elements que ens interessen per diverses raons. 
Ens situem l´any 1837, 1ª Guerra Carlina, la vila castellonenca és partidària dels lliberals, assetjada per l´exèrcit del general Cabrera i s´alçarà la muralla liberal. Al 1843 ja no sé si les Corts del Regne o la regina regent Mª Cristina de Borbón-Dos Sicilias atorga a Castelló el títol de ciutat i això sí l´Ajuntament aprova eixe mateix any un nou escut, el del llebrer i llop que fuig, el que encapçala aquesta entrada, el que ens interessa.
Després el 3 de juliol de 1873 la ciutat s´erigeix en cantó independent dins la federació de la 1ª República Espanyola, situació fins finals de 1874 on s´inicia la restauració borbònica. Al 1923 dictadura de Primo de Rivera. Poc abans, 20 de juliol de 1922 es crea el C.D. Castellón, Tomás Colón disenya l´escut. Açò vam escriure a En Albinegro sobre la qüestió:

Escudo del C.D. Castellón. Picotazos históricos 


Àguila o voltor com diu la tradició? ... figuraven eixos animals simbòlics a l´escut del Salao i la resta d´equipiers de l´equip fundacional dels anys 20?



Si el sr. Colón es va basar en l´escut de la ciutat imperant com pareix el més llògic, és un águila i resulta factible que aparegueren els animals a la porta del castell... en qualsevol cas, l´au també ha evolucionat amb els dissenys i sembla més un àguila que voltor. No obstant això continuarem amb la tradició i dessitgem molta sort a la nova penya Voltor Albinegre de l´amic i company de Centenari Albinegre Vite !
  
Pam Pam orellut !!

* Obri altre debat anecdòtic: És un centurió la figura que apareix al sostre de plens de l´Ajuntament? (darrera imatge) :-)

diumenge, 11 de juny de 2017

El llapis màgic. "El somni destrossat". Per Arnau.


Un lustre després tornem a parlar del Premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà, ara la XII edició. I és que un dels guanyadors és altre nebot, ARNAU, del col.legi Bernat Artola. Igual que tots els anys acte bonic i didàctic al teatre de Castelló en que es premia als xiquets i xiquetes de les escoles de la ciutat que escriuen relats en valencià. Com a resultat un llibre (editorial Bromera) ple d´imaginació, creativitat, somnis i coses nostres, com veureu amb el d´Arnau.
Recordem el de Joan: Fa tant de temps
Acte conduït per l´escriptor Vicent Usó amb intervencions del pallasso Nandet, molt divertit i emotiu, en el que vam esbrinar perquè el conseller Vicent Marçà posseeix eixa facilitat de paraula; sa mare Dolors Ibáñez va fer una xarrada recordant l´aspecte humà del seu home Vicent Marçà pare. Deixem-nos d´embolics i anem amb la literatura en la nostra llengua, El somni destrossat:

  

Molt xula la personificació del nostre símbol el Fadrí, m´han agradat eixes pessigolles que li fem els castellonencs... Enhorabona a Arnau i a tots els premiats, a seguir escrivint !
Vaig a llegir els altres relats...

Informació més completa de Castellón Información:
http://www.castelloninformacion.com/premi-narrativa-escolar-vicent-marca-3/

                                     El pallasso Nandet


Foto col.lectiva del blog CEIP Soler i Godes on també veig caps familiars entre el públic... ;-)

dissabte, 4 de març de 2017

"Després vénen els anys". Maria Folch.


Després vénen els anys. Maria Folch.
Novel.la de memòria, de guerra, d´amor, de sentiments, de paraules poètiques, de llengües, de Castelló, d´exili, d´efectes personals, d´estructura característica, tantes coses... i poc de temps... així que us deixe "els meus apunts", algun fragment i vídeos d´aquest bonic llibre que fa temps em va recomanar l´amic Lluís i també hem abordat al "G-4" (en realitat un G-8 amb el fitxatge de Sergi)

  pàgina 120, autèntica prosa poètica.

pàgina 190, paraules i trajectes...


Perdó per la lletra, açò en principi era per a mi.


Pel.lícula Victoire de la Vie nomenada en la novel.la, al final (minut 40) apareix el Benicàssim de l´època.

Ací l´autora explica de què tracta el llibre:


diumenge, 15 de gener de 2017

Caminando en albinegro. Inauguración Nou Castàlia.

Continuem caminant en albinegre... ací estem, a l´infern del futbol, escoltant a José Luis Gual, Alejandro Moll i Luis Pastor narrant el Novelda-C.D. Castelló (moltes gràcies, com sempre). Mientras tanto bucearemos en la historia albinegra porque este año se cumplen 30 de la inauguración del Nou Castàlia. Motivado por el banderín de Jaume, la frase de Marco, a la sazón Què pensarie Chencho de tot açò? publicaré algunas imágenes dels meus records, gonfarons i trofeus.

   
                                                                                       


LLibret d´eixe dia, així com banderí i entrada del partit.

Un placer leer la exacerbada prosa de Chencho mas ojo al final del discurso: autoridades que seguirán patrocinando la antorcha de la colaboración. Los tiempos y circunstancias han cambiado pero ahí quedan sus palabras, se puede y debe colaborar (no necesariamente con dinero, hay otras formas) como hizo el entonces alcalde Antonio Tirado, quien reconoce el C.D. Castellón es el representante deportivo de toda la ciudad. 
Nueva diferenciación... Antes y después del Nuevo Castalia. Ahí se equivocó, lamentablemente ha resultado ser antes y después de Castellnou y sus compinches... siempre me gusta recordar una frase que el ínclito repetía de corazón:
Por encima de todo está el Club Deportivo Castellón.
Por ahí caminamos, maestro.

Curiositat: Sense banderes ni marcador encara ! igual que ara... 

"El mejor truco que jamás hizo el diablo fue convencer al mundo de que no existía, y así desapareció" (Keyser Soze, Sospechosos Habituales
Gran, César, gran.