"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 24 de novembre de 2013

Castàlia. Temple, nimfes, déus i bous.




























Según Estrabón, in propinquo Sagunti sunt urbis Chersonesus, Oleastrum, Cartalias (o Castalias), es decir, "cerca de Sagunto están las ciudades de Quersoneso, Oleastro y Cartalía  (o Castalia)". (...)

No ocurre nada extraordinario si recreamos la historia mítica del dios Apolo intentando aprovecharse de la ninfa Castalia, hija de Aqueolo, padre de las sirenas, que se vovió toro y uno de cuyos cuernos, al ser vencido por Hércules, se transformó en el fabuloso cuerno de la abundancia. La ninfa, perseguida por la mala suerte y acosada por el bello dios, cae en la fuente y perece ahogada. Desde entonces, en las mágicas aguas se lavaban los pies los peregrinos antes de acceder al templo de Delfos, siguiendo el ritual consuetudinario y de supuesto mandato divino. (...)

El ilustre historiador (D. José Sánchez Adell, el Gran Home) llega a la conclusión de que el antiguo Castelló -la hipotética vilavella a que hace referencia alguna cita directa (Llibre de la Peyta), además del nombre de un mojón situado en el camino que a ella llevaba- debió estar cabe la Font de la Reina.    

La Magdalena. Del mito a la realidad. Àlvar Monferrer.

 

Hui tornem els albinegres a l´estadi Castàlia, al temple on cada quinze dies peregrinem i ens purifiquem com les nimfes inspiradores de les fonts... amb gespa nova, amb renovada il.lusió, igual haurem d´inventar un ritual que no siga el carajillo o gintònic per acudir a hora prudent i escoltar l´himne amb vellos de punta. Jo complisc la segona premissa, la primera en dies de festa gran. 
Capelleta ja en tenim, com el Barça, però esta castellonera. Ací teniu algunes fotos de l´actual i antic Castàlia que tants records ens evoquen, fruit de les hores passades amb delictícia, com al Tombatossals (partits, entrenos, amateur, presentacions, reunions, cel.lebracions...):

Capelleta dedicada a la Mare de Déu del Lledó.


Inauguració estadi Castàlia primigeni, 4-11-1945

Gota freda 1949

Últim partit contra el Recreativo al vell estadi, 11-05-1986


 EX LIBRIS:

Prehistòria

Història moderna


Història contemporània
                                                                             
Acabem amb l´humor de bona llei de Sánchez Adell, com reflexa Àlvar Monferrer al llibre:

Hubo un tiempo en que la mítica Castalia igual servía para bautizar un estadio deportivo como a un producto de droguería.

diumenge, 17 de novembre de 2013

Les Palmeretes de Castelló.


Parlarem de les palmeres, no del putiferi, no som vulgars com algun maleducat ens ha insultat en àmbits albinegres... Les Palmeretes de Castelló, perquè a altres indrets també hi ha, com al Perellonet de Sueca, on tenia una casa una amiga, Mari Carmen, i també l´il.lustre Vicent Andrés Estellés
No ens desviem, tornem al meu barri, a l´avinguda Caputxins, on he jugat a futbol de menut... eixes palmeres que estan morint eren els postes, els pals de les porteries. No passaven massa cotxes, algun 600 com el de la foto.
Doncs el Rhynchophorus ferrugineus de farragós nom, picudo roig per als enemics, ha arrasat en eixes Phoenix canariensis, palmera canària, la espècie que composava eixes palmeretes, en diminutiu, perquè es deguen plantar almenys farà uns 80 anys, els meus pares ja les coneixien. Mireu quin enllaç més xulo:

http://recuerdosdecastellon.wordpress.com/category/avda-capuchinos/

Carro i tot !



Sembla que el roig este, res a veure amb el presi dels groguets, ha acabat amb 58 de les 60 canariensis primigènies. Tres tales, 26 en la darrera que deixen un aspecte desolador al recòrrer este emblemàtic passeig que arribava fins la plaça Juan XXIII on s´obria la sèquia major, la sequiota... (no entrem a parlar de muralles i història sotarrades a Castelló que em pose nerviós i no ho dic per la sèquia, ja ho sabeu...) quan vestit o no amb samarreta del Barça apuntava a la part interior de la soca de la palmera, ara tocó que fa mal olor i mal al cor.

Altre enllaç, de Jose Albalat: Las sufridas palmeras, 26-01-2010.
http://www.elperiodic.com/opinion/jose

palmeres afectades

Per acabar celebrem el 20 de novembre, dia de les lletres valencianes, amb un fragment de Tombatossals que parla de palmitos i margalloneres, una mena de palmeres enanes:

- Senyor Rei Barbut -va dir Cagueme interrumpint- lo que vós voleu és que arrabassen i tiren fora margallons, puix se veu que asseciats esteu de filloles i cabota*; ara voleu albercocs i tarongetes...
- I bona verdura -va dir Bufanúvols-; però permeteu que los palmitos* no els arrabassen tots... que ne queden per a graneres.

(Tombatossals en la cort del rei Barbut) pàg 102, L´Estel.

Filloles i cabota: és allò millor del margalló. La cabota és la medul.la d´aquest.
Palmitos: les fulles de la margallonera.

dissabte, 9 de novembre de 2013

Sentimiento Albinegro.


Mirando el escudo
me siento en una sala muy familiar
mirando la pancarta
me siento orgulloso de ser sentimental
los del res non verba para unos
los muditos, los titiriteros para otros.

Déu ens cria i ens ajuntem
els de mantindre la brasa 
justícia és el que volem.
Independència ergo soledat.

La família albinegra ja no és gran
alguns es volen refundar
mes jo crec arribarem a celebrar
el centenari gràcies a esta gentola
que lluite per fer justícia
i mantindre les senyes d´identitat.

PAM PAM ORELLUT
deien al Sequiol
Pam Pam Orellut
cridem a Castàlia
Pam Pam Orellut
a l´ànima i al cervell...

...malalt d´albinegrisme, com els de la junta de Sentimiento Albinegro als quals vull dedicar esta tropelia, este atreviment. Col.laborem amb ells perquè són els únics que lluiten veritablement pel Club Deportivo Castellón, les institucions miren cap altre lloc, i així mateix agraïm el seu esforç.



Esta foto no és de hui però tant se val.

Etiquete com a poesia, igual és l´oximoron pertinent...

Esta foto és una metàfora, un símbol...









Us deixe enllaços:
Pàgina de Sentimiento Albinegro

Facebook de Sentiment Albinegre

Articles de premsa dels mitjans que van acudir:


Levante (Enrique Ballester) i també Yolanda Peris.
El Mundo (Edu Chova)


  Tras el rastro del desfalco en el Club Deportivo Castellón  (Lorena Ortega) EL PAÍS.