¡A tierra!

¡A tierra! repetia per enèsima vegada la penetrant veu del sergent, interrompent el trot dels nombres-soldats i obligant-los a deixar caure el seu cos recolzant la culata del cetme contra l'aclamada terra. La punta d'aquesta culata havia de clavar-se per aterrar correctament mes número 3 sofria una malaptesa en aquest menester que li impedia fer-ho de manera idònia, així que les paraules del sergent se li clavaven en el cervell i l'arma en l'os prominent de la seva nina esquerra produint una ferida que a cada descens augmentava sense remei, de forma lenta i efectiva. L'ordre de combat, de moment, no era el que més dolia.

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/plaerdemavida/12-09-2018-entrevistem-agusti-colomer-guanyador-del-premi-soler-i-estruch

Programa de ràdio de À punt Plaerdemavida, 12 setembre, al minut 39:26 dins la secció de l´escriptor Vicent Usó La bona lletra he tingut l´honor de llegir un relatet, molt content d´haver participat, moltes gràcies pel fet i pel llibre de regal.

FRANCO a Castàlia.

Sí amics. Franco, presente ! açó no és un gir de neurones, es que el sr. Franco Bahamonde aparéix en tots els fregaos darrerament i esta es la gota...

Está de rabiosa actulitat el rotllo del Valle de los Caídos, que si la sra. Carmen Polo volie descansar ( eufemismeeee! ) al costat del seu marit, que si queremos visitar, etc.
Al Levante peguen la vara en la possibilitat perduda de que la gloriosa plaça Mª Agustina, la dels nostres coloms ... les nostres pipes de girasol... les nostres albinegres pilotes de la pastisseria Tonica... s´hagués pogut dir plaça del Caudillo o del Generalísimo o de Franco, perquè ahí al centre geomètric de la font anava una estàtua de l´ínclit ! Al final no sé per quin poblema ( enèsim homenatge al assessor cultural, per cert tinc un document seu amb totes les virtuts literàries...) en el cetre es van decidir per la esclava liberta i les cagades de la Valenta, Camilo José i demés família no van fer punta a la seua històrica calva. No haguere sigut el mateix quedar en la Mª Agustina que en la de Franco.

I qué té a vore en el C.E.Castelló? doncs que va fer una aparició triomfal a la tribuna, la foto és il.lustrativa. Triomfal per a ell perquè va guanyar la guerra i triomfal per a nosaltres perquè vam guanyar la batalla, (algo queda, eh? ) vam derrotar el plantejament garrulo de Flausino ( este nom gairebé és un insult en sí mateix) i vam exclamar un que torne Franco, ja sabeu esta expressió és en senyal de goig o desaprovació, indignació... segons casos.

El 20-N és a prop... jo no dic res...



Post-franquisme:

Quins tipus d´homenatges hagueren tingut lloc a la nostra plaça dies com demà si l´haguessen batejada d´altra forma?


Mireu quin enllaç més xulo he descobert mentre buscava fotos... blog Gracias a la vida.

Si vis pacem, para bellum.

España s´incorpora al sistema de defensa antimissils de la OTAN i cal recordar algunes dades per si entrem en conflicte bèl.lic. He buscat un gloriós bloc (no blog) de notes militar meu, un tresor estocolmià on he trobat molta informació que vull compartir en tots vosaltres.

Introducció:

A la mili ets un número, jo ere nº 3, després em van fer cabo, ere el cabo Hoang (no poden haver noms compostos). Llevem el Ho.

Nus, on figuren les troballes:

Lo fonamental del ORDEN DE COMBATE. Cal distingir entre combate y batalla. En altre capítol ampliem si voleu.
Un plànol del camp de Sant Gregori on vaig fer maniobres, con sus zonas de caída de proyectiles.
L´Himne d´Infanteria: el conegut del ardor guerrero. Poètic, hiperbòlic, paroxista. Parla de l´honor, la bandera, grandeza, victoria, gloria... àdhuc de la épica nobleza castellana... a mi em recorda l´himne del Real Madrid ! o a l´inrevés, no vull ofendre a cap militar vell. Comproveu-ho a l´enllaç.
El cetme, la núvia, con sus bocachas apagallamas, portafusa de la correa...
Métodes d´orientació: el mejor la brújula y también el sol.
Accidents del terreny.
La jura de bandera, hasta la última gota de mi sangre... he jurat defendre l´ordre constitucional e integridad de la Patria.
Delitos (sedición, insubordinación) y faltas (leves, graves) ...els porros que ningú fumava.
Preguntas antes de avanzar: a dónde? por dónde?, cómo? y cuándo? feia falta un Mouriño a todas luces, no per tàctica sinò per a que fera la pregunta que ningú es plantejava mai...
Llistes conciencudes per anar de maniobres en tots els estris, llistes inacabables de mandos militars, instruccions del centinela, del cabo cuartel.
Tipos de TIRO: tenso, curvo, en suspensión, bandeja... ui no! estos dos darrers són de bàsquet !
Consells instructius: gastar un calibre determinado (guarde el secret) para producir más heridos, per fotre a l´enemic.
Símbols de la Patria.
Derechos y deberes del combatiente.
Tratamientos: Usía, Vuecencia (Generales y Coronel con laureada)...
Saludo a la bandera: cuando estás a 5 pasos bajamos la cabeza y la levantamos 5 después (cuando pasa delante nuestra). Si la bandera está quieta, 6 pasos antes, saludando.

Desenllaç:

Açò sí m´emocione de veritat:
Troballa d´anotacions de paraules en el bloquet ! com a glosas emilianenses de San Millán de la Cogolla ! i en valencià (el tenia prohibit en públic) concretament: RANXO: menjar. TIBAT: fart. Aparèixen al costat d´una llista de telèfons que mai he gastat...
Horari d´assignatures d´unes virtuals classes de Graduat Escolar als soldats (1/3 no el tenien) que mai van ser impartides...
Puc parlar del Pàter en positiu, va tindre molt d´interés, jo anava a ser un dels mestres, però altres preferien que anaren literalment a pegar tirs... i no eren els alumnes... quina pena!
Tot açò dona molt de sí, puc ampliar, però no em convé...

Bajada de bandera: qué feien, qué fan eixes paraules en valencià, eixes glosses en la tapa de darrere del bloc? serien les primeres escrites en la nostra llengua dins del cuartel ? o van ser escrites a Montaña Negra?