"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 27 de juny del 2018

Paroxismo albinegro.



Paroxismo: grado de mayor exaltación de un sentimiento, un estado de ánimo o una sensación.
Pitido final: puños apretados, brazos al cielo, alegría tribal, primitiva...  resignación del rival, derrumbado... otro año será, se lo merecen.
¡¡Sííííí!! grita el capitán senyero Jordi Marenyà, paradigma de sufrimiento y pasión albinegra. (espectacular imagen, Mª José Segovia)

Me temo que la próxima entrada de blog será con lágrimas, predijo el amigo desde la ciudad donde el C.D. Castellón ascendió a 1ª división en la temporada 1988-89 empatando a 0.
Si fuera clasificación a Champions, arde Castelló, asevera otro desde el pueblo donde el C.D. Castellón ascendió a 2ª división temp. 1965-66 ganando 0 a 2.
Açò no s´ha vist mai... antes de entrar al templo de Castalia.

Sí, lágrimas: de emoción, felicidad, limpias, blancas, no las negras, amargas de tantas ocasiones. Mejor albinegras. 
Ocho años de vida de este blog albinegro y siempre penas y miserias futboleras: descenso, expolio, lucha...
Ya tocaba. No sé si se había visto esto antes, pero explicarlo no se puede, intentas ser racional, menos fútbol, más lectura... no puede ser... mirad los caretos y nohasefaltadesirnadamás que decía el rubio que jugó en Barça, R. Madrid, At. Madrid... estos clubes tienen la suerte y facultad de ganar títulos, mas creo que una celebración con el equipo del alma, en este caso ascenso a 2ªB con el C.D. Castellón, es equiparable a una clasificación para Champions. Todo llegará, el gigante ha despertado.

Ah! els bous del camí Lledó estan molt contents també i m´han demanat donar l´enhorabona a tots, a totes, als orelluts de cor, a David Cubigol, a Colo, Zagalá, Àngel Dealbert... eixe de Sueca (Marc Casteeells), a Xavi Galván! ;-), a Eliseo, inclús al cuidador de la gespa! pasturaríen allí si pugueren... a toots! i entonar l´himne! Clar que sí:

MUUU MUUU ORELLUT!!! 

Imatges del partit.

Us deixe imatges la majoria ja fetes per mí amb voluntat de mostrar l´eufòria.
Gràcies com sempre a la família Moll.






















Preparats per a la batalla.

 Fantàstiques caricatures de Ximo Acapu.


Ai mare, la bandera se cau! mal rotllo. Clar, no és la que pertoca, falten les ratlles negres a l´angle!

La bandera blanca desapareix. Un senyal?


 Victòria! Invasió pacífica, festa!

Vergonya! els ultres s´enfrenten per ideologia política, guerra civil albinegra als ulls de grans i xiquets. Fora de Castàlia els violents!!



 Agostets de soca!

 

 
Alegria a la gespa... i al vestidor, cubi-selfie!!

A la font!
 

Albinegres de totes les edats.

A CELEBRAR!






En el escudo de tu historia
Club Deportivo Castellón

una victoria

siempre campea
temblando al viento de la emoción.

 

Y al desplegarse tus banderas
con sus colores bajo el sol

a la memoria

llega la gloria

del viejo campo del Sequiol.

 

PAM, PAM ORELLUT !!
 
Y al desplegarse tus banderas

con sus colores bajo el sol

a la memoria

llega la gloria

del viejo campo del Sequiol.


PAM, PAM ORELLUT !!

Frivolité:
 Quina manera de patir! meleta de romer!

Estava escrit, la txapela era un senyal!

Tot a vítol!!
 

dilluns, 18 de juny del 2018

A Portugalete d´albinegres. "Banderas" de tot tipus.


Egunon, fa un mes escrivia sobre una esglèsia i un futbolista valencians, hui parlaré breument del viatge a terres basques amb amics de Centenari Albinegre seguint al C.D. Castelló amb visita cultural també.

Amb bus de la Fedpcas, Castàlia, 0:00 h, comença un intens diumenge. Enhorabona per perfecta organització.
Presentaré als personatges per educació i quasi per ordre de quantitat de pèl : David, Dani, Jorge, Miguel Ángel i Juanjet.

¡AUPA EL PORTU! però PAM PAM ORELLUT!
Ens van tractar de meravella, un directiu ens va explicar què fer i indicar on anar, després cadascú va optar, com vorem... abans esmorçarem un pintxo de truita amb una bona cervesa, els zuritos per a més tard. Fitxem a Jorge de model.


Uns creuaran pel Puente Colgante desafiant al vertigen, mentre altre farà breu visita entre llibres, traineres i sants. Continuem amb el mateix templat model.


Lindos gatitos aliens a tot.

Les denominades banderas de traineras, autèntic esdeveniment, televisades en directe.



Pila on va ser batejat Ignacio Ellacuría, missioner natural d´ací, baluard de la teologia de l´alliberament, assassinat en 1989 a El Salvador.
Ignacio Ellacuría (wikipedia)
Mártires de la UCA.

De zuritos.
Va apareixent més gent, Javi i l´amic, Santi i cia... els srs. Vallet... i a dinar a Más que BOCADOS, ambient futboler. El propietari era entrenador i ens va mostrar dosssier...


Miguel Ángel va arramblar en tot, amb permís, és clar.

¡AUPA ATHLETIC! Tota la contornà és també del Athletic Club De Bilbao.

Sarrera del partit, esperem històrica.

El milagro de la florida. (Enrique Ballester) Levante.

Resum del partit i icono del viatge: penal! Lamente no poder extendrem en qüestió futbolística.




Enrique parla de miracle, i ho va ser, però... com és possible que Miguel Ángel i jo estiguem cadascú a una punta si vam veure el partit al costat? què vol dir el gest de M.A. en el paroxisme del final del partit? Mai oblidaré la muntanyeta com a grada, la calorrr al sol, els nervis, l´abatiment (perquè vam jugar fatal, és així) i l´explosió tras el gol i final, abraçades, llàgrimetes i llàgrimes inclús de molts, Yolanda, Vite... ;-)



1ª part al solet...

2ª part, a l´ombra baix d´un xop, darrere la càmera de TV, en veure les porteries tenia quasi prou lamentablement. A destacar la gran aturada de Zagalá, que va propiciar l´empat de Cristian, i per descomptat l´enorme lluita dels jugadors.

Aficionats integrants del bus de Fedpecas on anàvem, al final ens coneixem tots. Gran família albinegra. Nosaltres ens vam despistar...
Imatge diari Mediterráneo.

Alguns afortunats encara hui disfruten museus, temples i gastronomia...

 Anècdota:

Esperem diumenge es continue lluitant igual, jugar un poc millor a futbol, no patir tant i es remate la feina eixint del pou. Pam pam orellut!

*Observeu que la bandera del C.D. Castelló des de sempre porta tres ratlles negres a l´angle superior en oblic, no és blanca completament... no sé, per si cau en l´oblit... 
Perdó per la rima i l´observació.



:-( Estadi Castàlia, darrers partits.
:-) Bandera històrica albinegra.