CARTA OBERTA AL SR. PÉREZ LLORCA
Sr. Pérez Llorca,
Li escric estes lletres per expressar-li el meu profund agraïment per la manera en què el seu govern està gestionant les negociacions en la vaga de docents de la Comunitat Valenciana.
Gràcies a la negligència negociadora de la seua consellera d’Educació i resta de subordinats (negligència de cara a arribar a un acord digne amb els docents; de cara als objectius del seu partit i del seu govern, una negociació impecablement trilera), la societat valenciana, endormiscada durant tant de temps, està despertant, estimulada pels professionals docents, ha despertat per fi, una cosa que semblava impossible, i s’està revelant com una societat reivindicativa i lluitadora, ben lluny de com s’havia mostrat fins ara, delerosa de recuperar un mínim de dignitat, entre d’altres, en un aspecte bàsic de tota societat, com és l’educació pública.
No pensava que els meus ulls de bou vell i cansat arribarien a veure açò.
L’anime, sr. Pérez Llorca, a mantindre a la consellera Ortí en el seu càrrec i que li impose que no canvie la seua tàctica negociadora, que se centren en la seua estratègia propagandística de desprestigi dels sindicats i dels docents, per d’aquesta manera allargar indefinidament la situació. Si s’allarga més, cosa que desitge amb tot el meu cor de bou de sis-cents quilos, veig molt possible que altres col·lectius, silenciats o simplement fins ara resignats, s’animen a lluitar també pels seus drets, d’una manera o d’una altra. La cosa pot resultar molt divertida. Ja n’hi ha qui ho ha fet, com ara els professionals mèdics, que em sembla que han hagut de patir uns serveis mínims que ben bé podríem anomenar serveis màxims, i sobretot la indiferència de l’administració.
Jo li prometria el meu vot per a les pròximes eleccions, si els bous poguérem votar, de manera que ja li avance que no ho faré. Però li assegure que em te vosté completament enamorat.
I per acabar, un suggeriment: en comptes d’apujar el sou als docents, retalle’l un poc, que el seu públic, incansable habitant de les xarxes socials, opina que viuen massa bé, i destine eixos diners a promocionar les corregudes de bous, que a mi, bou jubilat, m’encanta veure en la magnífica i imparcial televisió de què gaudim els valencians.
Sense res més a dir, li envie una cordial salutació.
Una abraçada, no, perquè m’imagine que a vosté no li faria gens de goig abraçar-se amb un animal de la meua espècie. I a mi tampoc amb un de la seua, ara li parle amb sinceritat.
Muuuuuuu...!!
El bou Atunero
