Recordem el Sequiol?

Tingué un camp el Castelló
que Sequiol s’anomenava.
I tots els partits jugava
d’amistat o competició.
Va crear gran afició;
era com un vendaval
que s’en duia en son vol
aquella triomfal trajectòria.
Tota l’afició guarda memòria
d’aquell camp que fou el Sequiol. 

Versos que apareixen al meravellós article de Ximo Górriz, enlairats per Manuel Peirats, amb motiu del centenari del C.D. Castelló, visita al I.E.S. Porcar, on era el vell camp del Sequiol:

Los últimos del Sequiol: "A la memoria llega la gloria"… 100 años después | Castellón Plaza

Con un perímetro cerrado por tapias, la puerta de acceso al Sequiol estaba situada en la esquina donde hoy confluyen las calles Herrero y José Sánchez Adell. Al entrar, a la izquierda quedaba la grada de General (o Preferencia) y a la derecha, el fondo tras la portería Norte

foto maqueta d´Angel Gómez 

Coneixem la seua història, les seues pàgines glorioses, partits inoblidables, el recordem en entonar l´ himne cada partit...

Hoangho: Preinauguració del Sequiol. "El Pueblo", 30-10-1923

Hoangho: El C.D. Castellón li guanya al Real Madrid !!

Quan era més jove estudiava al Sequiol, vull dir, a la Normal, la antiga escola de Magisteri de Castelló.

Quan eixíem al pati a classe d´Educació Física i sobretot si jugavem a futbol o bàsquet recordava que allí mateix on xafàvem havia estat el viejo campo del Sequiol...

... ho sabem tot, però no hi ha res que recorde on era. 

Vegem altres equips com ho han resolt:

Recordatori al camp de Vallejo del Llevant U.E. inclús tenen una visita guiada, per ahí es mou Emilio Nadal, va estar al Castelló fa anys.

Vallejo torna a bategar: visita guiada al històric Camp de Vallejo en l'any del seu centenari | Levante UD | Web Oficial

El vell Atotxa té una plaça.

L´Insular de Las Palmas es recordat amb un fragment de l antiga tribuna. 

Ací vam guanyar la desapareguda, en sentit polisèmic, Copa de la Lliga!

Hoangho: Copa de la Lliga 1984. C.E.CASTELLÓ CAMPIÓ !

Sarrià ‘recuperará’ su mosaico por los 125 años del Espanyol - AS.com

El València F.C. recorda on va ser fundat, al bar Torino.

La curiosa historia del bar Torino, el lugar que vio nacer al Valencia C.F.

Per acabar amb bon sabor de boca, recorde este gloriós capítol el dia del Centenari del club, alguns inquiets van recordar on es va fundar el C.D. Castelló, a l antiga seu del Centre Republicà, però de forma efímera sense remei. 

Apunt final: les banderes són albinegres. Pam pam orellut!

  

CARTA OBERTA AL SR. PÉREZ LLORCA DEL BOU ATUNERO

 

CARTA OBERTA AL SR. PÉREZ LLORCA

Sr. Pérez Llorca,

Li escric estes lletres per expressar-li el meu profund agraïment per la manera en què el seu govern està gestionant les negociacions en la vaga de docents de la Comunitat Valenciana.

Gràcies a la negligència negociadora de la seua consellera d’Educació i resta de subordinats (negligència de cara a arribar a un acord digne amb els docents; de cara als objectius del seu partit i del seu govern, una negociació impecablement trilera), la societat valenciana, endormiscada durant tant de temps, està despertant, estimulada pels professionals docents, ha despertat per fi, una cosa que semblava impossible, i s’està revelant com una societat reivindicativa i lluitadora, ben lluny de com s’havia mostrat fins ara, delerosa de recuperar un mínim de dignitat, entre d’altres, en un aspecte bàsic de tota societat, com és l’educació pública.

No pensava que els meus ulls de bou vell i cansat arribarien a veure açò.

L’anime, sr. Pérez Llorca, a mantindre a la consellera Ortí en el seu càrrec i que li impose que no canvie la seua tàctica negociadora, que se centren en la seua estratègia propagandística de desprestigi dels sindicats i dels docents, per d’aquesta manera allargar indefinidament la situació. Si s’allarga més, cosa que desitge amb tot el meu cor de bou de sis-cents quilos, veig molt possible que altres col·lectius, silenciats o simplement fins ara resignats, s’animen a lluitar també pels seus drets, d’una manera o d’una altra. La cosa pot resultar molt divertida. Ja n’hi ha qui ho ha fet, com ara els professionals mèdics, que em sembla que han hagut de patir uns serveis mínims que ben bé podríem anomenar serveis màxims, i sobretot la indiferència de l’administració.

Jo li prometria el meu vot per a les pròximes eleccions, si els bous poguérem votar, de manera que ja li avance que no ho faré. Però li assegure que em te vosté completament enamorat.

I per acabar, un suggeriment: en comptes d’apujar el sou als docents, retalle’l un poc, que el seu públic, incansable habitant de les xarxes socials, opina que viuen massa bé, i destine eixos diners a promocionar les corregudes de bous, que a mi, bou jubilat, m’encanta veure en la magnífica i imparcial televisió de què gaudim els valencians.

Sense res més a dir, li envie una cordial salutació.

Una abraçada, no, perquè m’imagine que a vosté no li faria gens de goig abraçar-se amb un animal de la meua espècie. I a mi tampoc amb un de la seua, ara li parle amb sinceritat.

Muuuuuuu...!!

El bou Atunero

Y al desplegarse TUS banderas...

La lletra correcta de l´himne es Y al desplegarse TUS banderas com ja sabem, però al vídeomarcador del temple apareix malament, només a la primera estrofa de forma curiosa. Com diu SUS banderas doncs m ha provocat... tot hom alçant els braços al cel amb les bufandes, venerant l himne gloriós i fallem amb la letra. Ara que ja diem temblando al viento, en lo que va costar... i a sobre publiquen esta imatge en este fragment justament a la revista oficial del club, boletín informativo que es deia a l antigor.

Desglosarem algunes banderes que són TUS i SUS que solen onejar a Castàlia o que han aparegut en alguna ocasió.

En l actualitat presideix l´stadium  la correcta, la històrica del Sequiol i l antic Castàlia, albricias! perquè no sempre ha sigut així, recordem la blanca sense franges... 

SkyFi Castàlia.

Imatge actual amb gonfanó correcte. 

Antic Castàlia.

Imatge de Torre extreta d un vídeo d´Ahiscas. Presidia l´estadi, com al Sequiol, i també apareixie en la classificació, primer a Torre i amb els anys a l´avinguda de Benicassim.

Bandera del Sequiol. 

Estave al final del carrer Herrero, on estave l escola de Magisteri. Com no pose res en cap lloc... 👿 

per si algú no ho sap.

Bandera gegant formada per 4 x 4 albinegres i senyeres. Va ser cremada a les portes de Mestalla per vàndals ultres Yomus junt a les que aleshores eren habituals al vell Castàlia. Una llàstima. Vaig ser testic a pocs metres, des de l interior d un cotxe. 😡 Un amic meu va salvar una senyera amagada a temps, entre la roba. Ara és seguidor del Villarreal C.F., malgrat la proesa.   

ALTRES BANDERES:

Bandera pirata. 

Típica de l´antic estadi, com un anunci insospitat, encara no sabíem la quantitat de pirates pendents de desembarcar que ens abordarien en el futur. El "desaparegut" bou Atunero crec sap alguna cosa d ella, igual és el del cap amagat! 

 

Qué us sembla? al meu sector som reivindicatius i un dia vam tindre un "asturià" amb oriflama del Sàhara Occidental! ara que fa 50 anys de la Marxa Verda. La imatge ja té un temps, ho vaig captar.

Dia de l´Orgull LGTBI. Va onejar junt a la correcta albinegra i la de la ciutat. Aleshores només n hi havia tres, va pagar el pato la d Espanya. La blavera no estave mai. Altres temps, no fa tant. Eixe dia el protocol a fer la mà! 

 

On sí que apareixen les espanyoles és ara, imatge recent del Fondo 1922, la grada d animació oficial. Conte fins a sis banderes, sis (com als bous), més un parell de Castelló i només una del club! no em pareix correcte, no es normal, juguem la lliga espanyola que jo sàpie... no és un partit de la selecció tampoc. 😟

Posar CASTELLÓN o el nom del teu poble no justifica esta MODA despersonalitzada que s´està imposant a tots els caps i que indubtablement reflexa una ideologia. I l´escut laureat i vinculat a tot açò a mi almenys no m´agrada. SUS banderas.

No entre en la polèmica de carregarse la del Gol Nord, perquè només pot haver-ne una per normativa... allí canten Alberto mentirós de tant en tant i no es refereixen al nostre jugador... a saber el que ens van contar. 

Hauria de flamar una senyera, hauria d´onejar una oriflama, hauria de flamejar un gonfanó. 

Joan Francesc Mira (Els treballs perduts)

En el nostre cas, que flame l´ALBINEGRA!! PAM PAM ORELLUT! 

MINUT D´AFEGIT:

També cal cuidar la imatge de la rotonda de l afició, fins fa poc estava esgarrada pel vent i no era correcta, tota blanca.  Ara ja lluïx la històrica. Sempre albinegres.

D.E.P. Pepe Beltrán Lamaza.

Pepe, no trobe l oximoron per definir esta "casella" del joc de la oca (que pot simbolitzar la vida), que es la mort. Atronador silenci està massa manid i no és adequat perquè sempre et tindrem. 

Vam riure el dia de presentació del joc de la oca a l´Hort dels corders perquè vaig abundar en que faltava una casella dedicada al C.D. Castelló, en lloc de verbigracia el pirata Barbaroja. Tot i que et conec des de Magisteri, la dèria de l albinegrisme ens ha unit a molts frikies, del club, de la seua història, i hem compartit inquietuts, vivències, anècdotes... i amb tú hi ha moltes, des de la compartida "sublimació de la literatura", com vas dir a un article de Las Cuarenta* on es fan paleses les teues aficions al cinema i Segona Guerra Mundial, fins el fragment preferit del pam pam orellut, el parapapam musical de la versió llarga... "el nostre ascens", el de Racic, Navarro, Pulido, Ferrer... Ribes, Robert, Planelles... Boca de la literatura gaste Manuel Rivas, tu ets una boca de l´ albinegrisme, la boca del mestre Joan Planelles. No t entusiasmava massa el terme barroc però com diu Enrique Ballester tenies, tens un estil propi que ens agrada a molts i que comentavem ora al "foro albinegro", ora a "twitter". 

Descanse en pau un home bondadós, familiar, sabut, albinegre... tantes coses. Només volia escriure unes parauletes que han esdevingut en merescut homenatge (perdó per la cacofonia, serà per influència de l orellut) des d este humil indret on intente resaltar lo important, sobretot del C.D. Castelló. Formes part de la història del club i afortunadament de la meua vida i de tants altres. Espere et facen un minut de silenci a Castàlia, que es recupere esta memòria als albinegres de pro, en el ínterin, valga este escrit i  esta música. 

Fins sempre i pam pam orellut! 

Post scriptum:

- He fet servir algunes expresions típiques de Pepe, com a homenatge al mestre.

- Perdó per alguna llicència humorística en un escrit luctuós, a lo millor ahí estava l oximoron buscat.

🙏🙏🙏

Mediterráneo de hui, articles de Enrique Ballester i Carlos Beltrán Lamaza.

* 9 març 2022

Restauració i samarretes. D.E.P. Neeskens.

Bon dia!

He restaurat la imatge de la col.lecció Escudos y equipos temporada 75-76 que vaig fer servir a l´entrada: 

 Johan Cruyff i la història del braçalet. Rectificació: no hi havia censura.

No sé per què Juanjo xiquet va retallar a Asensi i Migueli, este és cromo adhesiu, però el primer... la qüestió és que els vaig trobar sans i estalvis i he reconstruït, he restaurat l´obra d´art o almenys joia. 

D.E.P. Johan NEESKENS.

Estes imatges vaig gastar i açò vaig escriure en una entrada dedicada a samarretes pures, quan la publi, els pingüins i les criptomonedes no havien arribat al món del futbol i este no era tan modern, del crack holandés que complementava a l´altre Johan, el gran Cruyff.

Johan Neeskens F.C.B. 1974-79

Aquí se aprecian mejor las calzas, balón blanco y por supuesto siempre botas negras con las tres franjas blancas... lo admiré por su entrega, lucha, factores que de joven te marcan más supongo, y por su fuerte xut.

Camisetas "puras" en la década de los 70.

Hui no toca el C.D.Castelló però un breu, va...

Continua l "oximoron albinegre": patiment/diversió en sensacions, caos organitzat al joc.

Peus en terra amb dret a volar. "Carpe diem", orelluts!

Sí, es el nostre equip, amb samarreta moderna... segona equipació. Contra el blaugrana C.D. Eldense... soy albinegro lolorololo.

Campions i ascens a 2ª divisió.

 

Al principio no nos conocíamos...esto es imposible... cada uno en una lengua, una torre de Babel... pues al final lo hemos conseguido!

Óscar Gil, capità del C.D. Castelló.

Ja ho vaig avançar al desembre:

Hoangho: Escàndol a Castàlia! (hoanghoat.blogspot.com)

Doncs així ha sigut, el peculiar joc que ha practicat el Castelló de Dick i Bob ha esdevingut en l ascens a 2ª divisió, després de tantes i tantes penes per 2ª B, 3ª, 1ª RFEF... pandèmia i espoli... estem contents, ara tots som albinegres i Castàlia es queda menut...

Penalti i gol és gol. Programa de ràdio UJI de César Ramos "La Resistència: mantenir la brasa" (Emílio Àlvaro dixit). Amb Conrado Marín, Miguel Ángel Serer, Paco Blázquez, Enrique Ballester, Aaron Torlà i Jordi Marenyà.

https://www.radio.uji.es/play.php?tipo=P&id=23781

Futbol bonic, aparentement caòtic però organitzat, en un fantàstic oximoron futboler que ens ha fet emocionar-nos esta temporada, com el procés d escriptura d un bon llibre o una pel.lícula, elaborat amb aparença de senzill, hi ha un gran treball darrere. Igual els penals no tant... és broma, circumstàncies, només falta que xute Gonzalo el porter, com feia l ídol Racic. Fonamental Gonzalo, vam dir que jugava de lliure, al final ha fet unes parades també increïbles, fins al punt d ser l heroi a Múrcia, parant un penal i eixint a hombros, com Antonio Pérez als anys 40, usted es Dios... llegiu l article d Enrique Ballester:

Gonzalo i Racic en acció.

Punt d inflexió: el partit que vam perdre contra el Córdoba, com aquell Barça de Cruyff que va perdre a Saragossa 6 a 3 i després tot victòries, hem guanyat "fins l avorriment" i inclús hem aprés a fer eixe "altre futbol pràctic" encara que no es reconega obertament. L any que ve ens esperen emocions fortes perquè ací es jugarà de la mateixa forma... esperem ixca bé, perque vore al teu equip jugant combinant i ofensiu és el millor que hi ha. Guardiola NO ha fet molt de mal al futbol.

Il.lusió dels xiquets, son del Castelló, no del Madrid o Barça... Foto sorpresa d alumnes de 1er de primaria a la mestra Belén.

Curva Kastaneer, amb la Copa !! quin rebombori al bar, felicitat albinegra. 

Bob i Begoña.

Amics i poetes: Galindo, Górriz, Labordeta, Artola. Pareix una alineació de la Real Societat.

Capítol DENÚNCIA:

 

Banderes a l ajuntament i a la rotonda de l afició. Es un llençol amb l escut del Castelló, falta algo important. Algú m ha dit que es una gilipollez, molt bé, però ho soc un poc i ací ho dic, meninfotisme i desconeixement per part de l ajuntament:

Històrica bandera del Sequiol.

D.E.P. PEPE PORTOLÉS, un recordatori des d este humil blog al meu mestre al Sequiol. El Real Madrid li va fer homenatge, desgraciadament ací suspenem en esta questió...

Hem tingut premsa, ràdio, acabem amb un vídeo molt xulo i emocionant del club del final temporada, tot i que encara ens falte jugar contra el Depor, el Coruña de tota la vida. Partit de Múrcia, la font, la rua amb el bus descobert, plaça Major... reflex de l alegria imperant. Perdoneu si he fet un poc de Pepito Grillo, però algú ho havia de dir.

PAM PAM ORELLUT i fins altra!

Escàndol a Castàlia!

Com xalem a Castàlia enguany! quasi fa un any que no publique al blog, farem un breu per dir que estem vius i molt vius, per deixar constància del bon moment. Després de totes les penes que hem passat...  

Esta cançoneta és "apegalosa", la tenim posada al cap, sona quan hi ha gol del Castelló.   

https://twitter.com/i/status/1731039859282792465

Quina primera part ahir, a l´enllaç de twitter el resum del partit.  

Juguen com un equip, a l´atac, tots a una, mes tinc debilitat pels dos de la foto, porten el joc i són fonamentals, Josep Calavera i Haris Medunjanin, quasi 39 anyets, un mestre, sense oblidar al golejador Demi, als incansables Sánchez, Manu i Raúl, un per cada banda, al porter/lliure Gonzalo, que para les situacions de perill generades per l estil de joc, els jugons Julio Gracia, Moyita, Villahermosa... en fi, tots.

Camp quasi ple, xiquets i xiquetes amb samarretes... a seguir! a per l´ascens!

La Copa és secundària però... 

Pam pam orellut!