Aquí és la Copa de la Lliga de 1984 conquerida amb equip de canterans (com sempre que hem fet alguna cosa) a Las Palmas. A banda de títols de 2ª i 2ªB és l´únic trofeu físic oficial guanyat al llarg de la història i tampoc perquè per un misteri insondable ha desaparegut ... ni això ens queda...
La Copa de la Lliga es disputava al final de temporada i era quan acudíem de nit al vell Castàlia amb rua i Coca-cola reglamentaris, quan es veia futbol amb xiqüelos gràcies al malograt Toni Torres, entrenador d´aleshores.
Aquesta és la història:
Fins 9 canterans a l´equip titular del partit de tornada i 11 sumant els dos canvis... impressionant, com també ho és veure la cara de pardalets dels després jugadors de 1ª divisió Manchado, Javi, Alcañiz, J. Beltrán... així com el ínclito Felices i el directiu Alfonso Juárez qui va morir crec recordar. 3 a 1 a Castàlia amb gols de Javi Valls, Pedro López i Pedro Alcañiz i empat a 1 victoriós a les illes Canaries, a l´estadi Insular amb gol d´ Angel Lafita (pare i amb bigot). Recordem aquells noms d´eixe 30 de juny:
González, Verdú, Javi, Alfredo, Carrillo, Lafita, Ibeas, Beltrán, P. López, Mestre i Alcañiz. Després van eixir Manchado i Breva; Viña va participar a l´anada. A la foto també veig a Zambrano i el benicassiero Fermín.
A la U.D. Las Palmas els mítics Germán, Saavedra, Coke Contreras... i Julio Durán, qui havia jugat abans en el C.E.Castelló:
Fent gala de síndrome aquí us deixe les 4 entrades dels 4 partits d´un servidor, CADETE SOCIO...
Espere us agraden als malalts de la història albinegra estos documents guardats amb tot l´afecte del món. Observeu el detall i costum de canviar la tonalitat del color a cada partit:
Eixa mateixa temporada el Castelló va portar publicitat per primera vegada a la samarreta. Va ser aquest partit a Balaídos contra el Celta. M´ho va corroborar l´historiador Conrado Marín quan vam fer el trivial albinegre al fòrum. Jo guardava la foto i em sonava i crec ho vaig endevinar jo a soles. Sóc el més friki, ha,ha. Aquí Lafita no porta bigot... era el 9 d´octubre de 1983 i perdíem 1 a 0. Amb pantaló negre.
Pregunta d´examen: quin és el cognom dels dos jugadors que sí porten bigot ?... Nºs 3 i 10.
Consultat per a contrastar el llibre Del Sequiol a Castalia de Josety esta alineació no es correspón, és la del partit contra el Castilla, però evidentment això no és el Bernabéu... a mi m´arriba l´oloreta de les Ries galegues. Què us sembla ?
Espectacular. Creo que tengo la solución.
ResponEliminaEl 3 es Huertas y el 10 György Tatár (jugador húngaro como el ex-entrenador Antal Dunai).
Muchas gracias por el artículo.
Javi @Arpad67
A ti Javi por los cumplidos. Matrícula cum laude, el nombre de pila de Tatar es irreproducible !
EliminaCollons, quin plaer llegir-te.
ResponEliminaEstàs fet un crack.
De tots eixos grans jugadors em quede amb Pedro López (l'eterna promesa) i el més gran dels grans, Pedro Alcañíz.
A més a més afegir que quan era xicotet m'encantava la dupla Carrillo-González pel perill que tenien, capaços del millor i del pitjor.
Potser els historiadors del club em puguen dir si és cert el record que tinc d'un partit al Martínez Valero davant l'Elx. Era a mitjans dels vuitanta, potser el 85 o abans, no ho sé; i Carrillo va fer una passada cap al porter, Silvestre "el vallero" i aquest no sé on tenia el cap que va veure com el baló li passava per baix les cames.
Fins i tot en gols de risa som únics.
Pam Pam Orellut sempre!!
Gràcies Felip, ja he enviat un colom de la Mª Agustina als qui ho entenen i a veure si ens aclarisen eixa llegenda o no.
EliminaFelip, ja ha arribat un colom que corrobora el que tu dius del gol de risa. No sap cert si el resultat va ser 2-0 ó 3-0. M´exhorte a buscar a l´arxiu de EL MUNDO DEPORTIVO, allí estarà...
ResponEliminaEl colom és MASG.
Amb la panxa plena s´investigue millor...
EliminaLa data de L´ANÈCDOTA TRAGICÒMICA (gol pròpia porta amb túnel inclòs a "Silvester") podria ser el 15 de desembre de 1985 (temp. 85-86). 2 a o, perquè l´Elche sempre ens solia golejar però no jugaven estos dos personatges, GONZALEZ i CARRILLO:
82-83 Elche 4 Castelló 1 Equipo NAYA: González, IBEAS, NAVARRO, ALIAGA, DE BLAS, HUERTAS, BOTELLA (Chazarreta, L.Navarro, Expósito, NAHARRO i Ferrero. Mareeeeee, no me recorde d´EXPÓSITO !
83-84 Elche 6 Castelló 0 (30-10-83) No jugaven cap dels dos, ho feien Museros i una defensa amb: MARTINEZ, HUERTAS, JAVI, DE BLAS. Antonio Torres va composar esta defensa amb 3 centrals, la mateixa temporada guanyavem la protagonista d´esta entrada, la Copa de la Lliga, això sí, amb prou canvis...
84-85 el Elche jugava a 1ª divisió.
86-87 Elche 2 Castelló 2 tb podria ser pq jugaven els dos, ara bé, Carrillo per la dreta i MADUEÑO per l´esquerra.
I aquí s´acava l´aigua, o siga, la font, o siga, De Sequiol a Castàlia de Josety, i amb esta investigació i estes dades em reconcilie en els dos.
L´Elx torna a pujar a 1ª la temp. 87-88, o siga q només podria haver sigut eixa temporada també.
QUINS RECORDS, eh ?? ... buf ! quasi haguere pogut fer altra entrada...
El meu record de GONZALEZ i CARRILLO és de dos bons futbolistes de la terra q van donar bon rendiment al C.E. Castelló i si no compareu-los amb els fitxatges de Naya abans reflectits (amb majúscules els més... "canyers")
El colom ha tornat ràpid com JORDI ALBA i m´ha aclarit el mistèri, no d´on està la famosa Copa, sinò del partit de l´anècdota tragi-còmica. Va ser el de l´empat a dos, TEMP. 86-87, ací teniu la crònica de EL MUNDO DEPORTIVO:
ResponEliminahttp://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1987/03/20/pagina-24/1161467/pdf.html?search=elche castellon
A destacar, els dos gols albinegres de "MARUJA" Gª HERNANDEZ i fixeu-vos en la crònica del RAYO V.-CARTAGENA de la dreta... l´autor és ... TOMAS RONCERO !! "colaborador en Madrid"... sus primeros pasos hacia el paroxismo... y fanatismo.
De cada partit del CDCS podríem traure moltes coses, ha,ha.
EL GOL EL PODEU VEURE A LA "TELEVISION DE PAM PAM ORELLUT" (COM TOTS ELS GOLS I PARTITS) RESUMS TEMP. 86-87.
EliminaPARTIT: 1:16:30
GOL: 1:18:40
No és per sota les cames, és un malentés, González està eixint i Carrillo pensa està la a porteria. L´error ha sigut magnificat.
Busquem capítols més gloriosos, ha,ha.
Encara me faràs plorar!!!
ResponEliminaja,ja, la emotividad está muy presente, esta época yo la viví con mucha intensidad y cualquier detalle me y nos trae recuerdos a muchos. Recuerdos imborrables, agradables de refrescar y descubrir.
ResponEliminaMañana dia clave, una vez más... açò no pot morir !!
jejeje... com m'enrecorde d'aquella Copa de la Liga, en aquella época jo ere un apasionat del Castelló, i aquelles eliminatories les vaig viure amb molta intensitat :)
ResponEliminaSalut Hoangho, i a tindre un feliç estiu, ok? :)
Una abraçada.
Tu i molts castellonencs s´identificaven amb este equip, damunt de canterans, això donava un plus. Era quasi com veure a l´amateur amb Lafita, Viña i poc més.
EliminaBon estiu també !! Igualment ! salut, esperança i PPO !!
me he emocionando viendo estas fotos.
ResponEliminaEra un infalible en esa epoca.
Era normal cinco o seis tios de salida
de gente que habia pasado por el juvenil.
El castellon de siempre.
Objetivo: 100 años.
Estaremos...!!!!!!!!!!!!!
Gracias por el comentario, "anónimo infalible".
Elimina"Temblando al viento de la EMOCION"... tú lo has dicho, el CASTELLÓN DE SIEMPRE, a por los 100 !!
Antonio Torres fue un entrenador q apostó por la cantera, sobre todo en esta competición.