"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 29 de març de 2013

Les dues vegades que mon pare em va dur a Castàlia. Records albinegres.


Per estos esglaons, amb crosses, dificultat i sota intensa pluja vaig pujar un 8 de desembre de 1985 sent testic d´un 0 a 3 que no feia justícia a l´esforç realitzat, sobretot per mon pare, a qui no li agrada massa el futbol i em va portar motoritzat sense trobar explicació racional donades les circumstàncies: diluvi més esquinç canyer de l´escrivent.

Uns pocs anys més enrere em va dur per primera vegada al futbol un 13 de març de 1973 quasi segur, (entre setmana, el diumenge 11 es va suspendre per la pluja) no per afició pròpia sinó per insistència infantil i complaença paternal. Recorde el màgic moment nocturn d´entrar a Castàlia, l´estadium que deien els més majors, al futbol... això que veia per la tele, escoltava per la ràdio, els jugadors que eixien als cromos... tot i tindre només cinc anyets. 
Feia fred, com si estàrem a la ciutat del rival d´aleshores, el Burgos C.F. Crec recordar les cadiretes dels palcos ocupades i com no veia res mon pare em va agafar en braços i un albinegre anònim solidari va fer el mateix amb el meu germanet. Tinc que confessar que només va ser el quart d´hora final o un ratet però l´emoció gran encara la recorde, (del llatí recordare, re (de nou) i cordis (cor)), no així els dos gols de Planelles i el de Clares (3 a 1). L´encontre anterior a l´estadi el Castelló guanyava 5 a 1 al Celta i dos partits després a casa va tindre lloc el mític 4 a 0 al Barça: Corral, Figueirido, Cela, Babiloni, Ferrer, Cayuela, Tonín (1), Del Bosque (Ortuño), Clares (1) (Leandro), Planelles (2) i Félix.
La temporada 72-73 va acabar 5é a la Lliga i finalista de Copa en la millor de la història dels veritables 90 anys.

El dia de l´esquinç el contrincant vestia d´arlequinat, no hase falta desir nada más, les cadiretes de palco em van servir de gran ajuda, vaig usar dues, (normalment anava al raconet de Torre, sempre he sigut de cantons) jugava Gamboa al CDCS, l´entrenador era Antal Dunai i l´alineació del desastrós partit: González, Carrillo, Alfredo, Casuco, Javi (Víctor), Fontana, Viña (Gamboa), Ibeas, Alcañiz, Gª Hernández i Saura.
El Castelló va ser 5é a 2ª divisió a només un punt del Sabadell que va pujar a 1ª. Dunai va dimitir i va vindre Roberto Gil...
L´amateur es va proclamar campió d´Espanya d´Aficionats amb promeses com Emilio, Ximet, Manchado, Mateu...

L´esquinç també té història: pati de la Normal, antic Sequiol; bàsquet, disputant un rebot al hui periodista Javier Navarro, desigual salt, xafó al seu peu i catacrac. Tenia totes les de perdre. Molt de futur periodista i jugador albinegre pul.lulava per allí: Manolo Roca, Pepe Beltrán, Toño Blasco, Pepe Portolés... records agredolços, records agradables, records albinegres, records que de nou tornen a passar pel cor.      


Curiosament el C.E. Sabadell també va ser el primer equip que vaig veure en partit sencer un poc més majoret acompanyat d´un veí.























Bandera donada per la Associació Cultural Centenari Albinegre al Club Esportiu Castelló.

Hauria de flamar una senyera, hauria d´onejar una oriflama, hauria de flamejar un gonfanó.
Els treballs perduts. Joan Francesc Mira.

dilluns, 18 de març de 2013

Balls de pel·lícula: El marido de la peluquera

Avui encetem una nova secció en el bloc de misser Hoangho. S’anomenarà Balls de pel·lícula i no crec que tinga gens d’interès; tanmateix, sóc optimista i espere que arribem si més no a la trilogia.


La història del cinema ens ha deixat balls i números musicals inoblidables, com ara el de Gene Kelly a “Singing in the rain” o el final de Grease, amb aquell John Travolta que anys després es convertiria en actor i aquella Olivia Newton John de la qual aquest bou, jove aleshores, es va enamorar perdudament.

Però en aquesta secció buscarem alguna cosa diferent, balls estrafolaris, o que no destaquen per la seua perfecció, i que tanmateix tenen un encant especial. Així doncs, comencem amb el ball de el marido de la peluquera que clou la pel·lícula El marido de la peluquera, de l’extraordinari director Patrice Leconte.


http://www.youtube.com/watch?v=lw71cxIRBOc

Espere haver posat bé l’enllaç. És que sóc bou i no entenc molt de yutubos.

dijous, 7 de març de 2013

Pobilla... i en fanecaes. Dels dos ravals. Los 40 de copas.





 

DELS DOS RAVALS (Josep Barberà i Ceprià) Acte III. Escena VII.

Entra el Cobrador del Futbol.

Senta.- Vaig a fer una ratlla al fornal, vull saber a la nit quants sagineros hi ha.

Futbol.- Iep! El cobrador.

Senta.-  Home, ja n´hi ha ú que parla clar. Fem ratlla. Va, xiquet, va.

Futbol.- Que apunta els punts al fumeral? El diumenge també vam guanyar. Açò va bé, veritat?

Senta.- No, xiquet, no, estic emblanquinant.

Futbol.- Pague´m que tinc pressa.

Senta.- Què és el que vols cobrar?

Futbol.- El football, les patades.

Senta.- No s´havia acabat? No van fer cap a l´arròs l´Estadium, en la gent dins, quan la riuà?

Futbol.- Ara juguem al Sequiol.

Senta.- Bé fóra bo que el xarugaren i sembraren fesols.

Futbol.- S´ha pensat, però els llauradors no volen, perquè s´abaixaran.

Senta.- Ben pensat.

Futbol.- Sis duros.

Senta.- I per a què són?

Futbol.- Per pagar als jugadors.

Senta.- Mira, jo he oït als enterats, com el meu home, que perden perquè són tots senyorets, si feren com abans que quan anaven a jugar ja tenien al cos una fanecà d´alfals gitat, tornariem a ser grans, abans teniem hòmens, hui secalls.

Futbol.- Vosté és una romancera. Vol pagar?

Senta.- No.

Futbol.- A gambar. (Ix).

Senta.- Veus, aixina dóna gust, no es cria mala sang.  


Esta escena del sainet de Josep Barberà podria haver succeït a qualsevol casa de Castelló, podria haver passat en ple Raval del Codony, podria ser la casa del carrer Sant Fèlix (antic camí de Borriol medieval) nº 34 al costat mateix de l´Ovella actual, on Gaspar ha recuperat l´essència del Castelló rural dels anys 40 amb la  rehabilitació de l´antiga casa dels pares donant vida a la colla de suggeridor nom Los cuarenta de copas.

L´esperit dels quaranta és palés en la decoració del menjador acompanyant les manisetes:
Presideix una fotografia de sa mare vestida de fallera (oximoron justificat) i una còpia del llibret de la gaiata 11 Forn del Pla (aquí reproduït per gentilesa de Gaspar) de quan la retratada, Elvira Sidro López, era madrina, on glossa la victòria de la barroca gaiata l´any 1945 (imatge). Primera gaiata monumental amb el lema Pobilla... i en fanecaes, nombre muy significativo de su tradicionalidad segons Àlvar Monferrer a La Magdalena. Del mito a la actualidad. També coneguda com la dels caragols rampants.

El llibret de l época inclou:

- Original programa de festes de la Gayata del codoñ, amb actes i fets curiosíssims !
- Cant a la Madrina enaltint les seues virtuts, amb nombrosos jocs florals.
- Una sèrie de Ripios per no dir versos dedicats a Gaiata, carotes i malpaguiñes.
La música és a càrrec de Belén (baja el volumen por favor) i la decoració d´Ikea, realitzada per Emilio, Nuria, Isidoro, Isabel i la resta de membres, ja són més modernets, però tampoc tant perquè els 80 fan estralls... los Pelaez ens vam reunir i vam ser convoiats de categoria pels amfitrions. Tornarem.

Centrant-nos a l´obreta de teatre apuntar que fa referència a la riuà del setembre de 1949, quan van morir 11 persones a la ciutat i el nostre C.E. Castelló, en hores baixes després de la glòria de 1ª divisió, va tindre que tornar al Sequiol perquè el nou de trinca Estadium Castàlia va quedar arrasat.

Paraules:

Saginero és un derivat de sagí (greix d´animal) i es refereix al cobrador en sentit metafòric.

Fornal pot ser una llar de foc, mot masculí en valencià i femení en la resta del català, al diccionari apareix com a forn q s´usa a les ferreries.

alfals que deurien menjar els equipiers albinegres és l´alfalfa en castellà.   


fotografia de la gaiata 11 any 1945






a la memoria llega la gloria del viejo campo del Sequiol

els membres de 40 de Copas amb algun infiltrat