ME
LLAMARÁN SUBVERSIVO
Con
un callo por anillo,
monseñor cortaba arroz.
¿Monseñor
"martillo
y hoz"?
Me
llamarán subversivo.
Y yo
les diré: lo soy.
Por
mi pueblo en lucha, vivo.
Con
mi pueblo en marcha, voy.
Tengo
fe de guerrillero
y
amor de revolución.
Y
entre Evangelio y canción
sufro
y digo lo que quiero.
Si
escandalizo, primero
quemé
el propio corazón
al
fuego de esta Pasión,
cruz
de Su mismo Madero.
Incito a la subversión
contra el Poder y el Dinero.
Quiero subvertir la Ley
que
pervierte al Pueblo en grey
y al
Gobierno en carnicero.
(Mi
pastor se hizo Cordero.
Servidor se hizo mi Rey).
Creo
en la Internacional
de
las frentes levantadas,
de la
voz de igual a igual
y las
manos enlazadas...
Y
llamo al Orden de mal,
y al
Progreso de mentira.
Tengo
menos Paz que ira.
Tengo
más amor que paz.
...¡
Creo en la hoz y el haz
de
estas espigas caídas:
una
Muerte y tantas vidas!
!
Creo en esta hoz que avanza
-
bajo este sol sin disfraz
y en
la común Esperanza -
tan
encurvada y tenaz!
Pere Casaldàliga
Sempre
he tingut predilecció per este home dèbil en aparença, fort en esperit.
A banda ( o a més ) de creences i ideologia política, em sembla un
profeta, un savi. Algún dia los pobres saquearán los bancos... respecte... coherència... esperança. Coneix com ningú la realitat
social de Sudamèrica, als pobles indígenes, com no ha de reivindicar
drets humans, posar-se en política, enfrontar-se a la injustícia,
defensar als mentats pobles front al capitalisme salvatge...
Los Estados Unidos ! diu amb to de grandiloqüència, paradigma del mon desenvolupat que
ofega als pobres, la seua raó de ser i als qui ha dedicat la seua
profitosa vida. Te un somriure, un humanisme, una fe contagiosa.
Ell
opina que algun dia les dones podran ejercir el sacerdoci, n´està segur
de que el celibat serà optatiu, només Déu i els pobres no són relatius.
Jo crec que algún dia este gran home deuria ser sant, però els qui
manen a l´Esglèsia no són com Pau VI, qui va afirmar quien toca a Pedro toca a Pablo.
El primer vídeo és de TVE, reportatge d´Informe Semanal, abril de 2005, breu i impressionant.
El segon en dues parts, una entrevista de Canal 33 de març de 1999, Casaldàliga, a cor obert.
TV3 està preparant una mini-sèrie sobre la seua vida.
NUESTRA HORA
Es tarde
pero es nuestra hora.
Es tarde
pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer el futuro.
Es tarde
pero somos nosotros
esta hora tardía.
Es tarde
pero es madrugada
si insistimos un poco.
Pere Casaldàliga.
En castellà: http://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Casald%C3%A1liga
Me gustaría que me enterraran aquí. En la tierra. Y si no fuera mucho privilegio en el cementerio viejo, donde los peores, bien a la orilla del Araguaia. Además de algunas flores que algunas viejas amigas llevarían de ves en cuando nunca faltaría una garsa blanca avisando aquí hay pas... la pas eterna.
Sembla una oració. Ho diu al final del primer reportatge amb la seua alegria, naturalitat i en eixe accent, barreja d´orígen i destí terrenals.
POBREZA EVANGELIZA
ResponEliminaNo tener nada.No llevar nada.No poder nada.No pedir nada.Y, de pasada,no matar nada;no callar nada.
Solamente el Evangelio, como una faca afilada.Y el llanto y la risa en la mirada.Y la mano extendida y apretada.Y la vida, a caballo, dada.
Y este sol y estos ríos y esta tierra comprada,para testigos de la Revolución ya estallada.
¡Y “mais nada"!
VERSO
Entre palma y palma
la hamaca de un verso
columpia mi alma.
El bisbe Pere Casaldàliga, de 84 anys, s'ha vist obligat a deixar casa seva a Sao Félix do Araguaia i anar-se'n a més de 1.000 quilòmetres per indicació de la policia federal del Brasil. La causa ha estat la intensificació en els darrers dies de les amenaces de mort que rep per la seva tasca durant més de 40 anys en defensa dels drets dels indis xavante. La productora Minoria Absoluta, que treballa en una minisèrie sobre el religiós, ha estat un dels denunciants. El fet que el govern del Brasil hagi decidit prendre les terres als "fazendeiros" per tornar-les als indígenes ha agreujat el conflicte.
ResponEliminaCasaldàliga s'ha convertit en objectiu dels anomenats "invasors", que es van apropiar de les terres dels marâiwatsédé als xavantes.
El bisbe, de 84 anys i afectat de Parkinson, treballa des de fa anys a favor dels indígenes i dels seus drets fonamentals a Sao Félix i s'ha convertit a nivell internacional en la cara visible de la causa.
Els terratinents i els colons que van ocupar les terres seran desallotjats pròximament per l'ordre ministerial que des de fa 20 anys està pendent de compliment. Segons ha informat en un escrit l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, el balsarenyenc ha hagut d'agafar una avió escortat per la policia i ara es troba a casa d'un amic de qui s'ha ocultat la identitat i la localització per seguretat.
"Ens sentim plenament identificats amb la defensa que des de sempre ha fet el bisbe Pere i la Prelazia de Sao Félix de la causa indígena", diu l'escrit de l'associació, que demana a la comunitat internacional que vetllar per la seguretat de Casaldàliga i pels drets dels indis de xavante.