Si us agraden els llibres, esteu malalts del C.E.CASTELLÓ, trobareu un lloc on distraure-vos, amb amics poetes i escriptors, un bou reivindicatiu i algunes dèries més d´un homo heidelbergensis lletraferit.
"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.
"La terra de ma terra és pols del meu camí que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
Esta nit TVE emet els dos capítols de Descalç sobre la terra vermella, la vida del gran Pere Casaldàliga. Són uns bèsties perquè s´acabarà al voltant de la 1:30 h. Només que sapigueu que podeu veure-la també a internet.
Us aconselle este documental Les causes i la vida (Francesc Escribano) de tres quarts d´hora, mitja part d´un partit (idioma futbol), per conèixer la seua figura i per descomptat veurem la sèrie catalano-brasileira, basada en el llibre del mateix Francesc Escribano. Ja ha quedat palesa la meua predilecció per este gran home en la següent entrada al blog, així com habituals mencions:
El seu amic Parkinson fa estralls però continua donant guerra l´home valent. Per molts anys.
Poema Yo moriré de pie, como los árboles, el qual llig ell mateix al final del reportatge de TVE que encapçala l´altra entrada de l´enllaç. Un poc embolicat m´ha quedat... la veritat.
Yo moriré de pie, como los árboles: Me matarán de pie. El sol, como testigo mayor, pondrá su lacre sobre mi cuerpo doblemente ungido, y los ríos y el mar se harán camino de todos mis deseos, mientras la selva amada sacudirá sus cúpulas de júbilo. Yo diré a mis palabras: No mentía gritándoos. Dios dirá a mis amigos: Certifico que vivió con vosotros esperando este día. De golpe, con la muerte, se hará verdad mi vida. ¡Por fin habré amado!
Sempre
he tingut predilecció per este home dèbil en aparença, fort en esperit.
A banda ( o a més ) de creences i ideologia política, em sembla un
profeta, un savi. Algún dia los pobres saquearán los bancos... respecte... coherència... esperança. Coneix com ningú la realitat
social de Sudamèrica, als pobles indígenes, com no ha de reivindicar
drets humans, posar-se en política, enfrontar-se a la injustícia,
defensar als mentats pobles front al capitalisme salvatge...
Los Estados Unidos ! diu amb to de grandiloqüència, paradigma del mon desenvolupat que
ofega als pobres, la seua raó de ser i als qui ha dedicat la seua
profitosa vida. Te un somriure, un humanisme, una fe contagiosa.
Ell
opina que algun dia les dones podran ejercir el sacerdoci, n´està segur
de que el celibat serà optatiu, només Déu i els pobres no són relatius.
Jo crec que algún dia este gran home deuria ser sant, però els qui
manen a l´Esglèsia no són com Pau VI, qui va afirmar quien toca a Pedro toca a Pablo.
El primer vídeo és de TVE, reportatge d´Informe Semanal, abril de 2005, breu i impressionant.
El segon en dues parts, una entrevista de Canal 33 de març de 1999, Casaldàliga, a cor obert.
TV3 està preparant una mini-sèrie sobre la seua vida.
NUESTRA HORA
Es tarde
pero es nuestra hora.
Es tarde
pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer el futuro.
Es tarde
pero somos nosotros
esta hora tardía.
Es tarde
pero es madrugada
si insistimos un poco.
Me gustaría que me enterraran aquí. En la tierra. Y si no fuera mucho privilegio en el cementerio viejo, donde los peores, bien a la orilla del Araguaia. Además de algunas flores que algunas viejas amigas llevarían de ves en cuando nunca faltaría una garsa blanca avisando aquí hay pas... la pas eterna.
Sembla una oració. Ho diu al final del primer reportatge amb la seua alegria, naturalitat i en eixe accent, barreja d´orígen i destí terrenals.
Al País Valencià, que ara no és país sinó comunitat de propietaris, ho tindrem difícil per a continuar menjant entrepans de xoriço. I no per falta de xoriço, que d’això en tenim a bastament. De fet, la producció de xoriços ja supera la taronja, l’arròs i la xufa d’Alboraia a les comarques del litoral, i l’oliva, les ametles i el blat en les de l’interior. Els xoriços creixen espontàniament, pertot arreu, especialment en sectors com ara la política, la política, i també la política. I també en els consells d’administració d’algun club de futbol, però d’eixe tema concret ens en parlarà algun dia misser Hoangho. El conreu de xoriços té l’avantatge que necessiten poca aigua, encara que són molt pesats i no paren de demanar-ne, i gens de terra, els xoriços prefereixen la rajola i el cement. Als xoriços, per a créixer, només els fan falta televisions que els facen publireportatges. I camps de golf. I aeroports. I parcs temàtics. I cotxes de carreres. I macrourbanitzacions cutres. I estudis de cinema. I terrenys per requalificar. I regates. I arquitectures faraòniques. I coentor. I gent amb l’autoestima baixeta que necessita sentir-se gran i, sobretot, tindre uns enemics que els reforce la pròpia identitat. La principal importadora de xoriços valencians és la Comunitat de Propietaris de Madrid, el problema és que no han tingut mesura i ja els fa mal la panxa, de tant de xoriço que s’estan menjant. La indigestió pot ser dura. Molt dura. ¿I què farem amb tant de xoriço, si cada vegada hi ha menys pa? El xoriço sense pa dóna ardor d’estómac. Als bous, a les vaques i als humans.
El PP i PSOE, malgrat la foto de la dona amb banderes i estampeta-escapulari, vam quedar que ens dona igual, són el mateix.
COMPROMÍS: una veu del País Valencià a la capital de les Espanyes.
PACMA: ha passat de 44.000 vots aprox. al 2008 a 101.000 ara. Enhorabona als animalistes i supose que al nostre bou ATUNERO.
Han augmentat I.U, C.I.U. i UPyD, la locuela ha obtingut més d´un milió de vots però per culpa o gràcies a la llei d´Hont té 5 escons. Està molt enfadà, la foto és d´arxiu.
Falange E. de las Jons: batacà estrepitosa, tal vegada motivada per no obtindre avals necessaris a alguns indrets. De 14.000 a 2.869 vots.
España 2000: els tenim tots ací, de 9.226 a tota Espanya, 3.685 entre nosaltres a Castelló.
Capítol apart a Euskadi: els bascos són molt bascos, com deia fa temps Joaquim Mª Puyal.
Amaiur 24,12 PNV 27,42 TOTAL... 51.54 %
PSE-EE 21,54 PP 17,80 TOTAL... 39,34 %
E.B. 3,68
I en el 2013, en principi, eleccions autonòmiques.
Ja he cumplit la paraula... A recordar: votar al partit que guanye la nostra enquesta. L´he votat al Congrés? al Senat? Qué més dona?
A destacar: -Mentres caminava pel carrer cap al col.legi dues senyores m´insten a adelantar-les, jo conteste: tranquiles, no tinc pressa, estic pensant el vot. -l´indumentària del xiqüelo pepero a la meua taula, de manual. -la monja que no respectava cap cúa (jugava a casa), s´ha colat dues vegades, ja,ja en la taula A i la taula B, un 66,66% del santuari electoral. No sé si ens ha fet un interior o portava una pilota als peus emulant a la mona Viña en sus tardes gloriosas contra el Las Palmas. En qualsevol cas, Heredia, fítxa-la! -la dona que deia que no n´hi havien paperetes peperes, ja,ja, senyora vaja a l´oculista però ja! i l´opípar menjar que portaven els del P.P., bocates però dieta completa, claro como es el gran día...
post-votamenta: Espere us hage agradat, sobretot a Acapu, que volia una crònica electoral, ja,ja. Pos hi hàs... coca!
Hui no es pot demanar el vot per ningú, jo pose este video per a que reflexioneu, igual té algun missatge subliminal. A l´enquesta ha guanyat el PACMA, propet COMPROMÍS-EQUO i la locuela (terme amb encert acunyat per Joan Antoni) Rosa Díez. Els demés almenys han tingut algun vot quasi tots. No sé si cumpliré la paraula, ja,ja, com no em voreu ningú... aneu a votar i voteu bé !
Esta imatge diuen que correspon al polític perfecte...jo no sóc tan atrevit però és molt factible.
Estic un poc atabalat, perquè escric mentres escolte el Torrevieja-C.E.Castelló , anavem guanyant i ens han empatat... roja! roja! codazo i patada, al carrer! toma! som un més... los hijos de puta se oyen por doquier, ja,ja.
Anem bé en l´enquesta, es va animant, ningú ha caigut en el vot de la majoria, PP-PSOE, va guanyant el PACMA (aixó són els amics d´Atunero, je,je) i n´hi ha varietat, només un vot, però tenim de tot, comunistes, catalanistes, pirates, rosesdíez... un error ha sigut no contemplar la possibilitat de l´ABSTENCIÓ. M´ho ha advertit un malalt de la política, reflexiu com podeu observar. No es pot arribar a tot i més quan es fa a vuelapluma, je,je. Hay peores encuestas por ahí... hay peores cárceles que las palabras (La sombra del viento)
22 de la segunda, sigue el empateeeeeee. Sigues valent, Cabello Rubio !! (curiosos cognoms del nostre entrenador)... altre tío al carrer !! a por ellooos!! Trau a Filderam Marc ! més insults en lontananza, ja,ja. Ja està ací Mark amb k com van posar al marcador el diumenge passat, més valencià i menys anglés. Han muntat una barraca superior...
aaiiiiiiiiii Castelló ! un golet !! sóc pessimista, és complicat derrocar la barraca... alicantina. Buf ! per poc ens marquen, el partit s´ha tornat boig... paradón del porter rival, però no valia, offside... stic nerviós... més fotos...
l´enviat especial ens envia una foto del partit. Els comentaristes es calenten ... ALTRA EXPULSIÓ ! (l´entrenador rival) expresiones soeces del narrador, ja,ja, la passió del moment i FINALLLLLL, llàstima, ens ha faltat ambició ... en fi, un puntet, el líder ha perdut i ens quedem a dos puntets de la promoció...
M´ha agradat esta nova experiència de comentar en directe. TORREVIEJA 1 C.E.CASTELLÓ 1, resultado final, saludos cordiales desde el blog de Hoangho, je,je. (tópica i manida maniera d´acabar la retransmissió)
post-partit: los nuestros son los blues... aixina no es pot guanyar, home ! on estan el blanc i el negre? fora! sense blau !! irreconeixible Castelló !
Com estic un poc malfeiner he caigut en la vulgaritat i he preparat una enquesta política per als habituals o espontanis del blog. La podeu vore al nord-est de la pàgina, nem a vore, igual que Catalonia a les Espanyes, al nord-est. La he habilitada de maniera que es pot votar a més d´un, per matar la monotonia i alhora animar el cotarro. Penseu-lo bé, no us precipiteu... no hi hà pressa, ací som legals i tenim de temps fins el dia 18 a les 23:59 hores, el 19 ens podrien denunciar ! estem en el ojo de mira... he rebut una amonestació verbal des de la Interpol Valenciana, jo no sabia ni que existia, es veu és una subdelegació dins el Ente, una cosa com les Diputacions per entendremos, amb subdelegacions als pobles... pregunteu-li a Rubalcaba... o millor a Moliner, Aparici i cía, que estan a favor. Bé, concretant, l´amonestació és per comentaris del bou Atunero sobre la gran Rita Barberà. Desafortunados comentarios insultantes y Reiterativos posa, en anglés, castellà i llatí (es nota que ens segueixen...) i açò és greu. En valencià, no, per fotre. M´han prohibit rotundamente y de forma expresa publicar-la.
A reflexionar doncs, a pensar, però tampoc massa, tu! Jo votaré el que ací ixca, si algú creu que tinc poca personalitat... té raó, ja,ja... es que estic malfeiner.
post-reflexió: obsérvese el recurso literario de finalizar el escrito con la misma expresión o idea que al principio. Influencia de Ruiz Zafón, Julio Llamazares... ¿Rubalcaba o Rajoy?... de Antal Dunai ? o reminiscència de l´homo pleonastiquensis?
Aclaració final, no poètica i necessària: l´expressió estem en el ojo de mira no vol influir en el vot de ningú. És una mera casualitat. Per als forasters: Roger Mira és el candidat al Congrés de Compromís per Castelló, fill deJoan Francesc Mira, l´il.lustre escriptor.
Més de 30 anys i la Constitució Espanyola només havia patit una reforma, l'any 1992, per afegir-hi dues paraules, ja veus tu quin esforç (per cert, és curiós que cap persona menor de 50 anys va votar en eixe referèndum famós de 1978 que tots els 6 de desembre trauen en reportatges a la tele, que tinga menys de 50 anys en l’actualitat, vull dir, i després diran que “los españoles nos dimos la Constitución”, potser es refereixen als espanyols jubilats... i prompte als espanyols que des del cel, purgatori o infern ens miren). I ara, ve la Merkel, eixa dona que és com Sarkozy però amb els collons més peluts, i diu:
–Sapatero, reforma eixe patracol o et talle el cap. –Sí, bwana.
I Sapatero (Pepe Gotera):
–Rajoy (Otilio), diu la dels collons peluts que... –Sí, bwana.
I tots els diputats PPSOErs, defenent amb passió la circumpscripció per la qual van ser triats:
–¡Sí, bwana!
La reforma Merkel, que es desenvoluparà en una llei orgànica (llei feta de materials susceptibles de reciclatge), no diu molta cosa, que no podem gastar més del que tenim, la llei orgànica ja dirà ben clar que podrem seguir mirant la Fòrmula 1 mentre ens morim de fam. A mi, realment, una constitució que no parla dels drets dels bous tant me fa, i més encara si és una constitució anticonstitucional que en un article garantitza la no discriminació per raó de sexe i després sí que hi discrimina en el tema de la successió borbònica (i açò me la sua més encara). Però en fi, gràcies a eixa constitució hi ha una dotzena de senyors que amb l’excusa d’interpretar-la com si fóra una simfonia de Beethoven, fan i desfan lleis segons els rota i segons rota al partit que els ha triat (separació de poders, el Generalísimo es descollona dins del seu clot, ha, ha, ha, muuuuuuuuu).
En fi, als bous nos ens importa tot això, però com que aquest és un bloc humà... Nosaltres seguirem pasturant, com sempre, encara que avui estem un poc afligidos.
"Disculpas si algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto"
¿Qué significa autoodio? Nadie mejor que la alcaldesa del PP valenciano, María José Catalán, para saberlo
Cinco días después de ganar el pulso con Rajoy y que la dirección nacional del PP lo confirmara a como candidato para las próximas elecciones a la Generalitat Valenciana, Francisco Camps quiso celebrarlo con un acto multitudinario. Con la excusa de presentar los alcaldables de las ciudades de más de 20.000 habitantes de la Comunidad Valenciana, Camps apareció triunfante aunque continúe imputado y la sombra de la corrupción le persiga desde hace mucho tiempo.
El protagonismo, pero, se lo llevaron dos de los tres candidatos seleccionados para representar los 64 alcaldes del PP de más de 20.000 habitantes. Según diversos medios del País Valenciano, el lamentable espectáculo comenzó cuando el alcalde de Villareal, Juan José Rubert, fue interrumpido por el numeroso público, que exigirle que se pasara al castellano. El total acomplejamiento de Rubert hizo que cambiara de idioma para que éste, atención, "no fuera una barrera", y pidió perdón posteriormente cuando, sin darse cuenta, volvió a hablar valenciano.
Por si fuera poco, la alcaldesa de Torrent, María José Catalán, quiso sumarse a la fiesta expresando, ya de entrada, la siguiente frase: "Pido disculpas si algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto ". Sin comentarios.
Hui és dimecres de cendra, estic temptat de parlar del tema, però em reserve. Ja en parlarem d´epitafis bonicos, sentit de la vida i llatinajos varios.... vaaaa... un: PULVIS. CINIS. NIHIL. s´entén, tat? xul.lo de veritat.
Hui es cumpleixen 10 anys de la supressió de la obligatorietat del servei militar a les Espanyes, tampoc parlaré d´este assumpte perquè em posaré "cebolleta" i glossaré totes les barbaritats viscudes servint a no sé molt bé qui, des de miracles miraculosos al camp de tir, de maniobres... l´adoctrinament a Muntanya Negra irrisori-terrorífic fins la nota simpàtica de caudillos de tamany natural a l´any 1990. Com ja no regeixen les premisses que em van ensenyar, es a dir i textualment, els qui no fan la mili són unas mariconas inclús hijos de puta, somos todos machos viriles y por supuesto nacidos en España... doncs ja no paga la pena tratar- ho en profunditat. El colmo és la ministra, ha,ha. Prou, prou !
També m´ha impressionat la monja pintora que ha patit el robatori. QUIN REALISME ! Brutal! No tengo palabras... SEMBLEN FOTOGRAFIES, de veritat. (importància de la coma)
LA FOTOGRAFIA de dalt és DE VERITAT, això sí, ja té una edat... ja sabeu que tinc el síndrome de Diógenes, entre altres, açò és una prova. El senyalat és un il.lustre personatge quan ere D.Nadie rodejat de polítics de l´época coneguts, Joan Lerma ere el Camps actual però en TRAJE DE VERANO i el de la esquerra (aleshores estava situat ahí en tots els sentits) és el SOLIDARI conseller Rafael Blasco en quasi meleneta i tot, sí ! el que ix en totes les notícies de Canal 9, al menys els diumenges que jo mire/patisc. Els altres tres no tinc els gust de coneixer-los. Es podrien fer moltes interpretacions d´aquesta foto, jo la compartisc amb vosaltres, em sembla curiosa, això és Benicàssim, crec amb motiu de l´Estatut d ´Autonomia. Ere al voltant de l´época on enceníem torxes imaginàries, parlàvem fluidament el "basco", passàvem informes positius a màquina, repartíem vives a dojo, entonàvem càntics revolucionaris i moltes coses reals i irreals que no es poden narrar ara. Prou, prou !
