"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 1 de juny de 2011

MEMENTO MORI (1ª part) 1er aniversari del bloc (3 de juny)




No sé si per la influència de l´olor a terra mullada ancestral i gillanià o pel desafiament al pas del temps que constitueix la cultura, he decidit motu proprio i nolens volens, per celebrar el primer aniversari del bloc, escriure sobre un fet que forma part de la vida, la mort, i una conseqüència, el cementeri. Igual les darreres lectures de PEDRO PÁRAMO i NADA també tenen a vore...
Es una qüestió delicada, complicada de tractar, vull fer-ho en el major respecte, sense frivolitzar, sense ofendre a ningú, des d´un punt de vista literari.
Es cert que encara la parca no m´ha colpejat de prop i em resulta més fàcil però Mors certa, sed hora incerta (La mort és segura, però l´hora incerta) Com diu Juanjo Millás a la novel.la EL MUNDO, no al diari, la muerte es un desplazamiento dentro de la vida. A poc a poc ens dirigim a eixe moment. Festina lente ! (apressa´t, afanya´t lentament) oximoron vital, nihil obstat, (no hi ha impediment) sense remei...
A banda del tòpic literari UBI SUNT... (on estan...) per reflectir la fugacitat de la vida (recorde ara a Esteban Esono explicant-lo de manera vehement) tenim, seguint el costum, frases xules en llatí, una de les llengües (clàssiques) menyspreades:
- MEMENTO MORI: recorda que vas a morir. Imperatiu futur "impepinable".
- Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris. S´entén.

També tenim les famoses COPLAS de Jorge Manrique:

Recuerde el alma dormida,
avive el seso y despierte,
contemplando cómo se pasa la vida,
cómo se viene la muerte,
tan callando...

I l´ALEGORIA DE LA BREVEDAD DE LAS COSAS HUMANAS de Góngora:

Aprended, Flores, en mí
lo que va de ayer a hoy,
que ayer maravilla fui,
y hoy sombra mía aun no soy.

En la nostra llengua, Ausiàs March, té un poema on va al cementeri i parla amb els morts. LLIRI ENTRE CARDS.

...Cadascú busca i vol el seu semblant;
per això no em plau el tracte dels vius.
Ells esquiven imaginar el meu estat,
i s´espanten de mi con d´home mort...

(versió moderna de J. Fuster)


Al cementeri (paraula que ve del grec KOIMETÉRION i significa dormitori) vell de Castelló ( i a molts altres amb variants) i en una senzilla tomba de reduïdes dimensions, hi ha un epitafi pedagògic:




Piensa, mortal, quien quiera que tú fueres
que fui lo que tú eres.
No hay edad prefijada: tal vez hoy seas lo que yo soy.
No te importa mi nombre tan siquiera:
yace aquí quien te espera.

1828-1911


Este anònim fa ara cent anys que va morir, als 83 anys...
Quan vaig acabar de copiar-lo in situ se´m va esgotar la tinta del boli... en una metàfora inquietant i empírica... vaig sentir una esgarrifança i una gran alegria, no m´ho vaig agafar com una malestrugança sinò com un missatge soterrat, amb sentit amfibològic o polisèmic.

( continuarà en la segona part... )

http://hoanghoat.blogspot.com/2011/06/memento-mori-2-part.html

Sobre cementeris i tombes d´escriptors:

http://lacomunidad.cadenaser.com/club-de-lectura/2011/12/8/cementerios-escritores-29-10-11-

6 comentaris:

  1. És molt curiós això de la tinta que s'esgota just ahí... uff, però sí, millor no agafar-lo pel costat xungo...

    M'agradat el post, molt mortuori però amb molt sentit de l'humor també :)

    I felicitacions (1ª part) per l'aniversari. I que cumplas muchos más.

    I salut!

    ResponElimina
  2. Hòstia! Quin article tan alegre i optimista per a celebrar l'aniversari. Punset diu que no hi ha res que prove definitivament que ell haja de morir. Ho escric com a contrapés. Hauríem de brindar, amb qualsevol cosa excepte amb "Sangre de Toro". Muuuuuuuuuuuuuuuu!!! A embolingar-nos!!

    ResponElimina
  3. Felicitats per l'aniversari, molt bon comentari. Atunero, no sigues tan irònic amb qui et dóna la papussa.

    ResponElimina
  4. moltes gràcies i igualment a tots, som una família, menuda però familiar, valga la...
    lo de la tinta va ser ... brutal, esgarrifós, poseu-li el calificatiu que us parega.
    Atunero, no blasfemes que estem al cementeri !! en la 2ª part continuarem el passeig i visitarem altres zones... igualment interessants. Hapiberbay !!!

    ResponElimina
  5. ¡Feliz aniversario! Brutal homenaje al latín ¡impagable! ¡Viva la muerte!

    ResponElimina
  6. ...legionario!
    no se vayan todavía, aun hay más!
    Font de Mora ! i el llatí qué!!!

    ResponElimina