RACIC, el drago volador. Records albinegres.

Un grup d´emocionats xiquets s´aposta damunt la tanca amanida amb una pàtina de rovell de l´antic estadi Castàlia. Estem a la porteria recaient a la torre de Marató i l´esforç i el fervor amb el que entrena fan suar de valent al porter robust com un drago més que el sol del migdia. No han salat, és el darrer entrenament abans el partit dominical i com és a porta oberta disfruten amb la proximitat dels seus ídols. L´olor a herba segada penetra per les joves narius i fa més agradable encara l´espectacle. El porter es llança sense parar a dreta i esquerra agafant els balons que li xuta el preparador. Increïblement les ature totes, unes les bloca en sec, altres les trau com pot... amb l´ungla del guant, però no falla. Els seus braços semblen potents branques que arriven al cel. Igual el secret està en la forma màgica de nugar-se les botes de faena, embolicant els cordons pels turmells com cap altre company fa. Els nanos romanen en respectuós silenci admirant la virtuositat del gegant. De sobte, una pilota amb pigues negres traspassa al Tombatossals i acarona la xarxa. Una espontània onomatopeia infantil de decepció mata el crit rabiós del superat porter, qui es posa dret com un llamp i s´enfronta al grup etzibant un atronador "¿Qué pasa niños?" El drago suorós ens ha posat "firmes", ens deixa gelats, glaçats i ningú gosa obrir la boca.

Als albinegres prou veterans no cal explicar de qui estem parlant. El drago volador és DRAGOMIR RACIC, ídol d´infantesa, d´adolescència futbolera, el mític porter del C.E.Castelló, qui més partits ha defés la seua porteria, el que xutava penals, el que manava a l´área més que Franco, referència per altres porters, paradigma de potència, el de la samarreta groga ajustada, el de la samarreta Ressy amb la marca tapada, vuit temporades lluint el nostre escut al pit arran els camps de totes les Espanyes, on tenia guanyat un prestigi i en alguns llocs, la majoria, li aplaudien només eixir damunt la gespa quan es disposava a fer un escalfament com aquest històric que us he relatat i que m´ha quedat gravat en el disc dur del meu albinegrisme.

Post scríptum:
En el relat la paraula firmes és en castellà perquè té reminiscències militars i el "¿Qué pasa niños?" cal llegir-ho en accent centreeuropeu.
La millor informació sens dubte sobre RACIC la trobareu al llibre EN EL ESCUDO DE TU HISTORIA, jo he posat el que he trobat.

La foto de dalt correspon al primer partit de la 2ª volta de la temporada 78-79, (28-01-79) en Segona Divisió, entre el Real Valladolid i el CE Castelló en el Viejo Zorrilla, va acabar amb el triomf pucelà per 3 a 1.
Es pot apreciar a RACIC saltant amb el blanc-i-violeta GAIL i atens a la jugada POLI RINCÓN i un defensor castellonenc, TORÁN (gràcies, amic Conrado). També jugava el nostre PEPE MORÉ. Ho he trobat a un foro vallisoletà. La samarreta del Castelló es ... blanca, amb tres ralletes hotitzontals negres a la màniga.


Racic amb l´esmentada samarreta groga i l´equip de l´ascens a 1ª contra el Rayo... amb la Ressy... aaiiiii, quins records !!

Este gloriós 17 de maig de 1981 és el dia que no vaig tastar la paella de ma mare. L´alineació la sé en activa i en passiva, per ordre "de foto" o com la Història mana: Racic, Navarro, Pulido, Ferrer, Draganic, Robert, Ribes, Planelles, Viña, Bayarri i Conde. Altre sospir nostàlgic. PAM PAM ORELLUT !

* Si punxeu en les paraules en roig (res a veure en un president d´altre club) trobareu més informació. Esta entrada té l´honor de ser la més exitosa del bloc sense parangó. Albricias !


RACIC i ... PLANELLES. Es pot apreciar la forma de nugar-se les botes, el tamany del pantaló...
Es un cromo meu que he escanejat de la temporada 81-82 (1ª divisió)