Que continúe nuestra historia. "Records albinegres"

Que continúe nuestra historia. Nos hemos quedado a nada del ascenso. Otra temporada. Tocaba volver a resucitar tras once años, no fallar desde los once metros. Pero esto es una anécdota de este fútbol que maltrata al C.D. Castellón cual mito de Sísifo de forma cruel o como reza el final de la canción de Los Suaves:

Otra vez a empezar
siempre la misma historia
cada día siempre igual.

Alguna temporada cambiará y las lágrimas de niños y mayores serán de inusitada alegría. Si se hacen las cosas bien y se aprovecha la ola albinegra (Castalia lleno) el año del centenario (2022) estamos vivos y coleando en 2ª división A. Porque muchos eran orelluts y no lo recordaban o no lo sabían...

Fragmento de El fútbol a Sol y Sombra, Eduardo Galeano. Vía Enrique Ballester.

Como dice César Ramos este equipo también queda para la historia, para la nuestra al menos, así que aunque es mucho más agradable glosar éxitos, de igual modo recogemos en el blog estos momentos tristes, combinados con otros de auténtica enjundia albinegra que pasan a formar parte del vademècum albinegre.

 

Entonamos el Pam Pam Orellut a capela, de aquella manera... por la falta de costumbre y desconocimiento de la versión larga. Vídeo Moll TV. Fue muy emocionante, como el momento del calentamiento que he bautizado Australopithecus, cuando todos empezamos a chillar animando a los equipiers y descargando tensión. El Sí se puede del final... Nos hemos identificado con estos xiqüelos, con el entrenador Kiko que ha hecho lo que ha podido a pesar de... (no quiero despotricar ahora) Reconocimiento y deseo de continuidad unánime por parte de toda la afición, que ya es difícil.

Mención especial a los aficionados que hicieron cola toda una noche para sacar la entrada de Gavà, a los que viajaron allí, así como a los que conquistaron les illes y Málaga, donde tuvimos toda la suerte que nos faltó en el último partido.

"Gavà". Enrique Galindo 

"Gavà no es el final" Edu Chova

 

Video de Silvia García Broch dedicado a la afición, el partido en Castalia contra el Gavà.

Enrique Ballester habla de esos momentos que compensan, de un puto partido antes de su disputa (aunque suene mal)

El jugador que falló el último penalty, Luismi, es sacado a hombros. Reconocimiento, identificación.

26-J Fútbol y jornada electoral. Varios presidentes de mesa uniformados.

Muixeranga albinegra en ple Raval de Sant Fèlix.

La Pérgola, de gom a gom, inundada de xiquets.

 L´afició anima sense parar a Gavà. També els jugadors no convocats.

 

Cares de tensió al meu sector, patint contra el At. Malagueño, segona eliminatòria del play-off. Sub-família dins la Gran família albinegra.

 Gol Nord Alt, idem de idem.

Altra família albinegra. ;-)

El paroxisme dels gols. En eixe sentit, hem tingut sort al racó, amb Ebu, Charli, Fabiani.

Charli i Jordi, si hem de destacar a algú.

Antonio, gran treballador, va tindre la mala pata de fallar el penal decisiu.

Plantilla de tota la temporada. Vía AHISCAS

 Per si tornem a cantar, ací teniu la lletra. Temblando al viento.

Seguim anant a Castàlia, és molt bonico i és LA NOSTRA TRIBU !!

Moltes gràcies i PAM PAM ORELLUT !!

ÚLTIMA HORA:
En su artículo de hoy en Levante, Enrique Ballester habla del texto de Galeano. No lo sabía... No puede faltar aquí aunque esté calentito.

 

Conquesta de les illes. Mitologia i albinegrisme.

¿Què us sembla la conquesta de les illes? Jo us he de dir que, per ara, no hi ha res perquè ningú siga mogut a esgarrifar-se, ni molt i molt es meravelle; ausades que tindreu temps per a esglaiar-vos, perquè ara ve la grossa. Ara serà quan la nostra colla haurà de lluitar de ferm, i lluir bé les ungles, estirar-nos la corpenta i anar a tamborinades, tussolons i bacs. Serà aquesta feta la més gran de les més grans de la nostra colla de galifants, i dels nobles, valents i estrenus cavallers de Sant Cristòfol.

Tombatossals. Josep Pascual Tirado.
Tombatossals voxujiradio.blog

¿Què us sembla si ho traslladem, amb tots els respectes, al nostre C.D. Castelló?

 

Valga el fragment del capítol Conquesta de les illes Columbretes per insuflar ànims als nostres galifants albinegres per a la conquesta de les Balears, d´Eivissa, només de Santa Eulàlia del Riu. Valents aficionats acompanyen l´expedició, que lluiten, disfruten i vinguen classificats els cavallers de Kiko Ramírez i els puguem elevar a la categoria de mites de l´albinegrisme si 11 anys després tornem a ressuscitar la jornada del 26 de juny, darrer obstacle per a l´ascens.

Com que estem cabalístics, apuntarem que hi ha senyals: al costat de Sta Eulàlia hi és un cap, la punta de Castelló i un restaurant, La Fontana.

Nosaltres insuflarem, com Bufanúvols, però des de la tele de casa. No ens falleu, un golet! Feu el que pugueu, com Cagueme. Bon pit, bon cànem !

¡Visca l’ordre dels cavallers de Sant Cristòfol!

PAM PAM ORELLUT !!

Alegria pel gol d´Arturo. Es convertirà en paroxisme si al final s´aconsegueix l´anhelat ascens. Ebu, Charli i el capità Guille amb el gonfaró senyer al braçal.

Recordem la història, recobrem la glòria, com resa el magnífic tifo de Barricada albinegra, deslluït pels problemes d´accés a l´estadi. Després es va omplir el Gol Nord.

La pancarta està amanida... Y a los 11 años resucitó. Dia 26 de juny de 2005, ascens a 2ªA contra el Zamora. Tant de bo la tornem a veure passejant- se per la gespa de Castàlia.

Sóc albinegre... 

Cascada albinegra, danzaba febril en un cortejo ancestral y vivísimo. En una combustión veraz y espontanea. Enrique Ballester

Article: "Nosotros" y "eso". 27-05-16

Noverint universi... Bufanúvols es muda.

Noverint universi, sàpiguen tots els castellonencs Bufanúvols s´ha traslladat, l´han traslladat. No és innocentada, malgrat la data.

Bufanúvols, fent cluixir les fulles de pell de rabosa adobada de lo seu llibrot, va començar a referir tota la conquesta que en ratlles, garramanxos i samboris tenia apuntada.

(del capítol Lo retorn de Tombatossals)

Com nul hom diu res ho diem nosaltres: l´escultura de Melchor Zapata va desaparèixer de la seua ubicació prop de Tombatossals i Arrancapins, ni rastre... vaig anar a preguntar als bous de Lledó, amics meus, no sabien res; àdhuc algun polític, tampoc coneixia la notícia.

Després d´un dia de fort vent a Castelló, sens dubte provocat pel nostre protagonista com una mena de protesta, ja m´ha desvetllat Schopi, més parladoret hui que Barli, que Bufanúvols s´havia enfadat perquè l´allunyaven de Tombatossals i del seu company de conlloga. Està al mateix carrer més cap al nord, al costat del Segon Molí, on veurà més gent però també tindrà més trànsit de cotxes. Això no li importa, el que no li sembla bé és el nom del carrer on és, pot haver confusions...

La foto és antiga, aneu in situ i de pas saludeu a totes les escultures ( o estàtues? ) dels voltants.

Estic atrevit hui i ho manifeste amb dos destarifos remember:

Recupere el que vaig publicar fa tres anys sobre el Segon Molí (torne a estar abandonat) a l´enllaç.

Aleshores escrivia: hi ha rumors que diuen posaran un cap de Fabra, no sé si el alcalde o el faraó. Al capdavall han plantat a Bufanúvols, menys mal !

  

I el comentari en valencià antic a la maniera de i sobre la novel.la de Joan Andrés Sorribes (amb qui la vam analitzar al club) de títol Noverint universi, com l´encapçalament de l´entrada:

Car sia a tots sabut que haverem la reunió e jatsia faltaren qualque hom vam xalar d´allò pus. Misser Joan ens va dar explicacions de la novel.la tro ens van fer fora car era tard.
Vam xarrar de tot un poc i pusc dir que vam gaudir. Mercès al autor per sa presència.
(Que em perdonen els puristes l´atreviment)

 

Castàlia. Temple, nimfes, déus i bous.

Según Estrabón, in propinquo Sagunti sunt urbis Chersonesus, Oleastrum, Cartalias (o Castalias), es decir, "cerca de Sagunto están las ciudades de Quersoneso, Oleastro y Cartalía  (o Castalia)". (...)

No ocurre nada extraordinario si recreamos la historia mítica del dios Apolo intentando aprovecharse de la ninfa Castalia, hija de Aqueolo, padre de las sirenas, que se vovió toro y uno de cuyos cuernos, al ser vencido por Hércules, se transformó en el fabuloso cuerno de la abundancia. La ninfa, perseguida por la mala suerte y acosada por el bello dios, cae en la fuente y perece ahogada. Desde entonces, en las mágicas aguas se lavaban los pies los peregrinos antes de acceder al templo de Delfos, siguiendo el ritual consuetudinario y de supuesto mandato divino. (...)

El ilustre historiador (D. José Sánchez Adell, el Gran Home) llega a la conclusión de que el antiguo Castelló -la hipotética vilavella a que hace referencia alguna cita directa (Llibre de la Peyta), además del nombre de un mojón situado en el camino que a ella llevaba- debió estar cabe la Font de la Reina.    

La Magdalena. Del mito a la realidad. Àlvar Monferrer.

 

Hui tornem els albinegres a l´estadi Castàlia, al temple on cada quinze dies peregrinem i ens purifiquem com les nimfes inspiradores de les fonts... amb gespa nova, amb renovada il.lusió, igual haurem d´inventar un ritual que no siga el carajillo o gintònic per acudir a hora prudent i escoltar l´himne amb vellos de punta. Jo complisc la segona premissa, la primera en dies de festa gran. 

Capelleta ja en tenim, com el Barça, però esta castellonera. Ací teniu algunes fotos de l´actual i antic Castàlia que tants records ens evoquen, fruit de les hores passades amb delictícia, com al Tombatossals (partits, entrenos, amateur, presentacions, reunions, cel.lebracions...):

Capelleta dedicada a la Mare de Déu del Lledó.

Inauguració estadi Castàlia primigeni, 4-11-1945

Gota freda 1949

Últim partit contra el Recreativo al vell estadi, 11-05-1986

 EX LIBRIS:

Prehistòria

Història moderna

Història contemporània

                                                                             
Acabem amb l´humor de bona llei de Sánchez Adell, com reflexa Àlvar Monferrer al llibre:

Hubo un tiempo en que la mítica Castalia igual servía para bautizar un estadio deportivo como a un producto de droguería.