"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 20 d’abril de 2011

RACIC, el drago volador. Records albinegres.

Un grup d´emocionats xiquets s´aposta damunt la tanca amanida amb una pàtina de rovell de l´antic estadi Castàlia. Estem a la porteria recaient a la torre de Marató i l´esforç i el fervor amb el que entrena fan suar de valent al porter robust com un drago més que el sol del migdia. No han salat, és el darrer entrenament abans el partit dominical i com és a porta oberta disfruten amb la proximitat dels seus ídols. L´olor a herba segada penetra per les joves narius i fa més agradable encara l´espectacle. El porter es llança sense parar a dreta i esquerra agafant els balons que li xuta el preparador. Increïblement les ature totes, unes les bloca en sec, altres les trau com pot... amb l´ungla del guant, però no falla. Els seus braços semblen potents branques que arriven al cel. Igual el secret està en la forma màgica de nugar-se les botes de faena, embolicant els cordons pels turmells com cap altre company fa. Els nanos romanen en respectuós silenci admirant la virtuositat del gegant. De sobte, una pilota amb pigues negres traspassa al Tombatossals i acarona la xarxa. Una espontània onomatopeia infantil de decepció mata el crit rabiós del superat porter, qui es posa dret com un llamp i s´enfronta al grup etzibant un atronador "¿Qué pasa niños?" El drago suorós ens ha posat "firmes", ens deixa gelats, glaçats i ningú gosa obrir la boca.


Als albinegres prou veterans no cal explicar de qui estem parlant. El drago volador és DRAGOMIR RACIC, ídol d´infantesa, d´adolescència futbolera, el mític porter del C.E.Castelló, qui més partits ha defés la seua porteria, el que xutava penals, el que manava a l´área més que Franco, referència per altres porters, paradigma de potència, el de la samarreta groga ajustada, el de la samarreta Ressy amb la marca tapada, vuit temporades lluint el nostre escut al pit arran els camps de totes les Espanyes, on tenia guanyat un prestigi i en alguns llocs, la majoria, li aplaudien només eixir damunt la gespa quan es disposava a fer un escalfament com aquest històric que us he relatat i que m´ha quedat gravat en el disc dur del meu albinegrisme.

Post scríptum:
En el relat la paraula firmes és en castellà perquè té reminiscències militars i el "¿Qué pasa niños?" cal llegir-ho en accent centreeuropeu.
La millor informació sens dubte sobre RACIC la trobareu al llibre EN EL ESCUDO DE TU HISTORIA, jo he posat el que he trobat.

La foto de dalt correspon al primer partit de la 2ª volta de la temporada 78-79, (28-01-79) en Segona Divisió, entre el Real Valladolid i el CE Castelló en el Viejo Zorrilla, va acabar amb el triomf pucelà per 3 a 1.
Es pot apreciar a RACIC saltant amb el blanc-i-violeta GAIL i atens a la jugada POLI RINCÓN i un defensor castellonenc, TORÁN (gràcies, amic Conrado). També jugava el nostre PEPE MORÉ. Ho he trobat a un foro vallisoletà. La samarreta del Castelló es ... blanca, amb tres ralletes hotitzontals negres a la màniga.


Racic amb l´esmentada samarreta groga i l´equip de l´ascens a 1ª contra el Rayo... amb la Ressy... aaiiiii, quins records !!

Este gloriós 17 de maig de 1981 és el dia que no vaig tastar la paella de ma mare. L´alineació la sé en activa i en passiva, per ordre "de foto" o com la Història mana: Racic, Navarro, Pulido, Ferrer, Draganic, Robert, Ribes, Planelles, Viña, Bayarri i Conde. Altre sospir nostàlgic. PAM PAM ORELLUT !

* Si punxeu en les paraules en roig (res a veure en un president d´altre club) trobareu més informació. Esta entrada té l´honor de ser la més exitosa del bloc sense parangó. Albricias !


RACIC i ... PLANELLES. Es pot apreciar la forma de nugar-se les botes, el tamany del pantaló...
Es un cromo meu que he escanejat de la temporada 81-82 (1ª divisió)

20 comentaris:

  1. Jejeje... sí que te veig nostàlgic sí. Jo no sé si el vaig vore mai en directe, però el seu nom el tinc associat a la porteria del Castelló, és un històric.

    Molt bon relat :)

    ResponElimina
  2. Lo que hubiera podido ser aquel equipo en primera si Sales no lo hubiera destrozado.
    Una lastima, despues vino el ridiculo mas espantoso (mejorando lo de Osuna).

    ResponElimina
  3. Magnífico relato. Racic es un personaje mítico para mi, un héroe de mi adolescencia. En el equipo ideal de mis sueños él siempre será el portero titular.

    ResponElimina
  4. UFFFF, todavía me acuerdo de este enorme y gran portero. Sobre todo su planta debajo de la portería. Al delantero que le lanzaba una pena máxima se le hacía pequeñísima la portería.
    Ha sido una alegría volver a recordar a este porterazo
    Gracias por este artículo.

    ResponElimina
  5. Vaja, Hoangh, és com si jo estiguera també entre eixos xiquets... ¡Tombatossals és un nyicris al costat del gran Racic!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots pels comentaris positius, l´ombra de Racic és allargada. També és un recordatori del perquè som del Castelló: tots hem anat a Castàlia a vore entrenaments, demanar autògrafs als ídols quan erem menuts, per això este relat curt vol ser un homenatge a eixa anònima il.lusió dels xiquets i després als xiquets grans que formem la família albinegra. Per extensió cal recordar al jove afeccionat Marco García, que ha anat al cel albinegre, supose estaran veient gols del Sequiol, del vell Castàlia... en eixa emoció de quan estavem darrere Racic observant les "vicisitudes", com deie Chencho, inventor de la bonica expresió GRAN FAMILIA ALBINEGRA.

    ResponElimina
  7. Río chino (hoangho), el comentario anónim lo he escrito yo. Ja ja, pero no pude poner mi nombre. Hoy si que lo conseguido.
    Mejor recordar aquellos buenos tiempos que la basura que tenemos ahora y no me refiero a los pobres jugadores que ya hacen bastante sin cobrar.
    ¿Que jugador será el siguiente?

    ResponElimina
  8. Bienvenido, amigo Emilio, otro gran albinegro... que no va al santuario, je,je, volverán tiempos gloriosos, o eso espero. El siguiente será... otro ilustre personaje albinegro.¿?
    Es que entre el Castellón y tu Madrid has perdido la fe...

    ResponElimina
  9. Grans records d'infantesa, eixe partit contra el Rayo i el mític Racic. M'ha vingut a la memòria la llegenda urbana que deia que Racic no es veia bé amb llum artificial i, per tant, el Castelló no podia jugar per la nit, recordeu?

    ResponElimina
  10. jo crec ere això, una llegenda urbana. Racic va arribar a 1ª div. massa tard i justament el 1 a 6 contra el Barça al principi en partit nocturn va marcar el devenir... Pocs partits eren nocturns, els de Copa igual jugava González ¿?, el Castelló no tenia tant de poder com per establir horaris, aixó només ho fa el Barça en l´actualitat segons el ... de Mou.

    ResponElimina
  11. Se me han puesto los pelos de punta!!!! Mira que me lo contaste de viva voz pero verlo escrito y con esa prosa tan venida del corazón, buffffffff... tremendo. Gracias, amigo! Sabes que tengo contacto fluido con el hijo mayor de Racic, mi amigo Dejan. Él vive en Novi Sad, Serbia pero la relación con su padre no es muy fluida que digamos... Te prometí que me enteraría de cómo está el gran Racic y cumpliré mi promesa. Ya te cuento. Muchas gracias de nuevo por este bonito relato. Eres un fenómeno, igual que era él en la portería (recuerda que yo jugué de portero desde los 14 a los 19 años en el Roda, Almazora, Benicassim, Alquerías, Oropesa e incluso entrené en el Bovalar con el juvenil del C.D. Castellón...). Así que Racic también era un referente para mí :-)

    ResponElimina
  12. Gracias por los piropos, colega (polisémico) Jesús. No te ví jugar en tus años mozos, sólo alguna pachanga ruraliana, ja,ja, si no también te podría dedicar un microrrelato, siempre un par de escalones por debajo del pluriídolo (neologismo forzado pero evidente) Racic. También eras "fans" de Arconada, otro mítico portero.

    ResponElimina
  13. Efectivamente, Arconada era mi ídolo pero también Racic o Miguel Angel... de hecho era seguidor de la Real Sociedad en mis años mozos... y luego, no sé por qué, me pasé al Real Madrid (lo siento, amigo!)... y hasta hoy. Lo que no he perdido es mi pasión albinegra, a pesar de ir esporádicamente a Castalia... aunque lo tuyo es muuuuuuy fuerte :-)

    ResponElimina
  14. DRAGOMIR RACIC:

    Noticia en el Diario Mediterráneo: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=35205

    A Miguel Recio, portero del Elche, le tocó trabajar al lado de grandes cancerberos del Real Madrid como Miguel Ángel y Agustín. De todas formas, confiesa que su referencia fue el meta yugoslavo "Dragomir Racic, que jugaba en el Castellón. En las salidas era impresionante y siempre me fijé en él. Creo que llegó al equipo albinegro procedente del Estrella Roja recomendado por Miljanic. Era internacional en su país e incluso lanzaba los penaltis. Le pegaba muy bien al balón. Una virtud que también yo fui mejorando con el tiempo".

    ResponElimina
  15. Enhorabona per el blog. Que bo és poder llegir històries albinegres i damunt escrites en la nostra llengua. Gràcies i PAM PAM ORELLUT !!!

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies... anònim albinegre. Les coses que es fan amb el cor es noten, tat? Em costa més en valencià, però ésta en concret i les del Castelló en general no poden ser d´altra forma.
    PAM PAM ORELLUT ! ... sempre !

    ResponElimina
  17. Hola, soc la filla de Bayarri y me agradaria poder trobar o saber si hi havia un cromo d'ell, he vist que t'ho saps tot de meravella i possiblement podras ajuar-me amb el dubte. de ser aixi, on puc conseguir-lo??
    Gràcies per la teua ajuda!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, quina sorpresa ! doncs no tinc cap cromo de ton pare però no et preocupes pq li ho preguntaré al q més sap, Miguel Angel. Hui mateix he vist fotos de formacions del CDCS i en una estava ton pare amb el seu bigoti, aixó si, cromo no era. Els cromos són de quan el CDCS estava a 1ª divisió, a 2ª és més difícil. Vaig començar a anar al futbol quan Bayarri era davanter centre, així q és entranyable per a mi.
      Salutacions !

      Elimina
    2. Miguel Angel em confirma q no hi ha cromos de ton pare, D. Juan Vte. Bayarri Ros. Si vols fotos i altre material t´ho podríem enviar. Sembla q ja tens la "Bíblia albinegra" EN EL ESCUDO DE TU HISTORIA, ahí si està tot lo referent a jugadors q han vestit la samarreta del CECS. Si Miguel Angel (autor del llibre junt a Conrado) assevera q no hi ha cromos va a missa, he,he.

      Elimina
  18. DECLARACIONS DE DRAGOMIR RACIC 10 ABRIL 2013:

    "El Castellón debería estar al menos en 2ª A"

    "Deberían castigar a los responsables que han llevado al club a estar tan mal".

    "OJALÁ LO CONSIGÁIS":

    http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/deportes/el-castellon-deberia-estar-menos-en-segunda-a-_810028.html

    (conté foto del 2011 de Racic amb la "Bíblia Albinegra")

    La seua salut actual (67 anys):

    http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/deportes/el-mitico-portero-hace-frente-a-amputacion-de-una-pierna_810027.html

    ResponElimina