Trobada de lletraferits lectors a Benicàssim. Organització sublim a càrrec dels membres del club local. Els focus del teatre il.luminen als il.lustres personatges de la palestra.
En el PRIMER ACTE dues representants de l´Ajuntament glossen els esforços realitzats pel seu equip en favor de la lectura i la cultura en general. Estan acompanyades per l´omnipresent Felip, líder de la meua secta castellonenca, (amb tot l´afecte, ell preferís coordinador però ací sóc omnipotent) qui apareix als tres actes actuant de mosca collonera del temps (més afecte per favor, he,he) Estel.lar, amb moltes taules.
Al SEGON, xarrada cronometrada en la qual participe com a primer ponent una "ombra oculta". Ens parla per a qui publica l´editor. Joan Carles Gisbert coneix bé l´ofici i gasta una frase de Goethe per autodefinir-ho: "els editors són fills del dimoni i deuria haver in infern per a ells". Es queixa del poc accés als mitjans de comunicació. Jo pense en Canal 9, no sé el perquè... maniàtic que és u. Igual és perquè ni tan sols van fins Burjassot per informar de Trobades d´escola valenciana.
Agafa la paraula l´escriptor Pasqual Mas (ens va visitar al club de Castelló per comentar la seua novel.la Pavana per a un home sense nom) qui ens explica el funcionament d´un taller d´escriptura que porta ell mateix a la UJI de Castelló, analitzant tots els seus elements: imaginació, memòria, lectura, importància de la primera frase, correcció, combatre el bloqueig... inclús els noms dels personatges de ficció. Nomena el clarinià Bonifacio Reyes com a exemple i cita Max Aub per parlar del taller: "Havia d´escriure allò que imaginava". Com ens movem en un món tecnològic tenen un bloc a internet, Pliegos volantes. I per tecnològic el tercer ponent, José Rubio, qui va oferir una apologia del llibre digital i una visió apocalíptica de la possessió de llibres físics. Va defendre el seu terreny, ens va parlar de papiros i khipus inques, confessa escriu amb ploma mes vaig treure la conclusió de no deixar-li cap llibre perquè els trenca, els deslloma per a escanejar. Ploma-desllom: oxímoron o al menys paradoxa.
Instats per Felip cadascú d´ells ens va recomanar un llibre. A destacar que Pascual Mas nomenara a Juanjo Millás, un dels meus favorits.
Ens avituallem amb mitja hora de retràs ciclista i reprenem animosos la trobada -TERCER ACTE- amb Isabel-Clara Simó, dona valenciana de valors, propera, comunicativa, valenta i independentista. I abans de res escriptora, per això ens parla sobre el fet d´escriure:
Comenta la paradoxa de l´escriptor: humilitat davant el buit front l´orgull de ser Déu.
Els prejudicis, com la tendresa de les dones.
La categoria del valencià/català: segona divisió. No va aclarir si la A o la B. Vull pensar que la A. Pam Pam Orellut !
Les seues "polèmiques" amb Juan Marsé o Arturo Pérez Reverte i l´admiració per Manuel de Pedrolo, Virginia Wolf.
Consells proustians: no fiar-se dels escriptors perquè t´utilitzen per a les seues finalitats.
Frase lapidària amb oxímoron, ara sí, inclòs: "una novel.la és una mentida sincera". M´encisen, ja ho sabeu, són els meus polls flaubertins.
I un truc per saber si la novel.la és bona: si ens fa pensar i ens fa sentir.
Teoria-explicació sobre el lliurament de premis literaris.
Recomanacions: des dels "clàssics" Canetti, Pla, Fuster fins l´actual "Purga" de Sofi Oksanen i la revelació del que està escribint.
Les utilitats de la literatura i una conclusió, no aprofita per res, és art. Pensar i sentir. Es un acte artístic, un plaer per distraure´ns i satisfer la curiositat.
Darrere les pertinents preguntes i dubtes dirigides a l´autora ens obsequiem un opípar i saborós dinar de germanor prop del nostre Mediterrani, com a colofó i amb gloriosa pilota de frare inclosa, on continuem xarrant de la nostra malaltia lletraferida i altres assumptes mundanals.
Tant de bò totes les sectes foren benefactores com aquestes !
En el PRIMER ACTE dues representants de l´Ajuntament glossen els esforços realitzats pel seu equip en favor de la lectura i la cultura en general. Estan acompanyades per l´omnipresent Felip, líder de la meua secta castellonenca, (amb tot l´afecte, ell preferís coordinador però ací sóc omnipotent) qui apareix als tres actes actuant de mosca collonera del temps (més afecte per favor, he,he) Estel.lar, amb moltes taules.
Al SEGON, xarrada cronometrada en la qual participe com a primer ponent una "ombra oculta". Ens parla per a qui publica l´editor. Joan Carles Gisbert coneix bé l´ofici i gasta una frase de Goethe per autodefinir-ho: "els editors són fills del dimoni i deuria haver in infern per a ells". Es queixa del poc accés als mitjans de comunicació. Jo pense en Canal 9, no sé el perquè... maniàtic que és u. Igual és perquè ni tan sols van fins Burjassot per informar de Trobades d´escola valenciana.
Agafa la paraula l´escriptor Pasqual Mas (ens va visitar al club de Castelló per comentar la seua novel.la Pavana per a un home sense nom) qui ens explica el funcionament d´un taller d´escriptura que porta ell mateix a la UJI de Castelló, analitzant tots els seus elements: imaginació, memòria, lectura, importància de la primera frase, correcció, combatre el bloqueig... inclús els noms dels personatges de ficció. Nomena el clarinià Bonifacio Reyes com a exemple i cita Max Aub per parlar del taller: "Havia d´escriure allò que imaginava". Com ens movem en un món tecnològic tenen un bloc a internet, Pliegos volantes. I per tecnològic el tercer ponent, José Rubio, qui va oferir una apologia del llibre digital i una visió apocalíptica de la possessió de llibres físics. Va defendre el seu terreny, ens va parlar de papiros i khipus inques, confessa escriu amb ploma mes vaig treure la conclusió de no deixar-li cap llibre perquè els trenca, els deslloma per a escanejar. Ploma-desllom: oxímoron o al menys paradoxa.
Instats per Felip cadascú d´ells ens va recomanar un llibre. A destacar que Pascual Mas nomenara a Juanjo Millás, un dels meus favorits.
Ens avituallem amb mitja hora de retràs ciclista i reprenem animosos la trobada -TERCER ACTE- amb Isabel-Clara Simó, dona valenciana de valors, propera, comunicativa, valenta i independentista. I abans de res escriptora, per això ens parla sobre el fet d´escriure:
Comenta la paradoxa de l´escriptor: humilitat davant el buit front l´orgull de ser Déu.
Els prejudicis, com la tendresa de les dones.
La categoria del valencià/català: segona divisió. No va aclarir si la A o la B. Vull pensar que la A. Pam Pam Orellut !
Les seues "polèmiques" amb Juan Marsé o Arturo Pérez Reverte i l´admiració per Manuel de Pedrolo, Virginia Wolf.
Consells proustians: no fiar-se dels escriptors perquè t´utilitzen per a les seues finalitats.
Frase lapidària amb oxímoron, ara sí, inclòs: "una novel.la és una mentida sincera". M´encisen, ja ho sabeu, són els meus polls flaubertins.
I un truc per saber si la novel.la és bona: si ens fa pensar i ens fa sentir.
Teoria-explicació sobre el lliurament de premis literaris.
Recomanacions: des dels "clàssics" Canetti, Pla, Fuster fins l´actual "Purga" de Sofi Oksanen i la revelació del que està escribint.
Les utilitats de la literatura i una conclusió, no aprofita per res, és art. Pensar i sentir. Es un acte artístic, un plaer per distraure´ns i satisfer la curiositat.
Darrere les pertinents preguntes i dubtes dirigides a l´autora ens obsequiem un opípar i saborós dinar de germanor prop del nostre Mediterrani, com a colofó i amb gloriosa pilota de frare inclosa, on continuem xarrant de la nostra malaltia lletraferida i altres assumptes mundanals.
Tant de bò totes les sectes foren benefactores com aquestes !
Va ser un dia magnífic en tots els sentits: literari, climatològic, fins i tot gastronòmic. Va ser així com ho expliques, res més a afegir.
ResponElimina