"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 28 de juliol de 2013

Tradicions.


























Anava a escriure, i en conseqüència posar-me de mal humor, sobre el soterrament definitiu del Portal del Migdia però com no tinc ganes i ja coneixíem la infinita hipocresia dels mandataris castellonencs ho faré d´altra tradició, ho senc, futbolera. Les estadístiques estiuenques del blog m´inciten. I no és altra que acudir al Javier Marquina del Grau al primer partit de pretemporada del C.D. Castellón i el C.F. San Pedro. Feia anys que no anava i ahir proveït amb afortunadament inútil gorra de 1922 ho vaig fer. Ha canviat tot molt, entrades, gespa i sistema de reg, tribuneta... el que es manté és l´ambient futboler de germanor i les ganes de veure al teu equip, amb samarreta camaleònica inclosa, albinegra per descomptat, negra per darrere. (atenció explicació audio vídeo ;-) ) No sé si per la samarreta o per preparació física o tècnica a vegades semblaven dos equips contra un. Hiperbòlica afirmació perquè no es poden traure moltes conclusions d´un partit així però sí es palpen vibracions, sensacions en este cas fantàstiques amb xiqüelos que complementen als de l´any passat. Tres gols de l´homònim Juanjo, assistències d´altre Charly, Meseguer; Borja, Néstor... sumem la veterania de Lois, la inteligència de Rafa, la quasi mai reconeguda vàlua de Marc Cosme; Postin, Guille... Salva, Julián... gran equip. Esperem l´ambiciós trainer Jorge Peris puga plasmar eixe meneo i forma de jugar a la dura 3ª divisió. Ara a recolzar, a resar als deus del futbol que facen justícia i als terrenals també en els jutjats.


A l´entrada antiga es veu al porter Museros i el defensa sembla Carrillo. Al grauer no el conec. Lo de SEÑORA és un destarifo perquè no vaig anar acompanyat ni de travesti.

Curiosa ANÈCDOTA la del grauer Néstor Querol Mateu:
Nebot de José Luís Mateu Pinto: ex-davanter dels anys 80 i 90, 4 temporades alternes al CDCS, campió d´Espanya d´aficionats amb l´equip filial.
Al seu torn descendent del gran Manuel Domènech Pinto: migcampista de la gloriosa dècada dels 40 a 1ª divisió, internacional, fitxat pel Sevilla on l´anomenaven el sordo pel seu tipus de labor, campió de Copa, va tornar després de 12 anys dues temporades més al seu CDCS.
I este darrer, nebot dels Pinto, Vicente i José Pinto Miralles, equipiers albinegres de la fundacional dècada dels 20. Vicente Pinto I va jugar el primer partit històric contra el Cette. Atacants un per cada banda.
Néstor ahir ja va marcar un gol...

* Informació extreta de En el escudo de tu historia.


 Tot i que Josety assevera en Del Sequiol al Castalia esta foto és del Bovalar, jo afirme es tracta del Grau, perquè a més d´ il.lustres com els ex-presidents Antonio Sales i Joaquin Roca, directius com Juan Falomir i Alfonso Juárez aparèix somrient a la part superior dreta el meu veí de la villeta Pascual, grauer, mariner i habitual al Marquina quan l´afició entonava per animar el tradicional ALA SAN !!

Galeria fotogràfica partit:
http://cdcastellon.com/610002_es/Galer%C3%ADa-fotogr%C3%A1fica/

Ens han pillat:


Crònica del partit pàgina web C.D.Castellón i vídeo de la família Moll:
http://www.cdcastellon.com/52454_es/EL-CASTELL%C3%93N-SE-ESTRENA-POR-TODO-LO-ALTO-ANTE-EL-SAN-PEDRO-%282-8%29/#.UfT3gXzuzTg.twitter

diumenge, 21 de juliol de 2013

I el gonfanó va onejar el dia de l´efemèride.


Colguen les gents ab alegria festes, lloant a Déu, entremesclant deports...
http://hoanghoat.blogspot.com.es/2013/07/91-aniversari-del-cdcastellon.html
























   Albinegres de totes les edats vam disfrutar d´una vetllada molt agradable.

























    I el gonfanó va onejar el dia de l´efemèride. També va sonar el Pam Pam Orellut.
      Comissió del 90 aniversari, constituïda en Associació Centenari Albinegre. Molt orgullós de pertányer a este grupet de no-bandarres.

Nit màgica on els jugadors demanen fer-se fotos als aficionats vestits amb samarreta albinegra pel carrer per pujar-les a twitter, on són els propis aficionats els qui marquen els gols a Castàlia, amb sabatilles, que no s´esvere ningú. Quatre xuts: Pilota al pal ! quina estirada a lo Racic de Jorge... fallo clamorós a porta buida i finalment l´anhelat gooool... tot sota l´esguard de la lluna, més blanc-i-negra que mai.

Primers gols dels futurs jugadors del C.E. Castelló.

Sopar de pa i porta, de germanor.



Qui és l´aficionat i qui el jugador ?




























http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/deportes/la-aficion-festeja-en-castalia-91-aniversario-del-cd-castellon_827496.html

La premsa es fa ressò.



























Galeria fotogràfica pàgina web C.D. Castellón, d´on he tret la majoria d´imatges:
http://cdcastellon.com/610002_es/Galer%C3%ADa-fotogr%C3%A1fica/

Després vam continuar la festa per algun local de Castelló, ens vam trobar a Gómez, un porter del Castelló campió nacional infantil dels vells temps, també jugava un tal Ortiz, defensa central, pense es tracta de Fernando, company de feina que alguna volta visita el blog...

( Confirmat ! aquí teniu l´enllaç de la notícia (10-06-2013), obra de Ximo Alcón:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/deportes/cuando-castellon-reino-en-espana_820878.html
 LOS HÉROES // Once componentes de aquel conjunto recibieron el merecidísimo homenaje: Agramunt, Albiol, Alegre, Font, Gómez, Damià, Jorge Gordo, Juan Antonio Gordo, Leonisa, Ortiz y Salvador.
La gesta corrió a cargo de su equipo infantil, ... consiguiendo derrotar en la final al Barcelona )

Vam cantar Ey chipirón, Sabina, Los suaves... i com ací manem nosaltres posem la música que volem, eh company Vite ?

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2010/07/mark-knopfler-brothers-in-arms.html

( curiosament les opinions abocades dels seguidors coincideixen amb les nostres ! )

Fins la propera !

Vídeo final de la vetllada del de sempre, el premiat Alejandro Moll:
http://vimeo.com/71110916


dissabte, 20 de juliol de 2013

91 aniversari del C.D.Castellón !!


Colguen les gents ab alegria festes, lloant a Déu, entremesclant deports, places, carrers e delitables hortssien cercats ab recont de grans gestes, e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant ànimes infernades,e respondran, car no són companyades d’altre que mi en son contínuu plant.

Hui estem de festa perquè el Club Deportivo Castellón fa 91 anys. Amb este poema d´Ausiàs March pertanyent a Llir entre cards inaugurem la jornada. El gonfanó albinegre onejarà tot lo dia a Castàlia i esta nit en el sopar de pa i porta farem festa per culminar un any ple d´esdevinements de tot tipus organitzats per la Comissió del 90 aniversari, constituïda en Associació Centenari Albinegre.

A lo Estellés i amb perdó un MURAL DELS FEITS de tot l´any:

 
I vídeo-resum del company Alejandro Moll:




Aniré afegint fotos o comentaris sobre la festeta d´esta nit... de moment, l´himne

PER MOLTS ANYS !!

dimecres, 17 de juliol de 2013

El "GRAN HOME" D. JOSÉ SÁNCHEZ ADELL.


Feia temps volia escriure sobre D. José Sánchez Adell, el Gran Home, (5-07-1923/ 7-04-2005) com el vam batejar a la Normal el meu grupet de companys, recollit a l´entrada La Normal i els records.

Aprofitant que a Castelló li han dedicat un carrer (a més de Vicent Andrés Estellés i Clara Campoamor)
i la meua coneguda síndrome de Diògenes recordarem a este professor erudit, especialista en l´Edat Mitjana, Cronista Oficial de la Ciutat entre altres títols, hereu dels sabuts de Castelló. Ja vaig contar que molts salaven, anaven al bar a jugar a la volta ciclista, jo preferia escoltar història i històries de Castelló. Em va saber inculcar l´amor i el respecte a la Història, a la nostra Història.
Com diu Pere Duch, ho barrejava amb la geografia i la història de Castelló. D. José se sabia una pila d´històries, anècdotes i romanços que mai no eixien als llibres i amb les quals captivava l´alumnat.
Era un home de tracte normal i corrent afirma Carles Rabassa. Ho vaig comprovar quan estudiava i molts anys després quan vam parlar. Amic del fill de Castelló (com l´anomenava) Bernat Artola, defensor del patrimoni local, estaria content de tindre un carrer al seu Castelló i al costat de la seua Normal. No crec ho estara tant de veure com las fuentes de la historia, que tant invocava, són ignorades, sotarrades i maltractades al seu poble.


 Quan va morir vaig guardar açò, Cuadernos del diari Mediterráneo, que ara compartisc amb aquells que us estimeu Castelló, respecteu la Història i sabeu distingir als grans homes:



 





GRÀCIES I GAUDEAMUS IGITUR !

Vivat Academia,
vivant professores.
Vivat membrum quodlibet,
vivant membra quaelibet,
semper sint in flore.
Propera classe: Literatura, amb JOSÉ LUIS AGUIRRE.

diumenge, 14 de juliol de 2013

Estellés i el Museu de Castelló.


Este matí he anat a repassar l´exposició itinerant de Vicent Andrés Estellés al Museu de Castelló, volia copiar el Mural de Castelló sencer però en lloc de clausurar-la hui ho van fer a traïció el principi de setmana... El Mural forma part del Mural del País Valencià i parla de Bernat Artola, Juan Bta. Porcar, de la pàtria... he mirat per internet, l´amable Josep Porcar m´ha deixat dos llibres mes no ho he trobat. Acabava així:

Escriuria el coral solemne de la pàtria.
Un troç de pa i un got, en el cor de la taula.

També a destacar un vídeo de Coral Romput, amb fotos de Joan Campos Aucejo i veu, com no, d´Ovidi Montllor. Final:

Amb lletra ben petita, en un petit quadern,
drames que no se saben, tragèdies latents,
tot alló que no passa,
però que és, no obstant.

Pàgina A.V.L. sobre exposició:

Pàgines sobre la poesia d´Estellés:


En fi, amb el quadern i boli negres com els animals d´ala negra traïdors de Pèls i senyals a la mà i aprofitant l´ambient fresquet, silenci i quietut he visitat la resta del Museu. Deixem el vici mortal d´escriure d´Estellés i anem al soterrani a apendre d´arqueologia i etnologia. A destacar que he aprés sobre els íbers, concretament edetans al sud i ilercavons al nord i he constatat que els textos escrits es poden transcriure, no es poden traduir. Però com el valencià ve de l´íber m´he posat a jugar:  


És una escriptura de caràcter semisilàbic. Per exemple Hoangho seria en íber HpN i el grup GO amb un signe com un rellotge d´arena; la lletra H no s´ha trobat a no ser que siga el signe Y ... 
Estic per canviar el nom al blog ! 
Atunero seria A = p , TU = un triangle equilàter, NE similars (prova teoria pepera), R com un 4 o D invertida; O = H

Proveu amb el vostre nom !

Ja que estic amb Atunero i jugant diré que en altra secció es parla d´ embolar al bou: ho defineix com és el domini de la humanitat sobre la bèstia. I fer-ho jugant.

Tinc molt més material però pujarem a la resta de plantes altra entrada bloguera. Us deixe un quadre patriòtic per fer boca. Segadors castellonencs de Vicent Castell. Any 1899.




dimecres, 10 de juliol de 2013

Cançons, dites, jocs de Castelló de la Plana (amb variants)



Inspirat per l´amic Vite vull retre homenatge a eixes dites, cançonetes, jocs que ens ensenyen els pares i que formen part de la nostra idiosincràsia. Ací en concret faig un breu recull d´algunes que mon pare i ma mare ens van ensenyar i ara torner a eixir amb els nets. Al capdavall l´homenatge va per ells.


http://hoanghoat.blogspot.com.es/2013/02/rotllo-i-canya-himne-de-castello.html

A Castelló i País Valencià:
Mon pare no te nas, mon pare no te nas
ma mare es xata
i un germanet que tinc, i un germanet que tinc
el nas li falta.

A Catalunya (Vallés, Maresme):
Ton pare no té nas, ton pare no té nas
Ta mare es xata
I el més petit de tots, i el més petit de tots
té nas de patata

A les illes:
Ton pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata
i es teu germà petit, i es teu germà petit
té nas de rata

o

ton pare s'ha perdut, ton pare s'ha perdut,
ta mare el cerca,
i es teu germà petit, i es teu germà petit
jeu a la fresca

o

ton pare és capellà, ton pare és capellà
ta mare és monja...
i es teu germà petit, i es teu germà petit
fa de canonge.


La xata merenguera
(vuit, nou i deu),
com que és tan fina
(trico, trico, tras)
com que és tan fina
(lairó, lairó, lairó, lairó),
xaqueta i pantalón.
Calderón !                                        (que em la expliquen...)


Alls tendres couen, secs piquen (o afengint) secs punxen
Mon pare sabia el dialecte alemà del català abans que Pep Guardiola.

Qui canta a la taula i menja en el llit no té l´enteniment complit.
Variants:
Qui parla a taula i es pixa al llit, no té l'enteniment complit
Qui canta a la taula i xiula al llit té l'enteniment molt petit.
Qui canta a la taula i es pixa al llit, té el seny ben petit


¿Es poden collir figues al setembre i menjar-se-les, acabadetes de collir, a agost?
Solució: sí, al poble d'Agost.



Carabassa m'han donat, mare
i jo me l'he pressa per un meló
m'hes m'estime una carabassa
que casar-me amb un pendó.             (per ací es diu que les xiques de Moró)



EL PARE CARABASSOT
Es diu també la mare carabassera, les carabasseres i les carabasses.
Un xiquet fa de pare carabassot (o de mare carabassera) i els altres jugadors, numerats, no molts, fan de carabasses. Juguen asseguts. El pare carabassot comença el joc. Quan es diu pare carabassot, una carabassera, etc., els així anomenats hi contesten. Per exemple:
-Jo tinc una carabassera que, regant-la i femant-la, em fa cinc carabasses (diu el pare carabassot en començar el joc).
-¿Com cinc carabasses? (diu el número cinc)
-¿Què quantes? (diu el pare carabassot)
-Tres carabasses (diu el número cinc)
-¿Com tres carabasses? (diu en número tres)
-¿Què quantes? (diu el número cinc)
Etcétera
Els qui s'equivoquen, queden eliminats i paguen penyora (com ara, un mocador, una sabata). S'enganyen en els casos següents:
a) quan no diuen bé la fórmula,
b) si no contesten quan pertoca,
c) si contesten, quan no pertoca,
d) quan es refereixen a un número que está eliminat.
Per a recuperar les penyores, s'ha de fer allò que el qui ha quedat últim mane.
 

dilluns, 8 de juliol de 2013

Today music !



As Atunero is here already and I wrote about football too much today the blog´s theme is music.

Açò és per fardar because this English és de Cou, comeonbeibeeeeee !

Dues grans cançons que tenen alguna cosa en comú, les feia servir Chencho en Campo Deportivo, un locutor avançat al seu temps, referent de la gran familia albinegra (ell ho va encunyar) amb una audiència fidel. Començava el programa en Los patitos (no he trobat la cançoneta), estaban tristes, contentos, depenén de l´actualitat i per descomptat eren albinegres ! 

Si es lesionava algun futbolista (del C.D.Castellón per descomptat) endollava el Señor doctor de Los Payos sense explicar res i els nombrosos oients ens lamentàvem perquè algú havia caigut amb més o menys gravetat, després ho aclaria.

Si la notícia tractava de fitxatges sonava amb tota lògica el Billetes, billetes verdes pero qué bonitos son... ací he posat versió de Juan Legido y los Churumbeles, no era exactament esta però segur us recorda a més de tres a aquell home que no es cansava de repetir que por encima de todo está el Club Deportivo Castellón. Eren altres temps...

També eren habituals les marxes militars estil americà. Això era més del nocturn Ráfagas deportivas.

El súmmum va arribar el dia de l´entrevista:

Només volia recordar a este senyor ara que manen els interesos i quasi només ens queda això, recordar...  

Si algú troba als patitos de Chencho per favor ho faca públic, a la maniera contrària dels comentaris rebuts a l´anterior entrada publicada al blog. Gràcies.

 Crescencio López Chencho amb el micro de la SER


dimecres, 3 de juliol de 2013

El C.D. Castellón li guanya al Real Madrid !!


Elzo, Santacatalina, Santolaria, Guillén, Pizá, Hernández, Ruano, Baiges, Pérez, Selma i Basilio. Temporada 42-43.

Sens dubte afectats per la calor de juliol o l´avorriment de les vacances ens veiem transportats en temps i espai i ens plantem al nostre Castelló de post-guerra un 7 de febrer de 1943. No parlarem de penúries, anem directament al camp del Sequiol perquè el C.D. Castellón jugava partit de Lliga de 1ª divisió, a més contra el Real Madrid, subcampió la temporada anterior.




Amb una graderia de gom a gom surten a la carrera el dos equips amb uniforme habitual, com el d´ara, aixó si, tipus camisa amb botons i solapes, moda de l´època i calces negres tant blancs com albinegres. Formacions dels teams per a la Història:

Real Madrid: Esquiva; Mardones, Arzanegui; Sauto, Rovira, Ipiña; Alsúa, Alonso, Alday, Belmar i Botella.
C.D. Castellón: Pérez; Baigues, Selma; Santacatalina, Guillén, Santolaria; Ruano, Hernández, Basilio, Elzo i Andrade.

Entrenadors srs. Encinas i Vidal respectivament.
Referee: Sabater Solá.
Emilio Vidal, exjugador del Castelló, entrenador blanc-i-negre que més partits ha dirigit a 1ª; Federico Varella secretari constructor de l´equip, Juan Bta. Traver era el president aquells anys de glòria.

Aquella setmana les figues que Pérez i Miguel Martínez s´havien plimplat de camí en bici des de Nules al Sequiol per a entrenar deurien ser de categoria perquè el Castelló jugava be, la mitja de luxe Santacatalina, Guillén, Santolaria començava a rular (seran els famosos rulemans de Cortázar a Rayuela ?) i als 10 minuts Basilio marca el primer goal. Poc després als 25´ Elzo fa el segon enmig de la joia i deliri dels aficionats i el nerviosisme dels jugadors madrilenys. El Castelló porta al Madrid com cagalló per sèquia que diem ací, els castellans no comprenen el desgavell ni algunes frases dels equipiers a franges: fot-la per amunt, per dalt ! a fer la mà!
Per cert, ja que ens hem internat en terreny filològic, alguns termes anglesos foot-ballístics es van perdent com els fins ara mencionats. Es van castellanitzant: saque de esquina, saque de honor (kick-off); valencianitzant com el cas de fer fau (fault) orside/ursai (offside) i altres aguanten: penal, córner... free kick diu en Puyal ?




Tornem al terreny de joc, el ball continua, el gran Basilio torna bojos als rivals, no para de moures, fa parets amb el xicotet valensianet Hernández, Guillén fa de veterà, acompanyat com he dit del lluitador Santacatalina i Antoniet Santolaria, qui sembla gelat en un principi, tot i això te gran qualitat, serenitat. Baiges i Selma contundents no es compliquen, Pérez resol be el poc treball i com a conseqüència, com no Basilio fa el tercer al 44´. En faria 22 eixa temporada. 3 a 0 !! El Pam Pam Orellut es crida amb passió a l´stadium.

                            Pérez i Santacatalina. Sequiol 41/42, CDCS-R. Madrid


Arribem al descans. El sr Sabater vol parlar amb el delegat de camp, sr. Batiste Beltrán, més conegut com Pardalet, qui es troba molt enfeinat repartint aigua i vetllant pels jugadors doncs és a més l´encarregat d´eines, el utillero, que hem castellanitzat. Voldria comptar amb altre joc de samarres per als xics però som humils, igual eixirem templats a la segona part malgrat la brutícia impregnada a l´albinegra. Aquesta barreja de colors ens farà aguantar i aconseguir l´engruixada victòria. L´himne s´escolta amb més força i més desentonat per l´emoció imperant. Castelló, Castelló !!  Es desgranen els minuts i el final provoca la cridòria absoluta, l´eufòria primitiva del clan, el paroxisme col.lectiu orellut.

                                    Mitja de luxe: Santacatalina, Guillén i Santolaria.

La victòria col.loca al Castelló segon a la classificació darrere l´Athletic de Bilbao que acabarà fent el doblet. Però la glòria és efímera, al diumenge següent el sr. Vidal pateix un atac d´entrenador com diem al segle XXI i canvia quasi mig equip contra el Barça... El resultat és 7 a 1. Al final de la Lliga vam ocupar el quart lloc, la millor classificació de la història, mentre que els blancs eren desens.

No només es va guanyar al Madrid eixe dia de l´any 1943, a la temporada següent es va repetir victòria al Sequiol per 2 a 1 el 24 d´octubre del mateix any (gols d´Arnau i Nieva) i abans es va empatar sense gols a Chamartín el 25 d´octubre del 42 (1ª volta temp. 42-43, imatge superior) amb la mateixa formació que al Sequiol menys Pizá, el jugador del cap embenat, per Andrade.

Encara li guanyaria en una altra ocasió, a Castàlia un 13 de gener de 1974 per 2 a 0, gols de Clares i Causanilles al Madrid dels Benito, Pirri, Amancio, Santillana, Del Bosque i ... Planelles.

Fonts:
Del Sequiol a Castalia. Josety.
En el escudo de tu historia.
Conrado Marín i Miguel Ángel Serer
BDFutbol  


Xerrada d´Antonio Pérez amb Planelles i Víctor, dins dels actes organitzats per l´associació del 90 aniversari CDCS. Vivències i anècdotes mil.


Batiste Beltrán Pardalet, va ser homenatjat també per l´associació 90 aniversari quan es va obsequiar al club amb la bandera nova per a Castàlia. Va ser un plaer i un honor parlar amb ell i tocar una reliquia, un escut de samarreta dels anys 40 que guarda, gran en dimensions i vàlua afectiva.

Valga este escrit com a homenatge als dos en concret i en general a aquell equip i a tota la resta de persones que han fet gran al nostre Club Deportivo Castellón.

Traca final: entrada al Sequiol data 4 d´octubre de 1931:







































Entrada relacionada: http://hoanghoat.blogspot.com.es/2011/08/el-cecastello-de-tots-els-temps.html

No us pergueu esta endevinalla-homenatge i els comentaris derivats a l´enllaç del fòrum PPO, on en veritat va ser destripada. A l´agost farà dos anys ja.