Vinga, va. D'acord. Els humans també han aportat al món fragments i obres extraordinaris. No molts, però sí. Els bous també som sensibles a algunes creacions de les bèsties bípedes, per descomptat, com ara els inoblidables versos de l'emperador Publius Aelius Hadrianus, que diuen...Ehem!
Animula vagula, blandula,
Hospes comesque corporis,
Quae nunc abibis in loca
Pallidula, rigida, nudula,
Nec, ut solis, dabis iocos.
Animula vagula, blandula,
Hospes comesque corporis,
Quae nunc abibis in loca
Pallidula, rigida, nudula,
Nec, ut solis, dabis iocos.
La traducció dels quals és, més o menys...
Ehem! Ehem!
Muuuuu muuuu muouououououooo,
muuuuuuuuuuuuuu, murumumuuu,
muuu, volem volem, muuuuuuuuuuu
mu, mu, muuuuu, muuuuuuuuuuuuu
muuuu, tv3, muuuuuuuu, muuuuuuu
Aquestos versos extraordinaris encapçalen la no menys extraordinària novel·la "Memòries d'Adrià", de Marguerite Yourcenar, o Marguerite de Crayencour. Fixeu-vos, humans, en aquest fragment d'eixa magna obra:
En tot això hi ha excés, però als disset anys l'excés és una virtut. De vegades em pregunte en quin escull naufragarà tot eixe seny, ja que sempre naufraguem: ¿serà una esposa, un fill massa estimat, un d'eixos paranys legítims en què cauen finalment els cors timorats i purs? ¿O serà senzillament la vellesa, la malaltia, la fatiga, el desengany que ens diu que si tot és en va, la virtut també ho és?
Inquietant. I també magnífic, ho reconec.
Ehem! Ehem!
Muuuuu muuuu muouououououooo,
muuuuuuuuuuuuuu, murumumuuu,
muuu, volem volem, muuuuuuuuuuu
mu, mu, muuuuu, muuuuuuuuuuuuu
muuuu, tv3, muuuuuuuu, muuuuuuu
Aquestos versos extraordinaris encapçalen la no menys extraordinària novel·la "Memòries d'Adrià", de Marguerite Yourcenar, o Marguerite de Crayencour. Fixeu-vos, humans, en aquest fragment d'eixa magna obra:
En tot això hi ha excés, però als disset anys l'excés és una virtut. De vegades em pregunte en quin escull naufragarà tot eixe seny, ja que sempre naufraguem: ¿serà una esposa, un fill massa estimat, un d'eixos paranys legítims en què cauen finalment els cors timorats i purs? ¿O serà senzillament la vellesa, la malaltia, la fatiga, el desengany que ens diu que si tot és en va, la virtut també ho és?
Inquietant. I també magnífic, ho reconec.
Atunero, quin nivell. Açò és amor pel llatí i no els latinajos que amollem alegrement. A vore si entren molts ganaders a comentar el poema. La traducció diràs és molt lliure,ja,ja.
ResponElimina