Després de vore 22 x 3 = 66 gols de la final d´ahir + 14 ó 15 el mític de Koeman no puc resistir-me a escriure unes línies i intentar plasmar l´orgull, alegria, emoció, eufòria que tinc per ser del Barça. No es pot explicar, soc friki, panca, el que vullgueu, però no puc evitar tindre els ulls plorosos quan veig a ABIDAL alçar la Champions, quan parla Sant Pep o simplement les celebracions, sobretot quan hi ha xiquets pel mig. Vaig a traure la samarreta que tinc des dels cinc anyets i amb la conjuntivitis perenne voré la rúa... o la final de handbol... o el partit de bàsquet... o remiraré el d´ahir... açò és agotador, ha,ha,ha.
Les samarretes de la celebració porten esta frase molt encertada:
EL FUTBOL ET TORNA EL QUE LI DÓNES.
VISCA EL BARÇA !!!
PART PRESCINDIBLE PERÒ NECESÀRIA: OXIMOROOOOOON !!!
POR QUÉ POR QUE POR QUEEEEEEEE ??
Repetim:
Perquè EL FUTBOL ET TORNA EL QUE LI DÓNES.
Espectacular.. Sublim.. Enhorabona a tots/tes els que estimen el futbol..
ResponEliminaEls que ens agrada el futbol estem d'enoharona perquè el nostre equip, sí... el millor equip del món ha guanyat la Champions.
ResponEliminaLa frase està a la alçada del joc: EL FUTBOL ET TORNA EL QUE LI DONES. Fantàstic!!
Pd: frase célebre dixit "purque?"