"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 27 de juny del 2018

Paroxismo albinegro.



Paroxismo: grado de mayor exaltación de un sentimiento, un estado de ánimo o una sensación.
Pitido final: puños apretados, brazos al cielo, alegría tribal, primitiva...  resignación del rival, derrumbado... otro año será, se lo merecen.
¡¡Sííííí!! grita el capitán senyero Jordi Marenyà, paradigma de sufrimiento y pasión albinegra. (espectacular imagen, Mª José Segovia)

Me temo que la próxima entrada de blog será con lágrimas, predijo el amigo desde la ciudad donde el C.D. Castellón ascendió a 1ª división en la temporada 1988-89 empatando a 0.
Si fuera clasificación a Champions, arde Castelló, asevera otro desde el pueblo donde el C.D. Castellón ascendió a 2ª división temp. 1965-66 ganando 0 a 2.
Açò no s´ha vist mai... antes de entrar al templo de Castalia.

Sí, lágrimas: de emoción, felicidad, limpias, blancas, no las negras, amargas de tantas ocasiones. Mejor albinegras. 
Ocho años de vida de este blog albinegro y siempre penas y miserias futboleras: descenso, expolio, lucha...
Ya tocaba. No sé si se había visto esto antes, pero explicarlo no se puede, intentas ser racional, menos fútbol, más lectura... no puede ser... mirad los caretos y nohasefaltadesirnadamás que decía el rubio que jugó en Barça, R. Madrid, At. Madrid... estos clubes tienen la suerte y facultad de ganar títulos, mas creo que una celebración con el equipo del alma, en este caso ascenso a 2ªB con el C.D. Castellón, es equiparable a una clasificación para Champions. Todo llegará, el gigante ha despertado.

Ah! els bous del camí Lledó estan molt contents també i m´han demanat donar l´enhorabona a tots, a totes, als orelluts de cor, a David Cubigol, a Colo, Zagalá, Àngel Dealbert... eixe de Sueca (Marc Casteeells), a Xavi Galván! ;-), a Eliseo, inclús al cuidador de la gespa! pasturaríen allí si pugueren... a toots! i entonar l´himne! Clar que sí:

MUUU MUUU ORELLUT!!! 

Imatges del partit.

Us deixe imatges la majoria ja fetes per mí amb voluntat de mostrar l´eufòria.
Gràcies com sempre a la família Moll.






















Preparats per a la batalla.

 Fantàstiques caricatures de Ximo Acapu.


Ai mare, la bandera se cau! mal rotllo. Clar, no és la que pertoca, falten les ratlles negres a l´angle!

La bandera blanca desapareix. Un senyal?


 Victòria! Invasió pacífica, festa!

Vergonya! els ultres s´enfrenten per ideologia política, guerra civil albinegra als ulls de grans i xiquets. Fora de Castàlia els violents!!



 Agostets de soca!

 

 
Alegria a la gespa... i al vestidor, cubi-selfie!!

A la font!
 

Albinegres de totes les edats.

A CELEBRAR!






En el escudo de tu historia
Club Deportivo Castellón

una victoria

siempre campea
temblando al viento de la emoción.

 

Y al desplegarse tus banderas
con sus colores bajo el sol

a la memoria

llega la gloria

del viejo campo del Sequiol.

 

PAM, PAM ORELLUT !!
 
Y al desplegarse tus banderas

con sus colores bajo el sol

a la memoria

llega la gloria

del viejo campo del Sequiol.


PAM, PAM ORELLUT !!

Frivolité:
 Quina manera de patir! meleta de romer!

Estava escrit, la txapela era un senyal!

Tot a vítol!!
 

13 comentaris:

  1. No te encuentro en la invasión del campo en ese vídeo que publicas.
    Echaba de menos a Miguel A. Serer, pero veo que al final sí que aparece en las fotos.
    Está bien. Enhorabuena para los sufridores y, de momento, a afianzar la categoría y las finanzas.
    Un abrazo con las orejas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entré después... estoy arriba en Gol Sur Alto, salí del estadio y entré por la otra esquina por el Bajo, je,je. Pisar el césped suma emociones.
      M.A. está en la 1ª original mía del recibimiento y en la penúltima de la celebración. Hemos vivido la eliminatoria "codo con codo". Serer fue el ÚNICO aficionado que fue al juzgado cantarle "las verdades del barquero" a BLASCO, un lagrimón negro de los que hemos sufrido. Ya le dediqué una entrada, donde aparece además con su bufanda/estola talismán:
      http://hoanghoat.blogspot.com/2016/11/justicia-para-el-cd-castellon-un.html
      ¡Gracias, siberiano!

      Elimina
  2. Lágrimas albinegras que se traducen hoy en alegre saludo entre vecinos: Pam, Pam, Orellut!

    Me encanta Hoangho porque está en todos los detalles importantes. ¿En serio que la bandera del mástil cayó?...

    Sería interesante revisar el himno al desplegarse tus banderas con sus colores bajo el sol ;)

    Muchas gracias, albinegro

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Gracias a tí por hacerte eco de estos detalles!

      Las fotos son prueba, en la 2ª parte. Pregúntale a mi vecino Jaime y la familia albinegra que tengo justo debajo, que también fliparon con mi observación, je,je. Habrá que creer en fenómenos paranormales, ¡una bandera que se rebela porque no luce sus colores y abandona el mástil!
      Es una anécdota, a algunos estos detalles les parecerán chorradas, otros pensamos en el respeto a la historia, esa que hemos mantenido con nombre, escudo, himno, colores... creo que ha valido la pena.

      Elimina
    2. Creo que la bajaste tú con la mirada albinegra ;)

      Elimina
    3. ¡Qué poético! eso es muy paranormal, ja,ja.
      ¡No había caído en lo de la revisión! Ya me han advertido ya... copia y pega... miré temblando y no pensé en el resto. Muy observadores tú y Jaume, guardianes de "la verdad". Corregido y adecentado, sin comas innecesarias.
      El grito pam pam orellut es en valenciano, así que el signo también.

      Elimina
    4. La poesía empieza por la mirada. Un proceso muy natural y tú llevas tiempo mirando la bandera.

      El texto original contiene las comas y a mí me gusta respetar lo auténtico. ¿Y a ti? ;)

      Gracias. Pam, pam, orellut!

      Elimina
    5. Llevo tiempo mirando bandera, escudo, brazalete, camiseta... ja,ja, buscando orígenes y autenticidad como dices. Lo de las comas se me escapa... En el PPO de Castelloneries 2004 no hay comas, no hay texto original, si no sabríamos 100x100 letra y signos d puntuación. ¡Ya es demasiado! :)

      "Aquí podría estar la madre del cordero, encontrar la partitura original de 1972, pero no aparece ninguna, creo recordar se lo preguntamos incluso a Luis Miguel López, periodista hijo de Chencho... i res de res".

      http://hoanghoat.blogspot.com/2018/04/temblando-al-viento-de-la-emocion-letra.html

      Elimina
    6. Sí, hace dos días que estoy leyendo tu blog y ciertamente eres un sabio.

      En el Castelloneries que compartió Jaume la semana pasada sí hay comas.

      ¿Dónde estará el original manuscrito?...

      Elimina
  3. Muuuu, pam pam orellut! Mire vosté, misser Hoangho, si s'encomana l'eufòria, que fins i tot els polítics que fa no res volien liquidar el club estaven diumenge i dilluns "henchidos de orgullo y satisfacción" y "amaban al Castellón sobre todas las cosas".

    I molt bona, la foto de l'hospital, quan el Castelló estava a l'UCI!! Quina manera de... muuuuu!

    La meua pregunta és: ara que hem pujat posaran per fi urinaris per a bous a Castàlia, per fi?

    Atunero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo dels polítics és altre capítol... no volem hui posar-nos de mal humor. Fa be de recordar-ho, la memòria és curta, alguns li xiulen a l´alcadessa per anar amb compte (lògic després de les tropelies patides) i els refundadors no tenen vergonya en fardar d´albinegres ¡al palco! Així és el futbol i la vida, per als carotes.

      La foto és curiosa, m´ha paregut bon moment per a posar-la, ha,ha. I ara gràcies a vosté té un significat amb més "enjundia".

      Segur que en posen, ens manifestarem si fa falta.
      Muuuu m´alegre de tornar a llegir les seues paraules al blog, esperem algun escrit que ens il.lustre! té molts seguidors que el troben a faltar!

      Elimina
  4. Muuuuuu!

    Atunero, jo crec que si pixes a la gespa millor. Ja se sap, l'orina és molt hidratant, i si procures anar repartint pixarradetes i no fer massa tolls, el camp estarà més llustrós encara!

    Ah! Quan vages a vore el futbol, posa't cap a darrere, per a no tapar ningú, i si gastes bufanda, posa-te-la a les banyes o a alguna pota, que tens el coll molt gros i no t'arriba.


    Una vaqueta vilanovina molt contenta per l'afició PPO

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt content de llegir-la, visca Vilanova! visca l´afició! espere continuant veient-la a l´estadi!

      Bons consells els q li dona al bou, igual podríem demanar una oportunitat per integrar el planter del CDCS. Si no el posen de cervell o extrem esquerrà, pot mantindre el nivell correcte de la gespa per al bon joc de l´equip.

      PPO! MUUUUU

      GRÀCIES PELS COMENTARIS BOVINS. Els bous de Lledó se faran contents també!

      Elimina