"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 12 de desembre del 2017

Vila romana del camí de Vinamargo. Parla el silenci.



Pueden enmudecer los humanos, pero hablará el silencio. 

Manuel Rivas escriu esta frase, aquest oximoron, a la columna de hui El futuro de los antepasados, (punxar per llegir-ho) així com: la memòria històrica, com el canvi climàtic, és una veritat incòmoda. Això deguen pensar quan es van trobar aquest imprevist al jaç del barranc de Fraga els canalitzadors de l´obra i els Creontes* d´aleshores: Colló, açò molesta, incomoda almenys, més història, més diners... què no ho sotarrarem com els portals de l´Edat Mitjana?
Doncs no sé si per l´intervenció de Mnemòsine, deesa grega de la memòria i mare de les muses, o igual degut a altre tipus de canvi més pragmàtic, el de governadors a la vila contemporània, el cas és que podem recordar la història de la nostra xicoteta nació, Castelló. I si cada persona és una nació, com cita Rivas al personatge de l´Ulisses, la fem present a la nostra, el blog.

Us recomane visitar la vila romana del camí de Vinamargo o Villamargo, al barranc de Fraga, a Castelló. Deixe algunes imatges meues fetes amb bona voluntat però com que no m´aclarisc a publicar el vídeo (MP4) pose enllaços que us il.lustraran, amb tota la història, vídeo en 3 dimensions, pdfs explicatius, de tot.


També un vídeo del 2011 (Youtube) de Mielprades, on es veu com era abans de la consolidació definitiva, durant les excavacions, on s´aprecia millor el procés:

L´equip d´arqueòlegs dirigit per Joaquín Alfonso Llorens i Ana Miguélez González (germana de l´amic Melquiades, aprofitant que el riu Sec no passa per Valladolid...) va escarbar la terra per esbrinar la història castellonenca. Està tot molt ben explicat als panells que adjunte però em van cridar l´atenció dos paràgrafs de la informació de Castellón arqueológico...

Dentro del conjunto de la vivienda hay que señalar un espacio muy interesante que se sitúa en el límite oeste. Se trata de una pequeña habitación absidal flanqueada por varias habitaciones cuadrangulares. La hipótesis propuesta por los investigadores es que se trata de un área que tuvo una funcionalidad religiosa, tesis corroborada también por el hallazgo, en la estancia contigua, de un suggrundaria12 dentro de una fosa cubierta con una tegula con su ajuar cerámico que acompaña al pequeño difunto.

La única bien documentada es una sala rectangular, situada en la esquina noreste, que conserva el pavimento original.
No vam veure el paviment (zona foto principal) però de qualsevol forma, tot ha quedat ben documentat. La deesa Fortuna ens ha ajudat a poder apreciar aquestes pedres que ens parlen.

   




















Letrina.



Anacronismes amb el plàstics.

Spero vos placuerit, salutem.

*Creonte, rey de Tebas, el que castigó a Antígona por defender la dignidad de las víctimas.
En aquest cas s´ajustaria més la dignitat de la història.

dimecres, 6 de desembre del 2017

Amb els amics seguint al C.D. Castelló.

11 de juny de 1989. Castàlia. C.D. Castellón 0 R. Mallorca 0. A la següent setmana ascens a 1ª divisió al Plantío de Burgos. Al vídeo de Josety TV imatges dels dos partits i de l´alegria de tots, aficionats i no aficionats, a Lledó i plaça Major. El C.D. Castelló una vegada més símbol de la ciutat. I com el blog està substituint al meu vademècum físic on guarde les meues dèries albinegres, ací plasme la visita d´uns Peláez molt joves i albinegres a l´estadi. Ja fa temps ho vaig veure a la tele i ara que he descobert on apareixia ho publique per recollir el record i de pas demostrar que he tingut pèl.
Minut 7:41 imatge dels amics.


Imatges: la plaça Major desbordada de la joia dels aficionats i l´alegria dels jugadors a Burgos.  



diumenge, 3 de desembre del 2017

Les grues

El G-4 castellonenc va visitar terres aragoneses amb doble objectiu: descobrir el misteri del Monasterio de Piedra (gato encerrado o suposades bombes) i conèixer les grues (grus grus) de la llacuna de Gallocanta.
Ni gato, ni gallo, ni grues, ni canta, menys encara bombes... bò, sí... unes grues van ser vistes passejant pel poble de Bello buscant un bar o similar. Van veure l´escola, van trobar l´esglèsia, mes no el niu desitjat. Ulls humans a refugi, amagats, sorpresos i quasi segur esglaiats, segur vigilaven els moviments de les estranyes grues caminant pel fred i mitja foscor. Impotents i acovardades les aus van decidir sopar a l´hotel on s´allotjarien, una antiga sitja molt ben transformada, fer-se un gintònic amb glaçons mentre miraven futbol i anar-se´n a dormir. Una va caure de la llitera, per poc es trenca un ala; altra amb molt de bec va aprofitar per obrir la finestra a -9 graus de fresqueta, per poc constipe a altra... en fi, sense més peripècies al matí següent van pujar a l´observatori del mateix hotel a veure cosines germanes, mooolt poquetes hi havia, de tota manera cal anar a visitar-les així que pujen als cotxes i previa neteja de cristalls gelats, fan punta a la llacuna... algun familiar llunyà perdut van saludar però el que es van trobar sota les potes va ser una fina capa de salitre i l´ombra de l´arbre... l´aigua tota restava al Monestir del riu Pedra.

Graves efectos de la sequía. Diario de Teruel.

Petjades de grus grus.
  
Algunes poques grues al límit de la llacuna salitrosa.

Vista des de l´observatori de l´hotel de grues. 


Temperatures a les Espanyes la "noche de autos". Líders!

La tardor al Monasterio de Piedra.


I l´aigua.

Ruïnes del monestir.

Les grues, entre profecies i destarifos, encara van prendre el vol cap a altres llocs: pobles amb esglèsies i castell, badlands i travertins, i per descomptat indrets amb aigua.

 Daroca des del castell.

Encreuament de bells camins. Anento, Aguallueve, basses...
  
El que ens hem perdut, fa un any: