"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 21 de juny del 2015

Decepción albinegra, esperanza y el Fadrí.


La imagen de Iker llorando simboliza la frustración albinegra... muchos niños, niñas y mayores desconsolados tras tres horas de partido (más en mi caso dos de cola al sacar una inútil entrada a 0 euros), múltiples anhelos e incontables errores en el playoff. Campeones... pero de la desgracia deportiva o al menos sentimental. Ni adiós nos dijimos los amigos, cada uno cogió el camino más corto a casa, unos cabreados, sin palabras la mayoría. Cena frugal por hora y ánimo y a pasar página...
Página de mi vademécum albinegro que traslado esta temporada al blog.
Hay más cosas en la vida, leer y escribir, viajar, la amistad y el amor, la pasión... mas todas ellas las aúna nuestro Club Deportivo Castellón. Por tanto, seguiremos siendo albinegros, pase lo que pase. Hace justo una década escribía mucho más contento que hoy sobre las campanas del Fadrí y el C.D. Castellón, tras el ascenso a 2ª A contra el Zamora, para complementar el sentido texto de mi querida hija Cristina
Esta semana pasada no sé qué acto de promesas querían hacer a los pies del Fadrí... dir que el Fadrí encara és albinegre...

Motivos del desastre:

  Recordatorio:
Refundadores de Toni Alcaraz



Decepció al meu sector de Castàlia.
Era tiempo de promesas. Había quedado en caso de ascenso con el amigo Jaime, en la foto al lado de mi incorrupto brazo albinegro, de arrodillarnos en el centro del campo y entonar algún cántico eufórico, quan més destarifat millor, pero queda aplazado el hecho para el año que viene. Como dice Enrique Ballester hoy no tenemos ganas, mañana tampoco, pero algún día volveremos a Castalia, más pronto que tarde.

Como curiosidad y para unir pasado, presente y futuro, el niño Iker es bisnieto de Chencho, yo por mi parte no dejaré nunca de ser albinegro... lágrimas, esperanza... ¡ PAM PAM ORELLUT !





Premonición y atrevimiento:
El año 2022, Centenario del CDCS como sabéis, estaremos jugándonos el ascenso a 1ª división... Fragmento de algo que voy escribiendo y no sé si algún día verá la luz.


Eixe assolejat diumenge de matí la capital del Baix Camp anava semblant-se a la capital de la Plana cada minut més. El vent bufava fort i duïa un exèrcit de seguidors uniformat de blanc-i-negre que a poc a poc envaïa els Ravals, tastava el vermout i feia temps fins l´hora de dinar i del partit. Normalment el C. F. Reus Deportiu... 

Puzzle: 

 


Interior del Fadrí. Pintures a la presó.
Debo estar fatal pero yo veo una especie de ave... ¿un buitre, un águila? y un señor con bigote y sombrero. La imagen es real, en la pared de lo que fue la prisión del Campanar, sobre la cámara del reloj y debajo de la del campanero. 

diumenge, 7 de juny del 2015

Altre triplet del Barça... i Pam Pam Orellut !

http://deportes.elpais.com/deportes/2015/06/06/champions/1433606172_299669.html

















Açò era el Marca !
http://www.marca.com/2015/06/07/futbol/champions_league/final-champions/1433633845.html


Això sí, l´ABC irreductible. Portada de hui i de fa un any:


Qüestió de prioritats, sentiments, manies... i vendes. Vítores a aquest Barça de Messi, Xavi, Iniesta, Luis Enrique... que torna a fer història. 
























I per descomptat no oblidem al Club Esportiu Castelló. Poques vegades vull que pergue l´equip que vesteix d´albinegre, com el cas del Juventus-Barça. Hui es repetirà perquè l´Haro porta aquests colors a la samarreta, així que anirem senyeros, que tinguem sort i encert. Mai guanyarem un triplet com els virtuosos blaugranes però ens juguem massa, la vida com a club... club senyero de Castelló, perdoneu la repetició.

Pam Pam Orellut !! més que mai. Un golet !!