Recordem el Sequiol?

Tingué un camp el Castelló
que Sequiol s’anomenava.
I tots els partits jugava
d’amistat o competició.
Va crear gran afició;
era com un vendaval
que s’en duia en son vol
aquella triomfal trajectòria.
Tota l’afició guarda memòria
d’aquell camp que fou el Sequiol. 

Versos que apareixen al meravellós article de Ximo Górriz, enlairats per Manuel Peirats, amb motiu del centenari del C.D. Castelló, visita al I.E.S. Porcar, on era el vell camp del Sequiol:

Los últimos del Sequiol: "A la memoria llega la gloria"… 100 años después | Castellón Plaza

Con un perímetro cerrado por tapias, la puerta de acceso al Sequiol estaba situada en la esquina donde hoy confluyen las calles Herrero y José Sánchez Adell. Al entrar, a la izquierda quedaba la grada de General (o Preferencia) y a la derecha, el fondo tras la portería Norte

foto maqueta d´Angel Gómez 

Coneixem la seua història, les seues pàgines glorioses, partits inoblidables, el recordem en entonar l´ himne cada partit...

Hoangho: Preinauguració del Sequiol. "El Pueblo", 30-10-1923

Hoangho: El C.D. Castellón li guanya al Real Madrid !!

Quan era més jove estudiava al Sequiol, vull dir, a la Normal, la antiga escola de Magisteri de Castelló.

Quan eixíem al pati a classe d´Educació Física i sobretot si jugavem a futbol o bàsquet recordava que allí mateix on xafàvem havia estat el viejo campo del Sequiol...

... ho sabem tot, però no hi ha res que recorde on era. 

Vegem altres equips com ho han resolt:

Recordatori al camp de Vallejo del Llevant U.E. inclús tenen una visita guiada, per ahí es mou Emilio Nadal, va estar al Castelló fa anys.

Vallejo torna a bategar: visita guiada al històric Camp de Vallejo en l'any del seu centenari | Levante UD | Web Oficial

El vell Atotxa té una plaça.

L´Insular de Las Palmas es recordat amb un fragment de l antiga tribuna. 

Ací vam guanyar la desapareguda, en sentit polisèmic, Copa de la Lliga!

Hoangho: Copa de la Lliga 1984. C.E.CASTELLÓ CAMPIÓ !

Sarrià ‘recuperará’ su mosaico por los 125 años del Espanyol - AS.com

El València F.C. recorda on va ser fundat, al bar Torino.

La curiosa historia del bar Torino, el lugar que vio nacer al Valencia C.F.

Per acabar amb bon sabor de boca, recorde este gloriós capítol el dia del Centenari del club, alguns inquiets van recordar on es va fundar el C.D. Castelló, a l antiga seu del Centre Republicà, però de forma efímera sense remei. 

Apunt final: les banderes són albinegres. Pam pam orellut!

  

CARTA OBERTA AL SR. PÉREZ LLORCA DEL BOU ATUNERO

 

CARTA OBERTA AL SR. PÉREZ LLORCA

Sr. Pérez Llorca,

Li escric estes lletres per expressar-li el meu profund agraïment per la manera en què el seu govern està gestionant les negociacions en la vaga de docents de la Comunitat Valenciana.

Gràcies a la negligència negociadora de la seua consellera d’Educació i resta de subordinats (negligència de cara a arribar a un acord digne amb els docents; de cara als objectius del seu partit i del seu govern, una negociació impecablement trilera), la societat valenciana, endormiscada durant tant de temps, està despertant, estimulada pels professionals docents, ha despertat per fi, una cosa que semblava impossible, i s’està revelant com una societat reivindicativa i lluitadora, ben lluny de com s’havia mostrat fins ara, delerosa de recuperar un mínim de dignitat, entre d’altres, en un aspecte bàsic de tota societat, com és l’educació pública.

No pensava que els meus ulls de bou vell i cansat arribarien a veure açò.

L’anime, sr. Pérez Llorca, a mantindre a la consellera Ortí en el seu càrrec i que li impose que no canvie la seua tàctica negociadora, que se centren en la seua estratègia propagandística de desprestigi dels sindicats i dels docents, per d’aquesta manera allargar indefinidament la situació. Si s’allarga més, cosa que desitge amb tot el meu cor de bou de sis-cents quilos, veig molt possible que altres col·lectius, silenciats o simplement fins ara resignats, s’animen a lluitar també pels seus drets, d’una manera o d’una altra. La cosa pot resultar molt divertida. Ja n’hi ha qui ho ha fet, com ara els professionals mèdics, que em sembla que han hagut de patir uns serveis mínims que ben bé podríem anomenar serveis màxims, i sobretot la indiferència de l’administració.

Jo li prometria el meu vot per a les pròximes eleccions, si els bous poguérem votar, de manera que ja li avance que no ho faré. Però li assegure que em te vosté completament enamorat.

I per acabar, un suggeriment: en comptes d’apujar el sou als docents, retalle’l un poc, que el seu públic, incansable habitant de les xarxes socials, opina que viuen massa bé, i destine eixos diners a promocionar les corregudes de bous, que a mi, bou jubilat, m’encanta veure en la magnífica i imparcial televisió de què gaudim els valencians.

Sense res més a dir, li envie una cordial salutació.

Una abraçada, no, perquè m’imagine que a vosté no li faria gens de goig abraçar-se amb un animal de la meua espècie. I a mi tampoc amb un de la seua, ara li parle amb sinceritat.

Muuuuuuu...!!

El bou Atunero