També hi ha un altre del Barça, però el deixarem per altra ocasió, estem al centenari i hem de soltar tota o quasi tota la traca. Feia temps que barruntava publicar-ho, mes un poc de pudor, malfeinerisme o simplement estar embolicat ho han impedit. Detalls, com els records que publiquen Sergio Babiloni Mañanós (@SMananos) / Twitter o Carlos Taner a faceboock em porten a fer-ho per fi. Veig una foto de Draganic i recorde: tinc la signatura... com conserve les altres, per descomptat. El meu germà Ferran i servidor vam ser prudents.
Ací podeu vore les originals també, algunes ja van ser publicades. Només són uns garabats, no obstant ténen valor sentimental, no cal explicar-ho. Aleshores era més habitual demanar signatures, ara tot són imatges. Ja hem parlat de la figura de Vicente Martínez el Salao, colaborador en este menester, la entrevista de Chencho, etc. i tants records que ens van fer malalts albinegres de per vida. Després he tingut la sort de conèixer a la majoria d estos ídols infantils i, que voleu que us diga, és molt xulo.
Dalt s´intueix un escut del club, era un adhesiu, i al centre crec anava la figura, D. Dragan Racic.
Avancem...
Estes ja eren conegudes, aparèixen al blog, a l´entrada del Salao i a la dedicada a Pulido quan va faltar. La de dalt a la dreta és una raresa, un anacronisme, Cioffi que pasaba por allí. Totes identificables i la de baix la de Racic.
