"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 30 de maig de 2012

El PORTAL DE L´AIGUA i el TRAM. Progrés o terrorisme cultural ?


Els castellonencs de l´Edat Mitjana, si pugueren alçar el cap, estarien contents inclús orgullosos de veure com els del segle XXI ignorem i tornem a soterrar les restes del Portal de l´aigua o sent Agostí trobades a l´itinerari marcat per al TRAM, meravellós monstre de la modernitat capaç de fer 220 viatges diaris des de la UJI (modern monestir) al Grau. Així ho afirma el MEDITERRÁNEO dia 25 de maig en desmesurada propaganda al reflexar l´estimació de la Conselleria d´Infraestructures de més de 11.000 usuaris cada dia. Dividiu i veureu. Un miracle.
La campanya es completa anunciant el 28-05 descomptes de consideració per usar-lo. Mentrestant els ciutadans i els veïns es preocupen per la circulació i el comerç de la zona i el senyor alcalde ho té tot controlat, les cates arqueològiques no implicaran retards en les obres.
La historiadora Elena Sánchez ens parla el 29-05 (no eixim del popular Mediterráneo) de la troballa previsible, recull un texte de l´any 1.404 sobre les muralles en llengua vernacla i en la boca xicoteta apunta el seu ampli significat:


El Portal de l´aigua formava part de la muralla de Castelló. Era un oximoron acuífer perquè per ell eixia la major part de l´aigua de pluja que queia en la vila i al mateix temps entraven els carrets d´aiguader, amb cànters que omplien als omplidors (valga la...) de la sèquia propera i després repartien per les cases. Ho podem llegir al texte adjunt del llibre ANTIGÜEDADES de Vicente Traver Tomás (pàgina 178) facsímil de l´editat l´any 1958 :




I podem veure´l al plànol de la vila (part inferior) en 1588 al final del carrer de l´aigua o dels Miquels, actual plaça Cardona Vives contra el c/ Governador.
Fantàstica esta trasa de les afores, portals, carrers e casalisi de la vila de Castello de la plana en lo any 1588 feta per lo arqt· vicent traver segons lo establit en lo libre de values de peyta de la dita vila e añy.




Doncs una vegada conegudes totes estes bobaes soterrem eixes pedres i muntem orgullosos al Tram... quan l´acaben de fer ... i desitgem que no apareguen més pedruscos que obliguen a retardar 4 setmanetes les obres glorioses i faraòniques.

LAUS DEO.

NOVES TROBALLES:



El Mediterraneo calla, campanya TRAM sí, troballes no.



dimarts, 22 de maig de 2012

#SalvemosalCDCS



#SalvemosalCDCS

Vídeo de PALOMARES per a il.lustrar el SENTIMENT ALBINEGRE que des de xicotets hem aprés, hem patit, hem disfrutat, hem viscut. 

Ya sé que hay cosas más importantes que esto, pero yo soy uno de esos frikies que se emocionan escuchando el himno, recordando partidos, hablando, sintiendo el CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN, el que nos pone los vellos de punta, el del día del ascenso a 1ª división contra el Rayo, el del día del no-ascenso contra el Ciudad de Murcia, el del ascenso a 2ª división contra el Zamora, de la mano de mi hija y con mis amigos del alma... del alma albinegra.

PAM PAM ORELLUT !

#SalvemalCDCS

 

 

Para más inri, CHENCHO, quien acuñó la expresión GRAN FAMILIA ALBINEGRA, me expresó su esperanza de que nunca dejase de serlo. ¡ Faltaría más !


dissabte, 19 de maig de 2012

BRAÇALETS IL.LUSTRES AMB HISTÒRIA.



AARON TORLÀ I JUAN PLANELLES, PRESENT I PASSAT GLORIÓS DEL C.E.CASTELLÓ, els dos equipiers albinegres amb la senyera al braçal. Ahir van coincidir al sopar de les penyes albinegres, en un oasi dins la convulsa situació del C.E.Castelló.

COMENTARI DEL BRAÇALET FÍSIC, no de la capitania que els dos mereixen:
A Aaron li l´han donat fet el braçal, modern amb l´escut, amb el verd de Castelló, procedent del C.E.Castelló Femení (crec fet per Miguel, segon entrenador); a Juan li va tocar buscar-se la vida allende les muralles de Castelló... seria més rústic, segur, a la vegada que més trascendent.

Per altra banda i altre equip, JOHAN CRUYFF també el portava sempre. Recordem lo que sembla una  CENSURA inversemblant als cromos de xiquets (any 1975) ja tractada a este bloc:





divendres, 18 de maig de 2012

OFTALMOLOGIA. Galdós, Eugenio, Faemino y Cansado.


Me persigue la OFTALMOLOGIA. Estoy enfrascado... no ! estoy leyendo MARIANELA de D.Benito PEREZ GALDÓS (cómo mola el nombre sonoro de este ilustre escritor), en la cual un ciego recupera la vista y un hecho que haría exclamar ¡ ALBRICIAS ! (aparece la expresión en la novela) deviene en tragedia... 


Mi compañero MARCOS me ha contado esta mañana un chiste del admirado EUGENIO. ¿ Cual ? El del OCULISTA. No me gustan mucho los chistes ni los monólogos, ahora bien, EUGENIO y las parodias de FAEMINO Y CANSADO son geniales, tienen ese absurdo, ese no sé qué provocadores de cuanto menos la sonrisa.
EUGENIO tiene a más a más ese gracejo jugando con su y mi lengua materna. Me sé chistes, frases suyas de pura memoria que comparto con MELK. El culom es el equivalente a los corderoooos de Faemino y Cansado.
A más a más és un culom amb molta paraula... Feliu guaita al nen, sin llevarlo a Lourdes habla...
desengañados, desesperats tornan cap a casa ... la-di-vi-naaaa ... no la adivino oiga, no la adivino !
EUGENIO ERA Y ES UN SABIO DEL HUMOR.
   
Aquí los segundos con... LA ÓPTICA. Empezamos con la rica prosa galdosiana y acabamos con los irrespetuosos Faemino y Cansado. ¡ POR FAVÓ !


La sonrisa se ha transformado en carcajada.

Glosad frases míticas, por favó ! El saben aquel que diu... Dame veneno q quiero morir...


dilluns, 14 de maig de 2012

NACHO, proeza PELAEZ.

NACHO, al llegar a Ítaca.


Debes rogar que el viaje sea largo,
que sean muchos los días de verano;
que te vean arribar con gozo, alegremente,
a puertos que tú antes ignorabas.

ÍTACA. Konstantínos Kaváfis.


http://www.rtvv.es/va/esports/Celebren-cursa-quilometres-Castello-Penyagolosa_0_698930141.html#.T6_hqZN6zQU.facebook


A falta de conocer si MELK también ha participado en la MARATÓ I MITJA CASTELLÓ-PENYAGOLOSA y siguiendo con la costumbre de resaltar hechos significativos de los miembros y miembras de la familia PELAEZ aquí tenéis a NACHO chupando cámara en CANAL BOU, como buen manegueta que es. ¡¡ Podía haber reivindicado la TV3 !! mi compañero de curro JULIO también participó con gran tiempo 9 horas 54 min. 
Nos consta en este blog el interés de Nacho por correr descalzo... no os sorprendais, es un hombre primitivo que apaga fuego con las manos y sobrevive a una hecatombe mundial.
ENHORABUENA XAVAL ! oooootra queja: haver parlat en valencià ! ..... fuera ! ha,ha,ha.


Nacho en su peor momento.

POST CARRERA:

Nuestro ídolo aparece en el segundo 41 del vídeo.

Esperamos noticias de su actuación en la carrera... ya están aquí:

Nacho nos agradece la mención y asevera no indignado pero sí rotundo: me han cortado
la entrevista a la par que nos corrige: no hice la MIM de 65km sino
que corri y termine la larga CSP-115 de 115km el tiempo no fue muy
bueno por el calor 23h:56m
 
Y si el próximo año la corro descalzo.
 
En otro orden, Melk hizo la labor oscura, a lo Busquets. Sus manifestaciones:
 
estaba esperando en el avituallamiento del km 
104....sufriendo por su amigo...
 
Al final hemos aclarado acusadas interrogantes. La gesta ha sido máxima,
superior, elefantiásica! 115 kms. !! Gracias a los dos protagonistas atletas
 Peláez...
 
 

dissabte, 12 de maig de 2012

Trist dia de la marmota albinegre.

J.J. mostra els papers que no deixa veure.
J.J., Osuna, Laparra i una rossa que a sa casa coneixen.

Quan arriba la canícula els albinegrensis ens endinsem en el paroxisme del perenne patiment consubstancial. 
Hoangho atabalat.

Al seu dia ja vaig posar a lo Felipe V a Blasco,Osuna, Laparra. Hui afegim ja a Miralles (amb retard) , a Isidoro (podria pseudo-rectificar) i sense paliatius al gran salvador, J.J. Jesús Jiménez.

Els afeccionats albinegres lamentem la nostra sort i en les darreres hores demanem ajuda a més de la Verge del Lledó com sempre, a San Pancracio, la Virgen del Remedio, Sta. Rita i invoquem a l´ESPERANÇA, com el gran PERE CASALDÀLIGA, bisbe català i amazònic.

Ja ho ve denunciant fa temps el no profeta sinò assabentat de la situació PEPE BELTRAN i molts més, als qui han insultat injustament i despiadada, com el president de Sentimiento Albinegro CONRADO MARÍN sense anar més lluny. 
Pepe dixit: Las instituciones que siempre optaron por la refundación –y Jotajota parece hoy más una garantía para ello que la milagrosa solución con que dijo estar ungido...

El cert és que hui els futbolistes i empleats estan rabiosos, inclús plorant i la gran família albinegra dividida i patint com sempre, contagiada d´eixa ràbia. On estan els diners? per què no ensenya els papers? on estan la transparencia, la firmeza, la coherencia... paraules desgastades i que fa vergonya usar ? a 2ª B ? amb quins diners ? els de les institucions ? .... juà !

Ara entrem en una nova dimensió, la llei concursal, a veure que ens depara, en lo desgraciats que som...

Abans jo abreviava el meu nom amb estes dues lletres, J.J., ara em fa vergonya. 

J.J., Isidoro i Miralles fent el tito.


dissabte, 5 de maig de 2012

Del Raval... i els costums.


Ell si es moriria llaurador, apegat a la terra, a traure-li l´esmerç possible, a renyir amb la brossa a braç partit, aguantant la calor i el fred , les tramuntanes i la pedra; ell conservaria les fites dels seus agüelos; però els seus fills, era de raó que milloraren, que visqueren més curiosos que ell havia viscut.

Fragment del capítol Fruita de repom ( DE LA MEUA GARBERA) Josep Pascual Tirado.

Ens retrobem amb este llibre, amb el Raval de Sant Fèlix i per descomptat el carrer Mare de Déu de Lledó, on vivien alguns llauradors com el de la foto (segur no tan rics perquè té moltes haques); se´n han anat... eufemisme perquè s´han mort i perquè és un ofici que va a menys... a no ser que la omnipresent crisi ens obligue a tornar a la terra de forma física i no tant poètica...




A l´any que estem, 1948, i en el paisatge o paisatgisme sentimental (així anomenava Joan Fuster la poesia de Miquel Peris) del carrer apareixen expositors amb els productes de la terra. El que sobra: faves, querailles, pèsols... inclús gavells de branques de taronger, remulla per als conills. 
Parlant de conills, un home sol passar pel carrer de tant en tant i arreplega les pells dels animals ! Altre home ven terreta per escurar; el pregoner és la divertició dels xiquets... Calleu ! crida i es fa el silenci...
Pilareta la de la Burra és la geladora, els xiquets li fan moltes gamberrades, són molt pillos, als batejos criden al padrí: si no tire confitura que es morgue la criatura ! més que pillos són roins.
També ve l´afilador i ja en terreny religiós capítol apart mereixen el combregar i els enterros. El primer consisteix en portar a casa dels malalts impedits la comunió. El capellà acompanyat d´un xiquet monaguillo o escolà de poca edat... mare meua ! a vegades es trobaran moribunds i tot ! què valent, a mi em faria por. I als enterraments més encara ! D´estos hi ha de tres classes o categories segons el nivell econòmic del mort... en vida perquè ara ja... de primera, amb carro i haca fantàstics, de segon i els de tercera, on el carro no porta cristall i l´haca pateix més fam que natzareno...  

Me´n vaig al comú que em fa mal la panxa i després a netejar l´estalzim del fumeral que hi ha molts pegamots !

Gravat antic enterrament





Recordem:

Del Raval ... i en festes.                                              Del Raval... i els malnoms