"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 1 d’abril de 2011

Ho Hoang CIOFFI, memòria històrica albinegra.












Any 1975: JOSE JUAN CIOFFI pichichi de la lliga de 2ª divisió, 22 gols, amb el C.E.CASTELLÓ.

Any 2011: Alcossebre. El C.E.Castelló deambulant per la gòtica girola de la 2ª B.
Un grup de malalts albinegres visita el bar-restaurant de Cioffi per fer-li una entrevista per a "La radio albinegra" conduida pels qui més saben, els historiadors Conrado i Miguel Angel.
També il.lustres com Juan Fran Roca i Alex Cervera. Un servidor, junt a ells, té l´honor de participar al final de la mateixa. També el técnic de sò Alex i el recolzament d´Anna.
Però el veritable protagonista és el mític, el crack CIOFFI. Amb eixe "desparpajo", vocabulari i accent argentins va contant la seua trajectòria futbolística des dels orígens quan jugava de marcador de punta i ere "Papito", fitxatge rocambolesc pel C.E.Castelló en noms simulats per despistar, pichichi de 2ª divisió amb el CHOFI castellonenc, el patiment de Burgos i Barakaldo, amb algun remordiment, tornada a Vinarós i segona etapa al Castelló de Naya amb anècdotes vàries per retirar-se del futbol novament a Vinarós i muntar un negoci a Alcossebre en el vertader cognom on ens van rebre en els braços oberts. Encara es vestís d´albinegre en els veterans de tant en tant el PUMA CIOFFI.

La entrevista hi ha que escoltar-la, jo només faré un piscolabis per fer ganetes amb quatre frases lapidàries dites en la mateixa i que deurien saber recitar els bons albinegres:

"Pala, martillo y ladrillo": per motivar, manera "de inyectarse".

"Los santos se tapaban los bolsillos": de lo que va demanar a la Verge del Lledó fins al punt de fer-li una visita memorable per donar gràcies. No oblidem les seues macumbes (sortilegis màgics d´orige bantú) tot açò més factors més empírics donen com a resultat els pocs partits que va perdre en els orelluts, dada que no dubtem nogensmenys encara ha de ser contrastada científicament. I eixos factors no són altres que el compromís, la garra, la virilitat (com ell diu) demostrada amb les calçes baixades, un xut i remat de cap emmarcables, (ja ho estan a les plàstiques fotos que decoren el local de blanc i negre) i també la picaresca, les pilleries: "El fútbol es un engaño", això sí, oximoronià perquè todo vale però salivar no. Eixe concepte de todo és molt ampli i divertit, ja voreu...

"Media, botín y bolsa del súper" per mostrar les condicions que es va trobar a Burgos i finalment "yo estoy aquí por el Castellón, no te olvides" per reflectir el carinyo, el record, la memòria que manté del nostre històric equip. No ho oblidaré, benvolgut Ho Hoang Cioffi, pichichi humà, ídol amb cor i sobretot ALBINEGRE. Lo has demostrado empírica y cojonudamente.

Este és l´enllaç del programa:

http://pampamorellut.com/loudblog/index.php?id=32




















5 comentaris:

  1. Gran privilegi coneixer a Cioffi. ¡Grande Cioffi!

    ResponElimina
  2. Cioffi era un cachondo, un crack. Recuerdo especialmente un entrene en el viejo Castalia (con Naya de entrenador). Un pase que falla Cioffi y que Naya le recrimina. Contestación de Cioffi: "mister: es que aun no fuí al callísta". jajaja.

    ResponElimina
  3. benvingut Vicente. Cómo "os pone" el tema mites albinegres, ja,ja, de la literatura i catedrals no feu tant de cas... Estic preocupat, el divendres tenie al meu costat al castell de focs un altre exalbinegre, davanter centre i que va jugar no al costat de PELÉ però sí de CRUYFF: MANOLO MARCA YA !!

    ResponElimina
  4. Mare, quina nostàlgia! Quan el Castelló era el Castelló... Ara falta trobar i entrevistar Racic.

    ResponElimina