"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 9 d’octubre del 2016

La mestra. Víctor Labrado.


Ara que està de moda el mejor profesor César Bona i aprofitant el 9 d´octubre vaig a fer un breu per recomanar el llibre La mestra de Víctor Labrado. És una crònica dels fets, com al Rei en Jaume, i una crònica històrica i literària com es llig a la introducció de Carme Miquel, del que va ocòrrer a l´escola de Barx (la Safor) amb la mestra Marifé Arroyo pel seu compromís amb l´escola moderna, per tant amb la llengua pròpia i les tècniques d´estudi i ensenyament de Freinet, Montessori, etc. tan boniques i que sembla costen de posar en pràctica.
Així mateix aborda la batalla de València, contemporània als fets i de clara influència en ells.
Com vaig llegir a Vicent Ivars, el desenllaç podría recordar al mestre de La lengua de las mariposas de Manuel Rivas, a altre nivell però sí té algunes coincidències (relacions humanes, influències polítiques...)
El llenguatge és directe i personal, amb abundància de qualificatius, locucions...  
El seu gran mestratge consisteix a fer de la llengua culta un refrent pròxim i a l´inrevés, fer dels elements pròxims llengua culta. Introducció. 
Ací teniu dos ressenyes del llibre molt completes, amb dades de l´autor suecà:

Triticària de Vicent Sanz

Zurano99 de Alejandro Zurano

 pàgina 233

*La imatge de la portada del llibre és de la 1ª edició. Al meu (2ª edició) el pròleg és de Diego Gómez i la introducció de Carme Miquel.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Conferència de Elena Sánchez sobre l´Arxiu de Castelló (notes). Joc de l´Oca i diferents actes ANIVERSARI Castelló

                                     Escut antic de Castelló a Santa Maria.

NOTES sobre CONFERÈNCIA D´ ELENA SÁNCHEZ ALMELA, arxivera de l´Arxiu Municipal de Castelló: Naix una vila i es forma un arxiu.

Sis mesos després de trasllat: Castell de Castelló, no vila de Castelló.
Privilegium Magnum 1283
Pergamins.

Llibre de consells 1374:
Actes (llatí/valencià), salvoconductes...
En valencià.


Llibres de peita s. XIV:
Noms, propietats, oficis, toponímia.
Jurats controlaven per parròquies les propietats.
Al segle XVI gran tamany.



Escrivà figura important. Diferents tipus de lletra, distints escrivans.
Escut antic de la ciutat als murs de Sta. Maria.
Anècdota 1922: gent gastava documents històrics de forma lúdica.
Patrimoni: constitueix la memòria col.lectiva del poble.
Hitler: destrucció d´arxius de pobles era per fer perdre identitat.
Digitalització UJI d´actes.


Curiositat:
Elena Sánchez Almela és filla de D. José Sánchez Adell, el professor de qui ja hem parlat al blog:
 "El Gran Home" D.José Sánchez Adell


L´enhorabona a Elena Sánchez Almela per la conferència, així com a l´Ajuntament de Castelló per la resta d´actes del 765 aniversari de la fundació de la vila. La Llotja del Cànem es va quedar menuda, també molt interessants les de Carles Rabassa i Lluis Gimeno, l´altra no vaig poder anar.















EL JOC DE L´OCA.

Menció especial al joc de l´oca històric fet amb ceràmica per Xipell amb col.laboració d´Àlex Ferrando (benvolgut cunyat meu) en part logística. Ací ho explica tot, el perquè de totes les caselles:

 "765 años están en juego" Marta Pol (Levante)

 Expectació entre els xiquets...


Atreviment
Aprofitant la complicitat de Pepe Beltrán, director del Levante a Castelló, li vaig etzibar al propi Xipell que el joc és fabulós amb un defecte, falta una casella dedicada al club de la ciutat més representatiu, no cal dir... el C.D.Castelló és un símbol com el Fadrí, etc i que em perdone verbi gratia el pirata Barbaroja però igual haguere tingut més enjundia o almenys èxit una amb el Sequiol o la final de Copa... o igual es que podem adaptar la del pirata/es al nostre equip de l`ànima malauradament. Cuac, cuac !

 ...i entre els majors. Xipell explica a les autoritats els seus dibuixos, mentre dos albinegres comenten la jugada.