Visita a l´ermitori de la Magdalena i Castell Vell. Bernat Artola.

Sota una calor sofocant he substituït el soroll dels acúfens per la cridòria dels cicadidae, cigales o xixarres i he visitat el paratge pairal de l´ermitori de la Magdalena, així com el Castell Vell, bressol àrab de Castelló i els seus voltants.

Poca gent: uns patidors restauradors reconstruint les muralles del Castell (aquestes sí, que són extramurs), un vianant sense via ni festa, una parella i la filla proveïda amb càmera fotogràfica intentant que un esquirol passara a la posteritat i servidor deambulant entre olor de pins, història i poesia fent inevitables associacions mentals.

Artolianes. Serà pel Pregó, serà per les piteres, serà per arbres i ex-libris, jo que sé... però he recordat el que Enric Nomdedeu ha denunciat fa poc al seu blog:

Casa de Cultura. Una sala on hi ha plens de molsa, podrint-se, centenars d’exemplars dels tres primers volums de l’obra completa de Bernat Artola publicada per l’ajuntament. 

En fi, peguem una visteta:

Este arbre vora la carretera sembla l´ex-libris del poeta Bernat Artola: Damunt de la mort, la vida.

ARBRE

Si a la terra tens l'arrel

i la saba és com la sang

bé comprendràs que del fang

pots, tecte, pujar al Cel.

(Serà recte, no ?)

PITERA
(...) Ai, qui pogués com tu, pitera
viure un somni denonat,
expectador a la mitgera
decorativa del passat (...)

SORDERA (Lledons)

El repic de les campanes
sol enutjar a un cabut.
Com està sord, tindrà ganes
de presumir... d´orellut !

Aquest poema ja el vaig posar fa quatre anys 

BERNAT ARTOLA. Més poemes. RUTA ARTOLIANA a Castelló.

Aleshores encara no tenia el repic de campanes, ni pèrdua auditiva ni la molesta hiperacúsia... sembla una maledicció... no tindre el pack, sinò el poema d´Artola.

 

Per cert, en lloc d´esquirol he vist un gatet negre... 

RUTA ARTOLIANA. Comentaris.

Dissabte d´agost a un Castelló sofocant per la calor. A hora primerenca, prudencial, el poeta urbà Gillan i un servidor mamprenen la clàssica caminata amb final feliç, usease, suà d´órdago reglamentària amb esmorzar com a colofó rubricat amb el gintònic de migdia , inspirador de comentaris amb més o menys trellat, hui enfocats a la ruta artoliana que estem investigant. I utilitze este verb perquè comença amb misteri:

Segons Lluís Meseguer en l´introducció de les Obres Completes de Bernat Artola el poeta neix al c/ Cavallers, 62. No hi ha tants nombres a este carrer, ni comptant en la numeració antiga... Mirem, calculem, intentem esbrinar el que passa. La qüestió queda oberta... Per si de cas es tractara d´un ball de nombres diré que al nº 26 vivia en altre temps un artista bohemiot, un artista amb els peus, un home adorat i després calumniat, com a geni: Quero, ex futbolista albinegre. Ho deixem així i s´admeten sugerències.

Anem al començament de Comte Pestagua. No sabem exactament on era l´Escola del mestre F. Canós on Bernat assistia, si a l´actual edifici de la Caixa Rural o en front mateix, si era cantoner o on vèiem partits de bàsquet televisius, el mític Galaxia.

Al carrer Núñez de Arce, 6 on la família Artola es va traslladar, tot apunta a que és correcte, hi ha un estaurant amb plaques commemoratives, tot i que s´anuncia en el nº4. El pas del temps. Han canviat moltes coses. Els imagine vivint en este Castelló de l´época i com son pare li empeltà eixe amor a la terra en este indret sobretot.

Ens anem fins el c/ Catalunya, 17, lloc on va engendrar més de la meitat de la seua obra, la turris eburnea, segons l´erudit Lluís Meseguer. No defrauda, façana d´estil modernista de vàries alçades, ben conservada i pintada, sí senyor! tot i que ens crida l´atenció un detall: el lateral és sense lluir, com per deixar constància de l´antigor de l´edifici de forma més... casolana. Imagine al poeta en el pis més alt, no sé el perquè, composant Pols o La nit o La mare o qualsevol poema que parle de mots, de boira, d´humanisme, d´anhels... un plany de LLÀNTIA VIVA, una sàtira de LLEDONS, cercant la serenor impossible amb un poema metafísic de TERRA, MIRATGES, RECÉS DE SOLITUDS... o popularista en POBLE, A L´OMBRA DEL CAMPANAR... quan no estava per les Espanyes ( València, Barcelona, Salamanca o Madrid) anotant versets en la llibreteta d´hule negre que l´acompanyava.

I no calia, però per rematar, visitem el senzill nínxol en el quadre de Sta. Mª Magdalena del cementeri de Castelló, on el poeta descansa en l´efímera eternitat.* En 1958 la vídua va escriure un lacònic Bernat; ara t´has de fixar per llegir el ex-libris d´Artola: Damunt de la mort la vida, uns poètics Alfa i Omega per indicar dates i un IN MEMORIAM sota la dedicatòria de familiars i del poble de Castelló.

En fi, com deia Baltasar Gracián, un plaer parlar o estar amb els morts, que és el llegir, en este cas al poeta fill de Castelló com el considerava Sánchez Adell, per sort antic professor meu, el Gran Home li dèiem amb raó.

Si algú es pregunta per com va anar l´esmorzar tinc documents per acreditar que bé, però no tinc ganes d´escanejar la factura amb els pertinents gintònics.

POST GINTÒNIC:

* L´oximoron efímera eternitat m´ha sigut enviat com un senyal per les ones hertzianes quan em disposava a pixar el gintònic de migdia, que com ja sabreu és recurs gastat per J.J. Millás i ha sigut l´únic del cap de setmana, no colguemos sambenitos malgrat divertits posts al fórum albinegre.

BERNAT ARTOLA. Més poemes. RUTA ARTOLIANA a Castelló.

Com vaig prometre ací torne amb més poemes de Bernat Artola que m´han agradat per lo que siga:

PECAT (Llàntia viva)

Envege aquells fanàtics de fe cega
que, convençuts i refiats de tot,
saben la veritat i no els ofegue
el dubte que invalida veu i vot.
Ells viuen a la llum de l´esperança
la serenor feconda de la fe;
jo visc sempre dubtant la contradansa
del seny i el cor que mai no ballen bé.

LLENGÜES (Fulles del temps)

Llengua de conquesta,
signe de domini,
no pot l´extermini
de l´altra, que resta.
Nadiua i feresta
defensa sa vida,
i tot i ferida
de mort, encomana
sa veu casolana
que sap el que diu
a l´altra que riu
desdenys de forana.

SORDERA (Lledons)

El repic de les campanes
sol enutjar a un cabut.
Com està sord, tindrà ganes
de presumir... d´orellut !


Jo sempre recomane la poesia de Bernat musicada per Artur:

http://www.bernatartola.co.cc/


He llegit a Lluís Meseguer i es pot fer una RUTA ARTOLIANA a Castelló:

Naix al carrer Cavallers, 62

Es trasllada a Núñez de Arce, 6 on ara hi ha un restaurant. Ens podem fer un homenatge a nosaltres mateixos.

Molt propet també, va a l´Escola del mestre F.Canós, al començament del carrer Comte Pestagua.

Acabem al carrer Catalunya, 17 on va establir el seu estudi, la turris eburnea on va composar molta de la seua obra.

El soterrar va ser a Castelló. La vídua va escriure Bernat.

La Poesia s´aviva... quan el Poeta ja és mort!

BERNAT ARTOLA. "Compra-venda" (COLLITA)

Este matí he agafat les OBRES COMPLETES de BERNAT ARTOLA, aixi que ens espera un estiu poètic, no sólo de fútbol vive el hombre... anirem analitzant característiques sugerents d´este fill de Castelló maniàtic de les comes, prou afeccionat als oximoron... ¡ ostras !

Per no fer un canvi molt brusc he elegit per començar un poema que es titula COMPRA-VENDA del llibre COLLITA. De rabiosa actualitat que dirie aquell en el C.E.Castelló: el grupo X firma un contrato de compraventa a la espera de auditoría y permanencia.

COMPRA-VENDA. 1953

Quina felicitat
oblidar el passat !
Quin remei més segur
per a viure el futur
sense por al combat !
El record fet oblit,
l´ideal per profit.
I sentir dins del cor
l´esperança i la flor
amb anhel infinit.

DE QUÉ PARLE QUAN PARLE DE... CAMINAR

Amb este títol murakamià i un frugal desdejuni comencem a caminar la meua benvolguda filla i el menda. En primer lloc cal vigilar l´indumentària, els calcetins baixats, em passen revista. No porte ni cascs, ni ulleres de sol ni nà! Ella sí, és clar.
Salutació pertinent a Tombatossals i a la seua conlloga (falte Cagueme)
- Més ràpid!
Qué trist, una marrana fumant, vaja!
Em fixe en les converses alienes... per distraurem... poca feina tenen també.
Silenci, serietat... cotxes sense parar, jo pose alguna nota d´humor socarró i quasi socarrat pel sol canicular. Cante una cigala, encara done sensació de més calor.
Polisieros...caminant... amb bicicleta (poca feina)
pim pam, pim pam... agafem un ritme a lo Guti de Crackòvia, acompanyat del ritme de la música que s´endivina pels cascs. La suor apareix i perla l´ampla front (eufemisme).
Una dona amb un carret, ve de comprar, té més feina.
- Més de pressa!
Inevitables banderes, ressaca del mundial, una xicona correcta amb aigua i casquets, ulleres...
Ciclista somrient o amb cara d´esforç? Conclusió: és feliç.
Corredor vestit de taronja, pareix un holandés, reminiscència futbolera.
També van molt pitos els de les bicis verdes de l ´Ajuntament. Quin èxit! Enhorabona, sr. Fabra-alcalde, no el del demagògic "AGUA PARA TODOS"... ui! aigua!... un traguet!
Canviem de terreny... del asfalt a la terra.

"La terra de ma terra
és pols del meu camí
que a mon dolor s´aferra
i mai no fuig de mi..."
Bernat Artola. Este sí ére valent, valent de la saviesa.

Un xulito en bici sense mans: et perlaràs el front amb un cardenal! altre xulito descamisat: sí que et cremaràs.
El sò del clàxon d´un camió... vuvutzela.
Ombra! Visca la natura! Una dona amolla: "¡Arbolitos por todas partes!" Tampoc cal exagerar!
Una dona equipada amb la "Hoja Parroquial" i l´home amb el diari gratuït. Ha tirat l´euro a la "bandeja", no com el senyor que porta el Sport i el Marca, això és com ser de Góngora i Quevedo... espanyol, lliberal... del Barça i del Madrid, i caminant.

"Caminante, son tus huellas
el camino , y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar..." Machado, Serrat.

A la frescor d´un banc de pedra, un home, ja d´una edat, cus o al menys ho intenta, el botó del coll d´una camisa. Que n´aprenguin!
Només ens falten uns pocs inevitables: uns gossos solts, el tío parlant pel mòbil... collons, Tonet! el careto del gegant Tombatossals pareix el de Rambo-Sylvestre Stallone!... "¡no siento los hierros!"
...una salutació menys mitològica a una coneguda i un no espanyol ens pregunta:
- ¿El Banco de Valencia, por favor?
Este xicot ha mamprés un altre tipus de camí.
C´est fini.

PD: Us propose un joc: tots els fets d´este relat són verídics, menys un. A veure si l´endivineu. La solució, a la propera entrada, si us pareix bé...


MANUSCRIT DE POLS -poema nº 5 de l´enllaç- (BERNAT ARTOLA) :
menció a la musiqueta d´Artur!!