"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dissabte, 25 de juny del 2011

PAM PAM ORELLUT ! Castelló ! Castelló !


Escrit pel menda al foro albinegre després de la protesta contra Castellnou:

Ejercicio espiritual albinegro. Es muy emocionante entonar cánticos albinegros, sobre todo el himno y el nombre de nuestro querido club por el centro de la ciudad. Yo no he cantado apenas nada, he deixat que la pell se´m posara de gallina. La gent que pasava per allí recolzava la causa al vore el fervor dels malalts seguidors. Pasarà el que siga però hem deixat constància del sentiment d´un grup important de persones. Molt bé Sergio i tots els demés davant el impresentable comportament de dos descontrolats. TOTA LA GENT S´HA COMPORTAT DE FORMA MAGNÍFICA i espere que per una vegada tinguem sort i el Castelló torne a ser el que era... PAM PAM ORELLUT !!
:okok :pq: :okok

Ací teniu un suspir de la manifestació (Canal Bou, amb perdó per Atunero) :

http://www.youtube.com/watch?v=VktIRcrLt5I&feature=player_embedded

A la dreta hi ha uns videos molt guapos relacionats amb el C.E.Castelló. Hi ha un de la celebració de l´ascens a 1ª div. de la temp. 88-89. Una joia de l´amic Kurtmar:

http://www.youtube.com/watch?v=_7Za-zpARcE&feature=related

Gran article al LEVANTE d´Enrique Ballester , el periodista, no l´amic de los Pelàez:

http://www.levante-emv.com/castello/2011/06/25/muera-castellnou-viva-cd-castellon/819066.html

QUE TINGUEM SORT !! (preciosa cançó de LLUIS LLACH, per relaxar-nos)

dimecres, 22 de juny del 2011

ESCOLTEU...


Una reflexió: ja sé que el futbol no deuria ser motiu per manifestar-se, n ´hi ha coses molt més importants, però no podem permanèixer així. De la mateixa manera que el cos et pot demanar protestar contra una guerra, contra l´avort, contra censors televisius, contra el paro, contra el rei, contra dictadors, contra lo-que-siga, també podem expresar els nostres sentiments en contra d´estos mangantes que ens deixaran, si es que la malesa no està feta ja, sense el Castelló, una passió de tota la vida de molts que llegiu estes línies desesperades, SEMPRE SENT CONSCIENTS dels demés problemes que hi ha al món. Almenys que ens escolten, ja sé que no valdrà per molt... o sí.

PAM PAM ORELLUT !

pd: es que vinc del dentista...

dimarts, 21 de juny del 2011

Els bous que no estimaven les vaques

Dijous, 23 de juny, vespra de sant Joan, a les sis de la vesprada i ho permeta o no l’Autoritat, la vaca Estrellita Larsson presentarà el seu últim treball, Els bous que no estimaven les vaques, novel·la negra zaina que interessarà als bovins i humans delerosos de bones lectures d’aquest gènere literari.

El lloc de la presentació serà el Saló de Plens de l’Ajuntament de Castelló de la Plana i serà un festa colossal perquè no hem demanat permís per entrar-hi i nosaltres no som pacifistes com els indignats. Esmoleu-vos les banyes!

Us esperem

dimecres, 15 de juny del 2011

BORGES, vertigen intel.lectual.





Estic angoixat. He llegit La Carretera de Cormac Mc Carthy i estic angoixat, afeixugat.
Es best-seller. Vale. I narrativa moderna. Vale. I premi Pullitzer i li agrada a Javier Marías i ... i ... Vale. Vale.
I el catorze de juny ha fet vint-i-cinc anys de la mort d´un tio sabut que va dir:

El que lee mis palabras está inventándolas.

Uno llega a ser grande por lo que lee y no por lo que escribe.

A Valdano, paradigma futbolístic de l´erudició, li entusiasma.
A Mouriño, paradigma futbolístic del No entiendo, no ho sé mas no creo. Massa elaborat, massa artístic. Igual es pensa és una marca de fruits secs...

JORGE LUIS BORGES, el contista que no té el premi Nobel, el perfeccionista no novelista. Sóc atrevit perquè només he llegit EL ALEPH ( i no tot, són 17 relats) i La biblioteca de Babel, la veritat, però és que açò cal prendre-ho a poc a poc, és molt dens i cal intentar captar el màxim possible per arribar a un vertigen intel.lectual, una mena de Síndrome de Stendhal literari.
Els contes són originals i com deia, busquen la perfecció, amb un sublim domini del llenguatge, amb una intel.ligència i cultura infinites Borges tracta temes com éste, l´infinit, lo laberíntic, la solitud, la mort, els somnis, l´absurd, històries estranyes, metafísiques on busca la saviesa total o, una vegada més, infinita o pot ser Déu. En ocasions en forma de biblioteca universal, apocalíptica i que existeix ¿ ab alterno o ab aeterno ? com a La Biblioteca de Babel (FICCIONES) ... què heavy! , altres en les línies de la pell d´un tigre (La escritura del Dios), tombat en un soterrani comtempla tot l´univers del saber (El Aleph) i en El Zahir podria estar darrere una moneda.
Alhora, en el que dona títol al llibre contempla, en sentit menys físic, la idea d´una memòria porosa, id est, l´oblit:

Nuestra mente es porosa para el olvido , per tal de recuperar la capacitat de sorprendre´ns i poder així reviure experiències:

Temí que no quedara una sola cosa capaz de sorprenderme ... Felizmente, al cabo de unas noches de insomnio, me trabajó otra vez el olvido.

En El inmortal queda reflexada l´afició als números i a la cabalística i en La casa de Asterión toreja als lectors i ens assabentem al final de qui i què parla, del Minotaure i per tant de mitologia.

Per arrodonir, fa sengles referències en El Zahir i El Aleph a una figura que coneixem molt bé: l´oximoron ! uàààà ! vertigen intel.lectual total !


POST INFINITUM:

Sembla mentida i resulta contradictori l´apropament del conspicu escriptor a dictadors militars.

Es refereix en alguna ocasió a Schopenhauer, però res a vore en l´avantpassat de l´amic Atunero.

Hauríem d´aprofundir en la llegenda del Minotaure, monstre amb cos d´home i cap de bou. Torne a esmentar al nostre bou blogger. Qué et sembla aquest matxambrat ?

(la imatge és suau, la majoria dels minotaures són molt més lletjos)

dimecres, 8 de juny del 2011

MEMENTO MORI (2ª part )




Tomba de Antonio Machado a Cotlliure.

¡ Quiet somniar !
"JA ESTIC FRUINT L´ALÉ DE L´INEFABLE
AL SI DE L´INFINIT ALFA I OMEGA".
Epitafi del poeta castellonenc MIQUEL PERIS I SEGARRA .

Continuem al cementeri Sant Josep de Castelló.
Al fris del panteó de las Hermanas de los Ancianos Desamparados un esquemàtic:

"Pulvis. Cinis. Nihil."

A la dreta de la entrada està el cementeri civil. Açí trobem diversos homenatges i ens adentrem en un terreny històric:

"Los HH:. de la R:. Logia Manuel Fabra al O:. de Castellón rinde su homenaje a todos los FRANCMASONES cuyos restos yacen en este lugar y sus espíritus moran en el O:. glorioso."
(una data, TISHRI (setembre maçònic) i una numeració)
Els tres puntets simbòlics en triangle equilàter. El cognom, castellonenc i contemporani.

"EN MEMORIA DE LOS OLVIDADOS". 1979

"A LA MEMÒRIA DELS AFUSELLATS per la llibertat i la República".

Republicans de les comarques de Castelló exterminats en camps de concentració NAZIS. 1939-45. MATAHAUSEN, DACHAUT i una xarxa de subcamps.

Una llista amb misteri inclòs:
22-09-1939 JOSE ESTEVE BALAGUER
28-09-1939 JOSE ESTEVE BALAGUER
28-09-1939 SALVADOR ESTEVE BALAGUER

També hi ha dues tombes en creu cristiana i cites bíbliques.

Tornant al camp sant (cementeri crestià) i seguint per la dreta, una sèrie de tombes variopintes:
Una figura en forma de llibre damunt la làpida ens permet endevinar l´afició en vida d´esta senyora.
La del guitarrista DANIEL FORTEA GUIMERÀ ens declama nítidament l´ofici amb el recordatori: "su paso por la Tierra dejó la huella perenne de la guitarra y su música".
Altre virtuós, en este cas de la pintura i escultura, JUAN BTA. PORCAR RIPOLLÉS.
Buscant el nínxol del porter albinegre JOSE ALANGA VARELLA descobrisc la respetable desmesura dels gitanos, Omnis saturatio mala, i em quede amb les ganes de contemplar el bust i l´escut imperants en la sepultura del mite.

Abans de concloure este recorregut per la necròpoli antiga castellonenca plé d´epitafis i artistes de la terra, prenc un glopet d´aigua del lloc, per a esglai de temorucs i per si arreplegue algun virtuosisme, mentres recorde una anècdota:
Una dona contenta perquè sa mare, morta, "està molt bé en eixe carrer tan assolejat i transitat, està carasolet i passe molta gent". Com a "Pedro Páramo".


Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.



En la foto, tomba del poeta ANTONIO MACHADO, a Cotlliure (Catalunya francesa). Al peu, aquest fragment del conegut poema Retrato, oximoroniat per tota mena de flors, banderes, missatges i objectes d´admiradors.

POST MÓRTEM:
Este bloc també morirà però les meues bobaes lletraferides quedaran in aeternum, no sé si com cultura o almenys com a desafiament del temps...

CARPE DIEM perquè TEMPUS FUGIT. ¡ PAX TECUM !

http://hoanghoat.blogspot.com/2011/06/memento-mori-1-part-1er-aniversari-del.html

dimecres, 1 de juny del 2011

MEMENTO MORI (1ª part) 1er aniversari del bloc (3 de juny)




No sé si per la influència de l´olor a terra mullada ancestral i gillanià o pel desafiament al pas del temps que constitueix la cultura, he decidit motu proprio i nolens volens, per celebrar el primer aniversari del bloc, escriure sobre un fet que forma part de la vida, la mort, i una conseqüència, el cementeri. Igual les darreres lectures de PEDRO PÁRAMO i NADA també tenen a vore...
Es una qüestió delicada, complicada de tractar, vull fer-ho en el major respecte, sense frivolitzar, sense ofendre a ningú, des d´un punt de vista literari.
Es cert que encara la parca no m´ha colpejat de prop i em resulta més fàcil però Mors certa, sed hora incerta (La mort és segura, però l´hora incerta) Com diu Juanjo Millás a la novel.la EL MUNDO, no al diari, la muerte es un desplazamiento dentro de la vida. A poc a poc ens dirigim a eixe moment. Festina lente ! (apressa´t, afanya´t lentament) oximoron vital, nihil obstat, (no hi ha impediment) sense remei...
A banda del tòpic literari UBI SUNT... (on estan...) per reflectir la fugacitat de la vida (recorde ara a Esteban Esono explicant-lo de manera vehement) tenim, seguint el costum, frases xules en llatí, una de les llengües (clàssiques) menyspreades:
- MEMENTO MORI: recorda que vas a morir. Imperatiu futur "impepinable".
- Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris. S´entén.

També tenim les famoses COPLAS de Jorge Manrique:

Recuerde el alma dormida,
avive el seso y despierte,
contemplando cómo se pasa la vida,
cómo se viene la muerte,
tan callando...

I l´ALEGORIA DE LA BREVEDAD DE LAS COSAS HUMANAS de Góngora:

Aprended, Flores, en mí
lo que va de ayer a hoy,
que ayer maravilla fui,
y hoy sombra mía aun no soy.

En la nostra llengua, Ausiàs March, té un poema on va al cementeri i parla amb els morts. LLIRI ENTRE CARDS.

...Cadascú busca i vol el seu semblant;
per això no em plau el tracte dels vius.
Ells esquiven imaginar el meu estat,
i s´espanten de mi con d´home mort...

(versió moderna de J. Fuster)


Al cementeri (paraula que ve del grec KOIMETÉRION i significa dormitori) vell de Castelló ( i a molts altres amb variants) i en una senzilla tomba de reduïdes dimensions, hi ha un epitafi pedagògic:




Piensa, mortal, quien quiera que tú fueres
que fui lo que tú eres.
No hay edad prefijada: tal vez hoy seas lo que yo soy.
No te importa mi nombre tan siquiera:
yace aquí quien te espera.

1828-1911


Este anònim fa ara cent anys que va morir, als 83 anys...
Quan vaig acabar de copiar-lo in situ se´m va esgotar la tinta del boli... en una metàfora inquietant i empírica... vaig sentir una esgarrifança i una gran alegria, no m´ho vaig agafar com una malestrugança sinò com un missatge soterrat, amb sentit amfibològic o polisèmic.

( continuarà en la segona part... )

http://hoanghoat.blogspot.com/2011/06/memento-mori-2-part.html

Sobre cementeris i tombes d´escriptors:

http://lacomunidad.cadenaser.com/club-de-lectura/2011/12/8/cementerios-escritores-29-10-11-