"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dissabte, 31 de maig de 2014

El parvulito. Sèrie Bisbe Climent.


Tornem al col.legi Bisbe Climent, any 1972. Llibre/cartilla EL PARVULITO. No conserve la tapa però sí des del tema 2, La escuela, fins el gloriosos darrers, decoració infantil inclosa, amb taques d´invisibles gots, mossegades al paper, indesxifrables garramanxos, marques de restes de celo, i en definitiva del pas del temps. No hi ha dubte, contrastant imatges amb altres blogs molt interessants que ací us deixe podem rememorar i olorar l´educació idealitzada d´aleshores. El parvulito és una barreja de Religió, Naturaleza y Sociedad, patriotisme i bons costums. He seleccionat els de temàtica històrica, on l´autor el senyor Antonio Álvarez ens presenta una hagiografia i es mulla més. Les pàgines escollides i escanejades semblen un poc més tendencioses que les del bucòlic record presentat al blog Rin Tin Tin, magnífic per altra banda, com la web de José , on es recull una semblança de l´ínclit mestre zamorà, autor també de les il.lustracions del llibre que abordem:

La enciclopedia Alvarez y los libros (Rin Tin Tin y juguetes antiguos)

La escuela de antaño -web de Jose-



Tres imatges corresponents al blog Rin Tin Tin. Les ratllades són les nostres, com deia l´entrenador argentí... d´altra edició pràcticament igual. Sembla que algunes lliçons es van instal.lar al meu coco perquè durant algun temps vaig creure que les illes Canàries eren ahí on són representades, al sud-est de la península. Quina commoció quan vaig descobrir que eren allà on un Déu africà va perdre les sandàlies... També sempre he recordat la història del pastor mentiroso:¡ Socorro, que viene el lobo! i es veu que la de Pre-història va aconseguir ulterior influència, mentre que l´esperit de les batalles contra els moros i sublevacions militars no han calat tant.

Comencem pel principi doncs, siguem ordenats; la síndrome de Diògenes torna a manifestarse, espere que l´efecte us agrade:









14 comentaris:

  1. Uf, quins records, jo vaig entrar a l'escola un parell d'anys més tard, però eixe llibre segur que també el vaig utilitzar.

    Quina canya lo del alzamiento nacional, i de quina manera tracten lo de la guerra civil... En fi... quina llàstima.

    Bon post, Hoangho, va bé refrescar époques pasades, que no estàn tan llunyanes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que també el degues tindre. Cert, el Alzamiento és de lo més cridaner. És lògic simplificar per als xiquets però impressionen algunes de molt atrevides.

      Gràcies Acapu.

      Elimina
  2. Ni acordarme del libro. Me gusta que hayas puesto al Cid, por razones censales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El hallazgo fue una agradable sorpresa. Tengo más material, je,je. El Cid Campeador todo lo hacía bien mas no glosan sus victorias después de fenecido...

      Saludos J.J. y también al Cid burgalés. Los toros del camí Lledó le mandan recuerdos. De pedra a piedra.

      Elimina
  3. Misser Hoangho, en les ratlles o garramanxos ja es detecta que vosté no era molt procliu a la llei i a l'ordre. D'altra banda, jo sempre m'he preguntat (igual que totbou), perquè quan dibuixaven i dibuixen el paradís sempre hi ha una puta planta que tapa les vergonyes d'Eva. Muuuuuuu... Ai, si jo fóra pintor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vosté sr bou fora pintor o pitjor encara, autor de cartilles per a xiquets de 5 anyets, no vull imaginar per on anirien el trets... els trets de l´alzamiento... de totes formes, fixes que a baix i a la dreta quan els avien del paradís ja van tapats. Seríem heidelbergensis ja.

      així q no sóc procliu a la llei i l´ordre. Per això sóc de SENTIMIENTO ALBINEGRO, que segons algun furta-patos té culpa i tot. Sóc un rebel...

      Ha obert altra qüestió: qui i per què ratlle als nostres avantpassats primitius al tema 5 i a sobre ho qualifica com a MAL ? ......

      muuuu/gràcies.

      Elimina
  4. Quins records de la nostra escolarització. La historia ha evolucionat i ho continuarà fent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa unes hores ha abdicat Sa Majestat el Rei, jo crec ha llegit este blog i ha optat per fer evolucionar els llibres de text donant pas a Felipe VI. Esperem sigue millor que Felipe V.

      Xavi i resta de súbdits, s´imposa un ¡¡ VIVA EL REY !!

      Elimina
  5. MOLT ORIGINAL....i molt currat...m'agrada molt lol.
    ERES UN CRACKK,
    tens una imatginacio grandiosa
    Besetsss lol

    ResponElimina
    Respostes
    1. MOLT AGRAÏT... es només deixar-se portar pel que et suggereix el que has guardat tants anys.

      Amb afecte i perdó: tenim un bou, un cranc i ara una ovella... blanca, o groga, ja,ja, beeeee ! ( LOL )

      Elimina
  6. Yo nací ese año, pero he visto estos libros en mi hermana jejeje guardas muchas cosas jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya sabes, el síndrome de Diógenes... estaba en el cuarto trastero de la "villeta", junto a otros tesooooros. Ya sacaré más, aunque no tan "incunables" como éste.

      Gracias, Cangrejo pare ! ¡ cnarc ! (CRANC hacia atrás, como tus congéneres, je,je)

      Elimina
  7. És impresionant com les coses se queden gravades de xicotet, molt de temps que no havie vist estes pàgines, pero ara és com si les haguere estant fullejant ahir.. M'ha fet reviure sensacions.. A10!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb els amics passa igual, pot fer moltes llunes sense veure´s i al minut 1 et sembla que va ser ahir...

      Alguna volta l´hauries vist eixe incunable, en algun nou "disseny de traster".
      ;-)

      Elimina