De Juan Planelles s´ha dit tot ja futbolísticament parlant. Radio Macuto: Geni del futbol però el seu caràcter el va fer fora del Real Madrid... quin és eixe caràcter que en teoria li va tallar la carrera triomfadora?L´altra nit vaig tindre l´honor de sopar amb tan il.lustre exfutbolista acompanyat d´altres com D. MANOLO ADELL, cap de la fabriqueta del Bovalar, la seua senyora (filla del mític PACO GUILLEN), el manegueta (amb tot l´afecte) Ximo Alcón , l´historiador albinegre Miguel Angel, Conrado estava més cap allà recordant-me que em torcara la baba... Ximo Gresa, Toni, etc. Vam xarrar de moltes anècdotes i us podeu imaginar el que vam xalar...
El professor Sanchez Adell (el Gran Home) ens deia que anarem a "las fuentes de la Historia" per investigar i així ho farem per esbrinar eixa idiosincràsia de Juan: tothom coincideix en la gran clase com a jugador, un historiador de cognom igual a un entrenador curiós, Virba, abundava en la teoria per ell absurda de "irse a su tierra para vivir el futbol compartiendo tierras, amigos de infancia y familia".
"Su filosofia chocaba con la manera de vivir del futbolista profesional" (En el escudo de tu historia)
"No se sintió a gusto jugando contra el Castellón por el afecto que le profesaba" (CDCS 2 R.Madrid 0 ) i m´ho vaig perdreeeeeee !
Séneca va asseverar: "Ningú no ama la seua pàtria perquè és gran, sinó perquè és seua". Estic simplificant, segur, però igual van els trets (ui qué violent!) per ahí, per l´amor a la terra, a les arrels, pel gaudir de lo seu. Planelles podria ser com el poeta BERNAT ARTOLA, un futbolista costumbrista, Flor de taronger, Pols... ( La terra de ma terra...)*
o com JOSEP PASCUAL TIRADO, el llaurador lletraferit autor del Tombatossals: ha estudiat Exactes, està acabant Dret i també ha atacat la nostra llengua el valencià. Sempre m´havia fixat en el braçalet de capità que lluia al C.E.Castelló, la nostra senyera, sense colorins, un fet perdut al nostre club... em va confirmar que la va buscar ell, altra dada que reflexa un compromís, una rara forma de ser... Pot ser un símbol de l´amor al origen.
Va jugar a la selecció espanyola, R.Madrid, València, Saragossa, Castelló i Borriana, va fer gols, alguns importants.
En lo referent a lo nostre, quan la visita del Barça a Castàlia del 4 a 0 famós en va fer dos. Jo ere caganiu i anava amb el Barça, ací hi és l´oximoron paradoxal.
Una curiositat: va marcar el 1 a 0 en l´ascens del 72 contra el Mallorca en el minut 53 i en el 81 contra el Rayo en el minut 54, el resultat definitiu dels dos partits va ser 2 a 0. Podria produir-se un tercer gol i nou ascens? Pel seu caràcter la resposta és segurament negativa.
Desconec si era díscol en la joventut, ara és proper i conversador.
El mestre Juan Planelles ha sigut possiblement el millor jugador en la dilatada història albinegra.
ps: la senyora de Manolo Adell crec recordar es diu Pilar, perdone i que perdone Juan si m´he esbarrat en alguna opinió, de desmitificacions no diem res...
*si punxeu en La terra de ma terra podreu escoltar tan preciós poema, POLS, el Nº 5
L´ascens contra el Rayo com tots els albinegres sabeu, ahir es van complir 30 anys !!
PLANELLES es cola a totes les fotos de cromos, ací en el cromo de Rosado junt a altre borrianer... CARLOS CONDE.
Ese fue el primer año que pisé Castalia, mi primera camiseta (que aún conservo), que recuerdos.
ResponEliminaComentari de la foto: m'agrada molt eixa equipació que de vegades duia el Castelló quan era el Castelló, albinegra amb pantaló negre. El pijtor eres les lletres roges dels números, criminals per als miops.
ResponEliminaEixa samarreta és una joia, papacangrejo !!
ResponEliminaA mi també m´agrada el pantaló negre, si els números estaven en fons blanc es veien prou bé, jo recorde confusió entre el 6, 8 i 9 pel tipus de número més que pel color.
Planelles ha sido el más grande. Su "mangantería" en los entrenamientos era la propia de los genios (Romario, Mágico González, etc). Se debería cambiar el nombre del Estadio Castalia y llamarse "Juan Planelles" y por supuesto debería de estar prohibido entrenarse en el mismo, como homenaje a tan ilustre personaje.
ResponEliminaTecnicamente con diferencia el mejor jugador que ha vestido la camiseta del Castellon ahora bien podeis repasar imagenes de la epoca y entonces el futbol se jugaba a otra velocidad y era mucho menos fisico.
ResponEliminaDe todas maneras un tipo genial.
Planelles - Viñas, Viñas - Planelles. Quina parella més gran i que bons moments ens van fer gaudir!!. Com vaig xalar amb les corregudes per la banda del Viñas i les passades mil·limètriques del mestre.
ResponEliminaAhir per la nit fent zapping electoral vaig pillar a Castàlia TV images de Viña, Maruja, Fontana...els resums amb els gols contra el Sestao de Primi i Gonzalo, contra el Aragón de Villarroya i ahí em vaig quedar fins les 12 h. en que l´ amo del canal va tallar i va posar... PORNOGRAFIA BARATA, ja,ja, aixó és mourinyià, però no vull opinar. Galopades de VIÑA i gols de Maruja, el mestre ja no estava. Els números sobre fons blanc però es veien malament, és cert.
ResponEliminaJaime té raó, el futbol ha canviat prou i el poeta Gillan està hiperbòlic, ha,ha.
ResponEliminaLes galopades i virtuosismes s´entén són abans de la pornografia, per si Atunero s´emocione...
Entrevista d Eduardo Mas a JUAN PLANELLES. TVCS "RETALLS D UNA VIDA". Dura 30 minuts i es veu al Planelles sincer de sempre.
ResponEliminahttp://youtu.be/3BJ9Z1qN40k
La imatge d´ell del minut 20, 30 segons sembla el cromo escanejat en esta entrada al 99%. Demanem drets d´autor !! ;-)
"Un fort PAM PAM i salutació !"
La imatge en qüestió podria ser un partit contra el GETAFE, segons diu el propi Planelles.
Elimina