"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 24 de febrer de 2013

ROTLLO I CANYA, himne de Castelló.

















Al Rotllo i Canya le puso letra Sánchez Gozalbo y el 22 de febrero (1946) siguiente se cantaba por primera vez en el Teatro Principal. Y de la misma manera que su música (de Pepito García) es un poutpurri de melodías populares conjugadas magistralmente, la letra recoge diferentes textos populares entre los que destaca un relato sucinto aunque redundante de la romería. Así, en corcheas o en sílabas, aparecen como originales el tema inicial (Anem tots a la processó...) y el que hace referencia a la caña y los caminos (Amb la canya pels camins anirem...). Como melodías populares valencianas, las típicas No me l´encendràs, el tio per detràs, y otras, como I després que dirà, Les penes són, Roda i cavila, Mon pare no té nas y Mon tio Pep se´n va a l´horta, que cierra con el ale pum! y substituye a una primera solución que fue el final del Himno Regional del Maestro Serrano, cosa que no gustó. También hay fragmentos sacados de la tradición del Corpus, como el xocorrocoxoc, bresquillera i albercoc, de la dansa dels Nanos, otros temas castelloneros, como la invocación a Tombatossals en el Menjarem confits i dolç torró i a l´ermita pujarem, o el Pam, Pam, orellut !, grito del C.D. Castelló (transmutado posteriormente en Som de Castelló!), y por último alguno que deriva de la música popular española, como La Carbonerita, o la folklórica La Tarara.
 
La Magdalena. Del mito a la actualidad. Àlvar Monferrer i Monfort. (pàgines 188-189) Carena editors, 2004.

He incidit en este fragment del magnífic llibre d´Àlvar Monferrer perquè explica l´origen del Rotllo i Canya, veritable himne castellonenc, un matxambrat de melodies i textos populars, entre els quals es cola en un principi el Pam Pam Orellut, crit futboler de nuestras entretelas, substituït pel no menys emocionant  Som de Castelló. Així mateix altre canvi va ser el final primigeni, era el del Himne Regional... No va agradar i millor i més patriòtic ha quedat el El tio Pep se´n va a l´horta, ale pum !

Gaudiu-ho i coneixent el per què de les coses l´apreciarem i estimarem més encara si cap. Aperitiu magdalener !

La Magdalena. Del mito a la actualidad, llibre dedicat per l´erudit autor a la gent de Castelló, està dividit en tres parts:

- La mitologia i història a les festes de la Magdalena: la font Castàlia, Tombatossals, baixada a la Plana i fundació de la ciutat, Lledó... arrels romàntiques de la identitat de Castelló, festes des del segle XVIII fins la Guerra Civil, 1936-39...

- Les festes actuals: des d´aleshores fins ara: nova etapa, Fiestas de la Luz, colles, evolució, programa...

- Aspectes de les celebracions: Pregó, Romeria, xiquets, gaiates...

Som de Castelló !! Pam Pam Orellut !! ale pum !!


diumenge, 10 de febrer de 2013

I ara el Portal del Migdia.


ANTIGÜEDADES DE CASTELLÓN (Vicente Traver Tomás) pàgina 178:

Sigue el muro por el camino del Molí Roder y portal de este nombre hasta la torre del mig jorn que defiende la esquina. En estos días -abril del 57- se ha descubierto el cimiento de un gran trecho de este muro dentro de una casa de la antigua plaza de pescadores, al final del "vallas". Tiene el ancho de dos varas, formado por mampostería hormigonada de cal muy fuerte, alcanzando una profundidad media de dos metros. Sería posible que siguiendo su rastro se descubriesen las huellas del portal y torre que en dicha plazoleta debieron estar.

Ahí estan però així es quedaran, soterrades. Perquè hi ha molta pressa en que el TRAM funcione. Sorgeix un problema per al consistori amb l´aflorament del Portal del Migdia o Mitgjorn per obres, com quan el Portal d l´Aigua (ja tractat al blog) i abans a la plaça de les Aules apareguera la torre dels Alçaments per a molestar la construcció d´un pàrquing. Tots formen part de l´antiga muralla dels segles XIII-XIV del Castelló medieval.

El que no va aconseguir l´ordre de derrocament del duc de Berwick en 1707 com a conseqüència de la derrota d´Almansa ho fan ara estos que ens manen, acabar amb les restes de forma impune, hipòcrita: -las enterramos para protegerlas- diuen els savis d´Infraestructures. ¿ No volien difondre la nostra història entre els castellonencs quan va surtir la torre dels Alçaments ? ¿Per què no es posa un paviment de vidre transparent i resistent com a totes les ciutats NORMALS (Mèrida, Oviedo...) ? 

Si puguera viatjar en el temps em faria amb una ballesta que pillaria al costat del Portal del Migdia (com ens diu el mapa de Traver basat en el llibre de vàlues de la peita) tal vegada per foradar a algú... Em sembla romandrem gastant la imaginació per reviure aquell temps dels nostres avantpassats, però ni això ens deixen...

Per acabar, dir que també ha aparegut i haurà desaparegut l´estructura d un pont de fusta en front del portal per creuar la sèquia i que al cap i a la fi, com diu l´humorista gràfic Xipell al diari Levante, només és un TRAM de muralla.  En altre acudit diu algo així com: BIC, BIC, BIC. BIC naranja entierro con grava, BIC cristal entierro el Portal...
Dues morts a triar...


Prec: us aconselle punxar damunt el mapa, fer-lo més gran i veure tots els detalls (ballesteria, Portals, molí Roder, saboneries, carrers, etc.:

Article magdalener de la historiadora Elena Sánchez,  Murallas:

Cada vez que del subsuelo emerge un trozo de muralla, aflora un elemento esencial para la comprensión del pasado. Un pasado que, por estas fechas, es evocado con devoción festiva.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/murallas_803622.html



diumenge, 3 de febrer de 2013

The answer is blowing in the CUTBACKS (RETALLS)





El club de lectura Rafalafena (i altres) ¿acaba? ¿desapareixen? La veritat és que l´han suprimit ¿causa? La resposta potser està bufant al vent, també en els retalls pressupostaris de la Generalitat. Clar i valencià. 
No crec les despeses foren tan quantioses però si retallen en educació, sanitat... com no a la cultura, perquè un club de lectura és literatura i la literatura és art; tot i que no aprofite per res, ens fa sentir i pensar, com ens va dir Isabel-Clara Simó a Benicàssim a la 2ºn Trobada de Clubs de Lectura el abril del 2011:


Marcel Proust a La Prisonnière:
Mitjançant la literatura podem veure l´univers amb els ulls de l´altre, d´altres cent, veure els cent universos que cadascú d´ells veu, que cadascú d´ells és.

I això ho trobem al club de lectura: veure un llibre amb altres ulls, escoltar altres interpretacions, compartir sensacions... altres formes de pensar... sentir... pensar... esta paraula no els agrade als qui ens manen, s´estimen més el verb retallar. A veure si a més tampoc els agrada que pensem massa? ... A un món tan deshumanitzat, tan materialista fan molta falta els clubs de lectura i similars. En definitiva, la literatura.

Allí he conegut persones lletraferides extraordinàries (canviem els temps verbal: conec companys...), erudits escriptors, in situ i en paper, des del meu primer dia amb Mario Benedetti; raonant i sopant amb Joan Francesc Mira; Pasqual Mas, Joan Andrés Sorribes, Víctor Maicas, Vicent Pallarés, Joan Bta. Campos (poesia), Basilio Trilles... autors locals que van vindre a xarrar de les seues obres. Vicent Usó a més de debatre sobre la seua La taverna del Cau de la Lluna, ha sigut (és) un analitzador esbudellador (proveït de post-its multicolors) d´altres novel.les d´altres autors en diverses ocasions. Un plaer. Hem après molt de tots i cadascun.
Martín-Santos, Laforet, Llamazares, Millás, Teixidor, Vila-Matas, Pirandello, Stefan Zweig, Claudel, Orwell, McEwan, Rulfo... fins el dia de Saramago on va irrompre el bou Atunero... també vam comentar una novel.la del company Ximo Ramos i vam començar una mena de club d´escriptura...  

Algunes entrades del bloc sobre el club:

Pàgina del club:

Al capdavall alguna cosa vaig aprendre a la mili, cantàvem amb més o menys disciplina castrense i fervor religiós La muerte no es el final.

Hui fa molt de vent al nostre Castelló, a veure su algú troba respostes ! Esperem no caiga Tombatossals...