"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 3 de febrer de 2013

The answer is blowing in the CUTBACKS (RETALLS)





El club de lectura Rafalafena (i altres) ¿acaba? ¿desapareixen? La veritat és que l´han suprimit ¿causa? La resposta potser està bufant al vent, també en els retalls pressupostaris de la Generalitat. Clar i valencià. 
No crec les despeses foren tan quantioses però si retallen en educació, sanitat... com no a la cultura, perquè un club de lectura és literatura i la literatura és art; tot i que no aprofite per res, ens fa sentir i pensar, com ens va dir Isabel-Clara Simó a Benicàssim a la 2ºn Trobada de Clubs de Lectura el abril del 2011:


Marcel Proust a La Prisonnière:
Mitjançant la literatura podem veure l´univers amb els ulls de l´altre, d´altres cent, veure els cent universos que cadascú d´ells veu, que cadascú d´ells és.

I això ho trobem al club de lectura: veure un llibre amb altres ulls, escoltar altres interpretacions, compartir sensacions... altres formes de pensar... sentir... pensar... esta paraula no els agrade als qui ens manen, s´estimen més el verb retallar. A veure si a més tampoc els agrada que pensem massa? ... A un món tan deshumanitzat, tan materialista fan molta falta els clubs de lectura i similars. En definitiva, la literatura.

Allí he conegut persones lletraferides extraordinàries (canviem els temps verbal: conec companys...), erudits escriptors, in situ i en paper, des del meu primer dia amb Mario Benedetti; raonant i sopant amb Joan Francesc Mira; Pasqual Mas, Joan Andrés Sorribes, Víctor Maicas, Vicent Pallarés, Joan Bta. Campos (poesia), Basilio Trilles... autors locals que van vindre a xarrar de les seues obres. Vicent Usó a més de debatre sobre la seua La taverna del Cau de la Lluna, ha sigut (és) un analitzador esbudellador (proveït de post-its multicolors) d´altres novel.les d´altres autors en diverses ocasions. Un plaer. Hem après molt de tots i cadascun.
Martín-Santos, Laforet, Llamazares, Millás, Teixidor, Vila-Matas, Pirandello, Stefan Zweig, Claudel, Orwell, McEwan, Rulfo... fins el dia de Saramago on va irrompre el bou Atunero... també vam comentar una novel.la del company Ximo Ramos i vam començar una mena de club d´escriptura...  

Algunes entrades del bloc sobre el club:

Pàgina del club:

Al capdavall alguna cosa vaig aprendre a la mili, cantàvem amb més o menys disciplina castrense i fervor religiós La muerte no es el final.

Hui fa molt de vent al nostre Castelló, a veure su algú troba respostes ! Esperem no caiga Tombatossals...



10 comentaris:

  1. Comentaris de companys Comissió Albinegra:

    -No comment.

    -Quina vergonya done vore totes estes histories. Tota la meua solidaritat a tú i als teus amics del club de lectura.
    Un abrac.

    Gràcies amics.

    ResponElimina
  2. M'agrada la cançó que has triat com a encapçalament d'aquesta entrada. No és un notícia massa sorollosa, la desaparició d'un club de lectura, del nostre club de lectura. Tanmateix, és una notícia trista. Molt trista. Com diu la companya Carmina a la pàgina del club: Quina pena i quina vergonya. Poques coses es poden afegir a eixa doble exclamació. Ara som més pobres encara, molt més pobres que abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cançó de Bob Dylan ens val com a PROTESTA.
      Tristor, pena, vergonya, pobresa, teniu raò tu i Carmina però a veure si tenim que penjar un vídeo de Chanquete-Verano Azul... NO NOS MOVERÁN ! lluitarem. No em veig fent un "salvemos el club" com al CDCS però sí mantenint l´esperit. Alternatives. Ja ho parlarem a la batejada "Ultima Cena".
      Els pobres (d´esperit) són ells, "els dels sobres" com tu dius.

      Elimina
  3. En la "última cena", tenim que fer alguna cosa. Sería desitjable una asistencia masiva. ¿ho conseguirem?. Perdoneu el meu valencià peró ja sabeu soc mes be "castellano hablante".
    Espere que tots a una el demecres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment acudir com tu dius, açò sembla una revolta, he,he, ¡¡ todos a una, como en Fuentemªagustina !!

      El teu valencià és "stupendo", Carmina.

      Elimina
  4. Es una pena, sobre todo sabiendo lo que os llenaba, pero es necesario disolverlo?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es necesario disolverlo pero las dificultades para seguir están ahí. Se puede intentar persistir con esfuerzo o voluntad. Por cierto la voluntad es una cuestión habitual en Murakami, leímos dos libros suyos ¿o tres? ¿o uno? ... y no lo he nombrado.

      Papacangrejo, ven a la reunión, estaremos como en Castalia, a gusto, entre amigos y con un poco más de... nivel literario (ya me estoy metiendo en vergel ofensivo...)

      Elimina
  5. Jo no he pogut anar mai al club de lectura, perquè les portes de les biblioteques no les fan a mida dels bous. Amb tot, és per a mi una notícia trista i per això estic escrivint un poema, una elegia sobre el tema. Molt respectuós i molt bonic. Només em falta per a acabar-lo un parell de detalls: necessite alguna paraula que rime amb "cabrons" i una altra que rime amb "malparits". Si algú em pot ajudar...

    ResponElimina
  6. Doncs misser Hoangh assevera que estaves "el dia de Saramago"... i no anaves disfressat ni vestit de Vicent Usó.

    Anhelant la elegia... i les rimes ! A vore si passa a la Hª de la literatura com la Miguel Hernández a Ramón Sijé !

    muuuuuu!! (bona nit)

    ResponElimina
  7. Mala notícia: va faltar ja fa alguns mesos JOAN PALANQUES, habitual membre del club q venia a les reunions des de les Useres. D.E.P. un gran lector i una gran persona. Xicotet i necessari homenatge al company. Sempre et recordaré, sempre et recordarem, Joan.

    ResponElimina