"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 19 d’agost del 2018

Tornem a ser albinegres.



La bandera del Club onejava al màstil més alt i l'equip lluïa l'albinegra.

Aquesta frase d´un tuit d´ deixarà de ser notícia perquè ja ho veieu a la foto que ens envía Víctor @Albinegro1922 pel twitter, la bandera torna a ser la bona i la samarreta recobra la personalitat i la història.


No només la de l´estadi, la dels cantons del terreny de joc també:

Gràcies al C.D. Castelló per tornar a la normalitat que mai s´haguere tingut que trencar, així com per imatges als companys de Centenari Albinegre Alejandro Moll i Dani Prades
Encara hi ha qüestions que atenten contra "les lleis de la decència" que deia el literari Ignatius, però ja ho deixarem córrer per a que no ens diguen pesats: Els perennes centuriones... (som orelluts), el blanc darrere les samarretes (màrqueting dels c......) en fi... a més hem de ser pràctics i anar a reclamar a l´alcadessa que Castàlia es cau. Així és, porta molts anys deteriorat, ja és hora d arreglar desperfectes que per circumstàncies no s´havíen abordat però precisament per eixes complexes circumstàncies també haurien de colaborar els propietaris del club presentant un plan de viabilitat o el que calga. Amparo Marco i el seu govern que actuen, que tots vagen de la mà sense polititzar i Begoña Carrasco que calle per favor perquè ja li recorden prou la història a twitter.

Diuen que van a invertir un milió d euros, vorem.







mmmmm... podria ser el Albacete-Steaua de Bucarest, és C.D. Castelló-C.D. Teruel. La bandera gegant ajuda a esbrinar-ho.

14 de setembre de 1980, samarreta xiulada. Com diu l´amic Jaime tampoc se´n van tant.


Bonica imatge per acabar. La cantera és el futur, però no ho aprenem. Eliseoooo oééé! Darrere, David Cubillas, Marc Castells i Álvaro Campos, il.lusionats aficionats aplaudint al seu equip, boniques samarretes albinegres, alguna amb la senyera i verd de la ciutat i una fúcsia, ara que no em feu cas, igual és un polo.

PAM PAM ORELLUT!


divendres, 10 d’agost del 2018

Mi opinión.




Nosaltres venim del Castàlia vell, i hem de ser el far del nous albinegres. Si es toquen coses sagrades, ja no serà el . Hi ha que respetar els símbols. Garrido manarà, però si ha vingut ací és pels albinegres. I no som com en altres llocs. Som sentiment.
Fernando Pérez, soci.


Recojo estas palabras del amigo albinegro en Twitter para ilustrar mi humilde, pero mía, opinión sobre los últimos hechos acontecidos en torno al C.D. Castellón en cuanto a la vertiente "histórica", no entro en cuestiones deportivas ni económicas ni societarias, etc. de las que también se podría hablar... nos han subido de categoría, "salvado"... pero esto no convierte al club en una "dictadura", así que expongo mi pensar y el de bastantes más.
La imagen es de ayer en Castalia. Aconteció, creo que por primera vez, que no me reconocí en mi equipo del alma en ningún momento, los jugadores eran desconocidos ("normal" tras el cambio casi total), el C.D. Castellón con su 2ª equipación, rosa, fosforito, como otros muchos equipos, impersonal, sin historia... es márqueting dicen.  Fuera aún pero ¿en casa y el primer día? 
Habíamos adoptado como alternativa la senyera con el verde de la ciudad, identitaria y aceptada por la mayoría, pero... al menos, eso sí, vuelve a lucir en el brazalete de capitán.
Por cierto, el equipo está más verde que rosa en cuanto a juego, es normal. Como queriendo rendir homenaje patrio... 

La bandera del estadio sigue siendo totalmente blanca, sin las franjas negras en oblicuo que campean desde la década de los 20, ¿por qué? ¿dónde está la que regaló Centenari Albinegre?
Parecen chorradas pero así se cambia la historia, la gran historia del CDCS. Somos centuriones, no orelluts; vamos de rosa fosfo, no de albinegro; la camiseta titular también es totalmente blanca por detrás... como la bandera, como el Valencia C.F. o R. Madrid... 

14 de septiembre de1980 contra Rácing de Santander, antiguo Castalia.

La pitada fue monumental, el pitote mayúsculo, porque las rayas eran demasiado finas. Tuvieron que recuperar las tradicionales allí mismo, "¡ay, cómo hemos cambiado!" Sin embargo sí me reconozco, ya lo sé, hace casi 40 años, para mí como si fuese ayer, para mí ir al stadium es un ritual, oler el césped, ver los colores albinegros por doquier, escuchar el himno (que no nos lo cambien) y vibrar con el juego y goles de esos once tíos vestidos con la camiseta adecuada (Enrique Ballester dixit), albinegra, la nuestra, la que nos emociona. Esto es lo que me mueve a ir al campo, la historia que hay detrás; si no se respeta convertirán el C.D. Castellón en un producto de márqueting, de moda, seremos uno más, víctimas de ese "fútbol moderno que odiamos". Quiero ganar y subir a 2ªA, claro, pero hay "bobadas" innegociables, este es mi pensar y el de otros nostálgicos, puristas, en todo caso albinegros, orelluts, que conservamos la memoria, "nosaltres no sóm d eixe món".

Y al desplegarse tus banderas
con sus colores bajo el sol
a la memoria
llega la gloria
del viejo campo del Sequiol.

¡PAM, PAM ORELLUT!

En resumen, mi opinión es que se pueden hacer las cosas bien respetando estas cuestiones con importancia, no las relativicemos. "Que tinguem sort!"

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.



dimecres, 8 d’agost del 2018

Actualitat anacrònica. Pirineu aragonés.

Capitell claustre San Juan de la Peña.
"T´obri el cap"

Hi ha imatges artístiques de rabiosa actualitat. Ací deixe algunes que podrien il.lustrar notícies dels diaris de hui mateix, trobades pel Pirineu manyo. Molt de romànic i massa calor.

La campana de Huesca de José Casado del Alisal, a l´ajuntament titular.
Lluites polítiques i damunt el cognom de l´autor... ací ja tallen caps.

Grafits a l´Aljafería de Saragossa
Un Martín volia passar a la història, llástima no plasmar al Matías de la cripta de San Salvador de Leyre. Allí la calor no afectava el meu cervell.

 Capitell claustre romànic de San Pedro el Viejo de Huesca.
 Virtuós de l´arpa més dona pecadora. Com els "denunciats" al Metro de València...


Museo Pedagógico de Aragón. Huesca. Aula "franquista", d´estranquis.
Impressionant recopilació de material pedagògic, mai havia vist una mostra tan completa. Ho abordava tot al llarg de la història, em va agradar refrescar coneixements com els mètodes Freinet i l´impremta. Acabava de llegir un capítol de la Guerra Civil on afusellaven un mestre per aplicar estos mètodes de l´escola moderna:
https://www.elplural.com/sociedad/el-maestro-republicano-torturado-y-fusilado-por-querer-ensenar-el-mar-a-sus-alumnos_201178102

Taquilla a l´estació de Canfranc.
Pots fer-te soci del C.D. Castelló sense cúes. Pam pam casc!

PUBLICITAT:



SECCIÓ POSTALS FUTBOLERES (dedicada a Miquelàngelo):

*A Unión Deportiva Biescas (Unión Esportiva Biescas en aragonés) ye un club de fútbol aragonés, d'a localidat de Biescas en a Provincia de Uesca. Fue establito en 1945 y chuga en a Rechional Preferent (Grupo 1). 
O club chuga os suyos partidos en o campo de fútbol Fernando Escartín, que ye de céspet natural, y leva o suyo nombre en honor a o ciclista biesquense d'os anyos novanta y dos mil Fernando Escartín.





















Municipal El Cinca. AINSA CLUB DEPORTIVO. Ha pujat a 1ª Regional Aragó Grup II.

SECCIÓ RESTES HISTÒRIQUES SOTARRADES A LA VISTA:





















Centro de interpretación, Monasterio San Juan de la Peña

Costum aliena a Castelló, allà on vas es pot apreciar la història sota els peus.

Com sempre, un viatge dóna per a molt, ací he deixat unes poques curiositats. A vore si prosseguim amb imatges boniques. Per fer un tast i acabar l´entrada, timpà de catedral de Huesca. Apuntat, gòtic, em quede amb la maqueta en relleu i els Reis Mags representant les edats de l´home a l´esquerra: jove mirant el futur, madur amb barba curta al passat i l´ancià cap el cel...

Una darrera curiositat, i es que un colom rebel s´ha colat a la foto de la mateixa façana, a les mans de Sant Joan Baptista*!

* Fragment en aragonés. Vaig estar raonant, entre altres personatges, amb un home que parlava ansotà. A Ansó o Echo... o Hecho...
* No he dit res de Joan Baptista Planelles...
;-)