"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 29 de març de 2015

Miguel Martínez, jugador albinegre dels anys 40.

























Miguel Martínez Llanes és un integrant d´aquell equip meravellós de la dècada dels 40, del Sequiol, a 1ª divisió, quan guanyàvem a qualsevol contrincant, golejàvem al Real Madrid... És l´equipier que venia als entrenos en bicicleta des del seu poble, Nules, junt al paisà Antonio Pérez, el porter... 
Martínez a la foto apareix de peu el segon per la dreta com indica la signatura. Va nèixer l´any 1920 i ens ha deixat fa uns dies...

No pretenc fer un blog d´obituaris ni exclusivament futboler però com que ni tan sols a l´estadi Castàlia li han dedicat un senzill minut de silenci, doncs algú ho havia de dir.

No el vaig coneixer personalment com a l´altre Martínez, Vicente, el polifacètic Salao dels anys 20, no va ser tan famós com Pérez, mes mereix un reconeixement, un humil record. Si no respectem ni la nostra Història ja no ens queda res, així que no oblidem als homes que han fet gran al C.E. Castelló.
Seria un futbol més rústic però segur jugàven per l´escut i la samarreta, eixe escut amb la senyera, el castell i amb voltor o un àguila, és igual; i els colors blanc i negre, els mateixos que ara, igual que sempre al llarg de la Història, eixa Història (no em canse...) tan frivolitzada en general i en particular la del club orellut.

Martínez era la figura del Nules junt a l´inseparable Pérez, van ser fitxats pel club albinegre i va jugar de defensa 85 partits durant 6 temporades al Castelló. També va aconseguir èxits al C.D. Alcoyano pujant a 1ª divisió en 1947. D.E.P.

Éstes i més dades les podeu veure a l´enllaç d´Ahiscas (Amigos de la Historia del C.D. Castellón)

A més d´esta pàgina he incorporat a ENLLAÇOS IL.LUSTRES (a la part dreta del blog) la dels Veterans del CDCS i la de l´amic J.J. Desde Siberia, con humor. Gaudiu-les !

dilluns, 16 de març de 2015

CLUB DEPORTIVO Castellón, bàsquet i seccions al llarg de la HISTÒRIA



8 de març de 1984 al Mediterráneo. C.D. Castellón juvenil bàsquet.

Ara que es debat de forma més o menys vehement si a l´equip de bàsquet AMICS DE CASTELLÓ se li anima CASTELLÓ, CASTELLÓ ! o no obstant això porta l´escut del totpoderós Vila-real C.F. al pit, comprovarem que el nostre Club Deportivo albinegre ha tingut diferents seccions des de ben prompte, a més del contemporani futbol-sala.

Com recull Josety a ...Y fuimos albinegros, al 1925 contava amb secció de ciclisme, amb el vilarealenc Juan Bta Llorens com a figura i es desviava l´atenció de la mala marxa eixa temporada de l´equip de foot-ball cap als èxits en l´esport de la bicicleta. (pàgs. 84 i 100)
 A la pàgina 86, ens parla de l´equip ciclista i com el Sequiol va ser testic, a més de fites històriques albinegres, de carreres dins el terreny de joc, instal.lant peralts o viratges.

També l´atletisme, les carreres pedestres. L´entrenador alemà futboler Von Kaufer preparava a Antonio Martínez (res a veure amb l´homònim el Salao). Metodologia, quinze voltes al Sequiol; marca, poc més d´un minut cadascuna.

Como se ve, nuestro Club se preocupaba de fomentar y promocionar otros deportes, amén del fútbol. Siendo éste el de mayor importancia por entonces, el Castellón hacía ya gala de su nombre fundacional de "Club Deportivo" (pàg. 85)

Abans, a la pàgina 36, es nomena a Juan Agost del Ribalta... ¿seria el jugador de futbol? Igual sí, perquè d´este club procedia com podeu veure a l´enllaç i a més Francisco Doménech del Cervantes, qui apareix (o el seu germà) en la següent foto de 1925 amb Martínez, (pàg. 177) per descomptat amb l´escut que ens és tan familiar, el del CLUB DEPORTIVO CASTELLON, va jugar a l´equip de football del 1922 al 25. Francisco Doménech era un pulmó al centre del camp i provenia del club Cervantes, com podeu comprovar a les pàgines 165-66 de En el escudo de tu historia de Marín i Serer.
Com a fet curiós va participar amb encert al partit d´inauguració del Sequiol, al igual que Agost, golejador aquell dia de glòria. Així doncs sembla era prou habitual el transvasament pedestre-footballístic.
.


META:

La foto és torta, ja ho sé i demane perdó, a l´escanejar el resultat és que estic lesionant el llibre de consideración, com deia aquell aficionat exaltat.

Miguel Ángel, el recull de premsa me´l vas enviar tu fa temps amb la fulla sencera !

Gràcies a Toni Vallet per col.laboració amb imatge de 1924.  


divendres, 6 de març de 2015

El Pam Pam Orellut versió "solista"

Pam Pam ! coets/petards que anuncien les festes de la Magdalena a Castelló, però no anem a parlar del Rotllo i Canya, veritable himne de la ciutat com ja vam tractar


sinó del PAM PAM ORELLUT, himne del C.E. Castelló.
Sabem que es van gravar quatre versions en 1972 a l´estudi nº 1 de Radio Castellón en cinta magnetofónica, gesta de Chencho, Quiquet, Gargori... com s´explica al video de l´origen de l´himne:


Orquesta sola, orquesta y coro; orquesta, coro y solistas y finalment orquesta y solistas.

Coneixem les tradicionals versions curta i llarga (la que als nostàlgics ens fa acariciar el paroxisme), inclús la remasteritzada i la moderna.


o altres com les del festival del 90 aniversari En versión albinegra:


Doncs amb paciència he trobat en cintes de cassette, entre molts altres tresors de tot tipus, una versió que no recordava, diferent, amb un solista. No sembla Miquel Soler... no sé si n´hi hauràn més per ahí, la qualitat no és molt bona, està amb talls... i no sencera, us recorde que ho vaig gravar amb estes antigualles:


En qualsevol cas em sembla una troballa que vull compartir amb la Gran familia albinegra, perquè a més la veu de l´ínclito apareix al final... i en tinc més que ja treurem a la llum.
Tinc altra cinta on hi és quasi sencer però crec és la versió llarga tradicional amb cors. Esta cinta té a més una història molt emotiva...