"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 5 de juny del 2016

Vicente Martínez Soler, "el Salao". Entrevista, articles, imatges. Records albinegres.






































Entrevista d´Amparo Panadero cedida pels familiars de Vicente Martínez Soler, el Salao. Fotos de l´article: Paco Jóvena.
Com diu l´autora, hablaba con una ternura desmesurada a pesar de su rígida palabra, con la misma ternura que mima a diario las botas y camisetas de su equipo, de su vida.

Ja coneixem a Martínez el Salao:


Però encara tinc altre document tacat, recuperat d´en terra després de cuinar una paella... i que forma part del meu vademècum albinegre amb tot l´afecte. Obituari, diari Mediterráneo el dia després de la seua mort el 17 de març de 1983. Ha fet 33 anys ja... Dies abans el també desaparegut Pepe Chiva li havia dedicat altres paraules, un panegíric imagine. No puede ser de otra manera, com deia Chencho.


























No cal dir que us aconselle punxar i llegir els articles per conèixer i/o recordar la figura d´este home, perquè com diuen Conrado i Miguel Ángel a En el escudo de tu historia:
Hablar o escribir sobre Vicente Martínez es hacerlo de la historia misma del CD Castellón, pues tras ser jugador del equipo fundacional, masajista y encargado del material, estuvo ligado al club albinegro durante sesenta años, hasta el día mismo de su muerte.

Tot i això, com que el primer no es llig massa be, anem a ressaltar algunes frases del propi Martínez:

Alanga, "Cap-de-segle", yo Martínez, Archilés, Sos, "Boca" (Domenech), Chulla, Sentet...
Nos daban tres duros cuando se ganaba; 2 duros si empatábamos y un duro si perdíamos. De esto hace muchos años.
Me engañaron en el 22 con lo de firmar las fichas (creación del CDCS), pero aprendí mucho en el Cervantes...

Sobre l´afició primigènia:
Si yo te contara, armaban mucho lío y parecía que eran más que ahora.

Sobre aficions anteriors no es mostra molt políticament correcte...
La afición son cuatro indeseables que se lanzan y son seguidos por todos. Pero es muy bonito ladrar y ladrar y siempre sede fuera.

De 22.000 habitantes venían al campo 5 ó 6.000 (1942, 1ª divisió)
Tras la guerra, Martínez se convirtió en masajista.

El Pam Pam Orellut:  
El secretario técnico del Castellón del 1922 ó 23 que era lo más inteligente y "embolicaor" de Castelló y su hermano orellut lanzaron el grito de guerra, hasta les regalaron un elefante y, claro, esto se ha quedado para siempre. Fue muy bonito.
Els companys dels 40, Santacatalina era un fuera de serie, Basilio, Arnau, Santolaria, Hernández, Pérez... àrbitres, directius com Antonio Sales...
No había dinero, recuerdo que una vez me dieron un saco de arroz cuando íbamos a Madrid y veinte duros para taxis.
En ese "sprint" radica el secreto del fútbol... antes comenzábamos a jugar a los 17 años, ahora son todo "soldaditos".
El mejor jugador de España, Juanito es un millonario en fútbol, como interior es el nº 1... Estimo a todos, aunque alguno tenga detalles más que otros y Juanito es ese

No fa falta explicar de quin Juanito es tracta ni tampoc dir que Vicente Martínez s´expresava en valencià, nascut al carrer Tosquella, en ple Raval del Codony...

La sonrisa de Martínez está enfrentada a la dureza de su semblante; su humor es serio, rotundo, pero con esa característica tierna que envuelve sus palabras.

Dues imatges de cada faceta: equipier, massatgista i encarregat de l´utillatge. Igualment cedides per la família. Molt agraït. I a Conrado, qui va tindre la paciència i plaer d´escanejar-les.
 










































































































Cada imatge conté una historia i cadascuna i totes elles alhora formen la de Vicente Martínez Soler  i per tant la del CD Castelló
Pam Pam Orellut !