"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dissabte, 28 d’abril del 2012

El microrrelat "Vellos de punta".


IVÁN SALES. De Perogrullo: els nostre/s són els rallats.

Fa uns dies va debutar el juvenil Iván Sales a Castàlia en el primer equip del C.E.Castelló i declarava a la premsa  que a banda de complir la il.lusió de sa vida se li havien posat els pèls de punta en saltar a la gespa. Les meues neurones no ho van tindre gens difícil per fer una sinapsis albinegra-literària-sentimental i em vaig acordar del microrrelat que amb alguna llicència lingüística em va portar a guanyar un concurs en Radio Castelló SER. Com que estava prou amagat al bloc i m´han demanat el pose de forma notòria ací el teniu. 
No conec a Iván, ni al seu avi, només a sa mare perque ve a l´oficina i em comente des de fa temps la descomunal il.lusió i com es cuide el seu fill per arribar al primer equip i este fet s´ha produït. A més apunte bones maneres...  En fi, he visualitzat en Iván al jove protagonista del mentat relatet:   

Mientras se bajaba los pantalones ... se le ponían los vellos de punta. Temblando de EMOCIÓN, se acuerda de su abuelo. "Si me pudiera ver..." Se da cuenta de la importancia de los SENTIMIENTOS en un mundo en general y éste en particular donde ya no valen nada. Mientras se enfunda la camiseta... se le ponen los vellos de punta. Ojos vidriosos, ILUSIÓN del niño que fue... y aún es. Asciende el último escalón, pisa el césped, a la vez que oye y siente las FAMILIARES notas: "En el escudo de tu historia..." Se me ponen los vellos de punta.

Hoangho.

PAM PAM ORELLUT !!! 

Un desig: tant de bo debuten mols xiqüelos de la pedrera amb qualitat i donen feina als historiadors albinegres, he,he.

Per descomptat l´enhorabona a Iván Sales. I a Héctor Carabaña, també debutava. A quants de nosaltres ens haguera agradat o agradaria fer este somni realitat en primera persona ?

Un primat i un bou models. Quina casualitat !

divendres, 27 d’abril del 2012

Tribut a Pep.

 
TRIBUT DE SORRA I FULLES. A Martí i Pol.

veieu l´aura? És Sant Pep


Quatre artistes: Lluís Llach, Pep, Ariadna Gil i Martí i Pol.
Blaugrana al vent, un crit valent
Que tinguem sort !


Tinc una pedra a les mans...

Cada nit la deixo caure al pou profund del son,
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.

 Miquel Martí i Pol


Esta pedra del vers em recorda sense remei al bifaç Excalibur, probable ofrena a la Sima de los Huesos d´Atapuerca.







dimarts, 24 d’abril del 2012

25 D´ABRIL, tot i que vam perdre.

Quadre de Felip V al museu de Xàtiva.



25 D´ABRIL... la batalla d´Almansa... Felip V cap per avall... dia de Sant Marc (felicitats al company Marcos, tot i que això del sant ja no s´estila, tot i que siga en realitat Marcos Alberto, tot i que sóc un parlaor) dia que lleva cuarentena ens recorda Julio, (aquell Filípides corredor) o sease, 40 dies d´aliteració o repetició de temps atmosfèric.

Aila se´n va a commemorar l´efemèride jugant a pàdel als peus de la torre de Castàlia, on abans hi havia un trinquet, esport eminentment valencià. Metàfora.

Jo me´n vaig al teatre del gloriós Raval, a un acte vulgarment qualificat panca. Trenta anys fa d´un aplec a la plaça de bous ( a vegades es gasten amb fundament ) amb Lluis Llach, Joan Fuster... i diu que ens posaràn imatges d´aquell dia ¿llunyà? i tot.



Tombatossals haurà de tornar a la realitat i no només al cinema de dibuixos animats. Es veu que sota les illes Columbretes hi ha un potosí d´or negre i estan estudiant com foradar-les per fer-nos rics els castellonencs. Fa anys van ser els militars els qui mataven el rato allí i els pardalets de forma colateral i eufemística.

Tombatossals haurà de tornar amb la seua conlloga i les seues naus per la sèquia de l´Obra a fer fora els filisteus usurpadors que ens volen conquerir i aniquilar.

Llibre de Joan Francesc Mira. El tinc dedicat per ell, tot i que no li agrada signar.


Post reconquesta:

Enquesta tancada: efectivament eixos bandarres i golfantes de la foto (a la dreta del bloc) són els meus amics al pub Particular una nit de l´any 97.

Els Columbrets són Reserva Natural, reserva marina i parc natural per decrets del Consell del País Valencià i el Ministeri... borbònic.

 
  

 

dimecres, 18 d’abril del 2012

Visita a Madrid. Fútbol y arte.


Tirso de Molina, Sol, Gran Vía, Tribunal... Con este verso del Caballo de cartón de Joaquin Sabina nos situamos en Madrid y hablaremos en castellano con alguna espardenyada siempre reglamentaria.
On peguem? al Bernabéu o al Museo del Prado?
 
Seguimos la ruta mencionada en la canción y en el metro y con la compañía familiar entramos al tour madridista donde me autoengaño al creer que le tango 5 euros al Madrid con la entrada de mi hija, son ellos los que real-mente me clavan a mi, ja,ja, con los tours y las entradas al partido contra el Sporting de Gijón.

El Museo muy bonito, un poco caótico pero tienen tantas copas y camisetas blancas... ahí me di cuenta de la importancia de la Copa del Rey 2011 ganada al Barça porque el stand especial es espectacular, con la Cibeles, escudo del Barça y recordando resultado. Desmesurado.... Prou, no sigo. Busqué y hallé un banderín del C.D.Castellón, como club histórico que es. 
La sección de basquet también me gustó, con Carmelo Cabrera, Corbalán, Prada... y valorando mucho como en fútbol los últimos éxitos. 
Les sinyoretes un poco pesadas porque te ofrecen dos veces retratarte sin compromiso con un jugador (o con el Special One) una y con la Champions otra. Mi sobrino y yo negamos a conciencia.
  

Desde este momento en los confortables sillones del banquillo quedo atontado, mouriñizado hasta que me despierta el penalty y gol del Sporting... subidón ! ahí em pose nerviós... Clemente, Enrique Castro Quini, Abelardo, estic identificat... Sporting, Sporting ! juegas en casa, Sporting juegas en casaaaaa ! ya sabéis que me gusta fijarme en los cánticos... Los del Madrid A segunda, a segunda ! pero sólo los ultrasur y alguno más forofillo. Después lo inevitable, llegan los goles del Madrid y con ellos la euforia local y se produce la típica evolución :

Hola Fondo Norte ! .... hola Fondo Sur ! (reminiscencia infantil)
puta Barça oee oeeee! (contestación del otro fondo)
lorololooo... Barça, Barça mieeeerda !
olelé olalá ser del Barça es ser un subnormal ! 

El estadio una pasada, con calefacción en el techo y hasta vértigo daba el mirar abajo. Aquí parezco Paco Mtnez. Soria en La ciudad no es para mí pero esa es mi impresión. El despago fue al descanso al ir al meódromo: desciendo un nivel del estadio y al entrar cola descomunal, vale estamos en la capital pero sólo hay 6 pixadors ! comento con un animado gijonés para soportar la espera que en Castalia tenemos más, je,je, claro que sólo hay uno por localidad. De todas formas ahí en el tercer anfiteatro Norte no se hallaba la grandeza florentiniana.

Dos cánticos entonados al final por los numerosos seguidores foráneos: Asturias patria queridaaaaa y algo así como ni Barça ni Madrid... SPORTING !



Sahin sin saber qué hacer con el balón y Cristiano, bastante desapercibido. Lo arregló con el gol. 

Y tras el disgusto elefantiásico de la notícia de S.M.el Rey nos podemos ir a visitar el Museo del Prado:



Impresionante en general, me interpelaron y selecciono estas obras:

Las edades y la muerte de Hans Baldung Grien. Inquietante.

La Adoración de los pastores. El Greco. El foco de luz que emana del Niño Jesús es flipante.


Perro semihundido. Goya. Enigmática. Puede ser que lo dejara incompleto o el primer abstracto... Nuestro Emilio nos lo dirá.


También hay escultura. Isabel II velada, de Camillo Torregiani. Com collons consigue ese velo ? Virtuosismo total.

Va ... un altre... bises:


El jardín de las delicias. El Bosco. Magistral. Es la más emblemática, hubiera podido poner El carro de heno, La extracción de la piedra de la locura, La mesa de los pecados capitales... 

Deberes: permitidme este atrevimiento, buscad estas obras en google y cultivad el espíritu, no sólo de fútbol vive el hombre... yo me voy a ver el Barça !


divendres, 6 d’abril del 2012

Del Raval... i els malnoms.




Continuant amb el carro i l´haca tornem al Raval de Sant Fèlix i en concret al carrer Verge del Lledó o Mare de Déu del Lledó, a les arrels. Investigant una miqueta i a risc d´enganyar-me en algun nom o dada, ací va un croquis dels malnoms dels veïns als votants de l´any 1950, quan Castelló era un poble, tots es coneixien, les portes de les cases eren obertes des del quiquiriquic del gall fins que es feia de nit i tothom a descansar, vida ordenada com les gallines i tranquila com Fray Luis de León, que no descansada perquè havien treballat de valent. Per descomptat la llengua del carrer era el valencià...

Abans de tot, cap intenció d´ofendre a ningú, he acudit a les fonts de la Història (consell del professor Sánchez Adell), la informació ha brollat límpida, la boca de la literatura (expressió de Manuel Rivas) està oberta (recurs d´Haruki Murakami) i parla sense estridències (prec de Joan Francesc Mira):

PANY OEST:

59 Les Rogèlies. 
57 El Pinxo i la Pinxa. Es més pinxa la dona que ell, es deia...
55 La Estudianta.
53 Isabel la de Catarro.  
51 El Cauco
49 El Curandero i La Panà
47 La Matarrates (ací després viuria el nostre Gillan)  
45 La Budellera
43 Pinyes
41 La Segarra i Molibou. Em resulta molt familiar. Moment vellos de punta (amb llicència poètica) 
39 La Ribera.
37 La Nàjera o La Plorona, família de la Madre Maravillas !
35 La Baleta.
33 La Corbella.
31 La Rumba.
29 Blasco (cognom)
27 La Churra. Per l´orígen?
25 La Pastoreta.
23 La Villarrealera. Esta segur que sí.
21 La de Dos (cognom)
19 La Gaspareta
17 ¿?
15 La Campanera
13 El Baldat.
.....
1 Caçaoret. (primera casa)

PANY EST:

¿? Curromago.
42 La Felipo.
40 La Collona.
38 La Chiva. Amb vinculació posterior a la directiva del no menys nostre C.E.Castelló...
36 La Curta.
34 La Galina.
32 La Roya.
30 El forn de la Monja.
28 La Batalla.
26 El Frare.
26 ¿? El Perrico i la Petronila. Fundadors de El Perrico, taverna de segadors en principi...
24 Luisa la de Jérica (malnom degut a l´origen)
22 Carmen la de Onda.  (ídem de ídem)
20 El Marmoliste. (del tipus d´oficis)
¿? La Pinxa, germana del Pinxo.
¿? Maria la de Catarro.
 - Vicentica la del cantó. Per diferenciar-la d´altra Vicentica, la Galina. 

LA TRAVESSIA:

Amb este nom es coneixia l´actual carrer Lope de Vega, molt lligat al Verge del Lledó o Mau de Lledó (típica síncopa dels veïns, com aportava Cagueme als comentaris de l´entrada Del Raval ... i en festes) tractat, i que com diu el nom, el travessa, el creua quasi en perpendicular pel sud, cap al centre de la ciutat. Un esbós:

- El Melero. La casa dóna al Verge del Lledó.
- La Molla, igual que l´anterior. Una font em diu potser era olivera, altra carnissera... 
- La Cagallona, qui va anar després, més cap a la plaça del Rei (En Jaume, és clar)  Diu la llegenda que son pare estava al bar, relaxat o no, i va amollar (amb perdó) per la boca la frase: Un cagalló ! i d´ahí va calar... seria eixe el cagalló per sèquia ? quina dita més bonica i il.lustrativa tenim, anar com cagalló per sèquia.
- Els Frares. Fa poc he transitat per allí i hi ha una colla amb nom paregut... igual són els hereus...
- La Gitana. Per ètnia? ...  no ho sé. Els malnoms, com el futbol, són així.

Arribats a este punt, podem distingir tipus diferents de malnoms: Per l´origen de procedència, per l´ofici exercit, escatològics, així com noms i cognoms. Impresiona observar el domini absolut del gènere femení, de la paritat ni rastre.


Amb l´esdevenir van assentar-se forasters, andalusos primer i d´altres nacionalitats ara i les construccions modernistes de colors cridaners han substituït les façanes amb les entrades de carro... no totes... per a joia dels historiadors i nostàlgics. Així mateix, els costums són altres lògicament, però d´això podem parlar altre dia, altre capítol...

Foto 1ª : El Primer Molí. I la Sequiota.
Els llauradors portaven les cavalleries al fang de la seua vora per a enfortir.los les peüngles.
Veieu com tot està lligat? Sequiota, sèquia... ha,ha.

Foto 2ª: Rotllets de les festes del carrer. Igual són del forn de la Monja...

Escrit dedicat amb tot l´afecte als meus benvolguts pares, castelloners de soca, naixcuts al bressol del Raval pairal.

PODRIA CONTINUAR... 

blog dels carrers Verge del lledó i Lope de Vega.           

                    

diumenge, 1 d’abril del 2012

Una màgia especial. "Fa tant de temps". Per Joan.



Una màgia especial és el fruit del VII Premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà. Recull de 36 relats guanyadors d´alumnes de 5é i 6é de Primària, entre ells el meu nebot JOAN, qui cursa 5é al col.legi Bernat Artola.

Al Teatre Principal vam gaudir de l´acte on literatura, teatre i música en la nostra llengua van ser co-protagonistes junt als veritables creadors, els xiquets i xiquetes guardonats.
Emocionant, il.lusionant són només dos adjectius que se m´ocorren per descriure-ho, per molts motius, familiar obviament però també per la presència de molts coneguts en un assumpte tan bonic per a mi que conjumina literatura, llengua, magisteri...

No m´enrrotlle, donar-li l´enhorabona via bloc a Joan (i als altres xiquets i xiquetes) i animar-lo a seguir a veure si és l´escriptor de la família. I parlant d´escriptors, com a curiositat: el diploma li'l va lliurar el conspicu Lluis Meseguer, professor, escriptor i gran estudiós de l´obra de Bernat Artola i de Josep Pascual Tirado.

El seu relat, Fa tant de temps :



El Teatre Principal de Castelló a finals del segle XIX.

Dos vídeos del cantautor tardívol Artur Alvarez, participant en l´acte:

PAISATGES:
http://youtu.be/AJtXau9t1lM

A RECER DE LA MAR (homenatge al poeta Miquel Peris)
http://youtu.be/C2fXyi_LUWE

Tot està lligat, Artur va ser mestre de la meua filla i Miquel Peris mestre del Bisbe Climent, la meua escola.

Pregue no em suspengueu per l´escaneig, punxeu la fulla i ho llegireu millor.

No he posat cap foto de l´acte perquè encara no en tinc i perquè estes notícies no tenen ressò a la premsa local. Castelló és com Sever, el poble que apareix en un dels relats premiats: Un poble desorientat, de Mercedes, on tot està a l´inrevés, inclús el nom.

I conte contat, conte acabat !