"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 11 d’octubre del 2017

"Orellut as caigut". Anècdota a Elda.





















Abans-d'ahir escrivíem sobre el ninot orellut que coneixíem "de sempre", doncs encara no havíem nascut hi ha via un orellut amb orelles (valga...) movibles també però a Elda ! ORELLUT AS CAIGUT reça el cartellet que porta com a barret, continuant la rima. Una H rebel... alguna cosa hi havia que canviar per a escriure en valencià... (24 segons del vídeo) Podem veure també una pancarta en la que figura un cavaller amb vestidures roges locals fustigant amb llança i intentant clavar-li-la a l´albinegre caigut en terra. Munta un corser blanc que simbolitza la 2ª divisió com fa referència l´anca. Aixó és simbologia poètica, no em digueu... (53") De la llegenda només s´esbrina ELDENSE EL MÁS... hui en dia hauríem d´afegir una B al tifo (com ha denominat semprealbinegre) medieval.


Els feits es van produir un 12 de juny de 1966, partit d´ascens a 2ª divisió i els hem conegut gràcies al vídeo d´AHISCAS (Amigos de la Historia del C.D. Castellón), "document gràfic molt valuós per la seua antiguitat" com ells mateix subtitulen amb raó. Als 24 segons és pot veure aquesta anècdota ara que estem "clavats" amb tradicions.
Al remat vam guanyar els de la Plana "les dues batalles i la guerra definitiva". Un plaer veure el vídeo i aquesta nit juguem allí !

Pam pam !! ... i pau entre aficions.

Per cert, verge del Lledó correctament escrit en valencià al bus castellonenc.

         

dilluns, 9 d’octubre del 2017

Tornen els símbols: braçalet i l´orellut.




















De capità a capità. Jordi Marenyà i Ángel Dealbert.





Per fí hem recuperat el braçalet amb la nostra senyera, ha costat però paga la pena. No contra el Vila-real, sí contra el Rayo Ibense. Això del morat era un destarifo... En aquestes bovaes potser només em fixe jo i alguns nostàlgics però és que són estos signes d´identitat els que provoquen emocions i al cap i a la fi fan la història i si no mireu també la tornada de l´orellut, el de sempre, tan ninot com portador, el que recorde des de xicotet al vell Castàlia mostrant-lo per la pista de cendra provocant entusiasme... pam pam orellut ! sí senyor l´orellut, la llegenda, Alanga, l´elefant, Planelles, mites, la història, les bovaes... lo nostre.
Així que hui 9 d´octubre continuem tan localistes com sempre, l´any passat el vam celebrar amb un llibre de Víctor Labrado, La mestra, enguany baixem a la gespa a aplaudir el gest i donar les gràcies.

Albricias i PAM PAM ORELLUT !

Imatge de Miguel Ángel Serer desde el nostre raconet GSA partit anterior. Quina cara de felicitat porta l´home.



A tribuna. Prompte l´omnipresent filmador Alejandro esdevindrà amb símbol també. ;-)


Resta d´imatges: C.D. Castellón


Titella feta pels meus nebots Joan i Arnau ja fa un temps a model de l´orellut reaparegut.

https://prisa-es.mc.tritondigital.com/SER_RADIO_CASTELLON_SER_DEPORTIVOS/media/2017/10/10/1507651136_693112.mp3
 D. Fernando Toledo, protagonista al diari Mediterráneo 10 octubre i emotiva entrevista de Xavi Sidro a Radio Castelló (comença 25´05"). Des de la final de Copa del 73, de la Peña Albinegra, recuperat per ell d´un magatzem, el va arreglar, un peu, xapa i cargols, vint anys sense aparèixer per l´estadi, el ninot torna a la vida per a goig de grans i menuts.