"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 7 de març del 2014

Bisbe Climent. "Bendita mil veces escuela querida"






























Fabregat, Agost Ballester, Benages, Aznar, Agost Canós, D. Manuel Monerris, Miguélez, Belenguer, Sos, Andrés, Pérez, Macián, Porcar Ramos, Centelles, Benedito, Beltrán, Fabregat (Miguel), Royo, Proyecto, Alonso, Soler, Tárrega, Balado, Sanahuja, Capdevila, Ramos, Porcar Seder, Sales, Agost Torres, Gómez, Mas, Mundina, Monferrer, Quintana, Castelló, García, Díaz, Vázquez, Cervera, Arrieta, Azaústre, Sist, Babiloni i Abadía.

5º de EGB. Colegio Nacional Obispo Climent.

43 xiquets, coneguts pels cognoms. Recorde el nom de quasi tots, amb algun dubte, agrairé correccions i el darrer sustantiu elevat a respecte en els virtuals comentaris. No contaré anècdotes perquè no acabaré, només a la foto ja s´aprecien tres grups: els del jersei de coll alt, els de camisa abotonada fins la glotis i els rebels desabotonats. També els esglaons de la pared del pati, amb el seu castillo...
La marca sobre Centelles és consubstancial a la fotografia, com recordaran els retratats, sobretot ell. 
No recorde ara mateix el cognom de Proyecto...

Escola vella, lletja, d´actualitat perquè volen llevar una línia de 3 anys, per descomptat en valencià. Ahí vaig anar de caganiu i també de mestre de pràctiques dos cursos... quins records, grans; espais menuts.
Don Paco ens va aficionar a la lectura, d. Joaquín Roca ens amonestava futbolísticament amb targeta blanca d´aleshores i roja, al pasillo ! D. (tots eren D/Dña) Joaquín Mas ens entonava el Tio Canya amb fervor... el mític D. Ramón Rubert... mestres de la vieja escuela amb virtuts i defectes. Menció al tutor de la foto, D. Manuel Monerris, qui ens donava Lenguaje i a Dña Vicentica Altava, Mates. Dels millors que recorde.



Els records brollen del disc dur del meu cervell nostàlgic, al bell mig dels oximoron, com magdalena de Proust i a risc de posar-me ñoño.

Esta és del viatge de final d´EGB, amb D. Avelino, D.Vicente, Dña Aurea i D. Epifanio. I xiques, que ja anàvem a 8º ! Els esglaons ja no són del pati, són de l´escalinata de l´esglèsia/santuari de Lourdes, com resa, mai millor dit, el títol al peu. Vestimenta informal i a bote pronto em criden l´atenció les ulleres de sol de Montero i la figura de pensador de Benedito... deixarem la formació per altra... que em perdonen sobretot les fèmines per no posar els noms. Ah ! Rallo també en porta !


  
Foto estreta d´este enllaç 

http://obispo.nisu.org/

corresponent a la festa que amb 30 anys més que la primera foto vam celebrar ja fa algun temps. No sé qui és l´autor/a de la pàgina. Dña Conchita va acodir al principi i no cal explicar el que vam xalar. Com veieu continuem vestint sense excessos, som d´escola Nacional ara pública.

Ací trobem fotos d´eixe dia de joia i inevitable excés etílic, així com les nostres cançons, entre elles destaque el gloriós himne de l´escola de D. Benjamín Barahona, a més de La barraqueta, Despierta marino...

Bendita mil veces escuela querida
en vibrantes notas quisiera cantar
lo que significas, lo que representas,
lo que a ti te debo, lo que tú me das.

Entre tus paredes que acogen mi infancia
se encauza mi vida,
y una gratitud muy grande te guardo
a ti grupo amado, mi primera luz.

Obispo Climent cuando yo te abandone
he de recordarte con honda emoción,
nombre de mi escuela, por siempre grabado
en la carne viva de mi corazón. (bis)


Ara l´han canviat, més modern i en valencià, però estem tots d´acord en que això és com el Pam Pam Orellut o el C.D. Castellón, no pot desaparèixer !

En realitat la idea de la referència a Proust s´ajusta més a quan escolte verbi gratia Despierta marino, em transporte a aquell temps:

Qué lindo amanecer se admira junto al mar...

...Y desde entonces extasiado me quedo 
y el tiempo pasa sin poderlo remediar
tan sólo queda en el mar tanta hermosura
el embeleso que no acierto a descifrar.

Recuerdo emocionado a Llanos, Gloria i Andrés Alagarda, que nos dejaron demasiado pronto. Les dedico esta dèria de tot cor.

* He corregit el lapsus memorístic: Fabregat en lloc d´Arrufat. Rimava en consonant. Gràcies Luís i José María.
Afegir una joia:
Facebook Ex alumnos del colegio Obispo Climent

I altres entrades del blog:
El parvulito. Sèrie Bisbe Climent. 
El refugio 

13 comentaris:

  1. Jo, Adivino, como tocas las fibras sensibles de algunos, especialmente de los que estamos lejos.
    Para colaborar, te diré que es Proyecto Blasco. A algunos los tengo olvidados casi del todo y de alguno no tengo ni noción. No diré a quienes me refiero no sea que lean mi comentario y se ofendan, aunque en el olvido no hay mala fe, sino tiempo....
    Gracias otra vez.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti por aportar sensaciones y encima datos. ¡ Blasco ! apellido castellonero "de soca".

      Me alegro te haya gustado. Saludos desde tu barrio castellonense.

      Elimina
  2. Els has clavats tots. El del meu costat , que acompanyes de ?? no es Arrufat , es Miguel Fabregat. Per cert... 43 , la ratio pels nuvols.
    Luis
    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraït per l´aclaració, igual m´he enganyat d´algú més però poc, almenys este cognom rima en consonant, he,he.

      43 però ens portàvem, teníem la veu del "Gran Hermano" que surtia en qualsevol moment de l´altaveu: "Atención un momento por favor, será sólo un momento..."

      Elimina
    2. per cert, Luis, a Lourdes estàs mig amagat darrere Ramón (ens direm pel nom ja, ha,ha)

      Elimina
  3. Felicitats Juanjo pels teus records escolars...sempre hi són amb nosaltres !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, hi ha de bons i no tant. Crec que ens quedem amb els primers, sempre és agradable recordar lo positiu.

      Elimina
  4. Y de repente me he visto entre esas paredes, corriendo por ese patio y disfrutando con la gente.
    Es curiosa la memoria. No tengo ningún recuerdo malo de aquella época, y supongo que algún mal rato habré pasado.
    Gracias por la entrada.
    José Mª

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti, José Mª. Alguna rascada te pegarías en el áspero asfalto, porque "adivino" eres el gran guardameta de porterías de bidones de basura con larguero imaginario... (también en clubs como ¿Olimpic o Alborada? y nuestro glorioso Club Deportivo)

      Si es otro Jose Mª estoy perdiendo facultades...

      El cerebro margina los malos recuerdos, aun así tengo de chungos, como mi derrame sinobial justo antes de Magdalena, en el "campeonato de altura de rayadura de tiza contra pared". Eso sí, prevalecen los buenos.

      Elimina
    2. Si, soy el que piensas. Y sí, más de una rascada y más de un pantalón he agujerado en ese "mullido" patio...
      Un abrazo.

      Elimina
    3. Igualmente, a ver si esta Magdalena coincidimos i xarrem una miqueta, je,je.

      Elimina
  5. Respostes
    1. ¿la iglesia? ¿el colegio? ja,ja, ¡¡ muchas gracias, Cangrejo !!

      Te digo lo mismo que a "nuestro portero" José Mª, a ver si nos vemos en fiestas !

      Elimina