"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 29 d’octubre de 2010

La "rabiosa" actualitat







Cóm ve l´actualitat ! Destitució de Jordi Vinyals, ale ja està i ara qué ? esperem que CASUCO es paregue més a PEPE MORÉ que a JOSE ANTONIO NAYA, ja m´enteneu els futbolers. UNA LLÀSTIMA, igual esta categoria no ére l´adequada per este entrenador.
SANCHEZ DRAGÓ, sense comentaris, escriu un ASSAIG? en l´altre carabassa provocador, que sempre va contracorrent.
PEREZ REVERTE, en el seu pedestal, despreciador, maxoooote com ell a soles.
La serie de TELE5 de la família reial, vaig veure la segona part i reflexe prou la realitat, no sé perqué tant de rebombori. Com diu EL PAIS, pinta "un príncep panoli, una Leti mandona i al rei bobo". ¿¿¿??? I ?
d. Carlos torne valeeeent, deixant sense paraula a en Francesc. No sense arguments, sense deixar-lo parlar al final, com sempre. El seu "estil".
Qué més? qué més? ajudeu-me. Per hui prou.









viva el rei !!! _________

pon lo que prefieras.


Un poc de memòria històrica:
http://www.youtube.com/watch?v=lf5jpuD99Ug&feature=player_embedded#!

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Festa - Homenatge a Islero

El 31 d’octubre propvinent, diumenge, vespra de Tots els Bous Sants, celebrarem la nostra festa anual al lloc habitual –la tàpia sud del cementeri vell de Castelló. Enguany homenatjarem el màrtir Islero.

PROGRAMA

16:00 Presentació i repartiment d’herba fresca dels Alps Suïssos.

17:00 Curses de sacs per als vedells i els bous i vaques més agosarats, tot un espectacle.

18:00 Invasió del cementeri vell de Castelló, aprofitant l’avinentesa (nosaltres també tenim dret a divertir-nos).

19:30 Concert de rock & bou a càrrec del famós grup de Califòrnia The Vaca’s & The Papa’s.

22:00 Orgia (en substitució dels tradicionals i avorrits discursos).

03:00 Precs i preguntes.

Us esperem.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Recordem d´on som


http://www.goear.com/listen/38c6c1f/himno-cd-castellon-sad-%28version-larga%29-castellon

Tras un altra derrota només ens queda açò. I la història... esperem que no estiguem davant la mort del club. Mentres hi haja algun panoli, com jo, al qui se li pose la pell de gallina escoltant l´himne...

dimecres, 20 d’octubre de 2010

KEN FOLLET. Torna el reporter Hoangho.




Vam preguntar en el seu día a MANUEL RIVAS, ara a KEN FOLLET, prompte a JOAN FRANCESC MIRA, XIMO RAMOS, no sé on arribarem !


http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?encuentro=7251&k=Ken_Follett#


dilluns, 18 d’octubre de 2010

El bou d'Osborne: eixe patètic figurí

Els bous, els bous normals com jo, els bous autèntics, els que mengem herba i estudiem filosofia, ens avergonyim d’eixe pseudobou sense caràcter, d’eixe ninot de cartó pedra, d’eixe patètic figurí.

Model publicitari monocolor, ocupador de draps, playboy sense sang. Allí està, retallat en l'horitzó, damunt dels tossals, bou immutable que embruta la nostra visió i fomenta els nostres malsons.

Que no s’il·lusionen les nobles vaquetes: eixos atributs admirats romanen buits, no hi ha res que no siga de plàstic. Ell n’està molt orgullós, però sé de bona tinta que lliga menys que l’estàtua de Perot de Granyana... Ui, ara se m’acut un altre comentari, hahahaha... però eixe, ja, per a un altre dia.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

EL MOGUR CREB A ATAPUERCA

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Ayudaban/ancianos/prehistoricos/Atapuerca/elpepusoc/20101011elpepusoc_15/Tes

La literatura i Atapuerca es fusionen: la coneguda pelvis d´Elvis podria ser la del Mogur Creb de EL CLAN DE L´OS CAVERNARI, o el que és el mateix, un impedit que no caçava i a qui ajudaven els demés integrants del clan. En el llibre de JEAN M. AUEL és el cap del clan, a Atapuerca quede prou demostrat que éren solidaris, per què este "Elvis" no podrie ser el malformat però "llest" CREB de la novel.la?
Aprofite per donar la benvinguda al nou "seguidor" MARCOS, no perquè tinga res a veure amb ningu d´Atapuerca, en tot cas és un històric de les penyes albinegres, a més d´altres virtuts, ha,ha.
També com em sap greu que la entrada cultural de EL CORDER MÍSTIC... I LA CERVESA tinga 0 comentaris, he posat un accés directe al video, per facilitar als inquiets lectors...

diumenge, 10 d’octubre de 2010

SERGIO RAMOS VERSUS RUBIANES

La doble vara de medir: A Sergio Ramos se le "crucificó" mediáticamente en los medios de manipulación de masas catalanes, los mismos que le reían las gracias al malogrado Pepe Rubianes (que en paz descanse) y esgrimieron la "sacrosanta" libertad de expresión para justificar sus excesos verbales.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

El 9 d´Octubre a Castelló

http://democracianacional.org/dn/modules.php?name=News&file=article&sid=3202

Este ha sigut l´homenatge de hui a Castelló. Jo pensava que l ´Ajuntament, els Cavallers de la Conquesta, algun grup o partit com el Bloc... rendirie honors al rei en Jaume, però heus ací que Democracia Nacional, en principi en tot el dret ha fet un acte en la Av. del Rei. En front, un grup "antisistema" caterva de incultos independentistas perroflautas, com ells els anomenen ... la policia enmig... qué bonico! Molts crits, banderes: FACHAS NO !!! YO SOY ESPAÑOL !! en fi, al final ha començat l´acte. Jo estava lluny però me he indignat al apropar-me. Allò semblava un acte de xenofòbia: fuera el Islam ! .... los extranjeros.... España..... el trabajo... los musulmanes...las mujeres.... Admiren al rei en Jaume per la barbàrie, es pensen que estan a l´any 1200. Han convertit un acte d´homenatge al rei en un mitin al centre de Castelló de les seues idees. Igual que no es pot fer apologia del terrorisme, no esta penat l´apologia del racisme o la xenofobia? Açò és populisme barat i perillós, molta gent de bon cor pot ser enganyada per grups que generalitzen i veuen als estrangers o d´altres religions com al dimoni. Jo pensava que ens quedava un dia a l´any per fer- mos il.lusions, però del Pais Valencià no queda quasi res i no per culpa dels moros. I fins i tot diré que açò és lo de menys, es couen temes més greus.

divendres, 8 d’octubre de 2010

El Barça fa història.

http://www.elpais.com/articulo/deportes/Barca/hinca/diente/Lakers/elpepudep/20101008elpepidep_2/Tes

Com afeccionat al bàsquet i blaugrana de sentiment no puc deixar de mentar este partit. Ja sé que és pretemporada , amistós ... tot i això va ser un espectacle veure ja no la victòria sinò la lluita de tíos com PETE MICKEAL, els fonaments i jugades individuals dels americans i el joc de conjunt del Barça. Memorable una jugada "al primer toc" i molts triples ( a 7,23 m. ) com a resultat d´una elaborada jugada prèvia. Pau també va fer un basquet a aro passat digne de mencionar. Si us emocioneu molt en els comentaris, buscarem un vídeo digne per a "los anales".

dijous, 7 d’octubre de 2010

Mercado de invierno

Dani Barroso está siguiendo a Evo Morales para el mercado de invierno. Los problemas en defensa pasarán a ser un mal recuerdo. ¡Pam, Pam, Orellut!

Ossadia a Salamanca

http://www.levante-emv.com/deportes/2010/10/07/ramos-molesta-respuesta-catalan-pique/745671.html

com s´atreveixen a parlar en català a Salamanca? menys mal que ahi està el unamunià Sergio Ramos per sentar càtedra ! La España plural... ja tenen material els de Crackovia, ha,ha

Un poc d´art històric.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/07/14-apostoles-jaume-i/745497.html

trobeu algun paregut? hi ha u que es pareix a Laparra ! és per motivar per què este tema té tots els números per ser ignorat, ha,ha, però mola... al capdavall deuriem ser més amics dels catalans per motius històrics.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

La gaita y la lira

¡Cómo tira de nosotros! Ningún aire nos parece tan fino como el de nuestra tierra; ningún césped más tierno que el suyo; ninguna música comparable a la de sus arroyos. Pero... ¿no hay en esa succión de la tierra una venenosa sensualidad? Tiene algo de fluido físico, orgánico, casi de calidad vegetal, como si nos prendieran a la tierra sutiles raíces. Es la clase de amor que invita a disolverse. A ablandarse. A llorar. El que se diluye en melancolía cuando plañe la gaita. Amor que se abriga y se repliega más cada vez hacia la mayor intimidad; de la comarca al valle nativo; del valle al remanso donde la casa ancestral se refleja; del remanso a la casa; de la casa al rincón de los recuerdos.

Todo eso es muy dulce, como un dulce vino. Pero también, como en el vino, se esconden en esa dulzura embriaguez e indolencia.

A tal manera de amar, ¿puede llamarse patriotismo? Si el patriotismo fuera la ternura afectiva, no sería el mejor de los humanos amores. Los hombres cederían en patriotismo a las plantas, que les ganan en apego a la tierra. No puede ser llamado patriotismo lo primero que en nuestro espíritu hallamos a mano. Es elemental impregnación en lo telúrico. Tiene que ser, para que gane la mejor calidad, lo que esté cabalmente al otro extremo, lo más difícil; lo más depurado de gangas terrenas; lo más agudo y limpio de contornos; lo más invariable. Es decir, tiene que clavar sus puntales, no en lo sensible, sino en lo intelectual.

Bien está que bebamos el vino dulce de la gaita, pero sin entregarle nuestros secretos. Todo lo que es sensual dura poco. Miles y miles de primaveras se han marchitado, y aún dos y dos siguen sumando cuatro, como desde el origen de la creación. No plantemos nuestros amores esenciales en el césped que ha visto marchitar tantas primaveras; tendámoslos, como líneas sin peso y sin volumen, hacia el ámbito eterno donde cantan los números su canción exacta.

La canción que mide la lira, rica en empresas porque es sabia en números.

Así, pues, no veamos en la patria el arroyo y el césped, la canción y la gaita; veamos un destino, una empresa. La patria es aquello que, en el mundo, configuró una empresa colectiva. Sin empresa no hay patria; sin la presencia de la fe en un destino común, todo se disuelve en comarcas nativas, en sabores y colores locales. Calla la lira y suena la gaita. Ya no hay razón –si no es, por ejemplo, de subalterna condición económica– para que cada valle siga unido al vecino. Enmudecen los números de los imperios –geometría y arquitectura– para que silben su llamada los genios de la disgregación, que se esconden bajo los hongos de cada aldea.

José Antonio

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Butragueño, el Vell Castàlia i el valencià

En aquell Vell Castàlia, el de la pista d’atletisme de cendra. Situem-nos en el temps: temporada 1982-1983. Situem-nos al camp: la porteria de Torre. I la tragèdia: Butragueño trau un córner, des de la banda del carrer d’Osca. El defensa Aliaga, que guarda el primer pal, diu "teua" i s’aparta. El porter González entén "meua" i no va cap al baló. Resultat: gol olímpic de Butragueño.

Jo vaig vore aquesta jugada des de la graderia de Torre, el lloc on ens ubicàvem els animals -els racionals, perquè els irracionals anaven i van a Tribuna-, i tot va ser així si la meua memòria de bou no em falla i el que van comentar després els protagonistes d’aquell trist 0 a 1 davant del Castilla és cert.

La primera conseqüència de tot plegat és que Butragueño es va posar tan content per eixe gol que es va trastornar, i a partir d’eixe moment, en tots els seus anys de futbol, ja no va tornar a vore àrees rivals sinó piscines.

La segona conseqüència va ser que el valencià va ser arraconat, i no es va tornar a gastar dins del Castelló i tampoc en el seu entorn. Teua, meua, quina bestiesa, quin idioma bàrbar! Per què aquells dos no van parlar com Bóu mana? Ara, i amb raó, el Castelló és el Club Deportivo Castellón Sociedad Anónima. La megafonia és en castellà. L’himne és en castellà. Les retransmissions radiofòniques són en castellà. Les cròniques als diaris són en castellà. Els ultres són en castellà. Només la tele era en valencià -el valencià de cal comentarista-, menys mal que ara ja no els deixen entrar al camp. L’únic que es permet en valencià és insultar a l’àrbitre -i últimament també als directius, cos tècnic i jugadors. Tot correcte: un idioma bàrbar només serveix per a dir coses bàrbares.

Jo, com a bou albinegre, propose que els jugadors facen servir, per a comunicar-se al camp, ja no el castellà ni l’anglés ni tan sols el llatí -idioma molt adient al seu enorme bagatge cultural, tot s’ha de dir-, sinó l’arameu -l’idioma del Vostre Senyor Jesucrist- per tal d’intentar que Bóu ens tire una maneta, com a Maradona, que falta ens fa. Luismi Loro, com el seu cognom indica, seria l’encarregat d’escoltar les ordres de l’entrenador i repetir-les als companys, missió més important que fer els gols que fa, com un vulgar Ronaldo. Així, doncs... fora el valencià! Amunt l’arameu!

dilluns, 4 d’octubre de 2010

El bon camí albinegre.

Una imatge val més que mil paraules, va dir EL BUITRE (nivell) La primera mitja hora d´ahir va estar molt bé i este gol és el colofó, després li vam donar emoció... JA TENIM CENTRE DEL CAMP!!! DAVID LAZARO maquineta, HECTOR SIMON organitzador, FERNANDO BEJAR (si el dopem) i LOLO (el nou Fontana, ha,ha). Els problemes els tenim darrere i davant (entre els tres davanters no fem un a hores d´ara)


dissabte, 2 d’octubre de 2010