"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 22 d’agost de 2014

Preinauguració del Sequiol. "El Pueblo", 30-10-1923



Nova temporada albinegra que encetarem amb una bomba o font històrica d´interés. L´amic Juan Carlos Pastor ens ha deixat un full del periòdic EL PUEBLO. 
Data: 30-octubre-1923 (tot i que semble un 8) 
Estat: groguenc, mírame y no me toques per l´antigor. 
Interés particular: notícia de l´ordre de tancament de tavernes a València (per motivació familiar). Pàgina 4 de darrere. Al marge apareixen unes operacions matemàtiques, garramanxos o glosses emilianenses de Sant Fèlix, que he omitit per la poca significació i sobretot per guanyar qualitat a les imatges.
Tamany: autèntic llençol més gran que quatre folis DIN-A-4. Us deixe la pàgina 3 sencera, d´esports. Ens centrarem en la crònica a 2 columnes (de les 6) del partit C.D. Castellón-Gimnástico, de Campionat Regional.

Titulars: El Gimnástico triunfa en Castellón. Inauguración de un nuevo campo de deportes.
...para este partido de Campeonato el C.D. Castellón inauguraba un nuevo campo de deportes, no terminado todavía. (línies 6-9)
I este camp no és altre que el mític Sequiol, el viejo campo del Pam Pam Orellut, el de les gestes dels anys 40 a 1ª divisió.
La inauguració oficial va ser contra l´Español el 3 de novembre de 1923, com vam exposar a l´enllaç de Juan Agost, l´equipier reserva. Segon partit contra este equip en dos dies consecutius. No obstant això abans ja es van disputar dos matches. El que ens ocupa és el segon, el 28 d´octubre. Consultem ...Y fuimos albinegros de Josety pàg.64.


Comprovem la derrota 0 a 1 goals amb error d´Alanga tot i que va ser el millor equipier.

És una delícia llegir la prosa de Tricolor, amb els adjectius propis de l´època, amb anglicismes primigenis del foot-ball, amb la passió por la verdad junt a l´autòctona castellonenca, fins i tot alguna expressió dubtosa com la ¿imaginable? defensa heroica...
Així mateix observar els desfasats accents en la preposició a (á ustedes, á fondo); les formes verbals fué, vió... la conjunció ó accentuada. En fi, deixem la Gramàtica i tornem a la Història albinegra per demostrar que el CDCS importa i molt.

El cronista de malnom policromat destaque al nou Lavall (gran esperança), a Doménech i a un triumvirat de luxe: a més del millor, Alanga, a Martínez el Salao i al Vaqueret Archilés, amb este malnom per l´ofici. Dels dos primers ja hem parlat al blog, d´Archilés diuen Conrado Marín i Miguel Ángel Serer a En el escudo de tu historia:

Pedro Archilés puede ser considerado, junto al mítico Pepe Alanga, el más claro exponente de la dedicación y amor al CD Castellón, desde la fundación del club hasta su lamentable e injusta desaparición en 1933... inagotable... portento de la naturaleza... gran defensa... noble y sencillo en cuanto a cualidades personales.

Afegiríem al Salao per la dedicació aquells anys com a equipier de l´equip fundacional, també fins a 1933; com a massatgista després i utillero fins la mort. Tota una vida...  La següent foto era seua i ens la va fer arribar un familiar d´ell, el CDCS de 1923...


...així com altres, algunes apareixen a la dreta del blog.

Tornem. Graciós el comentari sobre l´àrbitre sr. Nieto i su pito. El tros que no es pot llegir bé és justament l´alineació:


Transcrivim:  
Alanga, Martínez, Lavall, Archilés, Rubio, Doménech, Marcos, Sos, Pinto I, Pinto II y Planchadell.
I algunes paraules curioses:  
Salieron primero al campo los del Gimnástico, ágiles, fuertes, animosos. Grandes aplausos á los muchachos. Los valencianos (estoy muy cerca de ellos) se manifiestan con grande entusiasmo. Sale poco después el primer equipo local y es recibido con grande ovación y animadas palabras de estímulo.

El pas del temps no pot destruir el entusiasmo i la ovación... GRANDE CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN. Gaudiu de El Pueblo i com sempre...
PAM PAM ORELLUT !!


*Moltes gràcies a Juan Carlos, castellonero de soca !!

dilluns, 18 d’agost de 2014

Llambreig. Josep Porcar.



























Escric estes línies víctima del sotragueig del bus i per terres de Castella. LLig poesia en valencià mentre per la finestra desfilen girasols, molins de vent i el perenne altiplà groc. Poemes de Josep Porcar i Museros inspirats al camí Travessera, a la platja de la Renegà, entre onades, entre lluernes i corcons, a l´alqueria. També a altres indrets més llunyans. 
Sota el ball hipnòtic dels mots i de la guagua devorem quilòmetres i Llambreig, el seu darrer llibre.
Tot giravolta i enlluerna, paissatge i poemes, expressions buscades per acaronar la bellesa. 
Tot té cabuda en els versos esmentats: bleix i ranera, simis i pèndols; mussols, corbs i voltors, fins i tot una piuladissa, un tuit. Empelts de branques i del llamp, la pell i epitelis de la mar
Ordo rerum, filosofia i literatura... Josep fa un empelt de les arts.

Com a curiositat, la veïna de seient és catalana i aficionada a la poesia, assevera que n´escriu. Li mostre el llibre, llig algun poema, dóna aprovació i li sembla profund.
Finalitzo este breu text a l´hotel d´un bufit. De viatge físic, de viatge literari. De nit, a l´agost.




Tancades les portes, enllaunats al buit,
el món sencer torna a bellugar-se, i ens adormim
tranquil.lament en els llimbs del sotragueig.

Fragment de Sotragueix, pàgina 27 de:





Converso con el hombre que siempre va conmigo. Antonio Machado.
(Campos de Castilla)

*La primera foto és meua, la segona del propi Josep (final poema Lluernes) i les altres són del llibre.
*Si punxeu l´enllaç de Josep Porcar veureu obres i premis, així com el seu fantàstic blog Salms també present als Enllaços il.lustres del nostre blog des de fa moltes llunes.

diumenge, 3 d’agost de 2014

Records albinegres. Troballa a Palma de Mallorca. Tomás Ramos.


























Abans la polilla, lepidòpters, bitxets o el que siga es foten el paper antic d´este rotativo gráfico semanal MALLORCA Deportiva, trobat a Palma fa més de vint anys exposat a la porta d´una llibreria de vell. L´amic César i jo vam tornar de l´illa amb un fum de variades samarretes discotequeres, sense veure els coneguts contraforts de la catedral de la ciutat, amb pertinents ensaimades i amb el periòdic com a tresor. Em va cridar l´atenció llegir de reüll El Castellón jugó..., vam entrar ipso facto i el vaig comprar a cualquier precio. O igual no va ser el titular i sí la vena a manera d´aurèola dels tres sants albinegres de la dreta: sant Pizá, Sant-olaria i sant Guillén (ex-jugador i entrenador aquella temporada)  

El cas és que us deixe lo publicat referent al C.D. Castellón 2 C.D. Mallorca 0 (aleshores no era monàrquic) partit disputat a Castàlia el 21 de desembre de 1947, darrer de la 1ª volta: portada, crònica de l´encontre per Jaime Nos, director de Mediterráneo i classificacions de la temporada 1947-48, quan érem cocuers de 2ª divisió després de 6 temporades consecutives a 1ª divisió, on jugava el C.D. Alcoyano, el Real Oviedo guanyava 7 a 1 al Real Madrid (estos sí ho eren de monàrquics) i Gilda causava furor cinèfil.
Així mateix es fa referència a Castellón de la Plana a l´inici del diàleg entre Tofol i Juanet: el típic tierra de naranjas; una veritat, cantera inagotable de jugadores de fama, i una falsa creença, paisanos de Ribalta.

En realitat va jugar Emilio Guillén, no Paco Guillén (portada) qui era l´entrenador. L´alineació segons Mallorca Deportiva: Higinio; Guillén, Gil; Pascual, Mesita, Santolaria; Tito, Balaguer, Marcet, Hernández i Pizá. Els gols de Marcet i Gil, com es narra a la crònica.   




























Tornem a la península i ens quedem amb imatges de Del Sequiol a Castalia de Josety, per veure la plantilla d´eixa temporada i també curiositats:


Entrenats pel mític Paco Guillén com s´ha dit, al vell camp del Sequiol, com diu l´himne.
El 16 de novembre se torna a jugar a Castàlia, així que el 21 de desembre contra el C.D. Mallorca allí va tindre lloc el partit.
Alineació al Del Sequiol a Castalia: Higinio; Guillén, Gil; PAUET, Mesita, Santolaria; Tito, MURILLO, AMAT, Hernández y Pizá. Goles: Gil y AMAT.

Observem diferències: PASCUAL és cognom de PAUET, és el mateix, però la resta (MURILLO, AMAT, BALAGUER, MARCET) són tots efectivament jugadors del CDCS aquella temporada. MARCET va ser el golejador, així ho diu el mateix Josety en el texte, per tant va jugar. Desconec si ho va fer Balaguer o Murillo.

Curiós el Portero al costat del trainer i descobrir al recentment mort TOMAS RAMOS RAMOS junt a Higinio i prop de Juan Soria. Als tres vaig tindre el gust de conèixer-los en vida, amb més o menys intensitat i diferents circumstàncies. 
En realitat Ramos no va jugar eixa temporada sinò a partir de la següent 48-49 i va ser màxim golejador de l´equip la 49-50. Foto de Del Sequiol a Castalia:

 

El nostre humil homenatge amb el capítol dedicat a ell de En el escudo de tu historia , de Conrado Marín i Miguel Ángel Serer: