Y al desplegarse TUS banderas...

La lletra correcta de l´himne es Y al desplegarse TUS banderas com ja sabem, però al vídeomarcador del temple apareix malament, només a la primera estrofa de forma curiosa. Com diu SUS banderas doncs m ha provocat... tot hom alçant els braços al cel amb les bufandes, venerant l himne gloriós i fallem amb la letra. Ara que ja diem temblando al viento, en lo que va costar... i a sobre publiquen esta imatge en este fragment justament a la revista oficial del club, boletín informativo que es deia a l antigor.

Desglosarem algunes banderes que són TUS i SUS que solen onejar a Castàlia o que han aparegut en alguna ocasió.

En l actualitat presideix l´stadium  la correcta, la històrica del Sequiol i l antic Castàlia, albricias! perquè no sempre ha sigut així, recordem la blanca sense franges... 

SkyFi Castàlia.

Imatge actual amb gonfanó correcte. 

Antic Castàlia.

Imatge de Torre extreta d un vídeo d´Ahiscas. Presidia l´estadi, com al Sequiol, i també apareixie en la classificació, primer a Torre i amb els anys a l´avinguda de Benicassim.

Bandera del Sequiol. 

Estave al final del carrer Herrero, on estave l escola de Magisteri. Com no pose res en cap lloc... 👿 

per si algú no ho sap.

Bandera gegant formada per 4 x 4 albinegres i senyeres. Va ser cremada a les portes de Mestalla per vàndals ultres Yomus junt a les que aleshores eren habituals al vell Castàlia. Una llàstima. Vaig ser testic a pocs metres, des de l interior d un cotxe. 😡 Un amic meu va salvar una senyera amagada a temps, entre la roba. Ara és seguidor del Villarreal C.F., malgrat la proesa.   

ALTRES BANDERES:

Bandera pirata. 

Típica de l´antic estadi, com un anunci insospitat, encara no sabíem la quantitat de pirates pendents de desembarcar que ens abordarien en el futur. El "desaparegut" bou Atunero crec sap alguna cosa d ella, igual és el del cap amagat! 

 

Qué us sembla? al meu sector som reivindicatius i un dia vam tindre un "asturià" amb oriflama del Sàhara Occidental! ara que fa 50 anys de la Marxa Verda. La imatge ja té un temps, ho vaig captar.

Dia de l´Orgull LGTBI. Va onejar junt a la correcta albinegra i la de la ciutat. Aleshores només n hi havia tres, va pagar el pato la d Espanya. La blavera no estave mai. Altres temps, no fa tant. Eixe dia el protocol a fer la mà! 

 

On sí que apareixen les espanyoles és ara, imatge recent del Fondo 1922, la grada d animació oficial. Conte fins a sis banderes, sis (com als bous), més un parell de Castelló i només una del club! no em pareix correcte, no es normal, juguem la lliga espanyola que jo sàpie... no és un partit de la selecció tampoc. 😟

Posar CASTELLÓN o el nom del teu poble no justifica esta MODA despersonalitzada que s´està imposant a tots els caps i que indubtablement reflexa una ideologia. I l´escut laureat i vinculat a tot açò a mi almenys no m´agrada. SUS banderas.

No entre en la polèmica de carregarse la del Gol Nord, perquè només pot haver-ne una per normativa... allí canten Alberto mentirós de tant en tant i no es refereixen al nostre jugador... a saber el que ens van contar. 

Hauria de flamar una senyera, hauria d´onejar una oriflama, hauria de flamejar un gonfanó. 

Joan Francesc Mira (Els treballs perduts)

En el nostre cas, que flame l´ALBINEGRA!! PAM PAM ORELLUT! 

MINUT D´AFEGIT:

També cal cuidar la imatge de la rotonda de l afició, fins fa poc estava esgarrada pel vent i no era correcta, tota blanca.  Ara ja lluïx la històrica. Sempre albinegres.

Blog Hoangho, 10 anys.

Fa just 10 anys presentava el blog Hoangho al món. Després d´al voltant 400 entrades continuem, amb menys freqüència i més qualitat vull pensar, pegant la vara de tant en tant, fidels a les arrels:

Heidelbergensis, seguim sent primitius en quant a dèries i cabòries.

Lletraferit, això intentem, que les lletres, paraules i textos ens interpel.len i ens ferisquen l´ànima.

Albinegre, què us vaig a contar, després de tantes contalles i batalletes... esperem, desitgem persistir amb la qüestió, que les històries continuen brollant, a les portes del Centenari i qui sap si d´un ascens a 2ª divisió A!

Al capdavall, mantenir-nos fidels a l´esperit d´una dècada i que alguns, si més no, ens feu un poc de cas.

Ho cel.lebrarem "caient a l´abisme", amb cromos dins dels cromos, com s´albirava a la recent entrada nº 400 de Col.leccionisme i literatura  i vaticinava l´amic Sergi als comentaris, ni tan sols ho intentem evitar. Per descomptat, ho farem amb cromos de jugadors albinegres, en segon terme... per a nosaltres, els protagonistes.

Moltes gràcies, amics i amigues, i... ALBÍXERES!

Anem per feina... quasi ens ix un onze prou arreglat fent algun arranjament, com voreu, llicència poètica, i podrem entonar el pam pam orellut amb garanties. Tingueu en compte que les imatges dels cromos corresponen a la temporada anterior lògicament. Alguns són meus, com els de la col.lecció 81-82, altres me´ls vaig guardant: enviats per l´amic Miguel Ángel, trobats a internet, per exemple del twitter de El Sitio De Mis Cromos, que us aconselle.

CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN!

En la porteria i amb el nº 1:

 GONZÁLEZ, col.lecció 84-85. Cromos Cano, "El sitio de mis cromos"

En la DEFENSA:

Doble cromo de DE BLAS, col. 84-85. C. Cano.

ALFREDO, col.lecció 90-91

BOTUBOT, col. 86-87. Editorial ESTE.

El tenim REPE!

Com ens falta un quart defensor PON EL QUE PREFIERAS, anònim o Valbuena/J. Beltrán.

84-85 Impossible saber qui és. C. Cano.

Col. 81-82 Ed. ESTE

MIGCAMPISTES:

 PEREZ CONTRERAS, col. 82-83, Ed.ESTE

PLANELLES y CONDE. col. 81-82 Ed. ESTE. Castelló de Borriana...

DAVANTERA:

Nº 7 VIÑA, col. 83-84 Ed. ESTE

Nº 9 MESTRE col. 84-85 ed. ESTE

Altre de MESTRE, col. 85-86 Editorial LISEL

I ens falta el tercer davanter per completar alineació... no és un cromo pròpiament però apareix darrere i porta el 11...

OSCAR FERRERO, tras marcar el 1 a 0 a Arconada amb la gepa. Pràcticament tot hom amb els braços cap al cel! Llàstima l´àrbitre no pitare ahí el final del partit...

"BANQUETA":

Racić i Planelles amb el nº 9... repe. 81-82 ed. Este, censurat l´epígraf.

"Me gustaba el color amarillo y llevaba esto y pensaba que los delanteros siempre en su cabeza color amarillo va a pegar directamente a mí. Color negro, no sé... amarillo, amarillo".

Dragomir Racić

Coloqui homenatge maig 2018, referit a la seua samarreta. 

No entrem a analitzar les samarretes sense i amb publicitat: Dusen (la primera), CAJA CASTELLON... cadascuna a la seua època (posteriors a la de Racić), això ho abordarem en algun moment dels pròxims 10 anyets.

Mi opinión.

Nosaltres venim del Castàlia vell, i hem de ser el far del nous albinegres. Si es toquen coses sagrades, ja no serà el @CD_Castellon. Hi ha que respetar els símbols. Garrido manarà, però si ha vingut ací és pels albinegres. I no som com en altres llocs. Som sentiment.

Fernando Pérez, soci.

Recojo estas palabras del amigo albinegro en Twitter para ilustrar mi humilde, pero mía, opinión sobre los últimos hechos acontecidos en torno al C.D. Castellón en cuanto a la vertiente "histórica", no entro en cuestiones deportivas ni económicas ni societarias, etc. de las que también se podría hablar... nos han subido de categoría, "salvado"... pero esto no convierte al club en una "dictadura", así que expongo mi pensar y el de bastantes más.

La imagen es de ayer en Castalia. Aconteció, creo que por primera vez, que no me reconocí en mi equipo del alma en ningún momento, los jugadores eran desconocidos ("normal" tras el cambio casi total), el C.D. Castellón con su 2ª equipación, rosa, fosforito, como otros muchos equipos, impersonal, sin historia... es márqueting dicen.  Fuera aún pero ¿en casa y el primer día? 

Habíamos adoptado como alternativa la senyera con el verde de la ciudad, identitaria y aceptada por la mayoría, pero... al menos, eso sí, vuelve a lucir en el brazalete de capitán.

Por cierto, el equipo está más verde que rosa en cuanto a juego, es normal. Como queriendo rendir homenaje patrio... 

La bandera del estadio sigue siendo totalmente blanca, sin las franjas negras en oblicuo que campean desde la década de los 20, ¿por qué? ¿dónde está la que regaló Centenari Albinegre?

Parecen chorradas pero así se cambia la historia, la gran historia del CDCS. Somos centuriones, no orelluts; vamos de rosa fosfo, no de albinegro; la camiseta titular también es totalmente blanca por detrás... como la bandera, como el Valencia C.F. o R. Madrid... 

14 de septiembre de1980 contra Rácing de Santander, antiguo Castalia.

La pitada fue monumental, el pitote mayúsculo, porque las rayas eran demasiado finas. Tuvieron que recuperar las tradicionales allí mismo, "¡ay, cómo hemos cambiado!" Sin embargo sí me reconozco, ya lo sé, hace casi 40 años, para mí como si fuese ayer, para mí ir al stadium es un ritual, oler el césped, ver los colores albinegros por doquier, escuchar el himno (que no nos lo cambien) y vibrar con el juego y goles de esos once tíos vestidos con la camiseta adecuada (Enrique Ballester dixit), albinegra, la nuestra, la que nos emociona. Esto es lo que me mueve a ir al campo, la historia que hay detrás; si no se respeta convertirán el C.D. Castellón en un producto de márqueting, de moda, seremos uno más, víctimas de ese "fútbol moderno que odiamos". Quiero ganar y subir a 2ªA, claro, pero hay "bobadas" innegociables, este es mi pensar y el de otros nostálgicos, puristas, en todo caso albinegros, orelluts, que conservamos la memoria, "nosaltres no sóm d eixe món".

Y al desplegarse tus banderas
con sus colores bajo el sol
a la memoria
llega la gloria
del viejo campo del Sequiol.

¡PAM, PAM ORELLUT!

En resumen, mi opinión es que se pueden hacer las cosas bien respetando estas cuestiones con importancia, no las relativicemos. "Que tinguem sort!"

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Vila romana del camí de Vinamargo. Parla el silenci.

Pueden enmudecer los humanos, pero hablará el silencio. 

Manuel Rivas escriu esta frase, aquest oximoron, a la columna de hui El futuro de los antepasados, (punxar per llegir-ho) així com: la memòria històrica, com el canvi climàtic, és una veritat incòmoda. Això deguen pensar quan es van trobar aquest imprevist al jaç del barranc de Fraga els canalitzadors de l´obra i els Creontes* d´aleshores: Colló, açò molesta, incomoda almenys, més història, més diners... què no ho sotarrarem com els portals de l´Edat Mitjana?

Doncs no sé si per l´intervenció de Mnemòsine, deesa grega de la memòria i mare de les muses, o igual degut a altre tipus de canvi més pragmàtic, el de governadors a la vila contemporània, el cas és que podem recordar la història de la nostra xicoteta nació, Castelló. I si cada persona és una nació, com cita Rivas al personatge de l´Ulisses, la fem present a la nostra, el blog.

Us recomane visitar la vila romana del camí de Vinamargo o Villamargo, al barranc de Fraga, a Castelló. Deixe algunes imatges meues fetes amb bona voluntat però com que no m´aclarisc a publicar el vídeo (MP4) pose enllaços que us il.lustraran, amb tota la història, vídeo en 3 dimensions, pdfs explicatius, de tot.

http://www.castellonarqueologico.es/yacimientos/la-plana-ii/vinamargo/

També un vídeo del 2011 (Youtube) de Mielprades, on es veu com era abans de la consolidació definitiva, durant les excavacions, on s´aprecia millor el procés:

L´equip d´arqueòlegs dirigit per Joaquín Alfonso Llorens i Ana Miguélez González (germana de l´amic Melquiades, aprofitant que el riu Sec no passa per Valladolid...) va escarbar la terra per esbrinar la història castellonenca. Està tot molt ben explicat als panells que adjunte però em van cridar l´atenció dos paràgrafs de la informació de Castellón arqueológico...

Dentro del conjunto de la vivienda hay que señalar un espacio muy interesante que se sitúa en el límite oeste. Se trata de una pequeña habitación absidal flanqueada por varias habitaciones cuadrangulares. La hipótesis propuesta por los investigadores es que se trata de un área que tuvo una funcionalidad religiosa, tesis corroborada también por el hallazgo, en la estancia contigua, de un suggrundaria¹² dentro de una fosa cubierta con una tegula con su ajuar cerámico que acompaña al pequeño difunto.

La única bien documentada es una sala rectangular, situada en la esquina noreste, que conserva el pavimento original.

No vam veure el paviment (zona foto principal) però de qualsevol forma, tot ha quedat ben documentat. La deesa Fortuna ens ha ajudat a poder apreciar aquestes pedres que ens parlen.

   

Letrina.

Anacronismes amb el plàstics.

Spero vos placuerit, salutem.

*Creonte, rey de Tebas, el que castigó a Antígona por defender la dignidad de las víctimas.
En aquest cas s´ajustaria més la dignitat de la història.

Tornen els símbols: braçalet i l´orellut.

De capità a capità. Jordi Marenyà i Ángel Dealbert.

Per fí hem recuperat el braçalet amb la nostra senyera, ha costat però paga la pena. No contra el Vila-real, sí contra el Rayo Ibense. Això del morat era un destarifo... En aquestes bovaes potser només em fixe jo i alguns nostàlgics però és que són estos signes d´identitat els que provoquen emocions i al cap i a la fi fan la història i si no mireu també la tornada de l´orellut, el de sempre, tan ninot com portador, el que recorde des de xicotet al vell Castàlia mostrant-lo per la pista de cendra provocant entusiasme... pam pam orellut ! sí senyor l´orellut, la llegenda, Alanga, l´elefant, Planelles, mites, la història, les bovaes... lo nostre.

Així que hui 9 d´octubre continuem tan localistes com sempre, l´any passat el vam celebrar amb un llibre de Víctor Labrado, La mestra, enguany baixem a la gespa a aplaudir el gest i donar les gràcies.

Albricias i PAM PAM ORELLUT !

Imatge de Miguel Ángel Serer desde el nostre raconet GSA partit anterior. Quina cara de felicitat porta l´home.

A tribuna. Prompte l´omnipresent filmador Alejandro esdevindrà amb símbol també. ;-)


Resta d´imatges: C.D. Castellón

Titella feta pels meus nebots Joan i Arnau ja fa un temps a model de l´orellut reaparegut.

https://prisa-es.mc.tritondigital.com/SER_RADIO_CASTELLON_SER_DEPORTIVOS/media/2017/10/10/1507651136_693112.mp3
 D. Fernando Toledo, protagonista al diari Mediterráneo 10 octubre i emotiva entrevista de Xavi Sidro a Radio Castelló (comença 25´05"). Des de la final de Copa del 73, de la Peña Albinegra, recuperat per ell d´un magatzem, el va arreglar, un peu, xapa i cargols, vint anys sense aparèixer per l´estadi, el ninot torna a la vida per a goig de grans i menuts.