"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 9 de juliol del 2012

Atletisme i fotografia.

SOLETAT
TEMPUS FUGIT


EL FRUIT DE CADA PAS

MARCANT EL CAMP


EL RELLEU
Fotos de la MiM fetes pel meu germà FERRAN. La primera ha estat seleccionada per a l´exposició de les 20 fotografies finalistes del concurs, al carrer Isaac Peral, 12 - Sala d´exposicions de la fundació Dávalos-Fletcher. A les tasques i ho trobareu. La resta de participants:


http://www.maratoimitja.com/marato-i-mitja/seleccion-fotografias-concurso-mim-2012.html

No tan sols em semblen boniques, a més els títols són molt adequats. Les paraules reflexen el que es veu a la imatge.

A la primera apareix el gran Remigio, ídol per als que sigueu corredors, en mig d´un camp verd i ubèrrim, més a soles que s´ha quedat el lladre del Codex Calixtinus. Atrevida comparació, ell no ha furtat res.

A la segon el tòpic literari il.lustra lo que és una carrera... i la vida:  Sed fugit interea fugit irreparabile tempus ( Però fuig entre tant, fuig irreparable el temps )

La tercera seria perfecta per un cartell de carrera pedestre i la frase del títol d´una preciosa cançó de Lluís Llach, Que tinguem sort:

 I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar


La quarta molt il.lustrativa amb les marques al bosc... després ho netejeu, tat ? he,he.

I finalment la darrera carregada de simbolisme crec jo, el corredor li xoca la mà al futur de l´esport, un xiquet que li demostra admiració. No m´explique com no l´han elegida, igual és que em sembla emotiva perquè a més de ser en blanc i negre, colors favorits, el aplaudidor és el meu nebot i atleta Arnau

POST LÍNIA DE META:
 
 Enhorabona a Ferran perquè al capdavall ha guanyat el SEGON PREMI del concurs ! Dels quasi 200 participants elegien 20 i dels vint es queda segon !! Ací podeu veure les 3 obres premiades:
 

12 comentaris:

  1. Son bonitas y evocadoras, sobre todo para los que solíamos estar por esos caminos, corriendo, al otro lado del objetivo.

    Y las marcas son de un PR (sendero de peqeño recorrido), mi querido e "inculto montañero"...;).
    No se borran, es más no deberíamos dejar que se borren nunca. Han sido, son y seguirán siendo aliciente para todos aquellos que nos lanzamos a recorrer la montaña por el simple placer de hacerlo.

    La recompensa es el camino.

    ResponElimina
  2. hola Melk, gracias por participar en esta "carrera de letras", reconozco que soy ignaro en estas materias (fotografia, montaña y carreras pedestres) y q igual pensaba era la bandera del Vaticano, pero lo de borrarlas era ironía, je,je.

    Sois prehistóricos i avant, ja,ja, correr por correr... al menos nuestros ancestros perseguían a alguien... un mamut, un ñu, un homo de otro equipo...

    Nota: el vocablo IGNARO lo acabo de conocer gracias al nobel VARGAS LLOSA.

    ResponElimina
  3. Realment són unes fotografies molt bones (i artístiques). No m'estranya que n'hagen triat una com a finalista del concurs. Enhorabona!

    Per cert, la meua solidaritat amb el lladre del Codex (quien roba al ladrón...) Sobretot perquè s'havia endut, a més, quasi dos milions d'euros, si no estic enganyat. Algú hauria d'explicar què feien eixos diners "solts" per eixes esglésies i/o catedrals...

    ResponElimina
    Respostes
    1. home, eixos diners ixen de les obres d´art furtades (Libro de las horas,etc.), no del "cepillo". Altra qüestió seria debatir què fan tantes obres valuoses a les esglèsies.

      Elimina
  4. Pots ser "ignaro" en les matèries concretes que comentes, però pels teus molt acertats comentaris veig que no ho eres en la comprensió dels sentiments i emociones que una persona arriba a viure i sentir davant eixe repte personal que suposa aquesta cursa.. El meu reconeixement a totes les persones que son capaços de sacrificar-se i superar-se en qualsevol aspecte de la vida, a la fi el major repte..
    La veritat és que la Fotografía té algo "màgic". La força d'un instant, moltes vegades més concentrada que que si deixem anar el temps..

    ResponElimina
  5. Son muy chulas ¡¡¡ el mensaje de melk pensaba que era de una tia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. denota prejuicios si pensabas q era "de una tía". ¿ pur qué?

      Elimina
  6. No sé que me causa más admiración, que corra, que haga fotos o que haga las dos cosas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pero a la vez, no ,ja,ja. Es tener afición y marcarse retos.

      Elimina
  7. Agradecido por vuestros generosos comentarios, aunque creo que algo benévolos llevados por las inspiradas palabras del autor de la entrada, que acompañan y ayudan a crear ambiente.. Se ha intentado, aunque creo que el tema de la Fotografía requiere mucho oficio, dedicación y cuidado, para nada comparables con estos humildes intentos. Desde luego, estos eventos atléticos se prestan mucho a captar bonitos momentos..

    ResponElimina
  8. molt amable, se me acusa de estar CONFABULADO con la entreñabilidad en algunos ignaros lares, ja,ja.

    ResponElimina