"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 10 de maig del 2020

50 anys Infantil CDCS campió d´Espanya! - Fernando Ortiz.

Sempre havia volgut dedicar una pàgina a un ex-company de feina durant molts anys, Fernando Ortiz Paricio, i el dia és arribat, perquè hui justament fa 50 anys el C.D. Castelló va ser campió d' Espanya de categoria Infantil i ell formava part com podeu vore. Una de les més brillants pàgines de les categories inferiors albinegres al llarg de la quasi centenària història.  Anem a recordar-la.

Amb Fernando vaig compartir feina i també dèries, com la història, literatura, qüestions humanes i personals i com no, el futbol i el CDCS. És del Madrid però què anem a fer...  em va parlar d aquell campionat i aquella final contra el Barça... doncs hui anem a publicar unes quantes imatges com a homenatge a ell i a tot els integrants de l´època, com Juanjo Damià i cia. 

Moltíssimes gràcies a l´inefable Ximo Alcón i a Enric Moret, millor jugador blaugrana del campionat, per la cessió de les imatges.


 Acta del partit en andalú, que diria Sergio Ramos.

Fernando Ortiz en acció. Calçes baixades a lo Cioffi: paradigma de virilidad, igual era la pròrroga ja.


Trofeu i banderí del Barça de la Final.



El capità Fernando Sangrador amb el trofeu a la tornada de Huelva.


Homenatge a Castàlia.


Barça infantil 69-70. En principi només coneixia a Fortes, Serrat i Corominas. Enric Moret també apareix, és clar.
 
Libro de platino de José Mª Arquimbau. Gràcies a Ximo Gresa, imatge de twitter.



Juvenil 71-72. Ortiz, afro. Saura, Montañés...

"Cuando el Castellón reinó en España" Mediterráneo 10 juny 2013 Ximo Alcón. 

Pàgina personal.-

Partit Centenari Caixa Rural Castelló, desembre 2003. Fernando i servidor a l´equip samarreta blanca i pantaló negre, com el C.D. Castelló primigeni. Posem també al rival, de verd castellonero.
Tots coneguts, quants records!

 
Pam pam orellut!!

dissabte, 9 de maig del 2020

Col.legi Bisbe Climent i l´equip de handbol.


Juan Carda (iniciador de tot açò), Manuel Mundina, José Antonio Castelló "Gillan" (col.laborador del blog), Jaime Belenguer, Ramón Mas, Vicent Sos, Cristóbal Aznar, Eugenio Macián (Masián!! recorde el crit de Cardeta, amb tot l´afecte) Tayo Gª Ripollés, Guillermo Llorens, Mila, Leandro Berzosa, José Vte. Gómez i altre germà Mila.

Obispo Climent, cuan...do ya te abandoneee
he de recordarte con honda emocióóóóón...



Un dissabte de matí 
de confinament
ens transporta a altres dissabtes de matí
al Obispo Climent.

El meu company de penes i alegries albinegres Miguel Ángel Serer envia imatges al grup de Centenari Albinegre, de Juan Carda, àrbitre de futbol i de handbol, entrenador del Bisbe Climent, pare del també company Jorge Carda, i l´emoció puja fins publicar esta entrada... no hi ha més remei... equip de handbol de quan anàvem a animar al pati de l´escola els dissabtes de matí... tot companys (perdó per repetició però així és) del meu curs, menys Tayo i germans Mila crec recordar. Açò portarà molt records a molts de la meua generació, ara quasi tots calbs... Imatges i també cròniques del Mediterráneo:

19 gener 1983.
Obispo Climent ESTOP.

27 gener 1983. 
Vicent Sos ja destacava, 6 gols. Castelló també va fer un golet... ¡aaadentro! (Luis Miguel López dixit)


2 febrer 1983
Vam arrasar! com diu M.A. També va jugar la 81-82 bajo las órdenes del precursor Juanito Carda, veritable artífex d esta afició al handbol al col.legi i si no mireu les paraules de Vicent Sos, qui es va seguint dedicant a este món, junt amb altres, arribant a fites importants: 


Empecé un poco tarde, en octavo de Básica, con trece años. Un día, al salir del colegio, vi a mis compañeros hablando con un señor al que no conocía de nada. Veinticuatro horas después estaban jugando al balonmano y me animaron a que me uniera a ellos. Y eso hice. Aquel desconocido era Juan Carda, árbitro de balonmano y de fútbol ya fallecido, un enamorado de nuestro deporte, que nos animó a todos a practicarlo.

Comencé a entrenar porque mis amigos también lo hacían. Recuerdo que Manolo Mundina, Ramón Mas y yo, sentados en una cafetería, nos repartíamos los equipos que íbamos a entrenar cada uno. (...) 
Balonmano Onda ... De ahí pasé al Puerto de Sagunto (2on entrenador) y C.Bm. Castellón (femení)
(Va pujar a divisió d´Honor amb els dos equips) 
Este equip ja és de quan jugàven al Ribalta, supose el S.P. Castellón que diu Vicent. Ací queden del Bisbe: Mundina, Sos, Ramón, Tayo, Ramonet Bellmunt i dos il.lustres amics més, Octavio Villamón i Miguel Ángel Gual, també dedicats al handbol, sobretot el primer en C.B. Castellón, los hispanos de la terreta:
Altres caretos també em són familiars però no sé el nom...
Serer assevera portàven de publicitat Detergentes La oca... a Jorge el van fer delegat i a Borriana, poble d´altre Joan il.lustre, Planelles, gran aficionat al handbol, sempre tenien pol.lèmica, mal rotllo i fins i tot encerrona
Recorde com a delegat al senyor pare de Manué Mundina, molt vehement... 
Dissabtes de matí, handbol, allò era un espectacle a pie de pista, asseguts als graons del mític pati de la nostra beneïda escola; diumenges de vesprà, a Castàlia, però d´això ja parlem prou sovint...

Espere haver despertat algun record adormit i que us agrade. Un abraç virtual... a dos metres.

*Imatges cedides per Miguel Ángel Serer, moltes gràcies!