"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 6 de desembre de 2017

Amb els amics seguint al C.D. Castelló.

11 de juny de 1989. Castàlia. C.D. Castellón 0 R. Mallorca 0. A la següent setmana ascens a 1ª divisió al Plantío de Burgos. Al vídeo de Josety TV imatges dels dos partits i de l´alegria de tots, aficionats i no aficionats, a Lledó i plaça Major. El C.D. Castelló una vegada més símbol de la ciutat. I com el blog està substituint al meu vademècum físic on guarde les meues dèries albinegres, ací plasme la visita d´uns Peláez molt joves i albinegres a l´estadi. Ja fa temps ho vaig veure a la tele i ara que he descobert on apareixia ho publique per recollir el record i de pas demostrar que he tingut pèl.
Minut 7:41 imatge dels amics.


Imatges: la plaça Major desbordada de la joia dels aficionats i l´alegria dels jugadors a Burgos.  



diumenge, 3 de desembre de 2017

Les grues

El G-4 castellonenc va visitar terres aragoneses amb doble objectiu: descobrir el misteri del Monasterio de Piedra (gato encerrado o suposades bombes) i conèixer les grues (grus grus) de la llacuna de Gallocanta.
Ni gato, ni gallo, ni grues, ni canta, menys encara bombes... bò, sí... unes grues van ser vistes passejant pel poble de Bello buscant un bar o similar. Van veure l´escola, van trobar l´esglèsia, mes no el niu desitjat. Ulls humans a refugi, amagats, sorpresos i quasi segur esglaiats, segur vigilaven els moviments de les estranyes grues caminant pel fred i mitja foscor. Impotents i acovardades les aus van decidir sopar a l´hotel on s´allotjarien, una antiga sitja molt ben transformada, fer-se un gintònic amb glaçons mentre miraven futbol i anar-se´n a dormir. Una va caure de la llitera, per poc es trenca un ala; altra amb molt de bec va aprofitar per obrir la finestra a -9 graus de fresqueta, per poc constipe a altra... en fi, sense més peripècies al matí següent van pujar a l´observatori del mateix hotel a veure cosines germanes, mooolt poquetes hi havia, de tota manera cal anar a visitar-les així que pujen als cotxes i previa neteja de cristalls gelats, fan punta a la llacuna... algun familiar llunyà perdut van saludar però el que es van trobar sota les potes va ser una fina capa de salitre i l´ombra de l´arbre... l´aigua tota restava al Monestir del riu Pedra.

Graves efectos de la sequía. Diario de Teruel.

Petjades de grus grus.
  
Algunes poques grues al límit de la llacuna salitrosa.

Vista des de l´observatori de l´hotel de grues. 


Temperatures a les Espanyes la "noche de autos". Líders!

La tardor al Monasterio de Piedra.


I l´aigua.

Ruïnes del monestir.

Les grues, entre profecies i destarifos, encara van prendre el vol cap a altres llocs: pobles amb esglèsies i castell, badlands i travertins, i per descomptat indrets amb aigua.

 Daroca des del castell.

Encreuament de bells camins. Anento, Aguallueve, basses...
  
El que ens hem perdut, fa un any:


diumenge, 5 de novembre de 2017

Dinámicos, calendarios de Liga y tesoros diversos.




















Esta tarde mismo he buscado los DINÁMICOS que tú y tu padre me disteis en un principio (temp 71-72 sin duda) y continué comprando, tengo a partir de la 75-76... ya "haré algo"...


A raíz de este comentario y de la inquietud de mi compañero de grada albinegra Pedro Tejedo, aquí una muestra de los Dinámicos y demás calendarios de Liga que aún atesoro. El primero, temporada 1971-72 (ascenso a 1ª, pero no tenía páginas para resultados), fue regalo del amigo J.J. A partir de ahí (1975-76 parece ser) cogí afición a anotar resultados y hacerme mi clasificación con casillas (mediante... no Iker, quien no había nacido) mientras escuchaba Carrusel en un aparato de radio muy antiguo de casa mis abuelos cerca de Castalia, donde Chencho gritaba los goles y su apasionado discurso era interrumpido sin remedio ni compasión... yo iba anotando resultados definitivos fijándome sobre todo en el Barça en 1ª y el C.D. Castellón en 2ª. Pocos años después empecé a acudir al stadium y a vivirlos en directo. Al llegar a casa anotaba resultados, clasificación y hacía mis cábalas. Ahora es diferente como sabéis.
Algunos Dinámicos están destrozados, víctimas de los recortes de caretos para hacer chapas...
Con el de 75-76 aprendíamos además los países del mundo y normas de circulación.
Empezamos con 76-77:

   
  77-78 y así sucesivamente...

En el de 71-72 páginas históricas, como clasificaciones década de los 40, en 1ª división, cuartos, quintos... por delante de Barça y R. Madrid, con Basilio en lista de goleadores:



 
Temporada anterior, 2ª división, 6º


Clasificación general de la Liga hasta 1971, posición 28. Lo natural, equipo puntero de 2ª división. Las siguientes 2 temporadas hay que sumarlas a las 6 de 1ª división.


Página correspondiente a 82-83, 2ª div, empezó Cela, acabó Naya. Por los pelos...


Temp 75-76, países que cambian su bandera y... nuevos.

Y finalmente un pequeño tesoro entre páginas...

En el reverso de una bonita lámina afloran los oficiales resultados y clasificación de la Liga de los Carmelos, una liga local que traerá recuerdos a algunos de los lectores (final década de los 70 ó principio de 80 como mucho) ¡ La U.D.P. Unión Deportiva Perot campeón ! El equipo de mi calle donde jugué ¡loor! Eso sí, poco, de fora vindran...al final no jugaba casi nadie del carrer. Esta es otra historia. La camiseta la conservo, por supuesto. Por si a alguien le corroe el devenir del partido está hasta el resultado al descanso. La 2ª parte contra el Colegio Maestro Canós debió ser de miedo, así como la del sufrido Olímpic
Primigenios: Norberto, Madaleno, Jose (goleadores) y Dani Iturralde, mi hermano Ferran, Vicent (actual entrenador del Balonmano Castellón femenino 1ª div) y Raúl Sos, ¿Ramón, Manuel...? aquí el disco duro ya me falla, porque hay un "potaje" entre Olímpic (del colegio Obispo Climent), Alborada... en estos equipos jugaban J.J., José Mª Soler, Gillan, Melk... en el Yuvi mis primos Miguelo y Manuel... 
Queda claro que fui mejor documentador que equipier.

Como anécdota, la localista lámina. Hoy día hay menos árboles aunque unos preciosos restos de castillo detrás:

 Som de Castelló !

dimecres, 11 d’octubre de 2017

"Orellut as caigut". Anècdota a Elda.





















Abans-d'ahir escrivíem sobre el ninot orellut que coneixíem "de sempre", doncs encara no havíem nascut hi ha via un orellut amb orelles (valga...) movibles també però a Elda ! ORELLUT AS CAIGUT reça el cartellet que porta com a barret, continuant la rima. Una H rebel... alguna cosa hi havia que canviar per a escriure en valencià... (24 segons del vídeo) Podem veure també una pancarta en la que figura un cavaller amb vestidures roges locals fustigant amb llança i intentant clavar-li-la a l´albinegre caigut en terra. Munta un corser blanc que simbolitza la 2ª divisió com fa referència l´anca. Aixó és simbologia poètica, no em digueu... (53") De la llegenda només s´esbrina ELDENSE EL MÁS... hui en dia hauríem d´afegir una B al tifo (com ha denominat semprealbinegre) medieval.


Els feits es van produir un 12 de juny de 1966, partit d´ascens a 2ª divisió i els hem conegut gràcies al vídeo d´AHISCAS (Amigos de la Historia del C.D. Castellón), "document gràfic molt valuós per la seua antiguitat" com ells mateix subtitulen amb raó. Als 24 segons és pot veure aquesta anècdota ara que estem "clavats" amb tradicions.
Al remat vam guanyar els de la Plana "les dues batalles i la guerra definitiva". Un plaer veure el vídeo i aquesta nit juguem allí !

Pam pam !! ... i pau entre aficions.

Per cert, verge del Lledó correctament escrit en valencià al bus castellonenc.

         

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Tornen els símbols: braçalet i l´orellut.




















De capità a capità. Jordi Marenyà i Ángel Dealbert.





Per fí hem recuperat el braçalet amb la nostra senyera, ha costat però paga la pena. No contra el Vila-real, sí contra el Rayo Ibense. Això del morat era un destarifo... En aquestes bovaes potser només em fixe jo i alguns nostàlgics però és que són estos signes d´identitat els que provoquen emocions i al cap i a la fi fan la història i si no mireu també la tornada de l´orellut, el de sempre, tan ninot com portador, el que recorde des de xicotet al vell Castàlia mostrant-lo per la pista de cendra provocant entusiasme... pam pam orellut ! sí senyor l´orellut, la llegenda, Alanga, l´elefant, Planelles, mites, la història, les bovaes... lo nostre.
Així que hui 9 d´octubre continuem tan localistes com sempre, l´any passat el vam celebrar amb un llibre de Víctor Labrado, La mestra, enguany baixem a la gespa a aplaudir el gest i donar les gràcies.

Albricias i PAM PAM ORELLUT !

Imatge de Miguel Ángel Serer desde el nostre raconet GSA partit anterior. Quina cara de felicitat porta l´home.



A tribuna. Prompte l´omnipresent filmador Alejandro esdevindrà amb símbol també. ;-)


Resta d´imatges: C.D. Castellón


Titella feta pels meus nebots Joan i Arnau ja fa un temps a model de l´orellut reaparegut.

https://prisa-es.mc.tritondigital.com/SER_RADIO_CASTELLON_SER_DEPORTIVOS/media/2017/10/10/1507651136_693112.mp3
 D. Fernando Toledo, protagonista al diari Mediterráneo 10 octubre i emotiva entrevista de Xavi Sidro a Radio Castelló (comença 25´05"). Des de la final de Copa del 73, de la Peña Albinegra, recuperat per ell d´un magatzem, el va arreglar, un peu, xapa i cargols, vint anys sense aparèixer per l´estadi, el ninot torna a la vida per a goig de grans i menuts.